24 d’ag. 2015

126 - Pas de sa Geneta (Puig de Randa) 22-8-2015

En el segon intent avortat el primer degut a la pluja, aconseguírem fer el vertiginós pas de sa Geneta, de la mà de l'amic Pep Torrens. Es tracta d'una cornisa volada a la cinglera que mira a Xaloc del puig de Randa, la muntanya eremítica. Aquest no és el típic i tranquil passeig dels tres Santuaris, aquesta és una ruta més esportiva i divertida. També hem de dir que està prohibit recórrer la base dels penya-segats que miren al sud, degut al perill que hi ha de despreniments de pedres o caigudes pel precipici.

Iniciam la ruta d'avui a les 8:25 h a l'aparcament del llogaret de Randa (Algaida) (WP-0) (284 m), situat davant l'Església parroquial (1765-70), dedicada a la Immaculada Concepció i el beat Ramon Llull. Pel carrer de l'Església pujarem cap al carrer de sa Font, on trobarem la font de Randa, els antics rentadors i més amunt, la creu de Randa.

Son Gener
De camí, ens cridarà l'atenció la bella entrada de la possessió de Son Gener. Situada entre el nucli urbà, sa font, Son Quelet i el molí Vell. En el s XVII es va parcel·lar Binilagant a diferents establidors, un d'ells fou Pere Gener de Randa, actual Son Gener. L'any 1685, pertanyia a Joan Gener i estava valorada en 240 lliures. 

De la font de Randa destaca el qanat musulmà de 48 metres de recorregut, amb murs laterals de paret seca i sostre de lloses planes. Una vegada a l'exterior, l'aigua transcorre per quatre piques. Les dues darrers, cobertes amb arcades, s'empraven com a rentadors. A continuació, una sequiola distribueix el cabal entre els veïns que hi tenen dret. (GEM).

Creu des Coremer
Creu de Randa. Coneguda com la Creu des Coremer (predicador de la Corema), està situada a pocs metres de la font de Randa. Va ser construïda el 1846. Té una base en forma de 4 graons que envolten el fust. La part alta de la creu presenta un anvers, cap al sud-oest, amb un Santcrist esculpit. En el revers cap al nord-est hi figura un relleu de la Immaculada i Ramon Llull adorant-la.

Sortim a la carretera Ma-5018 que puja al cap damunt del puig de Randa, on se situa el santuari de Nostra Senyora de Cura (1509), i passa pels santuaris de Gràcia i Sant Honorat. Giram a la dreta pel carrer des Puig (WP-1) (308 m).

Deixam el portell de can Pou a la dreta i pujam un vell camí empedrat, passam una barrera oberta. «Sortirem de nou a l'asfalt i enfront veurem uns escalons per on seguirem, i així passarem pel costat d'un dipòsit d'aigua de Sorea, a l'esquerra, i uns metres més amunt superarem una barrera de metall que trobarem oberta. (13 minuts de l'inici)...

...Per aquest camí, més o manco planer, deixarem dos tiranys a l'esquerra, i quan comença a davallar una mica, (9 minuts), el deixarem [WP-2] i pujarem per un tirany a l'esquerra, bastit damunt marge de sosteniment, i que en fort pendent ens deixarà als peus d'un blocs de roca, per on continuarem la pujada, ara més clara de vegetació. Encara haurem de superar una altra filera de roques, més a la dreta, on a dalt veurem una fita, i cap on anirem, per situar-nos damunt el Massís de Randa (8 minuts)». (Descripció i foto de Pep Torrens).

Després d'una bona pujada assolim es Penyalet, del puig de Son Reus o de sa Comuna (488 m), des d'on podrem escampar la vista. Albiram la serra de Galdent, emergida de la plana llucmajorera. Aquestes quatre elevacions: s'Escolà (304 m), ses Bruixes (358 m), en Claret (377 m) i Galdent (419 m) formen part del massís de Randa, com també: el puig de Binificat (315 m), sa Maimona (347 m), Roca Bufeta (323 m), ses Roques (351 m), des Avencs (279 m), de la Glòria (245 m), Son Fullana (263 m), Son Mulet Roca Roja (265 m), les serres Llarga (325 m) i de sa Mesquida (294 m).

Travessam la plana del cim entre una vegetació degradada pels incendis, no obstant això, creixen a la garriga de la part elevada, el pi blanc, la mata, l'ullastre, l'estepa, el càrritx, la porrassa...
     Una varietat típica del massís de Randa, és la mata Escrita, caracteritzada pels gravats que presenten les seves fulles, semblants a signes orientals, als quals vulgarment s'atribueix un origen miraculós relacionat amb els treballs científics i apostòlics de Ramon Llull. (Es Saig/M.F., 1997). Sa Mata Escrita també és una possessió, que diuen que va pertànyer a Ramon Llull.

Puig de Randa (544 m)
En el període islàmic la contrada feia part del juz' de Muntuy. Alguns autors, com Miquel Barceló, situen el bisn Al-'Uyum 'castell de les fonts' al Puig de Randa. (Atles GEM).     

El senderó va baixant i passa per l'àmbit de la pedrera del Coconar, on treien carretons de batre, voreres de voravia bordillos, empedrats de portasses... Un dels treballadors d'aquesta pedrera fou Pep Ribas Gallard, qui després fou carter de Randa. ►Veure l'entrevista a l'amo en Pep Ribas (Es Saig, 154, 1993).
     A la nostra esquerra discorre el torrent homònim.

A la pedrera veurem alguna curiosa barraca, emprada per aixoplugar-se els picapedrers. El mapa de Mascaró Pasarius situa per la contrada el topònim sa Presó.

Llavors el tirany baixa rost cap a la carretera, adreçat a sud. Les vistes sobre bona part de l'illa són immillorables. Abastam la imatge dels dos santuaris al declivi de migjorn: Nostra Senyora de Gràcia (a baix), el qual ocupa una balma natural i des del s XVI, a la cova d'Aresta; i l'oratori de Sant Honorat (a dalt, a sa penya Falconera), fundat per Arnau Desbrull el 1394.

Assolim l'asfalt per una barrera metàl·lica a l'endret del portell del santuari de Gràcia (WP-3) (390 m). Si volguéssim fer el pas de sa Geneta de pujada, hauríem de passar pel santuari i recórrer la base dels cingles fins arribar a l'endret del pas. Per això, trobaríem un rètol de prohibit el pas i una reixeta instal·lada pels despreniments.

Per acurçar camí i evitar al màxim caminar per l'asfalt, agafam les dreceres fitades que anirem trobant. Enrere deixam el torrent des Terrer Vermell.

Sortim a l'asfalt una vegada més i baixam fins a l'indicador del punt quilomètric 3,4. Aquí deixam definitivament l'asfalt per dirigir-nos al pas de sa Geneta (WP-4) (486 m). Són les 9:53 h.

Les monjoies ens duran al tall del penya-segat, on sembla impossible que es pugi baixar per aquests tallats, a no ser de manera violenta. A la dreta tenim ses Veles de Son Grau d'en Rostit.
     No cal dir que les vistes són de primer ordre. S'albira tota la marina d'aquesta part de l'illa.

Pujam i baixam a caprici del terreny, sempre ran del caire del precipici.
             
Planejam esquivant l'esponerosa vegetació resseguint les fites de pedra i alguna fletxa de pintura verda estratègicament situada.

Amb prudència baixam per l'exposada cinglera. A baix, entre ciprers, se situa Son Garau o Son Grau, al terme de Llucmajor, entre el puig de Randa, Son Verd, sa Caseta i s'Aresta. Anomenada també sa Caseta. En el cadastre del 1702, pertanyia a Damià Garau i estava valorada en 800 lliures. (GEM). Per aquest coster, més a la dreta, hi ha el Debaixador de Son Garau.

N'Eliseu, situat a la cornisa del pas de sa Geneta, admira la planura que té als seus peus. La poetessa llucmajorera Mª Antònia Salvà, s'inspirà en aquesta immensa planura que albiram. Precisament, per aquí on estam situats passa la partió dels termes; els santuari de Gràcia està dins el terme de Llucmajor.

"Camina caminaràs...
som al cor de la planura
no es veu de prop cap altura
ni fondal que trenc el pas".

Pas de sa Geneta
A la fotografia no s'aprecia la caiguda que hi ha des de la cornisa. Estam situats a uns 480 msnm, i les cases de Son Garau a uns 160 m. més avall. En primer pla es veuen pedres caigudes de la paret. (Foto Pep).

A l'horitzó podem colombrar l'arxipèlag de Cabrera. Geòlegs com Hermite (1879), Fallot (1922), Hebert, Oppel (1922), Fallot-Darder (1925), Colom-Escandell (1962), Colom-Sacarès (1968), Anglada (1985), entre altres, s'han interessat i han publicat estudis sobre la formació i estructura d'aquesta curiosa muntanya. (Foto Eliseu). 

Després del pas diu en Pep—, hi ha una curta però exposada i aèria travessia, on caldrà no badar gens. Ja ho pots ben dir, Pep!
  
Cova des Migdia
La curiositat fotogràfica d'en Toni, el fa ficar-se a la part més fonda de la cova des Migdia, la més gran dels nombrosos covals i enfonys que mostra l'original morfologia d'aquestes parets, un temps submergides al fons de la mar.

     A l'aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó n'hi ha dues situades al puig de Randa, una es titula Com va esser que es va fer es puig de Randa i l'altra simplement Es Puig de Randa, que diu:

     Aquest puig tan gros i soberg que s'alça rodejat de pujols a's mig d'es pla de Mallorca, a on se retirà el Bto. Ramon Llull a fer penitència, diuen que és tot buit i que s'aguanta amb quatre columnes d'or.
     En estar rompudes totes quatre, es puig i Mallorca tot s'enfonsarà, la mar hi passarà per damunt, i serà la fi del món.
     D'aquestes quatre columnes ja n'hi ha tres de rompudes i s'altra està cruixida.
     Com van de Randa a Gràcia, que passen per dins es comellar que fa es puig, troben a man dreta una cova, que se diu des tupa-tup.
     Si hi tiren una pedra, fa un renou de buit, que no són tot berbes. Per això és que diuen que tot allò és buit.
(Rondaies Mallorquines, XXIV, 62)   

Josep Sacarès diu: «La muntanya descansa en discordança damunt uns terrenys més antics intensament plegats. En primer lloc hi ha una petita unitat basal de còdols, després una potent unitat turbidita (margues) per finalitzar amb la impressionant unitat calcarenita (calcàries zoògenes). Des del santuari de Gràcia a Cura es poden observar filades de roques disposades en capes aparentment horitzontal, així com la mar les diposità. L'horitzontalitat és només aparent, ja que cabussen cap al nord-oest».   

Les parets mitgeres arriben fins a tocar del penyal vertical del puig. Passada la paret, vora unes marjades, intuïm que per aquí se situa el Debaixador des Matar d'Albenya: «senderol de caçadors situat a Xaloc del massís de Randa, que enllaça el tros de garriga, anomenat així per l'abundància d'aquests arbusts, amb la cresta cimalera del puig». (Es Saig/M.F., 1997).

Impressiona veure a tota la mola una esboldregada lenta però implacable; la meteorització corroeix les entranyes de les roques de manera constant i sense aturar-se. (Pla i Muntanya, 1989). 

Arribam al final dels espadats; l'indret s'anomena morro d'en Moll. Encara no podem baixar la guàrdia, la vegetació de la vorera del precipici enganya, i amb una passa mal donada et pots estimbar.
     Quan la boira s'ensenyoretja per davall aquest morro es diu ses Barbes d'en Moll. «Molt més suggeridors formalment són tres grans niguls cumuliformes que es formen damunt el puig de Randa i que la imaginació popular ha personificat: es tracta de na Fàtima i na Tomasa (Algaida) i de na Guitzot (Llucmajor). Les dues primeres corresponen a grans ennigulades blanques i que acaben en punta, però la primera es veu més a ponent del puig (entre Randa i Cura) i té un pronòstic incert, quant a la segona apareix més a llevant i en sortir fa una aiguada feresta, fins al punt que la font de Randa rebrota. Contràriament na Guitzot es genera damunt el puig de Randa, té molt mal aspecte, gruixat i amenaçador, però no fa ploure al terme llucmajorer, sinó que l'aiguada afecte més a llevant cap a la part de Manacor». (Bonet-Grimalt, 2005)

Quan voltam el morro d'en Moll veim un rètol que prohibeix el pas per aquest senderó no mancat de perills.

El viarany, ben evident, puja cap a les antenes situades al cim del puig de Randa (544 m), o Mont de l'Amat com l'anomenava Ramon Llull. Allà dalt, segons la tradició, hi visqué durant quatre mesos Ramon Llull. El 1501 s'hi fundà una escola de gramàtica.

Copsam una panoràmica de tres fotografies que abraça gairebé la totalitat de la serra de Tramuntana.
     Ja ho va dir Hermite, geòleg francès, el 1879: «Jo convido les persones a pujar al cim del puig de Randa. Veuran la magnificència del panorama que s'estendrà davant els seus ulls». També, el geòleg Darder, que coneixia molt bé l'illa, deia: «La perspectiva més completa de Mallorca es veu des del Morro d'en Moll». (Pla i Muntanya, 1989). 

Uns metres abans d'arribar a la carretera ens hem de desviar a la dreta, per un sender quasi imperceptible que discorre entre les mates (WP-5) (540 m).























Si les parets del vessant sud ens cridaven l'atenció, aquestes del vessant nord-est no ens deixen indiferents.
     Sacarès, continua dient: «Ingents masses de roques varen esser aixecades del fons de la mar per forces laterals, tangencials, amb empenta de sud a nord fins a trobar-se amb els vells massissos de la Meseta castellana, rígids i estàtics (avantpaís)...  

Penyes des Colomer
...Aquestes cadenes de muntanyes necessitaren entre 25 i 28 milions d'anys per formar-se».

A la dreta, al pla, tenim dues emblemàtiques possessions algaidines: d'Albenya (Albunga) i Castellitx. Per formar el poble d'Algaida, en principi, el seu nucli principal era a Castellitx, però al cap de pocs temps la situació més favorable de l'Alqueria d'Algaida va atreure cap allà la majoria dels habitants. (Arxiduc, 1884).
     A Castellitx hi ha una de les primeres esglésies de repoblament. Actualment dita oratori de la Mare de Déu de la Bona Pau. El poble d'Algaida l'ha considerat sempre el santuari comarcal i hi ha acudit en ocasió de sequeres, pestes i altres infortunis. (GEM).
     Entre ambdues possessions hi ha el clot de ses Figueres Verdals i el puig d'en Bord (343 m), un poc més a la dreta de la imatge.

Túnel
Amb els ulls plens de bellesa després de recórrer el bucòlic passeig del Bon Pastor, ens topam amb l'entrada de la primera galeria del Comandament subterrani (WP-6) (523 m). Segons l'obra 'El puig de Randa i les fonts del seu entorn' "Es tracta de punts subterranis de comandament preparats per a una eventual invasió de l'illa durant la guerra civil de 1936-1939". 

Una sèrie de covals s'obren de tant en tant a les galeries principals conegudes també pels randins com a refugis.

A la sortida de la galeria tenim el mateix panorama que el dematí, estam a punt de completar la volta al puig de Randa. Deixam a l'esquerra un senderó que puja al santuari de Cura. Més avall, també ignoram un camí que surt per l'esquerra (camp de futbol) (WP-7).











Des del polvorí hem baixat per un camí de carro fins a la carretera (WP-8). Hem deixat a l'esquerra s'Adrecera. Aquest camí duia a les pedreres d'Albenya. L'amo en Pep Ribas diu: «Actualment casi no es distingeix [sa pedrera], perquè llevaren les pedres que quedaven per fer-ne gravilla i només va quedar com un llisar de pedra. Aquí hi fèiem les soles des forns». (Es Saig, 154, 1993).  





Recorrem uns metres per l'asfalt en baixada; a una corba deixam la carretera per l'esquerra i passam la barrera metàl·lica del camí de les pedreres del Coconar (WP-9).

Giram a la dreta (WP-10) i recorrem l'ombrívola i idíl·lica torrentera des Coconar, on creix una catifa de falgueres.

En deu minuts, des de la barrera metàl·lica, arribam al llogaret de Randa (WP-11). Són les 13:02 h.

Rentadors
El nom de Randa apareix documentat per primera vegada 'Arranda' en el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232). Segons Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll deriva de l'àrab randa 'llorer'.
     Binimelis (1593) diu: «El lugar de Randa que está al pie del Monte es de 12 casas, en lengua arábica se llamaba Arrenda, que era entonces Alquería de cinco jovadas que dió el Rey a García Pérez en el repartimiento de la tierra».
     El 2008, Randa comptava amb 108 habitants. En canvi l'any 1770 n'hi havia 372. L'Arxiduc en comptabilitza 412 i 53 cases (ca 1884).

Travessam el nucli de població fins a l'aparcament on acabam la ruta d'avui. 
     Agraïm, com sempre, el bon sentit d'orientació i d'humor del guia, en aquesta ocasió en Pep Torrens.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
FITXA TÈCNICA

Algaida
Distància aproximada: 7,40 km
Pujada acumulada: 379 m
Alçada màxima-mínima: 538-269
Temps aproximat sense aturades: 3:25 h
Velocitat mitjana: 2,1 km/h
Temps total:  4:52:10 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: L'accés al tirany que recórrer la base dels penya-segats sud està prohibit. El pas és vertiginós i exposat.
Integrants: Pep, Eliseu, Toni i Joan
 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic IGN E-25, amb els punts principals

Mapa IDEIB on apareix el cingle amb els tres topònims

Perfil de la ruta
 
Manacor, 24-8-2015



HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Geroni de Berard.
  • Pla i Muntanya. Una geologia del terme de Llucmajor. 1989 Josep Sacarès Mulet.
  • Nueva historia de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis Garcia.
  • Toponímia i noms de niguls al llevant i migjorn de Mallorca. A XVIII Jornada d'Antroponímia i Toponímia, Selva 2005 Maria Bonet Vidal i Miquel Grimalt Gelabert.
  • Mapa General de Mallorca. 1958 Josep Mascaró Pasarius.
  • Es Saig, núm. 154 1993. Cels Calviño i Miquel Sastre.