18 d’ag. 2014

101 - Cova de Son Torrella i pas de n'Ali 16 i 17-8-2014

Aprofitant una sortida a la coma de Son Torrella amb la idea de fer bivac per aquella contrada (desafiant les prediccions de pluja: nivell d'alerta groc), cercàrem i trobàrem la curiosa cova de Son Torrella. Allò que primer ens crida l'atenció d'aquesta petita cavitat, deixant apart la importància del jaciment arqueològic, és la forma d'òrgan sexual femení que té la seva entrada.

     Citarem en varies ocasions l'article publicat pels arqueòlegs Jaume Deyà Miró (Llicenciat en Història a la UIB especialitzat en arqueologia prehistòrica) i Josep Ensenyat Alcover (Doctor en arqueologia i professor associat de la UIB), ja que gràcies a que reexcavaren (2000-09) la cova podem saber el període aproximat d'ocupació: el Calcolític o Edat del Coure (2200/1900 aC).

     El treball fou presentat a les III Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears, dutes a terme a Maó, els dies 3 i 4 d'octubre de 2008, amb el títol: ►Son Torrella: assentament ritual calcolític, i publicat el 2011. Un mes més tard, el presentaren a les III Jornades d'Estudis Locals de Sóller, 7 i 8 de novembre, sota el títol: ►Son Torrella: 9 anys de treballs, publicat conjuntament amb altres ponències, l'agost de 2009.

Deixam el cotxe a l'aparcament de l'embassament de la finca pública de Cúber, situat vora la carretera Pollença-Andratx (M-10), entre els km 33 i 34 (WP-01) (757 m). La finca es localitza en el sector nord de la serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
     La cosa pinta malament, a l'hora de partir fa un ruixat i hem d'esperar que escampi dins el cotxe més de mitja hora.

Són les 17:23 h quan començam a caminar cap a l'embassament. De seguida, deixam per la dreta la pista encimentada per una camada que enrevolta l'embassament per la seva dreta, a tocar de la serra de Cúber. Aquesta serra té cims de 880 metres fins a 979 metres d'altària, i és a on se situa la cova que cercam.

Panoràmica de l'embassament de Cúber (S. Riera)
A la zona del pla es bastí, entre l'abril de 1970 i el juny de 1971, l'embassament de Cúber, el qual es troba situat a 750 m d'altitud. Poguérem comprovar que el nivell d'aigua havia baixat molt.  
     L'antiga alqueria Cúber —situada al recer del puig Major—, és documentada amb les grafies Quelber, Quber, Cuba i Cúber. Les cases de la possessió de Cúber resten submergides, derruïdes prèviament. «La casa —segons l'Arxiduc consisteix en voltes de canó tosques construïdes una al costat de l'altra».
     Tot i que, els jaciments prehistòrics trobats a les immediacions de la cova del torrent de Cúber, demostren que la zona ha estat habitada des d'antic. Des de 1988 és una finca de titularitat pública i forma part del LIC.

Puig de sa Rateta (o de sa Roteta) (1113 m) 
Segons Reynés, l'interès estratègic del barranc de Biniaraix i el pla de Cúber «queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d'invasió fou tan acusat que es va preveure l'evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d'ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra havia d'ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s'havien de situar en el pas de na Maria».
     A la falda que veim del puig, s'insinuen unes antigues marjades envaïdes pel càrritx, devia ser per aquests terrenys de cultiu que s'anomenava el puig de sa Roteta?

Caminam per la zona dita es Galliner, on veim antigues parets de la possessió submergida.
     «El torrent anota l'Arxiduc s'uneix amb un altre i flueix cap a baix per una petita vall, situada darrera la casa de Cúber; travessant diverses barreres, el viarany va a la dreta cap als pendissos de la llarga serra de la vall, dominant els camps de blat molt pedregosos, en direcció als quals flueix un petit rierol».  

Joan Binimelis descriu la vall a la seva obra: «Esta la valle de Almelutg proveída de muchas y lindas aguas de fuentes manantiales que bastarían para proveer a todo un ejército; tiene seis millas en largo y dos en ancho. Dentro el mismo valle está el lugar de Cuber, que en arábico se llamaba Culber, que era Alquería que dió el Rey en el repartimiento a Berenguer Ferrer 7 jovadas, y a Martín Ferrán 8 jovadas. Este valle está rodeado de alta muralla de peñas y montes altísimos, ásperos e inaccesibles, es su tierra tan fértil y apta para sementera que sembrando en ella trigo nace y se coge candeal muy blanco y bueno, del cual se provee mucho la villa de Sóller con quien confina». (Nueva Historia de la Isla de Mallorca, (1593) 1927).

La coma de Cúber, entre les cases i el morro, es troba documentada el s XIII com a Cumba de Cúber. El 1580, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada, propietari d'Almallutx, possessió a la qual anava lligada. Era un latifundi ramader de muntanya, amb 50 bous i 650 ovelles. Tenia cases i, com a edifici auxiliar, sa Caseta d'Almallutx. Era lloc d'estiuada de grans ramats d'ovelles procedents del Pla de Mallorca. Tenia olivars, alzinars, garrigues i sementers on es produïa el millor blat xeixa de l'Illa. En el s XIX, pertanyia al senyor Francesc Vilallonga Escalada, i comptava amb 378 hectàrees. (GEM).
     «Su suelo cubierto de piedras sueltas, solo puede labrarse con el arado mallorquin, que falto de ruedas puede dar vuelta ó rodear las mas voluminosas. En este caso, la persistencia de este instrumento no debe considerarse como atraso de los habitantes». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, 1867).

Aquest porxo que està situat a ran del camí presenta un curiós advertiment. Vol dir que normalment està habitat per ramat boví i oví, i també per paparres i puces.
     «A cada banda de la vall hi ha camps de blat; s'hi poden veure sis cabanes baixes de pasturatge de Binimorat, fetes de paret seca, unes cobertes de palla, altres de teules. Serveixen de refugi als pagesos que conreen les terres i al mateix tems pasturen els ramats d'ovelles; a prop d'aquí hi ha dues eres. Més enllà es troben dues cabanes com les acabades d'esmentar, amb sostres coberts només amb pedres i una era». (Lluís Salvador, 1884).

Rememoram la vida del pastor en les paraules de l'Arxiduc, a l'obra Die Balearen (1869-1891): «A Mallorca no existeix una autèntica vida de pastor com es pot trobar a les muntanyes de Grècia o del sud d'Itàlia. Allà on hi ha possessions que tenen molt de bestiar, el pastor és un missatge de la casa; generalment un home major, alegre i bonjan, que amb una bossa de pell de cabra penjada per l'espatla i un tros de pa dins la bossa es passeja tot el dia per les aspres muntanyes, i el vespre torna sempre a la possessió per menjar amb els altres un plat de faves. [...] Allà on està més desenvolupada la vida de pastor és a les valls altes de Cúber i Almallutx, on van els pastors amb les ovelles del pla o de la part baixa de la serra, de s'Esgleieta, de Mancor, etc., i viuen allà en total soledat. Alguns baixen els dissabte, per passar el diumenge amb els seus; però molts, sobretot quan el temps no és favorable i la distància grossa, han de quedar allà dalt i, amb paraules seves, oir missa dins una cova». 

El nostre il·lustre excursionista segueix dient: «Les muntanyes consisteixen en pedra calcària gris blanquinosa quasi pelada; i el sòl de la vall també és molt pedregós i després d'haver travessat la barrera d'una paret de pedres, que s'allarga amunt cap als turons per tancar el bestiar i formar la frontera entre l'Ofre i Cúber, hom veu als camps munts sencers de pedres que hom ha apilat per netejar la terra de còdols. En aquesta vall hi ha algunes cabanes petites cobertes de palla».
  
Binimorat i el puig de na Franquesa
Passam vora les cases de Binimorat (WP-02), les quals, segons Valero «Constitueixen una austera construcció de muntanya. Conserva un topònim d'alqueria àrab, que ja consta documentalment a l'any 1231; l'alqueria tenia sis jovades de superfície i una meitat correspongué aleshores a l'infant Pere de Portugal i l'altra part a Arnau Soler, de Barcelona. L'any 1591 era propietat del cavaller Francesc Desclapés, i constituïa un punt de referència important per a les activitats de transhumància de ramat oví, ja que a l'estiu hi pujaven guardes d'ovelles procedents del Pla. Les cases estan orientades cap a ponent i ofereixen una estructura senzilla, de planta rectangular i alçat format per una planta principal i subdivisions superiors que configuren una segona planta irregular, delatada per finestrons elevats. La façana, desornamentada, mostra un portal forà de llinda».
     Si és època de pluges, toparem el rierol de la font de s'Aritja que travessa el camí.
     El Pare Roig anotà: «A uns 200 mts. darrere les cases de Binimorat, neix aquesta fontanella entre càrritx i sobretot esbatzers i aritges, i que tira les seves aigües a un abeurador per a animals. Les cases de Binimorat pertanyen a l'Ofre, de la qual sempre ha format part. [...] Com la majoria de les nostres fonts, a l'hivern és abundosa, però minva molt a l'estiu. Uns pins li fan ombra i frescor i al mateix temps vesteixen la baldana del puig de na Franquesa, d'uns 1.100 mts. d'altitud. També contribueix a omplir l'embassament de Cúber i és tributari d'un torrentó que corre per la vall». Més informació de la ►Font de s'Aritja.
     El protagonista de la comèdia teatral de Joan Mas, Un senyor damunt un ruc, figura que és el senyor de Binimorat. El sainet, fou estrenat el 1963 per la companyia Artis.

Davant Binimorat ens desvien pel camí Vell (GR-221), el camí Nou de Lofra és privat i sols per vehicles, i no hi volen gent. Ara caminam per l'antic vial empedrat que comunicava la vall de Sóller amb Lluc.


«A la segona mitat del segle XVI, formava la feligresia parroquial de Lluch, les següents cases o possessions: la casa del Pujol, amb els Amers; la de Comafreda amb els Morros; la de Menut, amb una rama dels Cànaves; la de Binifaldó, amb els Martorells; la de Son Maçip, amb els Bons Maçips; la de Mossa, amb l'altra rama dels Cànaves; les dues cases de Son Llobera, amb els propietaris del mateix llinatge; la dels Srs. Bordils, en la possessió d'Albarca; la de Scorca, amb els Gallurs; la d'Almaluig, amb els Matheus; la Casa del Molí de Lluch, amb la família del moliner; la de Montanya, amb els altres Matheus; les de Mortitx i Mortitxet, Jamenia, Son Caulelles, Cúber i Coxconar, amb els seus pastors i arrendadors; la casa del Col·legi i la dels arrendadors de la possessió de Lluch. Les cases d'aquesta històrica heretat restaven encara adossades al Santuari. Per evitar irreverències, l'Autoritat episcopal exigí, abans de finir la çentúria esmentada, la construcció de les cases avui anomenades: Ca l'Amitjer. Les demés, que no hem indicat, o no existien, o eren cases inhabitades». (Revista Lluch / J. Vich, 1934).

Coll de Lofra i el puig homònim
En 15 minuts hem pujat de Binimorat al coll de Lofra (WP-03) (876 m). Una gran fita amb una creu presideix el coll, capçalera del vessant sud de la coma de Cúber i cruïlla de rutes. Seguint recte, arribaríem al pla de Lofra i al barranc de Biniaraix. A l'esquerra, al puig de Lofra i al coll d'en Poma, on se'ns obre un ventall de possibilitats. Nosaltres emperò hem de prendre cap a la dreta.
     El puig de Lofra (1093 m) conserva intacta la seva vegetació frondosa per damunt dels mil metres. L'any 1979, fou centre d'atenció d'albiraments d'ovnis durant el cas Manises. 

Vista de la coma de Cúber i l'embassament des d'on hem iniciat la marxa, presa des del coll de Lofra. Aquí descansam uns minuts i recuperam energia. També recuperam i rememoram les paraules de Piferrer i Quadrado: «[...] así se avanza de sorpresa en sorpresa hasta la cima del mirador, donde dejando á la derecha el cónico Puig de Lofre, cuya regularidad contrasta con lo quebrado del paisaje, brinda a descansar el murmullo de la fuente de la Teula, antes de internarse por las yermas alturas del llano de Cúber, camino de Lluch». (Islas Baleares, 1888).  

Entre boires baixes deixam el coll de Lofra enrere, per un tirany fresat, a trams empedrat i altres molt desdibuixat. Al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, figura com a camins Nous, diu: «Camí de construcció molt senzilla, té qualque bocinet empedrat i alguns marges que sostenen el camí, però la resta és més bé un tirany».

Des d'aquest camí, donam la darrera ullada a la vall o pla de Cúber.
     A la ressenya que fa H. A. Pagenstecher del seu viatge a l'illa el 1865, compara aquesta zona amb algunes dels Alps: «Pasada la cresta del barranco [de Biniaraix] continuamos andando unas dos horas por un valle sumamente agreste, solitario é inculto, que separa el Puig Major de la Silla de Torrella por la izquierda, y del Puig de Massanella á la derecha. Este valle que corre por entre los mas altos montes de la isla, toma el nombre del valle de Cuba y de Aumallutx. La tristeza, la desnudez, la profunda soledad de estos sitios nos recordó los valles pedregosos de la parte mas elevada de los Alpes, tales com el paso de la Furca cerca de Realp, y el de Saegisen-alp-see, al poniente del Faulhorn, y tanto mas aun, cuando estaban en parte cubiertos de nieve.
     [...] Gran parte de este valle (de Cuba) pertenece á la casa de nuestro conocido V. y E. Cuando la primavera está algo mas adelantada vienen á pastar muchos rebaños del llano. Las chozas son raras, mas frecuentes son una especie de muros circulares que sostienen una superficie plana. Los haces se atan con cuerdas segun antiguas costumbres, de esta suerte es mas fácil llevarlas á la era. Por allí entre bosques de pobres encinas y de palmitos, encontramos mulas jóvenes, que viviendo en este terreno duro, adquieren la firmeza y seguridad que las hace notables». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, (1867) 1989).  


Travessam la paret mitgera que separa les dues finques: la de Cúber o Binimorat (Lofra) i Son Torrella, la qual discorre per la carena de la serra de Cúber.

Hem recorregut l'ampla esquena de la serralada de Cúber i guaitam a la coma de Son Torrella. S'aprecia el camí que ens ha manat fins aquí (camins Nous), el qual baixa al coll de ses Solanes i es dirigeix al portell de sa Costa. A l'esquerra, s'inicia la depressió des Verger.
     Assenyal el lloc on finalment muntàrem el campament: el morro de ses Solanes, també conegut com puig des Verger.

Panoràmica a partir de tres fotografies, on s'aprecia que la boira s'ensenyoreja per la serra de Son Torrella.
(Premeu damunt la foto per veure-la més gran). 
 
A la dreta s'estén la coma de Son Torrella, encaixonada per la llarga serra homònima i la de Cúber. Les cases de la possessió se situen als peus del puig Major (muntanya d'en Torrella o puig d'en Torrella). Son Torrella, és documentada el 1365 amb el nom de Montblanc. Actualment és una propietat de la senyora Immaculada Zayas. En temps de l'Arxiduc (1884) ja era d'aquesta família: dona Francesca Borràs de Zayas, i tenia 474 hectàrees.

Coll de ses Solanes
En el coll de ses Solanes hi depositaren les cendres d'un gran excursionista manacorí, Bartomeu Femenias Mesquida.

Portell de sa Costa
A les 19:34 h arribam al portell de sa Costa (WP-04) (924 m). Es tracta d'un pas situat a la serra de Son Torrella, a prop del morro de ses Solanes. Des d'aquí podríem baixar a Fornalutx, pel camí de na Martorella, una antiga obra d'enginyeria popular que baixa per la rosta cinglera. No cal dir que les espectaculars vistes que normalment es poden gaudir des d'aquí, avui no es veuen.

Acampam ran de la paret que s'estén damunt el morro de ses Solanes, tot cercant una mica de recés. Muntam plàstics ja que cauen quatre gotes. Observau el coixí de n'Esteve; sense el seu coixí no va a dormir en lloc.

Mentre sopam, gaudim d'una maca posta de sol. Lentament, el cel es va estirant i podem apreciar les poblacions de Fornalutx, Sóller i el seu port.

Uns metres més cap a SO trobam el punt més alt del puig des Verger (920 m), entre ses Solanes i el barranc de Biniaraix. Fa partió entre els termes d'Escorca, Sóller i Fornalutx.

Les nines a cobri.

Recollim el campament i posam els entumits músculs en marxa. La nit l'hem passada ambientats i acaronats amb una llarga serenata d'estrident música de berbena, segurament de Sóller o Fornalutx. Ah! I també el vent feia sonar els plàstics compassats amb el soroll de la murga. Les cares són de son, perquè ens hem d'enganyar!

Li enfilam cap a la coma de Son Torrella a la recerca de la protagonista o de l'objectiu de la sortida d'avui: la cova de Son Torrella.

Abans de res hem de berenar; avançam a l'espera de que el sol faci acte de presència i ens llevi la fredor que duim de la nit. El cel està estirat i fa un aire de dalt (del nord) molt fresc i sa. Tot un luxe veure clarejar per aquesta contrada.

Darrera del penyal rocós de la serra de Son Torrella, despunta el puig Major, amb la seva 'bolla' característica. «[...] aquel gran monte, que los navegantes llamaban la Calobra y nosotros el Puig den Torrella; llamábase primero Benimorach, el cual dió el Rey con dos jovadas a Berenguer Ripoll en el repartimiento». (Nueva Historia de la Isla de Mallorca, (1593) 1927)
     Arran d'un conveni de l'any 1953 entre l'Estat Espanyol i els Estats Units, s'hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. També s'hi situaren les instal·lacions militars espanyoles, denominades, des de 1991, Quarter Aeri Puig Major. Les construccions militars comprenen, per una banda, els allotjaments i les dependències dels serveis de seguretat i del personal encarregat del maneig de les instal·lacions, vora la carretera Lluc-Sóller, i per altra banda, el radar, al cim del puig Major. Ambdues infraestructures s'uneixen mitjançant una carretera de traçat sinuós, que fa aproximadament 8 km de longitud. (GEM).

Recuperades les forces i la temperatura corporal, ens dirigim cap a l'avenc de sa Coma de Son Torrella, per això passam vora un porxo restaurat, per la zona de es Engolidors. Ens els punts claus, trobarem botadors metàl·lics per entrar i sortir del tancat. No hem de botar a la mala la reixeta i fer-la malbé, hem de respectar la propietat privada. 

Avenc de sa Coma de Son Torrella
A les 9:05 h, localitzam la boca de l'avenc (WP-06), la qual es troba a 913 metres d'altitud. La profunditat ronda els 93 metres.

Panoràmica de la boca de l'avenc realitzada per Sebastià Riera, a partir de tres fotografies.
Per veure imatges de l'interior de l'Avenc de sa Coma.
(Premeu damunt la foto per veure-la completa).

Situació de la boca de l'avenc des d'una certa distància. 
         
Seguim per defora del tancat, pels peus de la serralada de Cúber. Carena muntanyosa d'origen juràssic.

Cova de Son Torrella
A uns 10 minuts de l'avenc i en el mateix coster de la serra de Cúber, localitzam la boca de la cova de Son Torrella I (WP-07) (913 m). Certament, la similitud amb l'òrgan sexual femení és impressionant.
     La cova se situa a la falda nord de la serra de Cúber, al vessant que mira a la coma de Son Torrella, a poca distància del pas de n'Ali. Les seves dimensions són: un corredor de 7x3 metres que dóna a una petita sala de 3x3 metres. La boca d'entrada domina tota la vall, està situada a uns 12 m del fons de la coma i s'ha de grimpar una paret quasi vertical d'uns 3 m per arribar-hi.

No fa gens de nosa un cordino per arribar-hi, sobretot si està banyat com estava aquest dia. 

La GEM ens dóna poques notícies de la cova, diu: «Al terme d'Escorca, situada al vessant meridional de la coma de Son Torrella. Posseeix un desenvolupament horitzontal de tant sols 15 m. Es tracta d'un important jaciment arqueològic pretalaiòtic, del qual es desconeixen més dades. Té aixecament topogràfic». (FBE).
     Al mapa de Mascaró Pasarius figura la cova, però sense anomenar-la. En canvi, al mapa Alpina Tramuntana Central, figura amb el nom de cova de Son Rossella. Segurament és una errada tipogràfica.
      
Interior de la segona sala de la petita cavitat.

Topografia de la cova, apareguda a l'obra de C. Veny Melià

Els antecedents de l'estudi de Jaume Deyà i Josep Ensenyat, de la cova de Son Torrella daten de 1956-1957, quan Bartomeu Ensenyat Estrany redescobreix i excava la cavitat. Publicà els resultats del treball a diversos congressos. Per altre banda, l'any 1968 el Pare Cristòfol Veny inclou una ressenya, la topografia i dibuixos d'objectes trobats a la cova, a la seva obra Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo mallorquin. Finalment, es té constància de la reexcavació l'any 1971 o 72, per part d'Antoni Estades.

(Extret de l'article citat)
Pere Suau compta com va fer la interessant troballa de la pedra amb l’escena de sexe, de la qual no es coneixen similituds a les Balears. La pedra amb l'escena de caça, fou trobada a la cova II.
     Durant les excavacions, a més de gran quantitat de ceràmica i ossos de diferents èpoques (inclús romana i musulmana), es varen trobar alguns botons d'os, incisius de porc perforats, una dent de tauró, ganivets de sílex, punxons, dents humanes, una lliura de plata (s XIV), etc.  

En alguna etapa, l'ús d'aquesta cavitat segurament va estar relacionat amb el proper poblat i santuari talaiòtic d'Almallutx. Tant el pare Veny com Deyà i Ensenyat creuen que l'ús que li donaren a la cova era per a rituals: «en nuestra opinión, esta cueva, más que lugar de refugio y simple habitación, fue un lugar sagrado, donde se inmolaron muchos corderos y otros animales». (Veny, 1968). Tot i així, es va trobar les restes d'una llar de foc, fauna i ceràmica de tipologia calcolítica, que han permès datar l'ocupació de la cova entre el 2140-1890 BC [aC] amb tres datacions mitjançant C-14. (Deyà i Ensenyat, 2009).

Al final d'aquesta rosta cornisa hi ha un clot, és aquí on s'han d'extremar les precaucions de no relliscar. Amb el terreny eixut, crec que no ha de presentar cap problema.
     A uns 50 metres se situa la cova de Son Torrella II o cova Rodona, encara més petita que aquesta.


Deyà i Ensenyat apunten que la 'rosassa' interior i l'entrada foren retocades «per tal d'insinuar tan evident forma»

A la foto de la dreta s'assenyalen les zones retocades o repicades, com diuen ells. 
(Font: Son Torrella: Assentament ritual calcolític).  
En el sostre hi ha un forat per on deu entrar l'aigua que inunda la cova quan plou, també deu arrastrar la terra que es va escolant al sòl de la cavitat.
     Descarten que fou utilitzada com a habitació, «La humedad reinante en la citada cueva, la hace inhabitable sin tomar determinadas precauciones y así hemos podido constatar que desde los más remotos tiempos, su piso ha sido empedrado con lajas calizas». (Ensenyat, 1962).
     No així en el jaciment arqueològic proper del coval Simó, que segons les investigacions estava ocupat pels humans abans del 2040 aC. (Coll, 2001). 

Deixam la cova i prosseguim la ruta prevista cap al pas de n'Ali. Vista retrospectiva de la coma de Son Torrella. Al fons, apareix el coll de ses Solanes.

Si seguim pel tirany que recórrer la reixeta, a pocs metres de la cova, localitzarem una fita que senyalitza el pas que cercam, el qual ens permetrà ultrapassar la serra de Cúber i arribar al cotxe.

Pas de n'Ali, de s'Encletxa, d'en Miquelí o de n'Alou
A les 9:53 h localitz el pas de n'Ali (o de n'Alou) (WP-08) (926 m). En el mapa de Mascaró Passarius i a l'article de Deyà i Ensenyat, figura com a pas de n'Alí. També he vist anomenar aquest pas com de sa Cadireta. Jesús García Pastor, l'anomena de s'Encletxa o de n'Ali.
     La GEM situa el pas de n'Ali a la partió dels termes d'Escorca i de Sóller, pròxim a la cota dels 1.000 m, entre la coma de Son Torrella i el puig des Verger?

Abans d'iniciar el pas, a l'esquerra, trobarem l'entrada d'un coval innominat. 

Una primera proposta de J.A. Encinas és: «Es una alargada brecha de poco más de la decena de metros de longitud por uno de anchura media y que se encaja por estrecha grieta a partir de la embocadura, con profundidad practicable o desnivel de unos siete u ocho. El antro no parece tener mayor interés, si no fuera porque del interior de la brecha sale ordinariamente la térmica que en mi opinión le da nombre, desde seguramente época relativamente antigua porque es topónimo que ya prácticamente nadie entiende. Es decir: Rossella por roseïa; en el Diccionari Cat.-Val.-Bal. rou, ros, rosada (castellano 'rocío'), roadella ('escarcha' del castellano), rosada d'herba en determinados lugares del dominio lingüístico del catalán, en Mallorca por lo común dicho robina (rouïna)».

La primera part del pas consisteix en una rampa bastant vertical i llisa que cal desgrimpar. No té cap dificultat amb el terreny sec.

Na Dolors, per ser la segona vegada que va a la muntanya després de la trencada de peroné per tres llocs, li va anar més que bé, i això que no va ser una trescada per un còmode caminet.

La coma de Cúber queda molt avall. La diferència de nivell d'una coma a l'altra supera els 140 metres.

Situació en alçada de les dues comes
 
A la meitat del pas, a una zona ben rosta, perviu un bon exemplar de roure.

Assolim el camí GR-221 (WP-09) (769 m), així tancam el cercle que començàrem ahir horabaixa. Hem tardat uns 45 minuts per baixar del pas i arribar al fons de la coma. El porxo esbucat pot servir de fita, més enllà, cal seguir la línia d'alzines que pugen per l'esquerra.

Ara només ens queda recórrer el camí Nou de Lofra, el qual enrevolta l'embassament per la dreta. Si el dia és clar podrem gaudir d'aquesta maca vista del massís del puig Major.

A les 11:31:57 h arribam al cotxe i donam per finalitzada aquesta eixida estival, ben contents d'haver aconseguit culminar amb èxit els objectius proposats.

«He de reconèixer que les tres primeres hores de l'eixida, el meu estat d'ànim era bastant pessimista. Una vegada triat el lloc on quedaríem a fer bivac, aquest era el panorama; vent, pluja, fred i sobretot fang... ara bé, la resta del grup creien fermament en el pronòstic meteorològic que preveia que l’horabaixa s'havia d'aclarir. Per sort, aquesta vegada endevinaren... tot i així, una vegada a dalt encara ens va fer un altre ruixat. Finalment muntat el 'campament base', tot va ser molt més divertit, com ja ha explicat en Joan.
Aquesta segona sortida, després de quatre mesos i mig inactiva, em dóna coratge i ànims per a tornar a partir amb 'bon peu' la temporada vinent. Magnífica excursió Joan, per a tornar a repetir quan ja em pugui enfilar sense por. Gràcies per tenir tanta paciència amb mi!»
Dolors

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


 

Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 12,69 km
Pujada acumulada: 434 m
Alçada màxima-mínima: 972-745
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,43 km/h
Temps total:  7:22 h sense comptar la nit
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Bona part de la ruta es fa per camí, el pas de n'Ali és l'únic entrebanc que poden trobar les persones poc avesades a mal terreny
Integrants: Dolors, Margalida, Ingrid, Esteve i Joan


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D



Manacor, 18-8-2014

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viage. (1867). 1989 H.A. Pagenstecher.  
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.
  • Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo mallorquin. 1968 Cristobal Veny.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Mapa de la GEM.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis Garcia.
  • Grup Segall-Caires Culturals. 2007 Gaspar Valero.
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013 

16 comentaris:

  1. Magnifica feina Joan, no estaré molt a coneixer sa coveta, seguire les teves pases per trobarle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Toni, t'agradarà. El primer cop d'ull a l'entrada ja sorprèn.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. He reviscut bons records amb aquesta magnífica publicació. Un dia que havia plogut moltíssim arribàrem a la cova amb un pam de fang a cada sabata. Semblavem bussos. La pujada al pas de n'Alí la ferem un altra dia però de pujada. I tens raó amb el desnivell. Quan arribàrem dalt ens sorprenguerem (car no duiem mapa) de que la baixada fos una rialla. Molt aprop de la cova n'hi ha una altra també prehistòrica, amb moltíssims ossos d'animal petrificats. I efectivament el retoc de l'entrada, és una passada.
    Una abraçada. Ah... i na Dolors, si me permets dir-ho, una valenta. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, estic content de que t'hagi duit bons records. Aquest és un dels motius de 'penjar' les sortides a la xarxa, recordar allò viscut, i també donar idees a altres excursionistes.
      Gràcies amic Joan per les teves paraules tan amables.
      Salut!

      Elimina
    2. Gràcies Joan per les teves paraules d'ànim... es fa el que es pot. Salut!

      Elimina
  3. Hola Joan:
    No conozco esa "excitante" cueva, que curiosa. Enhorabuena y gracias por darla a conocer. Y también por el resto del reportaje, una espléndida lección de historia antigua.
    Por favor felicita a Dolors de mi parte, por su recuperación y por la paciencia que ha tenido.
    Un afectuoso abrazo a los dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Emilio per la teva atenció. Anam progressant un "poquet" cada dia i aviat tan sol serà un record. Una abraçada per a tu, també!

      Elimina
    2. Hola Emilio, jo tampoc la coneixia. Realment és curiosa i molt interessant la seva utilització al llarg dels segles.
      Moltes gràcies per les seves paraules i per la felicitació a na Dolors. La veritat és que ha tingut paciència i ha duit molt bé la convalescència.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Felicitats per l'excursió. Ja enyorava les rutes que publiques i les cròniques que en fas. Pel que he vist ha estat per força major (lesió de na Dolors). Per tant estau d'enhorabona per partida doble: recuperació de l'activitat i la ruta mateixa.
    Salut a tot dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mateu, gràcies home, ets molt amable. Quan arriba l'estiu afluixam el ritme, fa massa calor.
      Salut per a tu també.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Hola Joan... ets una capça de sorpreses... agradables i molt interessants!
    Un itinerari mil vegades trepitjat, en totes les direcions, crestes incluides... però ni idea de l'existencia de la cova, i molt manco de les troballes al seu interior. Un motiu més voltar per aquesta coma. Perfecta la publicació, fotos, informació... tot el conjunt. Enhorabona!.
    I content per tornar a veure na Dolors en marxa i el seu nom a la capçalera.
    Salut per tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Vosaltres també em sorpreneu a vegades. La vertadera capsa de sorpreses és la nostra serra de Tramuntana, la qual amaga racons meravellosos i per això podem estar-ne ben orgullosos.
      Gràcies Llorenç per les teves amables paraules i d'alegrar-te per la recuperació de na Dolors.
      Salut!
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Bona ruta estiuenque, veig que na Dolors ja esta be, me n´alegro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, sí podem dir que ja està al 90%, només li falta seguretat.
      Gràcies per comentar.

      Elimina
  7. Hola amic Joan,
    Quan férem la serra de Son Torrella el passat 'abril, per salvar la timba on a baix es situa el pas de n'Alou, descendirem per unes canals xemeneies a la Coma de Son Torrella. Aquí hi localitzarem una petita cavitat (deu ser la que informa en Joan en el seu comentari). De fet he comparat els dos tracks i passàrem ben aprop de la cova de Son Torrella.
    Gràcies per la informació, ja tenim una cosa més a veure en tornar per aquest redol.
    Enhorabona per la ruta.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      D'això es tracta, de no esgotar les opcions. Sempre ens quedarà algun raconet a veure. A nosaltres ens va passar per maia la cova que cita l'amic Joan.
      Gràcies per comentar, amic Josep.
      Una abraçada!

      Elimina