27 d’oct. 2015

132 - Ull de Déu, pas del Puig i coveta del Rovell 25-10-2015

Aquesta ruta discorre per les muntanyes dels voltants de l'antiga possessió de Femenia. Anam a guaitar a uns curiosos elements geològics del puig de les Moles i el puig Caragoler de Femenia. L'Ull de Déu és un forat o túnel que s'obre al vessant nord del puig de les Moles i guaita a la contrada de Lavanor, Mortitx, Pollença... De tornada, pujam al puig Caragoler de Femenia pel pas des Puig, on admiram la gran boca de l'avenc de Femenia, la qual podríem anomenar boca de l'Infern. Per si tot això fos poc, ens ficam a la històrica coveta del Rovell.

(Prem sobre les imatges per veure-les més nítides)

Començam l'excursió a les 9:26 h al portell d'entrada de la finca de Femenia (WP-0), situat a la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx), km 14,200 aproximadament, on trobarem un botador per salvar la reixeta.
     El dia es presenta boirós i fresc, amb alguna possibilitat de pluja, que si es presenta haurem de canviar sensiblement l'itinerari puix hem de fer un pas que no és aconsellable amb la roca banyada.

Mentre caminam per la pista de les finques de Femenia Nou i Femenia Vell als amos de les quals hem d'agrair que deixin transitar els senderistes per les seves propietats, copsam el Putxet Rodó (801 m), situat al vessant est del massís del puig Caragoler, pels peus del qual passarem de tornada.

El paratge que tenim a l'esquerra, el descriu l'Arxiduc (1884) d'aquesta manera: «El camí travessa el fons de la vall, on flueix un torrent, i noguers joves estan al costat del camí situat més alt. A la dreta es troba el turó cònic de la famosa alzina de Mossa, anomenat puig de Muntibudell, amb el pendís cobert d'alzines [...] El tronc molt ramificat d'aquest arbre mig mort té un perímetre de 9 metres [...] El viarany duu cap a Femenia per damunt de l'hort, on creixen diferents arbres fruiters». 

Al cul de l'olla inundada d'un forn de calç podem observar les evolucions d'un bon nombre de granotes.

Cases de Femenia Nou
Femenia, ens diu la GEM «que és una possessió del terme d'Escorca, que confrontava amb Binifaldó, Mossa, la ribera de la mar. Lavanor, Mortitx i Mortitxet. Documentada el s XIII, el 1368 fou venuda per Guillem Malric a Pere Cerdà de Pedruixella i aquest l'establí (1389) a Jaume Cànaves. El 1685, estava valorada en 1.500 lliures. Tenia cases i era dedicada a la ramaderia ovina, amb grans extensions de carritxars...

Font de Femenia
A l'esquerra del camí trobam la cabalosa font de Femenia (WP-1) (541 m), entre les cases de Femenia Nou i Femenia Vell. Ens ve de nou que el pare Roig no la recull al seu llibre Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. Veure informació d'aquesta Font.

Cases de Femenia Vell
...En deriven (1990) Femenia Vell, situada entre Mortitx, l'Urdial, el puig Ciuró, el puig Caragoler i el pas des Vadell, i Femenia Nou, entre la coma Morella, Femenia Vell, el puig Ciuro i el puig Caragoler. Primitivament fou denominada Santa Estefania». 

Etimològicament, el nom de Femenia es considera d'origen romà o preromà. Malgrat l'escassa fertilitat de la contrada, en terres de Femenia es localitza un important jaciment prehistòric situat a l'est de les cases.
     Gaspar Valero (1993) anota: Les cases de Femenia Vell han estat reformades recentment. La façana principal presenta un alçat de dues plantes. De la planta baixa, en destaca el portal forà, que és d'arc rodó. En el Llibre del Repartiment (1232) apareix amb el nom de Santa Famia i a altres documents del mateix segle, amb el nom deformat de Sentefania i Sancta Femania. De l'orde del Temple passà a l'orde de l'Hospital. A 1839, Jaume Cànaves i la seva dona Margalida, compraren Femenia a Ramon Cerdà de Pedruixella. Amb la família Cànaves s'unificaren les propietats de Femenia i Mossa.
     A la segona mitat del segle XVI, a una relació de parroquians de Lluc, surt documentada amb el nom de Jamenia. (Lluch, 171, 1934).

Femenia, segons el Diccionari Alcover-Moll, correspon a un llinatge freqüent a València i Alacant, i que a Mallorca pren la variant Femenies. Etimològicament, el nom de Femenia es considera d'origen romà o preromà.
     En canvi Mascaró Pasarius (1962) apuntava: «Nombre de origen incierto. A primera vista parece derivado del latín femina, 'mujer'; [...] Pero el hecho de existir el apellido Femenia con una área de difusión que abarca principalmente el Reino de Valencia y las Baleares hace pensar en una probable etimología árabe. En árabe, xaman significa 'saúco', y no es aventurado suponer un derivado colectivo xamaĭįa con el significado de 'campo de saúcos', que habría dado en catalán la forma Femenia con toda normalidad fonética».
     Berard (1789), a la relació de possessions d'Escorca anota: «Predio mediano, ganado, agua, huerto y palmitos».
     El 1995, Femenia Vell era una finca de 806 hectàrees, propietat de Josep M. Moyà González. (Sastre, 2003).

La pista que puja de les cases de Femenia cap al pla de s'Argilota passa vora la ►Font d'en Quelota (WP-2) (618 m), la qual presenta la mina o buc de formigó barrada amb reixa. Abans de construir aquesta desafortunada pista existia un vell tirany. 
     «Com a nota històrica cal recordar que part damunt la font envestiren el penya-segat dues avionetes pilotades per 4 joves alemanys, que moriren a l'acte. Durant anys es trobaven per aquells costers tota classe de peces dels aparells. Succeí a l'estiu de l'any 1960» (Roig, 1993).
       
Resseguim la pista cap al coll Ciuró, seguint un petit ramat d'ovelles. «L'economia de Femenia s'ha basat sempre en la ramaderia sobretot ovina i caprina—, la caça i els recursos forestals». (Sastre, 2003).

Contemplam la panoràmica que tenim a la dreta, de la zona de Mortitx. A l'esquerra, els pins de ses Comes formen un petit pinaró, on neix el torrent homònim, el qual omple els embassaments de ses Comes o els Pantanets. Al fons, destaca el massís del puig Gros de Ternelles.

Coll Ciuró (670 m) i puig de les Moles (733 m)
El puig Ciuró, puig de la Mola o de les Moles (733 m), forma part del massís del puig Caragoler de Femenia. Altres fonts citen els topònims, puntal del coll Ciuró i el serrat del puig Ciuró.

Caragol de serp
Ignor si el nom del puig ve pels caragols. Els germans Sastre diuen (2003): «Aquí són relativament abundants els caragols, tant bovers com 'viudes', que assoleixen unes mides sorprenents. Hi descobrim també el caragol de serp, un cas molt interessant d'endemisme. De forma aplanada, el seu nom es deu al dibuix de la seva closca».
     A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés (2006), anoten: 
     «Contràriament al que suggereix el nom, cap d'aquests putxos [Caragoler de Femenia i Caragoler des Guix] són llocs on especialment abundin els caragols. Quina és l'explicació, per tant, del topònim? Alguns filòlegs que han estudiat altres casos semblants, que no deixen de ser relativament abundants, no dubten en qualificar aquests tipus de topònims com a etimologies populars, és a dir, reinterpretacions que la parla popular ha volgut donar a denominacions que no acaben d'entendre i que s'aproximaven a aquesta pronúncia. Els especialistes, a l'hora d'explicar aquests noms, els associen amb l'arrel preromànica kar que significa 'pedra', 'roca', i que té molt més a veure amb la realitat d'aquestes muntanyes esquerpes que no amb la inversemblant abundància del mol·lusc».   

Abandonam per la dreta la pista del pla de l'Argilota (WP-3) (669 m) per dirigir-nos al primer objectiu de la ruta, l'Ull de Déu o el forat del puig de les Moles, per això, pujam fins a mitjan coster de la serralada. En aquesta primera part de la ruta seguim les passes de l'amic Toni Sureda (Socay).

Aquest penyal isolat pot servir de referència. Hem de passar per l'osca assenyalada, també podem passar per la part de baix, però després hauríem de tornar pujar.

Veim la pròxima fita clau a l'altra part del xaragall del torrent des Porcs, enfora, vora una vareta de ferro i un portellet natural. La boira davalla dels cims i s'escampa per tot a reu, sort que el vent fa que sigui intermitent.

Situats a la collada contemplam la vista que deixam enrere (WP-4) (709 m). El Caragoler apareix completament tapat per la boira, esperem que escampi abans de pujar-hi. Més enllà del pla de l'Argilota i el torrent de s'Esmorcador, s'aixeca el puig Roig.

Perdem un poc d'altura, caminam per un territori ple de rudesa, amb penyals de formes capritxoses; aquí, la geologia es mostra generosa. Hem de vetllar la passa que donam, el terreny no és un camí de roses.

Recorrem un altra comellar folrat de carritxeres. Els germans Sastre encertadament diuen: «El recorregut pels vessants nord del puig Caragoler de Femenia i del puig de ses Moles ens posa en contacte amb una pluralitat sorprenent de paisatges, a cada collada, a cada raconada».

Uns metres abans d'arribar a l'Ull de Déu veim aquest enfony, tal vegada sigui l'orella de Déu?

Aquí el tenim! El relleu terrestre de l'illa de Mallorca i sobretot la zona muntanyosa, per la seva composició física i les constants contraccions, rotures, plecs, falles, plegaments, etc., és realment complex. Hi trobam diversitat de fenòmens geològics, com: avencs, coves, feses, forats, escletxes, bretxes, osques als penya-segats... Visitar aquestes formacions és un al·licient afegit pel senderista.   

Forat del puig de les Moles o Ull de Déu
Al cap del puig o serralada de les Moles s'obre aquest curiós forat, més que forat, jo diria un petit túnel, el nom del qual resulta igualment curiós, l'Ull de Déu (WP-5) (702 m). Hem arribat aquí a les 11:25 h, després de fer una aturada tècnica per a berenar.

Vista des de l'oest a est.

Vista des de l'est a oest.

A la boca de l'Ull de Déu ens feim la pertinent foto de grup.

Observam el vast panorama que s'aprecia des d'aquest finestral natural. A l'esquerra apareix el campet Rodó, el puig de les Parades i el Musclo de les Cordes. El tàlveg del torrent de Mortitx separa els territoris de Mortitx i Ariant. La vista s'allarga cap a Fartàritx i Pollença. Als peus d'aquest alturó se situa la font Blanca i Lavanor.

Tornam enrere cap a la pista de Femenia, per un itinerari fitat que va per un nivell inferior de la ruta que hem seguit abans (WP-6). Botam una paret seca i passam per un menjador de voltors.

Restes d'animals menjats pels voltors (WP-7) (669 m).
 
Puig Caragoler de Femenia (922 m)
Davant tenim la mole rocosa del puig Caragoler de Femenia. Els nostres pròxims objectius se situen dalt del puig, per això haurem d'anar a cercar el pas més proper al gran avenc de Femenia, el pas del Puig. Després d'assolir el punt més alt, baixarem pel vessant sud-est, a la recerca de la coveta des Rovell.

Altra vegada som a la pista del pla de l'Argilota (WP-8) (669 m). Són les 11:56 h quan recorrem uns centenars de metres en direcció al pla, que un temps era explotat per uns roters. Per aquest paisatge desolat abunda l'estepa blanera, a més del càrritx.

Deixam el camí per l'esquerra i enfilam el rost del coster del puig (WP-9). La pujada és forta però curta. La boira sembla jugar amb nosaltres, apareix i desapareix, igualment va i ve compassat el nostre temor, ja que l'element no és bon company de caminada per la muntanya.

Poc a poc anam guanyant alçada fins que arribam a l'avantcim (WP-10) (752 m), on trobarem un passet per pujar a una cota més amunt.

Recorrem la còmoda cornisa fins que la pujada a l'espadat és factible. La boira ens torna envestir, s'escampa pel coll Ciuró i ens priva de veure el panorama.

Hem trobat fites que duen fins aquí, les quals l'any 2012 no hi eren. En aquella ocasió improvisàrem la baixada per aquest pas, desconegut aleshores per a nosaltres.

Pas del Puig
Estam al pas del Puig (WP-11) (755 m). Per pujar trobarem alguna mossa pels peus i alguna presa per les mans. Extremam les precaucions puix duim les soles de les botes humides. (Foto: Angelika).
 
Un a un superam el pas sense problemes. Na Barbara sempre de bromes! A aquesta vista s'aprecia la pujada que hem fet amb la referència del camí a baix.

Avenc de Femenia
Tantejant (com aquell que diu), guiats pel GPS, arribam a l'avenc de Femenia (WP-12) (830 m). Es tracta d’un impressionant engolidor que consisteix en un gran pou de 120 metres de caiguda vertical, situat als costers superiors del vessant septentrional del puig.

A l'avenc de Femenia es va fer un primer descens poc abans de Nadal de 1970, i un segon descens el dia 26 que és quan varen realitzar la topografia. Els pioners foren: Joaquín Ginés Gracia, Àngel Ginés Gracia, Juan José Egozcue i alguns altres companys del Grup Espelelògic Est, gràcies a les informacions subministrades per qui aleshores era l’amo de Femenia Vell. Ell mateix va dir aquesta glosa.

Mal trobassis un ribàs*
com s'Avenc de Femenia,
que si hi peguen es migdia,
es vespre no són a baix. 
* Ribàs: Marge molt pendent.

Topografia realitzada per J. Ginés
(Font: Endins, 30, 2006).

     L'espectacularitat de la boca d'aquest gran avenc fa que des de sempre hagi estat ben conegut a tota la contrada, i que formi part dels escenaris descrits a Les Llegendes de les Terres de Lluc. Un dels episodis recollits per Gabriel Janer Manila relata com una bruixa que estava gelosa d'una bella esclava del senyor moro de Mossa, feu desaparèixer les aigües de la possessió dins el famós avencarro. (Toponimia Mallorca).

Deixam l'avenc i dirigim les passes cap al cim del puig, el qual es troba adreçat a sud-est. Com es pot comprovar no tenim referències visuals, anam guiats per les monjoies i el track del GPS.

Uns metres abans d'assolir el vèrtex del puig Caragoler intuïm la creu col·locada allà dalt per l'amic Jaume Riera del Grup Excursionista d'Inca, l'any 1982.

Cim del puig Caragoler de Femenia (922 m)
Assolim el cim del puig a les 13:00 h (WP-13) (928 m GPS). A pesar de l'aparença d'imatge relaxant, allà dalt no hi feia gens bon estar. El vent, la boira, el fred i la fam, ens esperonà a seguir endavant a lloc menys hostil.   

Tossa de ses Banyes
Caminam cap a l'est, tot cercant un recer on dinar i descansar, quan surten d'entre la boira els dos monticles que donen nom a la tossa de ses Banyes. Ens desviam momentàniament de la ruta cap als penyals cercant el redòs del vent, que bufa fort i fresc (WP-14) (889 m).

Sense poder fer sobretaula, empesos pel fred, resseguim la ruta cap a la coveta des Rovell. Per arribar-hi voltam el penyal a l'esquerra i retrobam el tirany fitat.

Per un terreny molt mal pla —i això que s'anomena pla des Cocó—, arribam a la capçalera d'un rost comellar o canal, tancat a dalt per una antiga paret seca, molt baixa i desfeta. Pels voltants, al peu d'un petit cingle, trobam la cova que cercàvem, a les 14:03 h. 

Coveta des Rovell
Boca d'entrada de la coveta des Rovell (WP-15). La petita cova està situada al vessant sud-est del puig, a 800 m d'alçària, no massa lluny del putxet Rodó. Amida uns 13 m de llarg, 1,60 d'alt i una mitja de 4 m d'ample, en total, uns 45 m². La petita cavitat, segons Trias, Soberats i Bosch, ha sofert diferents fases d'utilització; sembla que dues en època prehistòrica, una d'enterrament i una altra d'habitació.
     Al s XIII, serví d'amagatall a un reduït grup de musulmans escàpols de les hosts del rei en Jaume I.  La troballa més curiosa que s'hi feu, a més de restes de ceràmica antiga i ossos humans, foren tres claus de grans dimensions i una ferradura.
     Per llegir l'article del treball d'excavació: Troballes d'època islàmica al puig Caragoler de Femenia, la coveta des Rovell (Escorca, Mallorca).









Fotografia apareguda a la revista Endins, núm. 17-18, 1992, de les tres claus i la ferradura sarraïnes trobades a la coveta des Rovell.


No es fa gaire agradable la visita a aquesta petita cova, donat el gran nombre de pedres d'enderrocs que hi ha pel terra i el perill que suposa algunes del sostre, ja que amenacen caure.

Els investigadors suposen que després dels musulmans, la cova hagi tornat a esser reutilitzada, tal vegada com a refugi ocasional o per guardar-hi animals, com és corrent a la Serra.   

Topografia de la Coveta des Rovell, realitzada per M. Trias i J.R. Bosch
(Font: Endins, 17-18, 1992).

Putxet Rodó (801 m)
Al mapa Alpina del GPS veim una ruta que baixa al camí de Femenia, a través de la rosta canal on hi ha la coveta. A pesar d'això anam a baixar pel lloc que coneixem. Pel camí veim una petita boca d'un avenc (WP-16), del qual l'amic José A. Encinas m'informa del seu nom, l'avenc de sa Boirada. Per cert, el dia que fa d'avui no li escau malament el nom.
     Ens dirigim cap al putxet Rodó el qual apareix fantasmagòric d'entre la boira (WP-17), i enfilam la baixada fitada.

Enrere queda el putxet Rodó, el qual, des d'un cert indret sembla un cap d'elefant amb la trompa recolzada a terra.  

Mentre baixam, quan la boira ens ho permet, identificam les muntanyes que ens envolten. Destaca la cuculla de Fartàritx i l'altiplà homònim. Més aquí, es Pujol, de la possessió de Muntanya. 

Al sud veim les muntanyes que envolten la vall de Lluc, la moleta de Binifaldó, el puig de ses Covasses, el Castellot, el Grau, el Caragoler des Guix, el Massanella, i més aquí, el petit i cònic puig Montibudell o Montagudell... El pinar que destaca en primer pla, es Pinaret, davalla pel comellar on se situa la coveta des Rovell.

Flor d'estepa joana (Hypericum balearicum)
Com deia Ramón Trecet: "Buscad la belleza, es la única protesta que merece la pena en este asqueroso mundo". (Foto: Angelika). 

Hem travessat el 'desert' càrstic i arribam a la civilització. Assolim un portellet i unes marjades de la possessió de Femenia Nou (WP-18) (584 m).

Sortim al camí de Femenia (WP-19), pel qual el dematí començàvem l'excursió. En uns 15 minuts arribam al portell (WP-20) (538 m), són les 15:25 h quan acabam aquest agradable itinerari de gran valor paisatgístic i amb alguns indrets d'interès històrics.

__________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 10,20 km
Pujada acumulada: 517 m
Alçada màxima-mínima: 929-478 m
Temps aproximat sense aturades: 3:50 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  6:00:23 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El punt de la ruta que pot presentar problemes a persones poc experimentades a grimpar és el pas des Puig
Integrants: Magdalena, Barbara, Angelika, Dolors, Joan Bonjoc, Toni i Joan Riera. I el canet Bingo

CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina E-25, amb els punts més destacats

Perfil de la ruta

Perfil de la ruta 3D

Manacor, 27-10-2015

HEM CONSULTAT
  • El track de l'amic Toni Sureda Socay.
  • Mallorca vora mar. Marines de tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA. 
  • Endins. núm. 17-18, 1992. Miquel Trias, Frederic Soberats i Joan Ramon Bosch.
  • Endins. núm. 30, 2006. Joaquín Ginés, Mateu Fiol i Àngel Ginés.
  • Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí. 
  • Revista Lluch. 1934.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.

8 comentaris:

  1. Malgrat que la boira ens destorbàs un poc, passàrem un dia fantàstic, i l'excursió una passada!!
    Gràcies per "currar-te" cada setmana la "volteta".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, ens varem perdre paisatge. L'element, la boira, forma part de la muntanya i desafia l'orientació del senderista. A la muntanya s'hi ha d'anar amb bona disposició.
      Gràcies!
      :-)

      Elimina
  2. Uep Joan
    ruta exigent i interessant, ¿pena de boira?, per les vistes, però també té el seu encant i forma part del paisatge de muntanya, sempre que la seva intensitat sigui raonable, és clar.
    salut i fins a la propera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau.
      Si no hagués aparegut la boira haguéssim enrevoltat un poc més. Però el que dius 'forma part del paisatge de muntanya'.
      Gràcies i salut!

      Elimina
  3. M'ha agradat molt poder accedir virtualment al cel... i contemplar-hi l'orella (?) i l'ull de Déu...
    Bona feina, la vostra! Vaja uns reportatges més ben documentats i quines panoràmiques més garrides!
    Salut! i que no decaigui la vostra dèria.
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gabriel! Tota la serra de Tramuntana és una joia. Val la pena el recórrer-la.
      Salut!

      Elimina
  4. Molt bé Joan, m'ha agradat aquesta informació del Ull de Déu. No sé si és el mateix forat que es veu des de del camí de ses Basses o no. A n'aquests voltants hi tenim una ruta prevista i, segurament hi podrem fer un tomb. Tota la volta, avenc, cova, molt ben informada, com sempre. Enhorabona a tot el grup i especialment a tu per aquesta publicació. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Jo també dubt si és el mateix forat. Segurament ho és, ja que des del forat es veu el camí de ses Basses.
      Feia temps que volia arribar fins a la coveta des Rovell, i vaig aprofitar l'ocasió per veure els dos elements que no coneixia: l'Ull i la coveta.
      Gràcies per comentar.
      Salut!!!

      Elimina