5 de gen. 2015

109 - Volta al puig Major pel pas des Bous 4-1-2015

Foto: Antoni Maymó Duarte (AFCEC)
Aquesta ruta que enrevolta el puig més alt de l'illa, el puig Major de Son Torrella (1436 m), té dues parts ben diferents, la zona salvatge que ultrapassa la serra de na Rius i la zona més civilitzada, la del camí dels Cingles, la carretera i el túnel. El tram de carretera es pot evitar deixant prèviament un cotxe abans del túnel de Monnàber, a la banda de Sóller.
     Per fer la volta al puig no cal enfilar-se a la serra de na Rius o de s'Almangra, el motiu de fer-ho és per conèixer i baixar pel pas des Bous, el qual l'hem trobat gràcies a les indicacions de l'amic Tomàs Mut.

Àlbum fotogràfic de n'Angelika

Deixam el cotxe vora la base militar, a la carretera MA-10, Andratx-Pollença (WP-0) (822 m). Començam a caminar a les 9:41 h cap a la finca de Son Torrella (WP-1), propietat de la senyora Immaculada Zayas, on de moment, no trobam dificultats per botar una reixeta mig tomada i resseguir el camí de les cases.
     Actualment aquest rètol ha desaparegut. Tot i que s'avisa de que es practica la caça major a la finca, hi ha un botador pels senderistes.

La GEM diu que aquesta antiga possessió del terme d'Escorca, està situada entre Cúber, el puig de ses Vinyes, el puig Major i la coma de Son Torrella. És documentada el 1365 amb el nom de Montblanc. J. Vidal anota que: el puig Major, cau dins aquesta possessió i és denominat, així mateix, amb aquest antropònim: es Puig d'en Torrella i també Sa Sella d'en Torrella, per l'especial conformació —en figura de sella de muntar a cavall— de la cuculla d'aquest puig. Antigament anomenat pels mariners puig d'en Calobra i posteriorment puig Major de Sóller. Al segle XIII apareix amb el nom de puig d'Almelug. 

Son Torrella
Passam entre les cases de Son Torrella i uns safareigs a l'ombra d'uns grans polls. El camí per on transitam, és el darrer tram de l'antic camí de s'Alzina Grossa, el qual passava per s'Estret del Gorg Blau, les cases d'Almallutx, les cases de Cúber, les de Son Torrella, i acabava un poc abans del coll de ses Vinyes (o de Son Torrella). Els americans obriren el túnel del Gorg Blau i traçaren de nou aquest vell camí, fent-ho arribar al cim del puig Major (1958).  

Foto: A. Maymó Duarte. (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)
A l'antiga fotografia d'Antoni Maymó apareixen les cases de Son Torrella, el puig Major i l'impressionant penyal del Pa de Figa (1256 m), tot un repte pels excursionistes. Llegim a Les possessions de Mallorca II que: «En 1934, convidats per la família Zayas, visitaren la finca Francisco Franco Bahamonte i la seva esposa Carmen Polo. L'estada inclogué una excursió fins al cim del puig Major, guiada per l'amo de Turixant». 

Arran d'un conveni de l'any 1953 entre l'Estat Espanyol i els Estats Units, s'hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. També s'hi situaren les instal·lacions militars espanyoles, denominades, des de 1991, Quarter Aeri Puig Major. Les construccions militars comprenen, per una banda, els allotjaments i les dependències dels serveis de seguretat i del personal encarregat del maneig de les instal·lacions, vora la carretera Lluc-Sóller, i per altra banda, el radar, al cim del puig Major. Ambdues infraestructures s'uneixen mitjançant una carretera de traçat sinuós, que fa aproximadament 8 km de longitud.

Voladura del puig Major

Per aixecar les instal·lacions militars en el punt més alt del puig es va retallar l'altura màxima en 9 metres, quedant limitada a 1436 m. Tot i això no es posen d'acord amb l'alçada màxima, a moltes publicacions l'acoten a 1447 m. Segurament és perquè donen l'altària natural. Pagenstecher (1867) dóna la xifra de 1400 m o 5637 peus. En canvi l'Arxiduc (1884) és més precís, diu que s'alça a 1.445,22 metres sobre el nivell de la mar.  










Creuam la carretera del puig Major, la qual xapa el nostre camí que continua per la dreta, paral·lel a la carretera. Creuam un portell amb barrera oberta (WP-2) (826 m) i continuam fins al final del camí de s'Alzina Grossa.
     La carretera, construïda el 1958-59 segons projecte d'Antoni Parietti i que puja fins al vèrtex del cim de la muntanya, va arrasar l'antic camí empedrat que pujava de la coma de n'Arbona, el qual connectava les cases de neu allí existents.
     L'Arxiduc descriu (1884) aquell camí: «El camí discorre pel coster del vessant pelat del primer cim en direcció al segon. Passada la carena de la muntanya, passam per devora dues barraques, una de les quals és una casa de neu, després devora una altra on la neu està al terra i simplement es cobreix de càrritx. Les cases de neu tenen una coberta amb bigues de llenya que sostenen el càrritx. La neu es baixa de la muntanya en portadores col·locades dins senalles d'espart. Després hi posen una mica de cendra o sal i llavors càrritx. El carrerany cada vegada és pitjor, però puja en serpentines fins dalt de tot, de manera que, sense baixar del mul, es pot arribar al cim més alt de la muntanya [...]». (Les Balears, 2002). 

Pel sementer de s'Escudella, deixam a la dreta un camp de tir militar abandonat. La vista del colós del puig Major, amb l'avantcim del pa de Figa, és impressionant. En front despunta el puig de ses Vinyes (1108 m).

A partir d'ara, fins a la pista de Turixant, caminarem per un corriol fitat, un poc embullós i mal de seguir, que serpeja entre roques, pinotells i carritxeres. Si estam atents aconseguirem el nostre propòsit.

Coll de s'Escudella

Així arribam al botador que hi ha al coll de ses Vinyes, de s'Escudella o de Son Torrella (929 m), les tres formes les trobam als mapes. Aquest coll separa les finques de Turixant i Son Torrella. A l'esquerra, s'estén la serra de na Rius o de s'Almangra, per la qual havia de pujar el funicular projectat per Parietti el 1934. A la dreta, s'aixeca l'inconfusible puig de ses Vinyes.




A l'altra part de la paret, cercam l'ull del sol on reposar l'energia necessària per afrontar la ruta que ens queda per endavant, fins que ens tornem aturar per a dinar, cosa que farem després d'ultrapassar la serra de na Rius, devers el camí des Cingles.  






Font de s'Escudella
Passam vora la bassa de la font de s'Escudella (WP-3) (910 m), situada entre el puig de ses Vinyes i la font des Joncs. El pare Roig diu: «L'aigua es queda retinguda dins una pica. No és abundant i és probable que no es pugui beure, especialment a l'estiu. La raconada està enclosa entre el puig de sa Vinya (1.220 m) i la mola del nostre puig Major. No és massa agradable, amb una vegetació pobra: càrritx en abundància, alguns polls escafits...». Per a saber més d'aquesta Font.

El camí de Turixant (el que ara prendrem) arriba fins al coll de s'Escudella i la font homònima. J. Vidal proposa la grafia Turitxant, contràriament a Alcover-Moll DCVB i a Mascaró Corpus de Toponímia de Mallorca. Aquesta antiga possessió apareix citada al Llibre del Repartiment (1232) com a Raal Aurixam. Segons Miquel Barceló, Aurixam és el nom d'un poble berber establert, en el s V, al sud-est del vessant de l'Atles, probablement emigrat a Mallorca en època dels almoràvits. La 'T' de Taurixant podria esser l'article definitiu berber incorporat a Aurixam. Dins la possessió, en el s XVII, hi havia dos molins d'aigua, un de draper i l'altre de fariner. Actualment trobam Turixant de Baix i Turixant de Dalt. (GEM).

El fred, degut a l'aire que ve de nord i que anam per l'ombra, ens fa caminar a bon ritme per agafar temperatura. (Foto: Angelika).

Panoràmica on apareixen els segats impressionants del vessant est del massís del puig Major, copsada des del camí de Turixant. Hom aquí també hi veu un cap d'un gran animal ajagut.

Acostam amb el zoom la zona on s'aixequen els penyals erectes per veure en detall: s'Agulla des Frare o es Frare de Turixant (1205 m), sa Monja Prima o s'Espasa (1214 m) i sa cadira de la Reina (1150 m). 

Al davant tenim la majestuosa figura del massís del puig Roig.  

Baixant per la pista ens creuam amb uns caçadors que pugen amb un vehicle tot terreny, i ens equivocam quan pensam que ens recriminaran el fet de caminar per zona de caça.  

Abandonam el camí per l'esquerra cap a un redol d'alzines, just on hi corre l'aigua de la font des Joncs (WP-4) (727 m). Més que font, diu el Pare Roig, són petits ulls que supuren pertot arreu de la contrada. Seguirem per un ombrívol bosc d'alzines, amb tendència a guanyar altura gradualment. Per aquest tram de la ruta no trobarem senyals ni fites que ens guiïn, però no té pèrdua si anam guanyant alçada gradualment. En un moment donat passam per la base d'una rosseguera. 

Així, arribarem a una paret amb reixeta que tanca un graó important del terreny (WP-5) (783 m). Són les 11:46 h. 

Des d'aquesta talaia gaudim d'una bona vista, on: «En la tranquil·la pau d'aquest comellar boscós es troben un parell de cases de possessió, allunyades del món, com recloses dins aquesta solitud muntanyenca. Les primeres que trobam són Turixant d'Amunt, cals Reis i Turixant de Baix, situades a la riba esquerra del torrent». (Arxiduc, 1884).   

Pujam el coster paral·lels a la paret, sense botar-la. A dalt, seguim per una cornisa adreçats a nord, amb un bon bot a la nostra dreta.

El terreny s'eixampla i puja; ara avançam per una rosseguera.

Ens tornam encimbellar a una inclinada cornisa. Al final d'aquesta cornisa, el coster forma un cul de sac amb una reixeta, la qual haurem de botar (WP-6) (845 m). Aquest és un punt clau per arribar a la carena de la serra de na Rius. Hem de pujar per la canal que assenyal amb la fletxa vermella. La canal també es pot baixar i seguir enrevoltant el puig Major, però no arribaríem allà on volem, per després baixar pel pas des Bous. 

Avenc de sa Reinada?
Hem d'anar alerta a l'hora de botar la reixeta de no enganxar-nos i perdre peu, ja que a l'esquerra tenim un avenc (avenc de la Reinada?) i a la dreta un bon esclat.     

Iniciam la rosta pujada per la canal ajudats pel càrritx. A baix, a la vall, queden les cases de Turixant de Dalt.

Anam amb cura de no moure pedres i fer-les redolar per no perjudicar als companys que venen darrera. La canal es bifurca, prenem la de la dreta, ja que, al final de la de l'esquerra s'aixeca una paret que barra el pas.

Seguim pujant pel coster folrat de carritxeres. Veim qualque fita solitària, tot i que no ajuda gens a seguir la ruta si no feim servir un aparell GPS.

A l'altiplà feim una returada per a recuperar l'alè. Mentre admiram el paisatge, rememoram les paraules del Pare Roig, quan diu: La natura s'ha mostrat generosa i esplèndida en les muntanyes i valls de la nostra Serralada de Tramuntana. Cada arbre, cada font, cada racó amb la seva fauna i flora... té la seva bellesa. Fins i tot els cims pelats de les muntanyes tenen el seu encant, que contrasta amb la verdor dels costers, encatifats d'alzines i pins. Tot ofereix un espectacle digne d'admiració, de meditació i conservació perquè el vianant en frueixi [...].

La visió dels puntals de la serra de na Rius o de s'Almangra ens acompanya en la nostra ascensió. Veim i ignoram un seguit de fites que menen a un pas que supera la paret i permet seguir la carena d'aquesta serralada.

He arribat a la collada i esper als companys que acaben de pujar el coster, per a reagrupar-nos. 

Arribam finalment a la paret assenyalada amb el (WP-7) (990 m) a les 12:43 h. Aquí dalt mudam de panoràmica. Apareix el vessant nord del puig Major, amb la coma des Ribell o coma Fosca, encara amb congestes de neu; la cresta piramidal del morro d'en Pelut (1319 m); la vall dels Binis dominat per la muntanya de Moncaira; al fons, cala Tuent, la mola homònima amb la torre...

Botam la paret mitgera que segurament separa les finques de cal Reis i Binis.

Sense perdre massa alçada, però descendint gradualment, ens adreçam cap al puig, tombam la carena de l'alturó i allà ja veurem el comellar per on hem de davallar.

Per aquests xaragalls neix el torrent del Gorg des Diners, el qual replega les aigües de la coma des Ribell (o Ribells), coma Fosca o comellar de l'Infern. Una impressionant depressió que baixa del puig Major. Físicament està situada entre la serra de na Rius, el morro d'en Pelut i el pla d’en Gumbal. 

La davallada és incòmoda per les pedres amagades pel càrritx, però sense frisar es va fent. Aquest tipus de terreny és prou conegut pel senderista illenc. 

El panorama és molt maco i fa que alcem la vista cada dos per tres. El congost és cada vegada més inclinat i va girant a la dreta, enrevoltant el penyal que s'aixeca a la dreta. 

Ja s'intueix el final del xaragall i una mossa oberta al penya-segat on ben segur trobarem el pas que cercam. 

Vint-i-sis minuts hem posat per baixar aquí des de la paret. Són les 13:09 h i hem localitzat el pas des Bous (WP-8) (892 m), per on davallarem al camí des Cingles. Sabíem de l'existència d'aquest pas gràcies, com hem dit abans, a la informació del bon amic Tomàs Mut. Incansable cercador d'indrets amagats.
     
Pas des Bous
Segons el DCVB, un pas és un lloc o endret per on cal passar o es pot passar. Salamanca anota: «Els passos sempre serveixen per comunicar dos llocs però no sempre implica un trànsit còmode i lliure, sinó que sovint es passa per un indret que és de trànsit obligat ja que la resta d’indrets del voltant són inaccessibles o de trànsit impossible. Si, a més a més, acotam l’àmbit a les zones de muntanya, ens trobam amb llocs habitualment escarpats i per on normalment el trànsit ja és complicat en si mateix. Aquest originari sentit de comunicació s’ha vist modificat amb el temps. L’aparició de nous usos a les muntanyes ha permès que els passos ja no impliquin simplement un trànsit, sinó que actualment també impliquen una clara connotació d’oci en el mateix moment del trànsit».

Panoràmica de la zona on estam, vista des de la coma Fosca
Situació de la paret que hem botat i la canal de càrritx que ens durà al pas des Bous.   

En aquest cas, en el pas des Bous, s'habilità un camí mitjançant un marge de sosteniment per facilitar l'accés a l'altiplà als bous per tal que pasturassin pel carritxar. On hi ha la branca tombada, el camí es podia tancar amb una reixeta.
     Curiosament, aquest, no és l'únic pas anomenant des Bous que hi ha en el terme d'Escorca. Dins la finca de Menut també trobam el mateix topònim.

N'Angelika copsà els integrants masculins de la cordada.  
    
Llaçades que permeten salvar aquest penya-segat. Reynés apunta: «Fins i tot en els traçats més simples —dels camins de ferradura— pot aparèixer l'us de pedra en sec per delimitar el camí amb murs laterals, reforçar el ferm i facilitar el trànsit en punts abruptes o difícils».

El camí salva el desnivell per l'esquerra orogràfica del xaragall, el qual esdevé en torrentera: el torrent del Gorg des Diners. 

Més avall perdem la traça, ja que el camí està molt desfet per la forta inclinació del terreny, tot i que trobam alguna esporàdica fita. De totes maneres la direcció a seguir és cap als pins.

A les 13:35 h assolim el tirany de la coma des Ribell o coma Fosca (WP-9) (764 m).

Fantàstica panoràmica de la mola del puig Major. (Foto: Angelika). 

El pas ens ha baixat al camí des Cingles o de Bini (WP-10) (712 m). És l'antic camí reial que va a Pollença i a l'església de Lluc pels habitants de Fornalutx (1588), «o de manera més habitual camí que va a Nostra Senyora de Lluc o camí reial des Marroig. És el que més tardanament coneixerem com a camí des Creuer i camí des Cingles, segons el tram de què es tracti, encara que pels lluquers fou sempre el camí de Fornalutx». (REYNÉS, ). Després de passar per Bini i Cal Reis enllaçava amb el del barranc de Biniaraix, per terres de Turixant.

Davant nosaltres, a un replà, veim runes de cases, restes de corrals, marjades, i fins i tot eres de batre gra. Segons diu Bartomeu Roig n'hi ha que ho considera restes d'una antiga possessió que es deia 'es Colls'. Altres, restes de les cases de l'antic rafal dels Colls d'en Colom, com es coneixia en el segle XIV, era una segregació de l'alqueria de Bini, on els roters explotaven aquelles ingrates terres. Degué ser aquella gent qui habilità el pas que acabam de baixar?  

Font Subauma
La font Subauma (WP-11) (724 m), també anomenada font de la Balma (o de sa Vauma, Arxiduc), és un bell racó on aturar-se a berenar o dinar, segons la ruta que facem, o simplement a descansar. «Una pica rectangular acusa la seva presència al vianant, el mateix que un poll ja vetust. Més amunt una altra pica més petita rep directament l'aigua de l'ull». (ROIG, 1993). Veure més informació sobre aquesta Font.

Mentre situam a la distància els llocs on hem passat en el darrer tram de la ruta (fletxa blanca), puja una espesa boira de la costa. 

Després de dinar i escalfar-nos al sol d'un esplèndid dia de gener (les típiques calmes de gener), vora les roques dites es Matalassos, reprenem la marxa. L'indret també es diu es Corredors.

Les cases de Bini Gran dominen la vall i se situen sota un turó clivellat per l'erosió amb formacions de lapiaz, conegudes també com a monges, i en conjunt, com a rascler o esquetjar. En canvi, les cases de Bini Petit, més enfora, es troben amagades entre l'alzinar i a la dreta del cercle que configura l'era de batre. Tenim a l'esquerra el puig de l'Alzinar (933 m) i el coll de Bini, i enfront, la muntanya de Montcaira. 
     L'Arxiduc anota: «A cada banda de la petita vall hi ha Bini de sa Marquesa i Bini d'en Palou». 

Font del camí des Cingles
Ran de la pista, brolla la font del camí des Cingles (WP-12) (793 m). Es va descobrir quan es construïa aquesta pista.Veure més informació sobre aquesta Font. Molt a prop se situa la font des Corb. Aquesta surt de baix de la roca Saltadora d'uns 1150 m, que fa de contrafort al puig Major. El nom de 'Corb' es deu al fet que al poc temps de la seva descoberta, dos d'aquests animals foren els primers a saciar-hi la set. Contemplat aquest fet pels constructors de la via, començaren a dir-li la font des Corb. (ROIG, 1993). Veure més informació sobre aquesta Font.
  
Coll des Cards Colers
Després d'una bona pujada, assolim el collet de Bini o coll des Cards Colers (WP-13) (900 m), són les 15:54 h. El card coler és el germà silvestre de la carxofa. En el coll hi ha la línia divisòria entre els termes d’Escorca i Fornalutx. 
 
També hi trobam la creu de ferro situada sobre una base de ciment i pedres. Fou bastida l'any 1985 a instàncies del pare Rafel Juan, MSSCC, (arxiver de Lluc) gran excursionista i bon coneixedor de la zona, el qual morí l'any 1989.
Commemora la possible localització en un indret proper de l'oratori de Sant Salvador d'Almelug del s XIII, capella de repoblament documentada en l'edat mitjana, de similars característiques que la de Sant Pere d'Escorca o la de Sant Llorenç (Tuent-sa Calobra).


«Benamat Sant Salvador,
Veritat, Camí, Llum, Vida,
Cap al cel una embranzida
Dau-nos des del puig Major.»

Deixam a la dreta el vial de Bini Gran i ens plantam a la barrera d'accés a aquesta possessió (WP-14). Normalment la trobarem tancada, però fàcilment salvable per la reixeta de la dreta.

El camí ens aboca a l'asfalt (WP-15) (791 m) de la carretera Ma-10 (Andratx-Pollença), als voltants del punt quilomètric 38’1. Aquí haguéssim pogut deixar un cotxe el dematí per tal d'evitar-nos els dos o tres quilòmetres d'asfalt.

Creuam el túnel de Monnàber (construït pels americans i inaugurat el 23 de juliol de 1961), el qual va permetre comunicar la vall de Sóller amb les de Cúber i Almallutx.

Recorrem els darrers metres per arribar a l'aparcament (WP-16). Ho feim a les 17:01 h i tancam el cercle d'una volta ben maca i divertida, amb varietat de paisatges i de dificultats.


___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc
   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques



 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 13,97 km
Pujada acumulada: 630
Alçada màxima-mínima: 992-712
Temps aproximat sense aturades: 4:20 h
Temps total: 7:22:47 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Possibles problemes d'orientació ja que la ruta només està parcialment fitada
Integrants: Francesca, Angelika, Dolors, Joan Bonjoch, Xisco, Toni i Joan Riera

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Situació del pas des Bous (detall)

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals


Wp
Localització dels punts d’interès
Temps
Alçada
0
Aparcament
0h 00m
822 m
1
Portell Son Torrella
0h 03m
826 m
2
Barrera
0h 21m
881 m
3
Font de s’Escudella
0h 54m
910 m
4
Font des Joncs / Deixam camí
1h 47m
727 m
5
Paret
2h 07m
783 m
6
Reixeta / Canal
2h 29m
845 m
7
Paret
3h 04m
990 m
8
Pas des Bous
3h 30m
892 m
9
Tirany de sa coma Fosca
3h 56m
764 m
10
Camí des Cingles
4h 08m
712 m
11
Font Subauma
4h 16m
724 m
12
Font del camí des Cingles
5h 50m
793 m
13
Coll dels Cards Colers
6h 15m
900 m
14
Barrera
6h 37m
834 m
15
Asfalt
6h 48m
791 m
16
Aparcament
7h 22m
822 m

Perfil en 3D de la ruta

Manacor, 5-1-2015

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. 2008 Antoni Reynés Trias. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller.  
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Satre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 
  • Les possessions de Mallorca II, 2007 Tomàs Vibot. 

12 comentaris:

  1. Fantastc Joan, el pas una maravella, sa descipcio una obra d`art, enhorabona a tot el grup.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, t'agraeix les teves paraules d'amic, totalment immerescudes.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Completament d'acord amb Toni Sureda. I el pas... una passada... valgui la redundància. Col·lossal excursió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan. La veritat és que ens va agradar molt, les vistes són fantàstiques. El dia acompanyava per a fer aquestes rutes, el cel estirat, aire de nord... una combinació perfecte!
      Gràcies pel comentari
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Una fantàstica excursió per a tornar repetir!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'haurem de repetir, ja que faltava gent que li fa ganes. La pròxima vegada podré anar més relaxat, ja conec el terreny.

      Elimina
  4. Formidable, aquesta eixida muntanyenca! Molt bé heu començat l'any. Que en pugeu fer moltes durant el present i que la prudència estigui sempre present a les vostres ments.
    Una abraçada, i molt feliç any 2015.
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels vostres desitjos i pel comentari.
      Una abraçada, Biel i que tingueu un bon any!

      Elimina
  5. Hola Joan
    Una volta ben innovadora i tot un èxit aquest pas des Bous. Tots els voltants del puig Major son una passada els paissatges, que has captat perfectament, com totes les informacions aportades. Enhorabona Joan... i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Si hi hagués camí per substituir l'asfalt seria perfecta. Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  6. Hola Joan,
    Molt maca aquesta volta, com sempre ben documentada i fotografiada. Enhorabona a tots i a tu per la publicació.
    Bon any ple d'excursions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      Gràcies home. La te recoman, tant per les vistes com pel pas.
      Bon any, amic Josep!

      Elimina