7 de des. 2014

106 - Es Pas Llis 6-12-2014

Aquesta ruta la vaig preparar per explorar algunes zones que no coneixíem. L'objectiu era arribar al refugi dels Tossals Verds per una ruta poc transitada, travessar el torrent d'Almadrà just després del pas Llis, i una vegada a l'altra part del barranc, improvisaria una ruta per tornar al punt de partida. 

Deixam el cotxe al petit aparcament que hi ha just davant el portell d'entrada del llogaret de Son Ordines (WP-01) (254 m), situat al final del camí del clot d'Almadrà, on s'inicia la pujada al refugi dels Tossals Verds. Són les 8:55 h quan començam a caminar.

Sa moixa de So N'Ordines
va botar dins Solleric
i se va menjar un cabrit,
un gall i setze gallines.
Però sa de Son Catlar
va esser més anomenada:
s'acabà amb una panxada
set bous i un cavall pare,
dotze egos i un gorà.  

Es Tossals Verds, nom a nom, 1995 

Son Ordines, la casa d'Amunt i can Xalet
Aquest predi, en el s XVII ja tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823, foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga. Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també amb el nom de Son Ordines d’Almadrà*. (GEM).
     El topònim casa d'Amunt ja apareix al Llibre del Repartiment (1232). La façana principal de la casa d'Amunt s'orienta a llevant i té tres plantes. Can Xalet data del s. XVII-XVIII, té tres plantes i capella, l'espadanya de la qual és d'arc ogival. Son Ordines d'Almadrà, és una construcció del s. XVII. Les cases dels senyors, la capella, la tafona i les dependències agropecuàries, s'organitzen en torn d'un pati empedrat quadrangular. En el portal de la tafona figura la data de 1769.

*Almadrà, és molt provable que vengui de l'àrab al madrab 'la teulera'.
 
El cel està molt tapat i fa bastant de fred. Un dia ideal per anar a la muntanya. Mentre no ens plogui!

Un altre accés al llogaret es fa per aquest pont de tres arcs de mig punt, el qual ja apareix al mapa del Cardenal Despuig (1784). El pont està construït de pedres i les voltes amb peces de marès. Dos dels arcs amiden: 2,70 m d'alt per 3,65 m d'ampla i el tercer: 2,40 per 2,60. Entre els dos arcs iguals es va construir un tallamar per a protegir-lo de les avingudes.
 
El camí creua el jaç del torrent d'Almadrà i continua pujant paral·lel a ell. Passat un dipòsit d'aigua, que deixam a l'esquerra, ens ficam al torrent (WP-02) per remuntar un rost comellar amb velles marjades, que s'enfilen pel coster del puig de la Senyora Coloma (499 m). Només fa 11 minuts que caminam.
 
De moment no veim cap fita, intuïm la ruta pel tirany marcat al mapa Alpina instal·lat al GPS. 

Caminam entre carritxeres pel costat d'un xaragall que baixa pel tàlveg del comellar. Durant un curt tram remuntam el jaç del xaragall ja que fa més bon caminar per dedins que per defora. 

Travessam l'antiga canaleta que baixa aigua de la font des Pi a les cases de Son Ordines. 

Seguim alguna esporàdica monjoia. Així, tira tira, anam pujant de marjada en marjada. L'estat d'abandó és total. La vegetació salvatge domina tota la contrada.
 
Apareixen dos vells cables d'acer, segurament per baixar llenya de la part alta de la muntanya. A la vista que deixam enrere, destaca l'inconfusible figura del puig de s'Alcadena i el puig de Sant Miquel.

Les fites assenyalen la pujada més a la dreta de la ruta que he triat per pujar. Em dirigeix cap a una paret seca, tot cercant la millor passa per entre aquesta mar de carritxeres.
 
Avançam per damunt la paret tot el temps que podem, tot i que està molt desfeta, al manco saps on trepitges.
 
Ens tornam topar amb els cables. Un va tan baix que l'hem de botar. L'indret es diu sa Corriola, «que deu el nom a que un d'aquests enginys fou col·locat a un pi per tal de davallar-hi llenya. Un cop instal·lada, segons els informadors, l'esforç resultà infructuós al tallar-se el cable del que encara ara se'n poden observar les restes». (ORDINAS et alter, 1995).
 
Mentre esper que na Dolors arribi a la meva alçada, m'entretenc en copsar els estreps rocosos del puig de la Senyora Coloma, el qual presenten una gran ferida. Aquest és un dels molts antropònims que trobam per les nostres muntanyes.
 
Un darrer esforç i arribam a la collada que ens havíem proposat. 

Assolim el coll a les 10:12 (508 m), giram cap a l'esquerra en ascens i ens duim l'agradable sorpresa de trobar camí (WP-03), un d'aquells nombrosos i oblidats camins de muntanya. Crec que es diu camí del puig de la Senyora Coloma, tot i que al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, 1993, figura com a 'Camí des Tossals Verds al Clot d'Almadrà'. Aquest catàleg diu: «Antic camí de comunicació entre les cases des Tossals Verds i el Clot d'Almadrà pel puig de la Senyora Coloma.
     De les cases des Tossals, el tirany s'enfila ràpidament fins a les penyes del cim. Més endavant el camí fa diverses voltes i arriba a un pas des d'on davalla cap al coll del Puig de la Senyora Coloma fins que es perd totalment arribant al Clot d'Almadrà.
     Es tracta d'un camí de ferradura amb un empedrat de molt bona qualitat a trams, que fins i tot disposa  de graons en ells llocs de més pendent».  
 
Es tracta d'un típic camí de ferradura que comunicava les cases de Son Ordines i les cases des Tossals Verds, passant per les marjades aixecades a banda i banda dels vessants d'aquests pujols. Aquest camí és el de construcció més recent, llevat de la carretera.
 
L'escalonament i el marge de sosteniment es troba en bastant bon estat de conservació i bastant net de vegetació. L'Arxiduc, a Die Balearen escriu: «[...] hay en Mallorca infinidad de caminos de herradura que se dispersan en todas direcciones y principalmente en la parte montañosa. No hay casa solitaria ni pico remoto, ni aún el más aislado de los vallecitos de montaña que no sean accesibles».
 
El vial descriu llargues llaçades per tal d'endolcir el rost, cosa que les bísties devien agrair.
 
A la part de dalt del coster, trobam una bifurcació (WP-04) (589 m). El camí de sa Pica des Garrover, es dirigeix al GR, on s'inicia el tirany que passant pels Pinetons es pot arribar a can Bajoca i Massanella o arribar a Mancor pels Rafals. Nosaltres prendrem l'opció del refugi dels Tossals Verds.
 
Des d'aquest punt s'esguarda una maca panoràmica dels puigs d'Alaró, la vall d'Oli Clar i la serra d'Amós. 

A la paret —frontera entre els municipis d'Escorca i Alaró—, que s'estén fins al cap de l'esperó que veim, s'obre un portell que ens menarà al refugi. 

A l'altra part s'estén un nou panorama. Destaca a la dreta, el puig de sa Corretja; la vall de sa Casa Nova de Solleric; la serra d'Amós, amb els puigs de sa Cova des Carboners, el d'Amós i el de sa Font Fresca; el xap del pregon barranc del torrent d'Almadrà i els contraforts del puig des Tossals Verds.
 
El magnífic camí de muntanya tomba per l'esquena de s'Esquerdar o s'Esquerda —serra poc accessible, situada entre sa Bassola i s'Aranyinar, domina la vall de les cases Noves dels Tossals Verds i discorre per la part alta de s'olivar Vell.
 
Admiram sa Tanqueta, ses Cases i s'Hort. La veritat és que tenim ganes d'arribar-hi i de poder berenar peus davall taula i a cobri a la porxada, ja que la talent fa temps que ha fet acte de presència.
 
A la nova cruïlla (WP-05), tornam elegir cap al refugi.
 
A les 10:45 h arribam a les instal·lacions del refugi, el qual actualment es troba tancat per reformes (WP-06) (520 m).

Refugi des Tossals Verds
Aquesta instal·lació és una de les més emblemàtiques de la serra de Tramuntana. Les cases, construïdes el segle XIX estan vora un petit hort, just al costat de l'antic camí d'Alaró a Almallutx i en un paisatge dominat per les muntanyes de s'Alcadena i el puig des Tossals Verds.
     «Es Tossals Verds —diu mossèn Alcover a la rondalla "El Bon Jesús i Sant Pere i l'amo d'es Tossals Verds"—, és una possessió que cau darrera S'Aucadena, entre Oli-Clar i Son Ordines, i llavò Cúber i es Puig Major: són uns costers i turons sobergs, pelats i malambrosos». (Rondaies Mallorquines, XIV, 77). 

Després d'un merescut berenar acompanyats per uns esforçats ciclistes, continuam la ruta per l'esquerra de l'edifici principal (WP-07), on un rètol ens indica les diferents opcions. Nosaltres ens dirigim cap al pas Llis. 

Passam per un maco portell —es Collet o barrera de sa Coma amb rústica barrera de fusta que tanca la carena des Putxol. Allà desà l'altre vessant mudam d'escenari.

La utilització de la pedra en sec és generalitzada en aquest indret. Marjades bastides a roquissars on difícilment hi creixeria la vegetació espontània, eres de batre, parets, pous, cases de neu i, sobretot, els marges de sa Coma, aixecats amb grans pedres que permeten conrar els fons del torrent sense que es faci malbé amb les pluges intenses.

 
A la nova bifurcació seguim la ruta cap al pas Llis (WP-08). Recte arribaríem a les cases de l'antiga possessió dels Tossals Verds, situades entre Almallutx i Massanella. Pren el nom de l’elevació homònima.
      El 1583, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada. Confrontava amb Almallutx, Comasema, Solleric, Almadrà, Cúber, Son Ordines d’Almadrà i Massanella. Era conrada conjuntament amb Cúber i Almallutx, ambdues propietats també del senyor Pere Sureda-Sanglada. Tenia cases i un molí d’aigua. Era una gran possessió de muntanya, amb una guarda de 650 ovelles. El 1632, era del senyor Bernadí Sureda-Sanglada. Els documents de l’època la descrivien com una muntanya on hi havia un poc de conradís i unes casetes enderrocades. El 1685, fou valorada en 2.650 lliures. El 1831, pertanyia al senyor Francesc Maria Vilallonga d’Escalada. Tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Tenia extensos alzinars, pinars i garrigues. Hi havia zones de rotes. Hi predominava la ramaderia ovina, amb algunes guardes de bous i de porcs. Sense les pastures, feia una renda anual de 190 lliures, dues quarteres de blat, mig quintar de llana, quatre peces de formatge i una anyella. El 1986, la família Vilallonga la vengué al Consell Insular de Mallorca, el qual l'integra a la xarxa de Monts d'Utilitat Pública. El 1997, les cases noves són un refugi de muntanya. Hi ha una cova natural coneguda per cova des Moros o des Ossos.

 
Diu l'Arxiduc: «La casa des Tossals, amb un petit aljub cintrat al darrera, ofereix una bella vista de la vall de Solleric, del puig de Sant Miquel i de s'Alcadena». En temps de l'Arxiduc (1884) la casa vella ja estava deshabitada. Diu: «El comellar verdejant per damunt la casa [avui refugi] es diu ses Cases Velles perquè hi ha allí una casa antiga deshabitada».

Des de l'altre vessant de la coma, s'albira el pas (es Collet) amb un potent marge que duu al refugi. Més enllà, sobresurt la mole del puig de s'Alcadena.
     «Resulta molt difícil diuen A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés— trobar dates relatives a la possessió des Tossals Verds més enllà del segle XIV. Possiblement això és degut al fet que la finca no existís amb identitat pròpia fins aleshores, en formar part de la propera propietat d'Almallutx, que confrontava amb les alqueries d'Almadrà, Solleric i Coma-sema. Així ho confirma un document de 1276 on es parla de les partions entre Almallutx i Almadrà (JUAN, 1978-89). L'única possible referència al topònim la trobam inclosa en una llista de noms de la zona d'Almallutx i Cúber recollida pel Pare Rafel Juan i que correspon a una data inconcreta anterior al 1343, on apareixen citats, entre altres "el Tossal" i "la plana del Tossal"».
     Els investigadors citats, afegeixen: «La primera documentació de què disposam correspon a 1583, quan ja existia una guarda comuna, juntament amb Cúber i Almallutx, de 650 ovelles propietat de Pere Sureda-Sanglada. Pocs anys després apareixen els Tosals Verts a un dels mapes més antics de Mallorca (DÍAZ et alter, 1988) datat el 1594».

Passada la paret que separa la garriga de l'olivar, assolim una bona alçada, la qual ens permet gaudir d'una magnífica vista de ses Cuculles, turons d'uns 700 i busques de metres d'alçada, i de sa Coma des Pou.  

El camí que duim està ben fresat ja que és molt freqüentat pels senderistes, no de bades forma part de la ruta de pedra en sec.

Quan tombam l'esquena del vessant occidental del puig dels Tossals Verds, encetam nova perspectiva. Ens acostam al tàlveg del barranc d'Almadrà, ara dominat per la serralada d'Amós. 

Estam a l'endret des Caire, un muradal que guaita al torrent on se situa el pas des Boc. A l'altra part del torrent trobam el pas des Caçadors, un antic pas de contrabandistes, prou conegut per nosaltres.

La canaleta de la font des Pi, serpejant, s'adapta perfectament a la complicada orografia del coster. A la dreta, situam l'escalonat pas des Caçadors, el qual es pot veure a diverses excursions nostres: Pels voltants de Coma-sema i Solleric / La serra d'Amós / Volta per Solleric.

En aquesta foto, presa el 8-3-2015, s'aprecien millor els escalons picats a la roca. 

Salt des Cans
Deixam a la dreta la coma des Cocó des Voltor, també anomenada s'Entreforc, la qual s'estén entre el morro de sa Vaca i el salt des Cans. Per aquest abrupte comellar, ocupat per una gran tartera o rosseguera, arribaríem al coll situat entre el puig des Tossals Verds i el morro d'Almallutx, dit es Colomer. La confluència a la part superior de dos torrentons n'explica el nom. (ORDINAS et alter, 1995).

En els indrets anomenats amb el zoònim salt des Cans, segurament hi devien llançar els cans malalts o vells, tot i que «en aquest cas la llunyania de l'indret desacredita aquesta explicació, que sembla tractar-se d'una simple aplicació d'aquest nom a imitació de llocs de similars característiques». (ORDINAS et alter, 1995).

En alguns trams el camí s'acosta a guaitar a la timba del torrent.

En aquests penyals, que fan de teló al nostre camí, podem trobar diferents textures, colors, formes zoomorfes que, a la imaginació de cada un deixen veure similituds amb animals prehistòrics.

Pas Llis (o des Forrellat)
Quan trobam la paret del cingle que ens talla la ruta, un providencial pas ens permetrà baixar al llit del torrent o continuar, si fos la nostra ruta, cap a Cúber. Arribam al pas a les 12:09 h (WP-09) (633 m).

Una sèrie de cadenes ens faciliten la baixada, sense les quals seria molt exposat passar per aquí. 

Valero, descriu el pas de pujada, d'aquesta manera: «El pas comença amb un segment de marge adossat a la paret natural, que creix i s'alça cap a l'esquerra. El marge deixa pas a un graó rocós que volta a la dreta, en forma de cornisa encinglada, de sòl rost i llis, com indica el seu nom. La dificultat del pas resta minvada per un cable que hi ha instal·lat, que ajuda a travessar-lo». Aquell cable va amollar i s'ha canviat per unes cadenes, com hem dit abans.

Assolit el graó, la cornisa volta i una nova cadena és fa imprescindible per passar amb seguretat.

Vista retrospectiva del primer tram del pas Llis o des Forrellat*, (Mascaró Pasarius, situa el pas des Forrellat en el seu Mapa General de Mallorca un poc més amunt del gorg de na Maria).

*DCVB Forrellat: Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra; cast. cerrojo.

Donam les darreres passes pel pas. Abaix ja es veu el marge.

Un servidor a la cornisa del nivell inferior. El pas no és tècnic, només cal posar atenció a no perdre peu.

El marge que cita Valero, denota la utilització del pas ja d'antany. Segons ORDINAS et alter: «Permet el trànsit des des Tossals Verds a Coma-sema i Cúber. El pas, en sentit estricte, permet accedir al llit del torrent de Cúber, vora la separació dels termes d'Alaró (Solleric), Bunyola (Coma-sema) i Escorca (Cúber i es Tossals Verds) marcada per una fita. Fins aquí arriben les restes d'un camí de ferradura procedent de sa Coma. Posteriorment, la part final del pas discorre per un petit llisar, fet que explica el topònim. Es continua, cap a Coma-sema, a l'altra banda del torrent pel Passetet Llis». (Es Tossals Verds nom per nom, 1995). Actualment, el camí de ferradura continua cap a la coma dets Ases.

El camí perd alçada i s'acosta al llit del torrent. En aquest punt (WP-10), hem de baixar al jaç del torrent d'Almadrà per travessar-lo i remuntar l'altre coster fins al tirany de la canonada d'Emaya.

La baixada al torrent també s'està equipant, tot i que encara només hi ha les anelles a la paret.

Havia contemplat la possibilitat de trobar aigua al torrent de les darreres plogudes. Des d'aquí dalt veig uns barranquistes equipats amb neoprè que passen per dins l'aigua sense problemes.

Torrent d'Almadrà (o de sa Foradada)
Efectivament, quan som al jaç del torrent comprovam que haurem de fer alguna filigrana per a travessar-lo.

El barranc de Cúber va des del pla de Cúber al clot d'Almadrà i que rep aquest nom només fins poc abans d'arribar al pas des Forrellat [pas Llis], a partir d'on és denominat torrent d'Almadrà. (GEM).

Degut a la impossibilitat de passar un gorg i pujar pel lloc més adient, ho hem de fer un poc a la mala per un coster de grava bastant relliscós, deixant un bon pati a la nostra esquena.

Situat ja peu fiter al camí fet a propòsit per la conducció d'aigua (WP-11) (619 m), puc observar el penyal que se salva gràcies al pas Llis.

(Per a veure la imatge completa prem sobre la foto i la tecla F11). 

Amb el zoom de la càmera m'acost a veure un altre solitari excursionista que baixa pel pas. 

Travessam el túnel Llarg esperonats pels continus degotissos d'aigua gelada pel cap. 
     La construcció dels embassaments del Gorg Blau i Cúber, foren aprovats pel Consell de Ministres el 20-VI-1969. Les primeres aigües arribaren a Palma, al dipòsits de Son Anglada, a mitjan any 1971. Tot i això, encara queden restes de maquinària d'aquell temps.
 

En el punt assenyalat amb el (WP-12) (506 m), ens desviam coster amunt. Són les 12:58 h. La meva idea és trobar la cova des Carboners, la qual dóna nom al puig que trescam.

Tot i que trobam alguna fita i alguna esporàdica fletxa vermella de l'amic Pep Torrens, perd el tirany fitat i pujam per un aspre comellar.

Vagis per on vagis, per molt deshumanitzat i salvatge que et sembli un paratge, trobes restes de camins, marges, antigues sitges... En definitiva, pedres col·locades per la mà de l'home.

Arribam així, a base d'estirades i empentes, a dalt del rost comellar, des d'on podrem veure part del recorregut fet per l'altra part del congost del torrent d'Almadrà. M'adono que a mitjan comellar m'havia de desviar a la dreta per arribar a la cova des Carboners. La deixarem per un altre dia, puix ara no vull fer tornar davallar a na Dolors fins al punt precís

En el cim d'aquest contrafort de la muntanya, vora un coll de tords, hi ha una talaia perfecte per gaudir d'una maca panoràmica. Colombram el colls de tords més destacats de la possessió de Solleric, situats al puig de sa Rota (588 m).

Des del coll de caçadors, un tiranyet baixa i connecta amb el camí que mena a la contrada de sa Ginebrissa. 

 Aquest camí de carboners (WP-13) (617 m), en baixada ens durà a la caseta de sa Rota, un bon lloc per dinar. Si el seguíssim per amunt (dreta) ens duria al coll de sa Ginebrissa.

Bassa i caseta de sa Rota
En sis minuts del darrer Waypoint, a les 13:49 h, arribam a la caseta de sa Rota (WP-14). Un caçador (en Pedro) que topàrem més avall ens va dir que li diuen la caseta de sa Senyora?
                
Forn de pa de sa Rota. Resulta il·lustratiu llegir Rosselló Verger quan diu: «Una rota era un recurs —precari— contra la fam. L'amarjament —milers de quilòmetres de paret seca, transformant en escalonades pendissos incultivables— rendibilitzaren espais boscats amb una inversió enorme de mà d'obra, arribant a conrear el 52 % de la Serra».

Sembla molt pretensiós el nom de caseta de sa Senyora per tan humil barraca. Aquestes construccions són una eina de treball i com a tal, fugen de tot el que és superflu o ostentós; així tenen com a principal característica l'economia dels mitjans utilitzats per bastir-los. S'aprofiten els materials que l'experiència acumulada al llarg de generacions ha destriat com a més aconsellables, d'entre tots aquells que es troben a l'abast. (Puigserver, 1994).

Aquest devia ser el lloc de seguretat de la caseta, per penjar-hi el sarró? 

Des de la mateixa bassa veurem unes monjoies que assenyalen el camí que duu a aquesta extinta explotació del bosc. Prenem aquest camí (WP-15), adreçats a sud.

Còmodament arribam a unes piques per abeurar els animals. Molt a prop hi ha la canaleta de Solleric.

El caminet ens ha abocat a un porxo utilitzat actualment pels caçadors (WP-16) (502 m). Hi ha la possibilitat de que el caçador es referís a aquesta caseta, quan va mencionar la caseta de sa Senyora.

Així arribam a una de les nombroses pistes que creuen la gran possessió de Solleric. El caçador esmentat abans, molt amablement, ens assabentà del risc de caminar fora del GR-221, ja que per la zona cacen en bales. 

A les 14:45 h, assolim el GR-221 i ja estam fora de perills (WP-17). Caminam per una de les zones marjades d'oliveres més maques de la finca.
     La producció olivera a l'illa cobrà un fort impuls a partir dels s XIV, XV i XVI. Amb el temps l’olivera conquerí molts terrenys marginals a força de l’escalonament dels costers de les muntanyes (marges). Procés que es perllongà amb més o menys intensitat fins al s XIX. 

Paret amb braó, baixant el comellar des Pou. «El braó és un element constructiu comú en els marges d'Alaró, fin i tot a indrets on no és indispensable el reforçament d'un doble mur. Aquesta proliferació del braó s'explica per la necessitat d'emmagatzemar el pedreny obtingut de l'espedregament dels camps de conreu [...] L'existència d'aquest element amb la finalitat primordial d'augmentar la capacitat de resistència dels marges s'associa als comellars on s'ha volgut anul·lar el jaç d'un torrent; en aquests indrets el braó té una funció hidràulica afegida i una tècnica molt elaborada, com es pot observar a diverses petites valls de les àrees de Solleric (comellar des Pou, comellar des Noguer) o s'Alcadena [...]». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).  

«Davant la manca de collita del 1774-75, el marquès va decidir netejar altra part de la possessió: "se les empleó [quadrilles d'homes] en limpiar el monte llamado la Carena de extensión de cerca de 100 cuarteradas de extensión, que ejecutado y edificada una casa en el año de 1775, se formó un nuevo predio y se le dió el nombre de San Miguel"». (Villalonga, 2012).

Del Cançoner popular de Mallorca:


Damunt s'olivera estic
qui cuic ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.

Continuant per aquest meravellós camí, arribarem al portell que limita la finca (WP-18) (364 m). Allí enllaçarem amb la carretera que puja al refugi des Tossals Verds.

Cruïlla de camins. La nostra ruta continua per avall, cap al clot d'Almadrà.

Caminam al costat del torrent d’Almadrà el qual neix a Cúber i aboca les aigües a l’albufera d’Alcúdia. Té uns 36 km de recorregut i 456 km² de superfície de conca. És de gran importància per a les reserves hidràuliques de la part nord del pla. És el torrent més llarg de Mallorca, conegut també amb altres noms: torrent de Muro, torrent de Rafalgarcès o torrent de Vinagrella.

Per un pont el camí creua el torrent, ara ens quedarà a la nostra esquerra, més engorjat i definit per les altes i espectaculars parets dels costats.

Ara ja només ens queda acabar de recórrer la pista i arribarem així al punt de partida, on acabarem aquesta variada excursió, a les 15:33 h.

Cal dir que la propietat de Solleric no vol que surtin del camí GR-221, per mor del perill que implica caminar per zones de caça major. Per aquest motiu recoman demanar permís o evitar la zona de caça, baixant per la canaleta.            

Manacor, 7-12-2014

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc

 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques




▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Alaró i Escorca
Distància aproximada: 11,900 km (14.64 km al GPS Garmin 62S)
Pujada acumulada: 702 m
Alçada màxima-mínima: 649-253 m
Temps aproximat sense aturades: 4:34 h
Velocitat mitjana: 2 km/h
Temps total:  6:38:18 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de tenir en compta els camins privats de la finca i els problemes d'orientació. Es pot evitar la zona de caça baixant per la canaleta
Integrants: Dolors i Joan


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Central E-25, amb els punts més destacats
Degut a la pèssima recepció dels satèl·lits a les zones més abruptes, on la ruta s'acosta a parets o cingleres (pas Llis), el track conté inexactituds.
 
Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Mapa Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.
  • Es Tossals Verds nom per nom. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés.
  • Atles de la GEMall. 1995 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés. 
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom. 
  • El Mirall. núm. 44. Gaspar Valero i Martí.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
 

15 comentaris:

  1. Bona Voltete bona gent, per sert no se si aposta o sense volé, no has posat el noma al Punts de Pas d l'Alpina, mal grat se poren voure al Topo y al perfil.
    Tot i axi una marevella de descripció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies home! No, no va ser aposta. Això és que ja faig cadufos!
      Una aferrada!

      Elimina
  2. Preciosa ruta Dolors i Joan. Enhorabuena.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Emilio.
      Ho va ser maca. El dia acompanyava, molt adient per trescar per aquests paratges inhòspits.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Efectivament Emilio i Antoni, va resultar una bona i preciosa ruta, ja que no estava programada i a darrera hora decidirem partir. El propòsit era cercar una cova i poder tenir una altra excursió a punt per a fer amb els companys... al final va fer un bon dia i l'aventura valgué la pena! El guia s'ho va "currar".

    ResponElimina
  4. Hola, amics. Preciosa excursió. La zona dels Tossals és molt gran. I molt a ran d'allà on trepitjareu hi ha un poblat talaiòtic col·lossal, a més d'unes murades espectaculars. Un poc més enfora, una murada islàmica que vigilava els accessos cap a Almallutx i retrobada fa poc, gràcies a la investigació de Plàcid Pérez, a més de la cova que ja heu esmentat i altres restes més petites. O sigui que la zona dóna per molt. Una excusa per tornar-nos retrobar. Enhorabona pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan! Sí que ho va ser. Tenc debilitat per la zona del barranc d'Almadrà, tot l'entorn és molt maco i con bé dius molt gran per explorar. Tu saps que sempre estam disposats a compartir trescada amb vosaltres. Ja vos enyoram!
      Gràcies, una abraçada!

      Elimina
  5. Hola de nou. Joan, veig que has emprat una paraula que els més joves ja n'hi coneixen. "TALENT". O sigui gana, fam. Si em permets et contaré una anècdota totalment verídica. En temps de guerra enviaren uns soldadets a fer unes maniobres per Sóller i molta gent del poble els acollia. Sa padrina d'un amic meu n'acollí un que estava defallit i tenia molta fam, ja que no havia menjat res en tres dies. Mentre preparava uns escaldums que tiraven d'esquena, aquell soldat se llepava els morros tot pensant en el festí que l'esperava. La madona parà taula i li va dir: -"Si tens talent, acosta't!". Aquell jove soldat era foraster i no l'entenia. La madona que tampoc sabia castellà va fer un esforç i l'hi enflocà: "Si tiene talento, acuéstese!". Aquell soldadet que devia haver estudiat, amb llàgrimes als ulls, i com que es creure és criança...se n'anà a geure sense haver sopat. Idò.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben segur que d'anècdotes d'aquestes, resultat de traduir textualment el mallorquí nostre al castellà, n'hi a tots els pobles de Mallorca. Hi hauria per fer-ne un llibre. Precisament un amic meu, en Tomeu Ferrer (que ja ha fet el traspàs), en va fer un de succeïts a Manacor, titulat: "Tal com m'ho contaren".
      "...Es fills ja havien crescut i era freqüent que un pare o una mare li digués a s'altra referint-se a es fill:
      —Uep, aquest fill vostro ja s'ha fet tot un pollastre!
      O referint-se a sa filla:
      —Idò, ja teniu una bona polla, eh...
      Arribava destinat a Manacor un jutge nou. Peninsular. Es funcionari de més escalafó en es jutjats de Manacor va anar a rebre'l en es moll de Paraires. Es jutge va baixar va baixar des vapor amb sa seva senyora i sa seva filla que ja era gran. Ja damunt es moll, arriben ses salutacions. Es jutge li va presentar a es funcionari, que era un home ben mallorquí, primer sa seva dona i llavonses sa filla. Es funcionari quan veié que sa filla ja era tota una berganta li digué a es jutge:
      —Ah, pues tiene usted una buena polla, eh..."

      Elimina
  6. Hola Joan:
    Interessant ruta per llocs que he potejat, encara que per diferents itineraris. Vau estar prop de la cova, però és difícil de veure, un vell camí passa ben aferrat a aquesta i no veus la boca perquè unes pedres de grans dimensions a manera de paret l'amaga. A l'interior es veuen una pila d'ampolles buides i restes de fogueres.
    Salut Joan i fins a la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau. Vaig tenir la impressió de no estar molt enfora de la cova, però no volia trescar més per aquell territori de mala petja, ja que na Dolors tenia el peu prou cansat de les fortes pujades que dúiem. Un altre dia, segurament des de Cúber... Ara que, per allà, els caçadors em fan un poc de por. En topàrem un armat amb un rifle de bales.
      Salut i gràcies per comentar.

      Elimina
  7. Hola Joan,
    Bonic i interessant itinerari, molt semblant al que vaig fer ja fa uns anys. Aquest tram que remunta pel coster del puig de la Senyora Coloma no el conec, però no sembla pas un "camí de roses". Enhorabona als dos !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      El tram que cites és el típic de marjades abandonades on la vegetació hi campa salvatge, però en paciència no es fa llarg.
      Gràcies amic Josep!

      Elimina
  8. Hola Joan
    Una bona volta per uns llocs ben macos i difícils. És una llàstima que tota aquesta zona de Solleric i Comasema no estigui autoritzat el lliure transit dels caminadors. Els caçadors, principalment el d'escopeta, no ens veuen amb bons ulls. Com sempre molt ben informada i fotografiada (ja pots llevar l'interrogació al Forrellat).
    Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      La veritat que és un plaer recórrer tota la zona que envolta el barranc d'Almadrà. Per a ser justs, hem de dir que el caçador que topàrem (en Pedro) fou molt amable amb nosaltres.
      Llevat està l'interrogant! I gràcies per la informació. Només he vist citat aquest pas (des Forrellat) a l'Enciclopèdia de Mallorca i al mapa de Mascaró Passarius.
      Salut Llorenç.

      Elimina