Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

7 de juny 2015

120 - Tres passos per Alaró: pas de s'Estaca, pas de s'Escaleta i pas de s'Arrambador 6-6-2015

Vet ací un itinerari de muntanya mitjana pels encontorns d'Alaró i Orient. La ruta discorre per una sèrie de camins de carro i de ferradura, una xarxa que estructurava social i econòmicament la gent rural d'un temps passat no tan llunyà. Els dos primers passos comuniquen dos territoris separats geogràficament per penyals o desnivells complicats. El primer, el pas de s'Estaca salva un desnivell important, i el segon, el pas de s'Escaleta salva una torrentera. El tercer, el pas de s'Arrambador, segurament és un pas de caçadors habilitat amb un arrambador modern.
     La descripció de la primera part de la ruta és la mateixa que la del Pas de s'Estaca i pas de s'Estaló (24-2-2013).

Deixam el cotxe un poc abans de la plaça dels Horts (placeta de s'Hort d'Amunt, Arxiduc), d'Alaró, a la barriada de Los d'Amunt (WP-0). Començam a caminar a les 8:55 h. El dia pinta clar i calorós.

Seguim pel carrer de Son Duran, passam per can Muxic, can Roa, ca na Truca, na Lluenta, na Xinxa, ca na Milana... El carrer esdevé en el camí de s'Estret, on també veurem can Corona i les ruïnes de la casa des Horts. L'etimologia d'Alaró segurament prové del mot àrab Al-rûn 'castell o fortalesa' o Al-rum 'castell dels rum' (castell militar). Una altra teoria és que la vila i el seu nom té l'origen en l'alqueria d'Oloron, Aleron, o Oloro.

Ses Rotes
Ses Rotes és un redol de cases situades al llarg de l'antic camí de la Comuna del Puig, carrer del Poador. Les edificacions s'hi començaren a construir d'ençà de 1780. Aleshores, l'Ajuntament va haver de vendre els terrenys comunals del Puig de la Comuna. (GEM). «Una excursió joliua des d’Alaró ens diu l’Arxiduc és anar a l’abundosa font de ses Artigues. El grup de cases que es troba camí de la font s’anomena la placeta de s’Hort d’Amunt. Es veuen moltes atzavares, alzines, una llera de torrent i molts garrovers. Aviat apareix la casa des Horts, llavors la de sa Font amb un molí d’aigua i un gran noguer a davant, i posteriorment una llera de torrent empedrada».

Passam vora les cases de sa Font des Jardí, que mostren elements arquitectònics interessants. Destaca la torre cúbica, que acollia el molí d’aigua fariner. A la façana de la torre també era torre de defensa, que dóna al camí presenta una finestra conopial. Per la contrada, a més del molí de sa Font, hi havia el de ca na Fara, el de Son Borràs, el de Son Bieló, el de Son Vidal, el de Son Tugores, el de Son Berní, el de Bànyols, el de Son Ibert i el Molinàs.

Font de ses Artigues
Després d'un empit ens toparem amb la font de ses Artigues (WP-1). Una tradició oral, diu que unes fulles de castanyer que es tiraren a una font subterrània de Tarragona, al cap d’uns dies aparegueren a la font. També anomenada font de la Vila, perquè és la que abasta d’aigua la població d’Alaró, i també la font des Molins (s XVII). La galeria té una longitud de 100 m i el pou té una profunditat de 7'30 m. Dóna un cabdal de 50.000 a 60.000 litres per hora. Veure més dades sobre aquesta font.

Les cases de ses Artigues estan situades a l'esquerra del camí, damunt un gran marge. D'aquesta antiga casa destaca el portal forà. «A més, cal passar una vall riallera, bancals amb ametlers i oliveres, i un camí costerut a la riba dreta del torrent». (Les Balears, 2002).

Just passat can Paleta i sa Rota des Cabo (516 m), deixam per la dreta el camí de s'Estret, en direcció a un porxo (WP-2). Si seguíssim el camí de s'Estret podríem arribar al pas de s'Escaleta, i la possibilitat de pujar a sa Talaia de cals Reis, al puig de can Llenderina o arribar fins a Orient. Actualment, han habilitat una escala lateral adossada a la paret i un botador per arribar al porxo, segurament volen tancar el portell principal.

Passam pel costat del porxo de can Colau tot i que ostenta el nom de ses Artigues a una rajoleta situada damunt el portal, i prosseguim cap al pas de s'Estaca.

De moment el bonic camí està ben fresat i discorre per entre rústiques marjades d'oliveres. «[...] els marges són espais amb un conjunt de possibilitats i condicions diverses aptes per ser colonitzats per un contingent vegetal ric i heterogeni, i on algunes espècies rupícoles són clarament afavorides».(Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

Guanyam alçada pel vessant de ponent del puig de sa Rota des Cabo i copsam la contrada que deixam enrere, el conjunt forma un quadre amable i estètic. També ullam s'Estret.
     «L'àrea de s'Estret forma una unitat paisatgística de gran vàlua, caracteritzada per una vall de costers de considerable pendent, que en alguns punts assoleix la forma d'un canó càrstic. Des del punt de vista del patrimoni marjat constitueix un conjunt d'olivars sobre marjades que s'adapten a la forma del coster i de cada parcel·la, amb certes diferències constructives que depenen de la inversió realitzada. Aquest paisatge actual és el resultat de la parcel·lació de les terres comunals després de ser afectades, en els anys 1673 i 1674, per un important incendi que destruí pinar i arbusts. El 1692 la documentació ja parla dels establidors de s'Estret que reclamen l'adobament del camí». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

 Anam pujant per les marjades on, en una raconada si agombola un pou perfectament integrat en un marge.
     «La varietat i la qualitat tècnica de disposicions, elements constructius i formes d'accés de les marjades d'Alaró, i també les nombroses construccions associades amb diversa finalitat, són una mostra ben palesa de l'existència de marges especialitzats en aquest municipi i de la seva destresa. La importància d'aquest ofici en el terme municipal (SASTRE, G. et al., 1979) s'ha pogut constatar durant el treball de camp amb testimonis orals que recorden mestres margers (n'Estrella, en Pau Xec, etc.) i famílies alaroneres que han transmès l'ofici de pares a fills, com és el cas dels Lametes o els Perota». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

El marjat que observam es deu, com hem dit abans, a la parcel·lació de les terres comunals entre 1673 i 1674 després d'un incendi de sa Comuna de s'Estret.

Passam una reixeta per un botador nou. Més amunt trobarem un altre botador com aquest, que ens permetrà sortir d'aquest olivar.

Arribam a un penyal que té uns grollers punts de pintura. No n'hem de fer cas, hem de seguir per un botador que salva una reixeta, situat a la dreta d'aquest penyal. Trobarem algunes fletxes vermelles de l'amic Pep Torrens.

Més amunt, a una collada, un tercer botador ens permet passar a l'altra part d'una paret amb reixeta (WP-3).

El tirany discorre per l'àmbit d'un pinar. Normalment, per aquest camí passa la carrera anual, Pujada al Castell d'Alaró.

Deixam a la dreta el comellar de Son Curt, que baixa molt rost. De cop i volta el senderó va pujant força, intuïm que ens atracam al pas de s'Estaca.

Pas de s'Estaca
Efectivament! Un marge sosté un bell camí de ferradura el qual salva un fort desnivell fent giragonses (WP-4) (441 m). L'enginy dels nostres avantpassats queda palès en aquests ben traçats passos de muntanya, per tal de comunicar rotes, ranxos de carboners, finques o poblacions. També eren aprofitats per contrabandistes, no oblidem que productes desembarcats a la costa d'Escorca eren traginats fins Alaró. El camí per on transitam, segurament era una d'aquestes rutes de contraban.

Berenam a l'ombra d'un pi i continuam. El tirany ens mena a un llisar tancat a la part alta per un marge o paret. (WP-5). Amb una petita grimpada assolirem el marge.

Caminam pel comellar de ses Penjades de Son Curt que baixa cap al torrent de sa Mata. Les cases d'aquesta possessió s'ubiquen a la carretera del Castell.
     Al bell mig del rotlo de la sitja trobam una arrova, un vell recipient per oli, que ja vérem en el 2013. També era una mesura d'uns 6 litres de capacitat. Continuam cam a la dreta, per entre la sitja i una bassa.

Passam el portell de les rotes Fredes des Verger on hi ha velles marjades abandonades i envaïdes per pins. 

El camí de ses Penjades de Son Curt desemboca a la camada agrícola que baixa del puig de can Llenderina (WP-6), i aquesta, s'entreforca a la carretera des Castell. Val la pena baixar per la carretera un centenar de metres per veure les cases des Verger. 
     Però abans d'arribar aquí hem passat per un portell obert a una paret mitgera. Llavors, el caminoi travessa unes marjades abandonades i envaïdes pels pins. Arribam a una altra paret, segurament aquesta separa les finques de Son Curt i es Verger. Més enllà, destaca el puig d'Alaró (821 m), amb el castell aixecat sobre els seus penyals.

Es Verger
Són les 10:52 h quan arribam a les cases des Verger (WP-7) (566 m). L'antiga possessió està situada entre Son Penyaflor, s'Olivaret i Son Bernadàs. Segons la GEM «Fou l'alqueria islàmica Beniaxer que, en el repartiment (1232), correspongué a Garcia Lope. El 1583, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada. Era situada vora el castell d'Alaró. Confrontava amb Son Penaflor, Son Fuster, Son Bernat Cabot, Son Guillem Cabot, s'Estret d'Alaró, ses Artigues i Son Santpol.

Tenia les cases enderrocades, excepte una cambra. Era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Hi havia zones d'alzinars, pinars i garrigues. Posteriorment, les cases foren reconstruïdes. El 1818, pertanyia a Joan Santpol. Tenia 290 quarterades i era valorada en 13.350 lliures. El 1997, a les cases hi havia un restaurant». Actualment encara resta obert.







A l'esquerra de la casa dels senyors hi ha la tafona, de la qual encara es conserven algunes peces i també la premsa mecànica, un forn, el dipòsit de l'oliva, la pica de l'oli. L'oli des Verger era de molt bona qualitat.




Casa dels amos.

Des de la carrera de les cases es colombra gairebé tot el pla de Mallorca. I també, des del pla es veu perfectament aquesta casa. 
  
Quan som a la carretera del Castell d'Alaró (WP-7) tenim l'opció d'escurçar camí per les nombroses dreceres i per trams del camí vell.

La drecera ens mena al camí vell del Castell (WP-8). Anam pujant el més directa possible, escurçant camí.

Pla des Pouet
Es Pouet o Pla des Pouet (WP-9) (690 m), també anomenat Pouet d'en Planissa (G. Sastre). El nom ve d'un antic pou actualment abandonat i en ruïnes. Aquí arrenca el camí de ferradura que puja al castell d'Alaró, la GR 221-G.

El traçat de l'antic camí de ferradura dibuixa revolts ben tancats.
     Segurament era aquest el camí que empraven per anar de Sóller al castell d'Alaró a través del pas de na Maria. «En terres d’Escorca trobam primer el pas de na Maria, per on es va a Orient, important altre temps des del punt de vista militar ja que donava accés al castell d’Alaró, on sembla que es guardaven les joies de l’església parroquial de Sóller en cas de perill de moros. També era la via més ràpida per als homes d’armes d’Orient i d’Alaró que acudien a auxiliar-nos. El seu interès estratègic queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d’invasió fou tan acusat que es va preveure l’evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. La seva importància militar disminuí amb els nous sistemes defensius, però encara el 1864 el tinent Luís de Miguel descriu l’itinerari entre Sóller i Orient, de 9.772 metres, entre altres 47 de l’illa, no sense advertir que el camí era fatigoso por la acusada pendiente de las cuestas y lo descarnado del piso». (Els camins de ferradura de la vall de Sóller, Antoni Reynés Trias).

Mentre baixam mudam de terme municipal, ara caminam pel de Bunyola. Sortim del boscatge i s'obre el panorama cap a la Serra. Destaquen elevacions properes com: el penyal de Solleric (628 m), a sa mola de Son Montserrat (esquerra) l'Arxiduc l'anomena puig de ses Meravelles, segurament per la cova del mateix nom; i el piramidal puig de sa Font Fresca (833 m), a la serra d'Amós. A un segon terme, s'alcen la serra d'Alfàbia, el puig des Jou, Lofra, na Franquesa, sa Rateta, els Tossals Verds, el Massanella...

És prou agradable caminar entre les oliveres i marjades que s'estenen per la falda del puig de can Llenderina. El sender és molt freqüentat per gent que puja al castell d'Alaró.

A la panoràmica, apareix al fons, la serra d'Alfàbia (1069 m), el puig de s'Anyell (1053 m), el puig des Coll des Jou (1052 m), el pas de na Maria. Més aquí, la petita vall verda i les cases de Son Bernadàs Nou amb la mola de Son Montserrat de rerefons. 

Font d'en Tries
Així assolim la font d'en Tries (WP-10) (503 m), situada a l'endret de Son Bernadàs Nou. Si clicau Aquí trobareu informació sobre aquesta font. 

Deixam enrere els marges d'olivar i sortim a la carretera per un botador (WP-11), just al coll d'Orient. Caminant per l'asfalt ens compareixen a l'esquerra les cases de can Jaques o can Valentó, situades vora Orient, entre Son Bernadàs Vell o s'Hermitatge, can Garau, Son Terrassa i el puig de can Llenderina. Ben davant se situa s'Hermitatge, antigament anomenat Son Bernadàs Vell, avui convertit en establiment hoteler. En la dècada dels 50 fou convertit en monestir per Feliu de Cabrera.   

A uns centenars de metres trobam un desviament a l'esquerra (WP-12). Un rètol ens dirigeix cap al pas de s'Escaleta, per arribar a Alaró amb una hora i trenta-cinc minuts. Aquí, també tenim l'opció d'anar cap al pas de s'Estaló.

Entre dues parets seques comparteixen espai el camí i el xaragall. «Entre els camins de ferradura diu Antoni Reynés (2001) obtenen una categoria remarcable aquells que estan empedrats. Presenten tota una gamma àmplia d'acabats i de recursos constructius amb funcions diverses: escopidors o parabandes per delimitar el camí, ratlletes i clavegueres per el desguàs de l'aigua i encadenats per reforçar el paviment».   

Sa Fonteta
A un centenar de metres de la carretera, integrada en el camí del pas de s'Escaleta, trobam sa Fonteta (WP-13) (592 m). Aquest tram, no fa molt que s'ha restaurat. La GEM diu: Topònim menor, molt freqüent a Mallorca, que designa una font prima, de poca aigua. També pot derivar del llatí fontem tectam, 'font coberta'. Aquesta està situada entre la talaia de cals Reis, can Grau, can Jaques i Son Bernadàs Vell o s'Hermitatge. Per veure dades sobre aquesta Font.

«Camins i carreteres tradicionals constitueixen —continua Reynés— , i de manera especial a les nostres illes, un veritable tresor patrimonial. La bona acollida de les iniciatives de recuperació d'alguns camins com a itineraria senderistes —especialment aquells que constituiran la ruta de pedra en sec— i el potencial cultural i econòmic derivat del seu ús creixent no poden ser obviats de cap de les maneres».

El camí passa per un portell obert a una gran paret, segurament és la partió dels termes de Bunyola i Alaró, tot i que el mapa de l'Alpina la situa més a prop del pas de s'Escaleta.

Hem assolit del coll de les Tosses (599 m). El vell camí, que connectava Alaró amb el llogaret d'Orient, és molt freqüentat d'ençà que les instal·lacions del castell formen part de la xarxa de refugis de muntanya. Per aquest indret trobarem la pujada a la Talaia de cals Reis (752 m).

El camí, que fins ara era planer (sa Plana), així com va baixant discorre entre roques i alguns graons. Hem deixat enrere el desviament que puja al puig de can Llenderina.  

El pas de s'Escaleta o s'Escaleta d'Alaró permet salvar un salt que descriu l'incipient torrent de s'Estret. Aquest és el camí vell d'Alaró a Orient.

Pas de s'Escaleta
A les 12:49 h arribam al pas de s'Escaleta (WP-14) (546 m). Es tracta d'una escala de deu escalons adossada a un marge o paret de contenció que tanca la torrentera.   

La possessió de Cals Reis, en el s XVII, fou també denominada Son Cabot i cal Rei. El 1700, pertanyia a Joan Baptista Cabot. Tenia cases i era dedicada a conreu de cereals i a la ramaderia ovina. N’eren pertinents les terres dites ses Coves, ses Comunes i la Garriga denominada s’Escaleta. Tenia un gran alzinar que, arrendat a part, feia una renda anual de 125 lliures. (GEM).

El pas de s'Escaleta ens aboca al camí de s'Estret (WP-15), una pista encimentada que puja a can Llenderina pel centre del comellar farcit de marges d'olivar.

Resseguim la nostra ruta en descens. Des d'aquí ja veim el pròxim objectiu: la casa de la gran heura (es Barranquell). Ens acostam a la zona de ca na Magdalena o cas Siquier, la casa de la qual destaca d'alt d'un marge. A l'esquera s'estén la rota des Metge.

Estam atents a la desviació que hem de fer al portell del camí de ca na Joanaineta Llendarina (WP-16), el qual trobam barrat i hem de botar per una paret lateral. A partir d'aquí caminam dirigits per la traça del GPS de l'amic Fernando Chamorro.
     Actualment és complicat entrar botant, per això és necessari demanar permís al propietari.

Passam ben arrambats a la reixa del porxo, per la part de darrera. L'estret viarany puja per entre pins i mates.

Domina la contrada el puig de can Llenderina (775 m), pel coster del qual s'enfilen les marjades d'olivar, tot i que dóna la impressió que els pins van guanyant terreny. 

Deixam el camí per l'esquerra i passam un petit i rústic portell (WP-17).

Passam un altre portell tancat amb el típic somier de muntanya (WP-18).

Així arribarem a un darrer portell a un cap de paret seca (WP-19).

Tornam tenir a l'abast de la nostra vista la gran heura. El senderó ens hi durà a través de les marjades.  

Assolim el penyal on si arrecera el porxo des Barranquell* i la gran heura, digne d'esser catalogada com arbre singular (WP-20) (465 m). Segurament forma part de la parcel·lació duta a terme després de l'incendi de s'Estret, ocorregut l'any 1673.

*Informació aportada per Joan Vicenç Lillo.

Són les 13:52 h, bona hora i bon lloc per dinar.

La situació privilegiada d'aquest porxo sobretot en l'estiu, ja que no hi pega el sol, domina quasi tota la barranquera, el puig de can Llenderina, sa Rota des Cabo, el comellar de can Serors... 

Les dependències annexes al porxo, segurament corrals, s'estenen al llarg de la balma. Un segon portal d'arc recolzat a la balma, ara condemnat, comunicava aquestes construccions.

Unes marjades més avall, a un lloc exposat al vent, hi ha una era, o una sitja? 

La porta mostra la pàtina que dóna el pas del temps.

Recorrem la base del penyal fins a tall de penya-segat, des d'on es descobreix s'Estret, i el camí homònim que passa per baix. «L'àrea de s'Estret s'ha determinat amb criteris d'unitat paisatgística. Es tracta d'una estreta vall que en alguns punts assoleix forma de caní càrstic, amb ambdós vessants caracteritzats per les petites propietats derivades de l'establiment de terres comunals en el segle XVII». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

Després de dinar i reposar en aquest encisador paratge, prosseguim la ruta a la recerca del tercer pas, el pas de s'Arrambador. Tenim cura de no deixar rastre del nostre pas, no ho han fet així altres persones puix veim algun cartutx de caça. 
   
Abans, emperò, anam a localitzar el portell que dóna pas al camí que duu a una casa en ruïnes* per pujar-hi un altre dia (WP-21), puix avui ja duim les cames prou cansades i encara ens queda una bona estona de caminar.

*Segons informacions d'un veí d'Alaró a l'amic Pep Torrens, es tracta d'un antic convent de frares bastit fa més de 200 anys, abandonat fa uns 90 anys.

Uns metres més amunt localitzam el pas de s'Arrambador (WP-22) (484 m), a una zona de màquia.

Pas de s'Arrambador
Es tracta d'un desnivell rocós equipat amb una sèrie de tubs de ferro galvanitzat que fan de passamà, en ziga-zaga, segurament col·locats per caçadors. 

Realment el passamà no fa massa falta, sobretot per pujar. Altra cosa és baixar, sobretot en banyat i amb l'escopeta amb les mans.

Situació del pas.

Despunta lleugerament la part alta de la casa-convent des Barranquell (segons Chamorro), propietat rústica situada entre el coster des Garrovers, el bosc d'en Pansa i l'estret de Son Maiol. Tenim per davant una bona pujadeta, la qual es fa notar més després d'haver dinat i per l'alta temperatura que fa.

Hem deixat més avall l'olivar i el pinar, ara entram al bosc d'alzines on apareixen els primers ranxos de carboners i calciners (WP-23).

El camí es torna més planer, passam per un seguit de colls de tords i arribam a l'inevitable porxo de caçadors, situat a un centenar de metres més amunt que el pas (WP-24), on recuperam forces. Aquí arrenca un camí ampla apta per vehicles, el qual ens menarà al camí des Rafal.

Connectam amb el camí des Rafal, a l'endret de sa Galera (682 m) (WP-25). Una antiga possessió d'Alaró situada a NW del terme.

Penya de sa Bastida i Alaró
Javier Aramburu-Zabala, a Dos fortificaciones tardoromanas en la sierra de Mallorca anotà: La Penya de sa Bastida és un castell natural de 576 m d’altura. Resulta inaccessible per tres dels seus flancs. Precisament en aquest flanc accessible es troba una penya, es Picó Petit, que fa de defensa natural. A més de les restes tardo-romanes, a la Penya de sa Bastida es va aixecar una fortificació poc temps després d’ésser conquerida l’illa pels catalans en el segle XIII, de la qual queden les muralles i aljubs. Sa Bastida constituïa un antic lloc de defensa i de refugi de la població d'Alaró en cas de perill o de guerra. Amb certa seguretat es poden atribuir a època tardo-romana les restes de cabanes que s’estenen pel cim de la penya (370 – 700 d.C). A més de restes de cabanes també s’hi han localitzat tres aljubs, que semblen també correspondre al segle XIII, encara que la ceràmica del seu interior sigui exclusivament tardo-romana. Les cabanes s’estenen des de la muralla fins quasi la part superior de la penya, ocupant, de forma discontinua, uns 20.000 m². La major part de les restes, no obstant això, es concentren vora les muralles.

Veure l'article complet.

Sa Bastida 'in ipso podio que est super Beniarri' constituïa un antic lloc de defensa i de refugi de la població d'Alaró en cas de perill o de guerra. Es troba possiblement documentada en un text de l’any 1233, en el qual s’otorga a Pere de Vilaragut el dret per a aixecar un castell sobre l’alqueria Beniarri, que podria correspondre a alguna de les que s’aixequen als seus peus (ses Artigues).

A una gran corba, enfront d'aquest porxo i a uns metres del camí, davall d'una gran pedra, trobaràs el pou des Quer *, amb poal i tassó per beure aigua fresca (WP-26) (469 m). 


* DCVB: Penya, roca gran.
Etim.: desconeguda però segurament pre-romana: segons alguns, preindoeuropea; segons altres, cèltica; Rohlfs Gasc. 65 opina que es pot admetre la hipòtesi de Meyer-Lübke Katal. 167, qui vol veure en el català quer un prellatí *karri (llatinitzat en *carrĭum) que correspondria al basc modern harri, ‘pedra’. Però el fet de tenir r simple els derivats de quer, com Querol, sembla discordar d'un ètim *karri amb rr geminada.

Pel costat de la casa de ses Artigues i just davant la font del mateix nom, tancam el cercle, en el (WP-1). Podrem passar pel costat de la columna de la dreta que aguanta la barrera o per la paret baixa. Ara només queda recorre el camí fins al punt de partida, la plaça dels Horts, on acabarem aquesta llarga ruta.

  "Treu de passeig als teus instints i ventila'ls al sol i no dosifiquis els plaers; si pots, malbarata'ls".   

Tant de bo puguem du a terme aquest pensaments i gaudir durant molts d'anys d'aquestes magnífiques rutes que ens prepara en Joan. Preciosa excursió i excel·lent companyia... tot un plaer per als sentits!!
Gràcies estimat!!
Dolors.



______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA 

Alaró
Distància aproximada: 15,00 km
Pujada acumulada: 795 m
Alçada màxima-mínima: 715-242 m
Temps aproximat sense aturades: 4:47 h
Temps total: 7:37:34 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: L'únic problema és l'orientació en alguns trams de la ruta
Integrants: Antònia, Maria, Dolors, Jaume i Joan
 
CARTOGRAFIA
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina

Llegenda dels waypoints

Perfil de la ruta

Manacor, 7-6-2015

HEM CONSULTAT  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. 2002 DD.AA.
  • La romanització de la vall d'Alaró. 2006 Antoni J. Borràs Seguí.
  • Notes de l'excursió. Gaspar Valero.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.

8 comentaris:

  1. Llestos per gaudir de la pròxima... segur que ho superes!

    ResponElimina
  2. Preciosa excursió. Us recomanaria pujar a la Mola de sa Bastida, tot passant pel Picó Petit. No coneixia el pas de s'Arrambador. Una abraçada, amics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan. La ruta és maca i gens avorrida. A sa Bastida, fa temps que tenc ganes de pujar-hi. Segurament a la pròxima que prepari per aquells encontorns.
      Una abraçada, Joan i família.

      Elimina
  3. Hola Joan
    M'ha agradat aquest recorregut, sobre tot el tram del pas de s'Arrambador que desconec. Molt bon reportatge.
    Agraït per compartir-ho.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Hola Josep.
    Si el torn a fer crec que ho faré a l'inrevés, sobretot per evitar la baixada final per la pista encimentada. Agraït pel teu comentari.
    Que passeu un bon estiu!

    ResponElimina
  5. Hola Joan
    Altre cop un bon itinerari pels voltants d'Alaró. Desconec aquest pas de s'Arrambador, encara que en tenia coneixement (Torrens, Chamorro). Molt bona publicació i fotografia. Enhorabona...i salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Més que el pas, et recoman visitar l'indret del porxo des Barranquell, un lloc molt maco.
      Gràcies per comentar, amic Llorenç.
      Salut!

      Elimina