29 de des. 2014

108 - Pas des Fraguel, pas de s'Arboç, pas de sa Coma d'en Buscante 26-12-2014

Aquesta sortida discorre per la comuna de Bunyola, un extens territori de 716 ha, on podem dissenyar rutes variades per a tots els gusts i nivells, sense pujar a alts cims. En aquesta ocasió sortim del camí de sa coma Gran per dos passos, la via ferrada des Fraguel i el pas de s'Arboç. De la coma d'en Buscante, sortim per un vell i abandonat camí que ens aboca a la pista que recorre la carena de la mateixa coma i ens planta altra vegada al camí des Cocons.

Àlbum fotogràfic de n'Angelika

Per arribar al punt de partida cal anar per la carretera Ma 2020 (Santa Maria-Bunyola) i en el punt km 7'900 desviar-nos cap al camí rural des Cocons. Al costat del començament del camí veurem un transformador. Passada l'entrada a la finca es Cocons i la urbanització del mateix nom, trobarem a la dreta del camí un lloc on deixar els cotxes (WP-0), (226 m). (Foto: Angelika).

     Es Cocons: L’any 1289 es documenta «un tros de garriga confrontant amb honor dels Cucons per on discorren les aigües i camí que va a Muntueri» (Rosselló-Albertí, 62). Segons l’Estim de 1576, era propietat d’Antoni Muntaner, i es valorà en 3.500 lliures. Segons l’Estim de 1685, era propietat de Ramon Muntaner, i es valorà en 15.000 lliures. El 1755 era de l’honor Antoni Muntaner des Cocons. L’any 1762 Ramon Muntaner des Cocons i Muntaner des Cocons aconseguí el títol d’hidalgo. Segons el Cadastre de 1773, la possessió era propietat d’Antoni Muntaner de Raimundo, i apareix ressenyada de la manera següent: «por casa, taona, tierras y olivares llamado el predio los Cucons». Es valorà en 16.833 lliures (AMB, n. 570, f. 32). Apareix al Mapa de Mallorca del Cardenal Despuig (1784). Segons l'Apeo de l’any 1818, la possessió era de D. Ramon Muntaner i es valorà en 45.660 £. (AMB, n. 571, assentament núm. 274). A la segona meitat del s XIX era de Ramon Muntaner i Serra Poquet.
     L’any 1911 passà de Jaume Muntaner Sancho al seu germà Gabriel; aleshores tenia una superfície de 62 ha i 50 a (AMB, n. 575, n. 136). Després fou propietat de Ramon Muntaner Noguer.
     L’any 1925, segons Miquel Villalonga, la família Muntaner hagué de vendre la finca es Cocons per poder pagar els deutes dels propietaris, i aquests s’hagueren d’instal·lar a sa Vacal. Després en fou propietària la família Llull Castanyer. Més tard la comprà l’empresa alemanya Picturius SA, amb la intenció d’urbanitzar-la. Dos anys després la possessió fou venuda a Joan Borràs Borràs. La possessió apareix a l’obra literària dels germans Villalonga; el seu padrí, Guillem Villalonga es casà amb la filla major del senyor dels Cocons i ells hi passaren algunes temporades de la seva infantesa. (Catàleg de Patrimoni, Ajuntament de Bunyola).


     Una anècdota que em va contar l'amic Joan Cubells sobre el senyor dels Cocons: «En ocasió de la visita del rei Alfons XIII a Mallorca, va donar una recepció (o besamans) als batles de l'Illa. El batle de Bunyola era aleshores el senyor des Cocons. Quan el 'chamberlain' el presentà al rei ("Majestad, el Ilmo. alcalde de Buñola" o així) i el senyor batle afegí: "¡Y señor de los Cocones!". Replicà el rei: "Dios se los guarde a Vd, muchos años"».

Ca na Moragues
A les 9:23 h, un cop aparcats els vehicles ens dirigim cap a ca na Moragues, on de tornada, apareixerem en aquest mateix punt pel camí que surt per la dreta (venint del camí de cas Bergantet) i tancarem el cercle. Aquesta propietat rústica (ca na Moragues) es troba situada entre sa Cova, la coma Gran, can Bergantet i s'Estremera Nou. 

En aquesta ocasió gaudírem de la companyia de la veterana i juvenil muntanyenca Yvette Picard. Veterana per la gran experiència que té a la muntanya, emperò juvenil en forma física i de caràcter.
     Després de ca na Moragues ve ca na Missera i després sa Cova.

Les cases de sa Cova, dites també sa cova del Senyor Guiem, estan situades al començament de sa coma Gran, després des Cocons i de ca na Moragues. Constitueixen una construcció troglodita datada en el segle XIV, molt semblant a les cases des Cosconar.      

Sa Cova
Sa Cova s'ha anat ampliant amb petites construccions annexes (WP-1) (259 m). Els propietaris, per preservar la seva intimitat de les mirades dels senderistes, han aixecat reixetes cobertes de bruc. Una llàstima! Actualment la possessió està en venda. 

Els canvis són evidents si comparam la imatge actual amb aquesta fotografia publicada el 1993, a Camins i paisatges. El camí passava molt més arran de les cases i l'edifici era més senzill; tanmateix la bellesa està en la simplicitat.
     Per a saber més d'aquesta possessió: Sa Cova

Just haver deixat enrere les cases de sa Cova, el vial descriu uns revolts on altes parets del penyal des Corb i el puig des Vent encotillen el camí a l’estret de sa Cova. Les dificultats que presentava aquesta estrangulació del camí, obligaren a abandonar la idea que es tenia als anys 50 de convertir-lo en l'eix principal d'accés al mont. (Brunet, 1991).

Can Fundo
Més amunt i a l'esquerra destaca l'antiga casa de can Fundo, la qual està situada dalt d'unes marjades i darrera una paret de somiers, que li donen un aspecte d'abandó i mal gust.

Caminam entre cuidades marjades de finques privades, així arribam, a les 9:50 h, a la paret de pedra amb barrera que delimita la comuna de Bunyola amb la propietat de Can Fundo i a la vegada separa el bosc de la zona cultivada (WP-2) (347 m).

     «La comuna de Bunyola és un dels boscos comunals que encara resten a Mallorca. Ja a l'any 1856 a la llei de desamortització [llei Aranzadi] apareix aquest bosc com a propietat de la corporació comunal de Bunyola, els recursos del qual eren aprofitats pels veïns del municipi». (El camí des Grau). Tot i això, la Comuna és una propietat comunal des de temps immemorials. El 1789, s'hi annexionà la Comuneta d'Orient (també anomenada de Sant Jordi o de Cals Reis), la qual es va vendre més tard.

El camí puja rost amb llargues llaçades per l'àmbit d'un espès alzinar. Per una clariana copsam la paret del puig des Vent (es Fraguel), on alguns esportistes practiquen l'escalada. Precisament en aquests penyals trobarem el primer pas: la via ferrada des Fraguel.

No pujam del tot la coma Gran. En el (WP-3), deixam el camí i baixam al jaç del torrent que tenim a l'esquerra, recorrem uns metres per la llera del torrent en descens i sortim per la dreta. Anam a cercar un pas (via ferrada), que ens tregui d'aquest gran barranc que solca sa Comuna. 
     Com diu Lluís Salvador «Sa Comuna forma al mig un mena de vall profunda constituïda per tres clotades principals, anomenades coma Gran, coma de sa Parra i coma del Pobre Andreu, separades per cinc files de muntanyes».


Pujam el coster rost, cap a la base dels penyals. Ignoram un seguit de monjoies que van cap l'esquerra, les quals es dirigeixen a les diverses vies d'escalada des Fraguel. Resseguim la base dels penyals cap a la dreta. 
 
Pas des Fraguel
Aviat ens topam amb l'inici del pas des Fraguel;n les 10:10 h (WP-4) (482 m). Per a superar la paret, s'han instal·lat grapes d'acer inoxidable, també hi ha una vella corda amb nusos. N'Antònia és la primera en escalar la paret dels contraforts del puig des Vent (581 m). 
  
Un a un, tota la cordada, va pujant sense cap problema.

És millor pujar d'un en un per no estirar la corda mentre un altre company l'està utilitzant.

En una ruta de traçat molt diferent a aquesta, també passàrem per aquesta via ferrada. Veure: ►Penyals d'Honor pel pas de Son Creus, es Fraguel i la cova des Moros. (Foto: Antònia).

 

















Els antecedents de les vies ferrades són clarament militars, aprofitades després pels excursionistes.

Història de la via ferrada


     L’ascensió al mont Aiguille, per part del capità Françoise A. de Ville i uns soldats, per ordres de Carlos VIII, és considerada la primera 'via ferrata'. Més tard, al 1843, s’equipa al massís del Dachstein (Austria), el recorregut per ascendir al pic Honer, tan sols per facilitar-ne l’accés. Seguidament s’equipen el GrosGlochner, el 1869, i la Marmolada, el 1903. Però és durant la 1ª Gran Guerra (guerra Austrohúngara), que la història, i quasi bé tothom, situa els orígens d’aquests itineraris. Va ser durant els durs i sagnants combats que es van dirimir a la zona de les Dolomites (Alps Tirolesos), que els combatents d’ambdós bàndols, com a manera de progressar protegits i amagats alhora (monte Paterno), i per assolir llocs privilegiats per dirigir el foc dels canons (torre Toblin); que desenvolupen aquests recorreguts per llocs inimaginables i d’increïble bellesa, protegits amb materials d'escassa seguretat i amb mitjans que res tenen a veure amb els que podem usar actualment. Posteriorment es van redescobrir i s’han anat reequipant, substituint els vells materials obsolets i perillosos, per d’altres més segurs i fiables. (Centre Excursionista de Catalunya).

Una vegada a dalt, veim que un tirany arriba al pas. Aquest viarany no em va ser gens desconegut, l'havíem fet un dia que pujàrem per un abandonat camí des Cocons, travessàrem una selva del puig des Vent i pegàrem a aquest tiranyet, el qual té una baixada a la coma Gran, més civilitzada que aquest pas, el pas d'en Content. Aquesta baixada que cit, el pas d'en Content, està senyalitzada al mapa de l'Alpina, però sense nom.

Travessam un rotlo de sitja i sortim a la carretera de sa Comuna (WP-5) (555 m). Després de berenar a l'ull del sol continuam la nostra ruta cap a cas Garriguer.

Els antecedents d'aquesta carretera se situen a l'any 1883, en el que s'acorda realitzar una tala extraordinària de pins (20.000) per a la construcció d'un camí d'accés al bosc. «Per aquell camí Vell, els carros no pogueren arribar fins a la Comuna. Els que circulaven dins els seus pinars s'hi havien pujat a peces i muntat a d'alt. El bestiar arrossegava els troncs fins a baix pels distints camins de ferradura o els amollava controladament a indrets determinats perquè els poguessin recuperar més avall [...]». (Brunet, 1991).
      Entre els anys 1950-1954, es va millorar aquell antic camí, però no va assolir els objectius que es pretenien, perquè s'havia construït un camí amb pendents de gairebé el 15 per cent, no apte per a la tracció mecànica. A ran d'això es va modificar i quedà (1958) amb el traçat actual. (Latorre, 1992). 


Cas Garriguer
Deixam la carretera i ens desviam en el punt marcat amb el (WP-6). A les 11:21 h arribam al centre neuràlgic de sa Comuna: cas Garriguer (WP-7) (611 m), «La caseta de sa Comuneta, on abans vivia un senyor» (Arxiduc). Segons Brunet, l'any 1926 es va aprovar la construcció d'una caseta refugi de 8 m per 6 m, al final de la coma Gran. A la dècada dels 50 es va ampliar aquest petit edifici, el qual ha rebut diversos noms: caseta de mestre Josepet, cal Garriguer, caseta de la Comuna...

Un pou amb coll presideix la placeta de cas Garriguer. A l'àrea recreativa es pot trobar foganyes, taules i bancs per a fer la típica torrada campestre.

Enfilam el camí de sa coma Gran, el mateix que hem abandonat abans per fer la via ferrada. Ara però, el feim de baixada.

En aquest punt (WP-8) (530 m), a uns 16 minuts de cas Garriguer, abandonam per l'esquerra el camí de sa coma Gran, a la recerca del segon pas de la jornada. Ja que el lloc no està senyalitzat, Na Yvette va aixecar una monjoia. (Foto: Angelika).

Enfilam la pujada ben forta i sense fites, seguint el track del bon amic Toni Sureda, el qual ens duu en direcció sud, a la base dels penya-segats, on trobarem una col·lecció de balmes. Als peus de la paret giram en direcció contrària a la que duim.

Recorrem la base dels penyals adreçats a nord i gaudim de la bellesa d'aquestes balmes, segurament aprofitades pels humans en temps ben remots.

Sa Comuna és una caixa de sorpreses on pots trobar de tot.

El grup em segueix xino xano, és temps de bolets i els aficionats a la micologia han recollit al final del dia un bon nombre d'exemplars.

He localitzat les fites que menen al pas i ens reagrupam per envestir-lo.

Pas de s'Arboç
A les 12:09 h ens situam a l'inici del pas de s'Arboç (WP-9) (604 m). L'arboç Arbutus unedo*, el cirerer d'arboç o l'arbocera, és molt abundant a sa Comuna. Allà on el penyal és més baix es varen practicar uns minsos escalons picats a la roca que ajuden a superar aquest graó natural. (Foto: Angelika). 
     Per l'indret hi ha el coll de tords anomenat del pas de s'Arboç.

*Unedo: El nom d'unedo, procedeix del verb llatí edo: menjar i del numeral unus: un només; significa "menjar només un", per la fama que tenen els fruits d'emborratxar.

El pas rep el nom de les nombroses arboceres que hi ha per la contrada. Segurament era una via ràpida d'accés al Planietjar. Pels voltants se situa un coll de caça anomenat del pas de s'Arboç.  

A dalt del pas trobam un seguit de fites. És a dir, si és la primera vegada que hom fa el pas, és més bo de trobar de baixada que de pujada.

Un tirany ben fitat ens menarà a un dels punts claus de sa Comuna, es Planitjar (WP-10) (622 m), es Planietjar o Planiejar. També l'hem vist escrit es Planitjà (GEM).

Es Planietjar
Panoràmica on apareix la cruïlla de tres camins. És la zona més planera de la Comuna, on antigament es duia a terme el conreu de gra per a consum humà. Uns elements etnològics (ranxo de carboner i cisterna), fan el creuer inconfusible.  

Oronella que va i vola
es moscard sol agafar.
Ja comença a verdejar
es blat que mos va sembrar
damunt es Planietjar
mestre Bernat Picarola.

(Joan Rosselló Carreteret / Valero, 1993).
     
Aquest punt devia ser molt freqüentat pels treballadors de la zona, ja que el pou guardava un element vital per a ells. «Amb el temps s'emprengué la construcció d'obres hidràuliques (aljubs, cisternes, abeuradors) per poder assegurar millor la permanència dels llenyaters, carboners, calciners i tots els altres treballadors, així com per al manteniment del bestiar». (La Comuna de Bunyola, 1991).
     «La primera referència escrita sobre construcció de dipòsits d'aigua és de 1865. Aquell any se subhasta la construcció de tres abeuradors a tres punts estratègics de la Comuna: al rotlle del Garrover (dins de la coma de la Parra), al Planiejar i al penyal d'Honor». (Brunet, 1991). 

(Per veure la imatge completa clica a sobre).  

Agafam el camí que passa per devora el pou. A uns centenars de metres, hem d'estar atents ja que ens desviam a la dreta per un estret tirany (WP-11) (599 m) bastant tapat pel càrritx. El tirany esdevé en camí i xaragall que s'endinsa per zones de bosc d'alzines, on també veim algun pi i les pedres cobertes de molsa (pel de penya, barbeta, herba penya...).

Així com anam baixant, el comellar es va eixamplant més de cada vegada. Trobam molts d'arbres caiguts, alguns sobre el mateix camí, els quals han hagut de tallar per facilitar el pas.
     «A la comuna de Bunyola, fins a mitjans del segle XX s'hi feien diversos aprofitaments forestals: tala de pins [metro], feixos de llenya prima, forns de calç i sitges de carbó. L'ajuntament subhastava anualment l'explotació forestal, la caça i les pastures, i amb els beneficis obtinguts es finançaven obres públiques. Als anys cinquanta començaren a minvar aquests aprofitaments i avui en dia només es realitzen algunes tales de pins. Actualment, la comuna de Bunyola té una funció de conservació i oci». (El camí des Grau). 

Així arribam als límits dels terrenys comunals. Una paret seca i un curiós portell d'arc i amb barrera de ferro delimita la Comuna.

La fotògrafa fotografiada. Actualment, la barrera resta oberta, no vol dir que algun dia la trobem tancada, ja que entram a una propietat privada.

Coma d'en Buscante
En pocs minuts apareix la vall on s'aixequen les cases de la possessió envoltades de marjades. A la paret de l'esquerra contraforts del puig de n'Aimeric també hi fan escalada. Per la zona s'hi localitza la Comuneta, que no s'ha de confondre amb la Comuneta d'Orient. 

No baixam més avall, ens quedam a admirar la vall des de una de les marjades, ja que ens hem d'enfilar als peus del penya-segat que tenim a la nostra espatlla. 

Superam les abandonades marjades on arrelen vells peus d'oliveres i ullastres.

Recorrem la base dels cingles on hi ha algunes balmes, recers de cabres. A l'altra costat de la coma, s'aixeca el puig de n'Aimeric (666 m).
     «El topònim Puig de n’Eimeric (també escrit Eymeric o Eymerich i Aymerich), que a algú sentim pronunciar a Bunyola de n’Eumeric, ha sofert en la dicció popular algunes adulteracions, donant les formes estranyes i difícilment defensables de puig de Na Marit o de Na Maric a Bunyola, i, segons ens han informat persones del propi poble, Puig de Na Marich o de Namarich, amb so final de ch castellana, a Santa Maria del Camí, des del qual i les seves rodalies s'aconsegueix la vista destacada d'aquesta modesta elevació». A més de les formes que presenta en Jesús G. Pastor a les Rutes amagades de Mallorca, també l'he vist escrit en algun mapa d'aquesta manera: Namaritx.

 
       







També s'obren algunes coves no massa fondes, però que, segurament, temps enrere han sigut un bon aixopluc per algunes persones. Ara són un bon abrig per a les cabres.

Un poc més enllà de les balmes, just al camí que hem de seguir després, posam taula per a dinar i celebrar alguns aniversaris. Molts d'anys Angelika! I molts d'anys per a tots! (Foto: Angelika).

Després de quatre rialles, prosseguim la ruta per un típic camí de muntanya, que denomín pas de la coma d'en Buscante (WP-12) (590 m), el qual és molt curt i no té continuïtat o no estat capaç de trobar-la.

Travessam un tram molt brut, salvatge, sense tirany ni fites, per tal d'anar a sortir al camí de la Carena de la Coma d'en Buscante, (WP-13) (595 m). Es tracta d'un camí de roda amb escopidors laterals molt malmès i envaït per la vegetació, construït el 1893, segurament emprat per carboners i llenyaters, i que puja amb decisió fent revolts.

Després de 52 minuts de baixada i 313 metres de desnivell, arribam a la barrera de cas Bergantet, Bergantell (Arxiduc) (WP-14) (282 m). Finca situada entre ca na Moragues, can Morro i can Picarol. Si seguíssim aquest camí podríem pujar a la coma d'en Buscante, allà on hem dinat. Emperò, darrerament, el propietari posa traves als senderistes.

Ara només ens resta seguir el camí asfaltat uns 15 minuts per arribar a la bifurcació de ca na Moragues (WP-15) i als cotxes (WP-16), cosa que feim a les 15:44 h.          

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

  

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 
Bunyola
Distància aproximada: 11,17 km
Pujada acumulada: 662 m 

Alçada màxima-mínima: 632-108
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,43 km/h
Temps total:  6:21 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Els passos de la via ferrada i de s'Arboç són un poc exposats, no apte per persones que tenen vertigen sever.

Integrants: Yvette, Sita, Angelika, Antònia, Antònia Mayol, Dolors, Joan Bonjoch, Toni i Joan Riera 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth



Wp
Localització dels punts d’interès
Temps
Alçada
0
Aparcament
0h 00m
226 m
1
Sa Cova
0h 17m
259 m
2
Barrera Comuna de Bunyola
0h 26m
347 m
3
Desviament via ferrada
0h 37m
434 m
4
Via ferrada es Fraguel
0h 46m
482 m
5
Carretera de sa Comuna
0h 59m
555 m
6
Desviament
1h 55m
619 m
7
Cas Garriguer
1h 57m
611 m
8
Desviament pas d’en Pep
2h 13m
530 m
9
Pas d’en Pep
2h 45m
604 m
10
Camí es Planietjar
2h 57m
622 m
11
Tirany coma d’en Buscante
3h 08m
599 m
12
Pas Coma d’en Buscante
4h 41m
590 m
13
Camí carena de sa Coma d’en Buscante
5h 11m
595 m
14
Barrera cas Bergantet
6h 03m
282 m
15
Ca na Moragues
6h 17m
239 m
16
Aparcament
6h 21m
226 m
Important: Allà on diu pas d'en Pep, millor llegir pas de s'Arboç

Perfil en 3D

Manacor, 30-12-2014


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • La vila de Santa Maria del Camí. Vol. I. De la prehistòria al segle XVI. 1980 Josep Capó Juan.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Camins i paisatge. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Central. 2013-14.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • La Comuna de Bunyola. Biografia d'un bosc. 1991 Pere J. Brunet Estarelles.
  • Itineraris de muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca. 1992 Benigne Palos.

9 comentaris:

  1. Bono veig que passareu de lo millor, bona volta, bona caçada de bolets y bona celebreció, del reportatge res que dir, dins lo que mos tens acostumats "magnific". Peró n'Angelica me deu un glopet de cava!!!!
    Gràcies per enomenerme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni.
      Li faré saber a n'Angelika. Quant als bolets et deixàrem un angre, ja et donaré la posició exacte. Citar-te és un deure, ja que sense el teu track m'hagués estat impossible trobar el pas d'en Pep.
      Gràcies per comentar!

      Elimina


  2. efectivament com tu dius, és més facil trobar el Pas d'en Pep de baixada. I el Pas que anomenes de Coma d'en Buscante, te continuitat cap el camí de la Coma d'en Arbós, però bastant més avall i molt desdibuixat. Es mal de seguir. Salut i bones cames per fer excursions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep.
      Aquest camí que seguírem per sortir de sa coma d'en Buscante, segurament era un camí intern de la finca (marjades, coll, etc), però, esquivant una esponerosa vegetació sortírem al camí en poc temps. Aquest que va més avall no el conec. En una altra ocasió el cercaré.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  3. Simplement un dia per a recordar... tant de bo puguem tenir molts com aquest :)
    Gràcies Joan per la teva dedicació!

    ResponElimina
  4. Hola Joan
    M'ha agradat molt aquesta volta, pels passos que desconec i per la informació aportada. Des Fraguel en sabia cosa, però no el podia situar, del d'en Pep ni el nom. No se quan però de ben segur que ho caminarem. Curiós aquesta restauració de sa Cova, tenc fotos totalment oberta i abandonada, inclús hi varem entrar per dins... com també desconeixia els problemes de pas per Cas Bergantet. Cada dia ens barren més el pas...
    Enhorabona Joan per aquesta nova publicació... i salut per fer camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, si feis la volta ben segur que vos agradarà. El darrer pic que vaig baixar per la coma d'en Buscante, vaig veure que per passar per cas Bergantet hi ha problemes. Ara no sé com està.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  5. Hola, Joan.
    Molt interessant aquest reportatge. Aquests dos grups de balmes les desconec per complet. Miraré si les puc situar (si m'ajudes, millor) i miraré si n'Encinas les té catalogades. Pel que he vist a les fotografies, ténen bona pinta d'haver estat emprades des d'antic, com tu bé dius. No acabarem mai els racons de ca nostra. Si no tanquen amb pany i clau, es clar. Esper que hagueu comensat l'any amb bon peu, mai tan ben dit.
    Salut i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Joan. Si vols pegar-hi un bot, ja saps que només ho has de dir. Si les veus de prop, ben segur que et trauràs el gat del sac.
      De moment hem començat bé l'any, fent caminades, que ja és molt i bo. Esper i desig que vosaltres també l'hagueu començat bé.
      Una abraçada!

      Elimina