4 de maig 2015

117 - Cingle de Bufaranyes 1-5-2015

Aquesta ruta, discorre per l'espectacular i vertiginosa cinglera que s'estén per la cara nord del penyal de la cova dels Morts, situat a la península de Formentor. La millor època de l'any per fer-la és durant els mesos de març i abril, que és quan floreixen les nombroses mates de peònies que per allà arrelen. És imprescindible que faci bon temps, ja que hi ha algun pas exposat i sobretot no aconsell fer la sortida final en banyat.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Aquesta ruta es fa per una finca privada, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

Per iniciar la ruta cal deixar el cotxe a la carretera Ma 2210 del far de Formentor (WP-0), vora el pi de la Senyora (un dels més grans de la zona). Ens posam en marxa a les 9:26 h. Creuam l'asfalt, caminam uns metres en direcció a Pollença i devers el km 12 el deixam per un camí que surt per la dreta (WP-1) (97 m). Tot d'una veurem una barrera amb rètols de caça major. Nosaltres la trobàrem oberta i així la deixàrem.

Ignoram el camí que baixa a cala Figuera i giram a la dreta a la pròxima bifurcació (WP-2). Prest s'acaba el camí i pujam a la mala pel torrent des Porcs. Passarem per les restes del santuari talaiòtic les Arenes de Formentor i el poblat de naviformes pretalaiòtics reconvertit en hàbitat en època talaiòtica, conegut com els Clapers o el Claperàs. «S'ha documentat entre les restes l'existència d'un taller metal·lúrgic datat, segons sembla, de l'etapa de romanització on apareixen motllos de fosa destinats a la producció de lingots de ferro brut». (SASTRE&SASTRE).

Travessam el jaç del torrent i guanyam alçada pel coster de la dreta, per un terreny més net de vegetació. Enrere queda el clot d'en Burgar.

Més amunt, a la nostra esquerra, s'aa el puntal de la penya de la Cova dels Morts (388 m) i més aquí se situa el coll de l'Homo.

Des del coll de l'Homo (WP-3) (257 m) es gaudeix d'una bona panoràmica retrospectiva del pla de Formentor, amb alguns sementers, com el del Figueral. Més enllà, veim algunes elevacions, com la penya de l'Hort, la Mosquera d'en Miquel, el puig del Celler, na Blanca... «Un silenci de mort senyoreja tot l'entorn i només el so esllanguit i somort, semblant al dels carboners, interromp de tant en tant aquesta solitud». (Die Balearen, 1884).

Penya de la Cova dels Morts
A la nostra esquerra (mirant cap a la mar) destaca l'imponent penyal de la Cova dels Morts, pel peu del qual discorre la cinglera que anam a recórrer, el cingle de Bufaranyes.  

Damunt el front de la serra,
bé pots, cor meu, reposar, 
suspès entre cel i terra
 sobre l’abisme del mar. 
Damunt l'altura (1874), Costa i Llobera
 
En canvi a la dreta, tenim el puig de s'Almangra (328 m). Entre l'un i l'altre és per on hem de baixar a la cinglera.

Una fletxa vermella ens ajuda a enfilar la direcció correcte. Hem de caminar cap al nord per salvar les timbes que tenim a l'esquerra.

Hem passat per la fita clau (WP-4) (175 m). Un evident senderó, que recórrer una zona poblada de coixinets de monja, ens menarà a una rosseguera.

A la paret de la punta de les Fonts Salades destaquen les curioses cares que he remarcat i detallat en aquestes dues imatges.

Passada la molestosa rosseguera i després de la necessària returada per a recuperar forces, prosseguim arrambats als penyals. Bastant més avall, molt a prop de la mar, els germans Sastre situen a un croquis les Fonts Salades.

Mirant els disforjos i enormes penyals cairats dolomies del juràssic ens sentim empetitits i vulnerables. Llàstima no tenir una referència humana per comparar l'alçada d'aquest abrupte pendís, el qual arriba als 388 metres d'alçària.

Em gir per copsar el terreny recorregut i els companys que em segueixen. Aquí, la cinglera assoleix una inclinació exagerada. Les carritxeres ens són d'una gran ajuda per mantenir l'estabilitat.

Trobam les primeres plantes de peònies florides. En el obac coval de dalt hi ha nombroses mates d'aquesta planta, tot i que és un poc complicat pujar-hi, i més baixar després. Una corda és d'una gran ajuda.

Peònia

La peònia Paeonia cambessedesii, és una planta endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera, perenne, provista d’una soca subterrània, treu fulles noves cada any durant l’hivern i després es sequen a l’estiu. Les fulles són grans i dividides en folíols amb una forma de punta de llança irregular; són verdes per l’anvers i vermelloses o blanquinoses pel revers. Desenvolupa unes grans i espectaculars flors de color porpra, previstes de molts estams. Floreix al principi de la primavera. Viu a llocs ombrívols com torrents, talussos, barrancs i peus de penyals des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya. (Font: masmallorca.cat).


Pilar posa vora unes mates de peònies. A la seva esquena veim els forats de la punta de les Fonts Salades i part damunt, les cares que veiem abans.

En molts de moments quedam embadalits gaudint del panorama que veim, i rememoram les paraules de Joan i Vicenç Sastre, quant diuen: Ens sentim com embarcats en un vaixell a punt d'abandonar l'illa, que retalla els seus perfils difusos en el cel.  

Na Francesca i na Maria entre unes plantes d'aquest endemisme. Per aquests paratges també arrelen plantes poc habituals, com la Naufraga balearica (Còrsega i Mallorca), catalogada amb la màxima figura de protecció al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades: en Perill d'Extinció. I l'Assa Leucojum aestivum, entre moltes altres.


Inclús de les encletxes de la roca neixen mates de peònies, assa i altres plantes.

Punta de les Fonts Salades
Quant al topònim Bufaranyes, la GEM només diu: «Accident de la costa del terme de Pollença, situat entre el cap de Catalunya i el Colomer».
     Vidal Alcover no ens dóna més informació: «és topònim que tampoc no em sé explicar. Un compost de 'bufar' i 'aranyes'? Però això tampoc no explica res, tot i que existeix un peix anomenant aranya». Deu tenir que veure el forat obert a la punta i que en dies de temporal faci de bufador? És el malnom d'algun feinejant o habitador de la contrada? Ja que, com a malnom, existeix (taller de sabates de can Bufaranyes, Lloseta).

El bufador (Bufaranyes)
Agraïm l'aportació de J.A. Encinas en aquest tema: «L'etimologia: Bufaranyes (per bufaranïes) són els bufadors marins existents al nivell marí d'aquell racó costaner. Es tracta d'un túnel càrstic. Per la boca més externa entren els vendavals i impulsen les aigües cap a la boca contrària i més alta. En petit, és fenomen similar a l'enorme que va existir a la Punta de la Troneta (extrem marí del Cavall Bernat de Bóquer) i que en els anys 50 [agost de 1949] del segle passat va ser dinamitat per permetre els avui esplèndids cultius de sa Pobla. El de La Troneta, o de "L'Aragoner" (per l'oratgener), superava els 60 metres de desnivell intern i altres tants d'amplitud. El de Bufaranyes no supera la meitat de longitud, sent el desnivell d'una quinzena i l'amplitud de cinc o sis».

 ►Veure en el NO-DO la voladura de la punta de la Troneta, al Cavall Bernat.
  
Pas del Cingle de Bufaranyes
Segurament aquest és el pas més exposat de tot el recorregut, sobretot vist per un que pateix vertigen. Pas ineludible, per cert.

Benjamín se situa a un escaló més avall per donar seguretat a les dones per voltar aquest esperó.

Un servidor en el pas. (Foto: Antònia).

Quatre flors dins un jardí! A l'altra part d'aquest pas, tornam trobar el coster ple de peònies.

Unes proves amb el filtre de la nova càmera.



No s'han acabat les dificultats. En aquesta excursió fins que no surts de la cinglera de Bufaranyes vas en pocs moments a peu pla.
    
Situat a l'endret de la punta de les Fonts Salades, prenc una panoràmica on es pot veure d'on venim. Més enllà s'aprecia la punta de les Antenes.

Recorregut aproximat que hem fet fins ara.

Es pot arribar al capcurucull de la punta on s'obre un forat que guaita a la mar i a una cova.

N'Antònia posant al forat de la punta de les Fonts Salades. (Foto: Jaume).

Imatge copsada per n'Antònia des del forat on s'aprecia la mida dels penyals comparats amb dos companys.

Tornam a la base de les parets de la penya de la Cova des Morts. Allà trobam una petita balma amb restes d'una paret. Sorprèn que aquests encontorns fossin habitats. Qui devia ser aquella gent que cercava aixopluc en un lloc tan apartat? Cau de contrabandistes? Guardes secretes? Les cases de Formentor foren objectiu dels corsaris en el segle XVI: «A finals del XVI Bernat d'Olesa, senyor de Fomentor, va ser mort pels corsaris que feren captiva la gent de les cases». (Mallorca vora mar, 2003).

Hem fet la part més dura de la ruta, hem pujat el rost coster arrambats a les parets, amb una pendent de fins al 42 %.
     «Les costes són eriçades de pics pelats i la mar està coberta d'esculls. Els vents del nord i de l'oest peguen de ple als espadats. Quants de vaixells han vingut a estavellar-se en aquest desert o han desaparegut dins aquesta abismes!». (Les îles oubliées, 1888/1893).

L'alçada assolida, després de la forta empitada, ens dóna una nova i esgarrifosa perspectiva de la cinglera que s'esfondra cap al racó de les Fonts Salades.

En Jaume assoleix el collet (WP-5) (250 m). Una gran fita l'assenyala.

Un bon lloc on fer-nos la foto de grup i recuperar energia, puix són les 13:13:56 h. Ah! I un glopet de cava per felicitar als dos participants a la darrera Trail Mallorca 2015, n'Antònia i en Jaume. Enhorabona! I gràcies Francesca per pujar el cava fins aquí dalt.

Avenc de Bufaranyes
A l'endret del coll, si fa no fa, un poc més amunt, s'obre la boca de l'avenc de Bufaranyes, explorat per José A. Encinas i companys. (Topografia realitzada per J. A. Encinas, F. Macias, L. Ramírez i J. Vaquer). 

Deixam enrere el coll i prosseguim; travessam la mata clau (WP-6) per un passadís que han arribat a fer els senderistes. Coster avall, situa el mapa de la GEM la font de la Gavina.

La ruta passa per la cornisa atapida de carritxeres que es veu al fons, on està situat en Jaume.

Arribam a un cul de sac on les parets de roca ens barren el pas. Per a prosseguir haurem de baixar fins a l'escaló que es veu més avall i donar la volta a l'esperó rocós. Na Pilar s'anima i baixa primer.

Un darrera l'altre anam superant el pas entre esponeroses mates de romaní. Hi ha bones preses, però la pendent és forta.

Després de superar el graó amb una desgrimpada apareix una fita clau (WP-7) (277 m), la qual assenyala la sortida d'aquesta llarga cinglera.

Passam aquest darrer esperó i se'ns obre una bucòlica panoràmica del Colomer, la Talaia d'Albercutx, cala Bóquer, la serra del Cavall Bernat, el castell del Rei...
     La Visió d'Alexandre Ballester: «I, vora mar, a les cales, entrades d'espills aiguamarins, la llum és tendre recés de colors i transparències.
     Les llums i les paraules. Les paraules, en aquest indret de l'illa, adquireixen un accent genuí, una fonètica peculiar, distintiva. És la parla pollencina».
(Prem damunt la foto per veure-la completa).

L'illot del Colomer i el Galerot
Feim nostres les paraules dels germans Sastre: «L'illot del Colomer [112 m] apareix com si fos un gran còdol caigut. Un difícil pas permet accedir-hi des d'una embarcació pel vessant més pròxim, escalant la vorera escarpada [...] El Colomer és habitat per una abundant colònia de gavina vulgar, que comparteix espai amb una vertadera raresa de la nostra fauna, la sargantana, que ja coneixem de sa Dragonera. En aquest illot s'hi troba una varietat ben fosca de pell, amb alguns lluentons blaus: la subespècie Podarcis lilfordi colomi. L'animal va quedar aïllat en algun moment, entre 25.000 i 15.000 anys enrere, en acabar la glaciació del Wurm i pujar el nivell de les aigües». (Mallorca vora mar, 2003).
     L'Arxiduc anota: Encisadora és des d'aquí la vista del Colomer, de faiçó clàssica, i del morro del Pal. (naturalment Lluís Salvador estava situat a la banda del mirador de la Creueta).

En aquest punt podem sortir del cingle grimpant per una xemeneia. És un llarg pas sense gaire complicacions. També tenim l'opció de pujar per un forat, es Forat, que hi ha un poc més endavant, tot i que és més dificultós pel terreny relliscós.

Si hom pateix vertigen, no convé mirar enrere mentre puja. Assenyal el final del pas amb el (WP-8) (332 m), vora la fita de la cúspide, després d'haver grimpat 55 metres. Arribam a dalt a bona hora per dinar ja que són les 14:10 h.

En Jaume observa les evolucions de na Maria, la qual es va superar a ella mateixa.

Uns metres a la dreta hi ha el Forat (WP-9) (336 m), un esfondrament molt similar al que trobam a la serra del Cavall Bernat. Aquest forat també pot ser una opcional sortida, després d'haver recorregut el cingle de Bufaranyes.

El pas ens ha duit al coll d'en Burgat; segons els historiadors, deu el nom a Berenguer Burguet, suposat primer propietari de la península de Formentor, el qual apareix en el Llibre del Repartiment. (SASTRE).

Després d'un ben merescut dinar i un descans, començam a baixar per la torrentera que neix al coll. A la nostra esquerra se situa la cova dels Morts. Utilitzada com a lloc d'enterrament des de l'etapa pretalaiòtica. En els anys cinquanta s'hi trobaren restes humanes, ceràmiques, escuts i espases. (SASTRE).
     Podreu veure imatges de la cova a la magnífica web toponimiamallorca.  

Arribam així a un talla focs on pareix que fan pràctica de tir, el qual ens duu a la pista que ve de les cases Velles de Formentor i va a cala Figuera (WP-10). Prenem a l'esquerra i en pocs minuts arribarem als cotxes. Ho feim a les 15:57 h.
    Aquesta maca excursió discorre per un dels indrets més bells de la nostra illa. Val a dir que és una ruta dura, pel tipus de territori que hem de trepitjar, però l'idíl·lic entorn natural i els paisatges que es descobreixen des de la cinglera, bé paga la pena l'esforç. Jo la compar amb el recorregut de la serralada del Cavall Bernat.



És aconsellable seguir unes normes bàsiques

PER FER AQUESTA RUTA CAL DEMANAR PERMÍS, HO POTS FER AL TELÈFON 971-539532
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
FITXA TÈCNICA

Pollença
Distància aproximada: 6,9 km
Pujada acumulada: 560 m
Alçada màxima-mínima: 336-89 m
Temps aproximat sense aturades: 4:18 h 
Velocitat mitjana: 1,0 km/h
Temps total:  6:48:51 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Ruta no apte per a persones que pateixen vertigen sever. La pujada pel pas de sortida del cingle és bastant vertical.
Integrants: Pilar, Antònia, Maria, Francesca, Benjamín, Jaume i Joan 
 
CARTOGRAFIA
 
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth
Quan caminam tan a prop de parets tan altes no arribe bé la senyal al GPS i grava una traça plena d'errades.

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Caps del Nord E-25, amb els punts principals

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Caps del Nord 3D E-25

Desnivell de la ruta

Manacor, 4-5-2015 

HEM CONSULTAT
  • Guía arqueológica de Mallorca. 1994 Javier Aramburu, Carlos Garrido i Vicenç Sastre.
  •  Mallorca Vora Mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Alpina Caps del Nord. Formentor, Pinar, Ferrutx E-25.
  • Web Senderismo de Socay. Antoni Sureda Milan.
  • Bloc Mis días de Montaña. Emilio Alonso Sarmiento.

9 comentaris:

  1. Hola Joan, no ens toparem de casualitat, en la mateixa data vam fer la mateixa ruta, solament que nosaltres la iniciarem una hora abans, perquè teníem una torrada a Inca.
    al final no ha estat tant com et pensaves?
    fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, vaig veure cotxes aparcats. Vaig pensar que eren caçadors. Bé, té els seus punts exposats. Segurament si hi torn ho trobaré més fàcil.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  2. Hola Joan
    No has de dir que pateixes vertigen... no m'ho crec... jeje! Si fos així, no podries fer aquesta ruta. Des de la publicació n'Alonso, vaig seguint les passes de tots els que hi anau... però no ens animan, i encara no serà enguany. Enhorabona a tots i a tu per la publicació. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Al llarg de la ruta vaig sentir vertigen unes quantes vegades. Reconec que el problema que tenia fa uns anys, s'ha minvat bastant. Et diré el mateix que he dit a l'amic Fernando de Angulo: si el guia demostra tenir por, ja em diràs...
      Segurament l'any que ve l'haurem de repetir, ja que hi faltava gent que la volia fer.
      Salutacions amic Llorenç i gràcies per comentar.

      Elimina
  3. Hola Joan.
    Crec que es la primera vegada que escric en aquest blog, però ja fa temps que el conec i seguesc, ja que m´agrada bastant com ho desarrolles i la gran documentació que aportes. Quina feinada.
    M´he animat a escriure per dos detalls en que fas referència al sr. Encinas, un gran divulgador i que fa anys que seguesc a la "meva manera". Aquests detalls són els que menciones i que jo ignorava sobre l´origen del topónim de Bufaranyes i l´avenc de Bufaranyes, que en el seu llibre antic de "501 grutas del término de Pollensa", no figurava. Tal vegada, amb la publicació del nou llibre surti, cosa que jo no he pogut comprovar, de moment.
    Lo dit, enhorabona per la feina ben feta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Bergant.
      No tenc el gust de conèixer-te, supòs que ets del grup els Raconers, potser?
      Ja que dissabte vaig tenir l'ocasió de conèixer personalment a José Antonio, a una sortida per la muntanya, vaig aprofitar la seva erudició per demanar-li si sabia d'on venia el curiós topònim. L'avenc, crec que li va descobrir n'Emilio Alonso el 2011. Segurament ja figura al Corpus Cavernario Mayoricense.
      Moltes gràcies pel teu amable comentari.
      Salutacions!

      Elimina
    2. Ho has ben acertat Joan. Estic en el grup dels raconers, entre altres...

      Elimina
  4. Hola Joan,
    Espectacular aquest itinerari, he gaudit llegint la crònica i mirant les fotografies, m'han duit bons records.
    Enhorabona a tot el grup i a tu per la publicació.
    Una aferrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep.
      Sí que ho és. Ben segur que la pròxima vegada ho gaudiré més. Els que patim vertigen, si coneixem el que ens espera és molt diferent, vas molt més tranquil.
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Una abraçada!

      Elimina