15 d’abr. 2014

92 - Puig de s'Alcadena (Alaró) 13-4-2014

El puig de s'Alcadena forma part del conjunt de muntanyes considerades per la tradició, màgiques. Una de les muntanyes de bruixes a l'illa. És la muntanya germana del puig d'Alaró o del castell d'Alaró. La seva silueta és inconfusible des de qualsevol punt on la veiem.
     Normalment aquesta excursió consisteix en pujar i baixar el puig, així són uns 7 km. La nostra intenció seguint les passes de l'amic Antoni Sureda, però en sentit contrari és pujar a fer cim, visitar la cova de s'Alfàbia, baixar i voltejar la muntanya per la falda, fins a Son Ordines, d'aquesta manera, el quilometratge és doble.   

No heu sentit aquest renou
que fan devers s'Alcadena?
I sa madona que deia:
Toca, Bautista, poc brou! 

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Respectem la naturalesa i la propietat privada. No facem renou, no duguem cans, no facem foc i no deixem rastre del nostre pas.
🔒 Actualment és una zona d'exclusió

Filicomís o s'Estorell Nou
Per arribar al punt d'inici d'aquesta excursió cal agafar, des de Lloseta, la carretera de Son Ordines, la qual puja al refugi dels Tossals Verds. Uns metres passades les cases de Filicomís «la casa quadrangular de la possessió de Filicomís amb el gran pati». (Arxiduc, 1884). «El topònim de la possessió actual del Filicomís —segons ens diu Valero— és una deformació vulgar de la paraula fideïcomís. El fideïcomís és una figura jurídica habitual en la història mallorquina, que suposa subjectar uns béns a vincle per a perpetuar-los dins la mateixa família». (Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni, 2013).

Començam la caminada en el portell agrícola de Son Cocó (WP-01). Un botador situat a l'esquerra ens permetrà entrar a la finca. Ja que la meva intenció, com he dit abans, és arribar a Son Ordines, caldrà deixar un cotxe allí, puix la volta és d'uns 14 km i durem les cames prou cansades per després fer el tram d'asfalt fins aquí.

Des del punt de partida es veu poc l'esllavissada que va patir aquest puig la nit del 19 de desembre de 2008, a causa del temporal de pluges i fred. La llengua de roques arrasà uns 650 m de pinar, amb uns 60.000 m² de superfície i uns 300.000 m³ de volum. Algunes roques caigudes presenten un volum superior a 1.500 m³ i milers de tones. Veure l'estudi científic: ►La avalancha de rocas de Son Cocó (Alaró, Mallorca). Descripción y análisis del movimiento.      
(L'autor de la foto petita és Paucabot).

Just després d'haver botat el portell, una placa de ciment ens assabenta que és una finca privada, però no prohibeix el pas, de fet hi ha un botador que permet fer aquesta clàssica excursió al puig de s'Alcadena. Tot i això, si topam algú de la finca és convenient demanar permís.

A uns 200 m més endavant, trobam aquesta altra barrera tancada, també amb botador lateral (WP-02). Seguirem caminant per una camada que travessa un pinar, també passarem del terme de Lloseta al d'Alaró.

Arribam a la barrera oberta de Son Cadena. Aquí sí que uns rètols ens prohibeixen el pas i ens avisen que és zona de caça de cabres. El portell dóna a un camí que agafarem cap a la dreta. Cap a l'esquerra ens menaria al talaiot dit es Claper des Gegant, la visita del qual l'haurem de deixar per un altre dia.

El rost augmenta i assolim un antic camí de roda amb marge de sosteniment. Nombrosos rotlos i marges denoten una gran activitat agrícola caiguda en desús.

Les fites i el track del GPS ens han menat a una pista que puja de les cases de Son Cadena. Travessam aquest camí i seguim recte.

Pujam paral·les a l'escalonada teringa de coll de tords que tenim a l'esquerra, algun també deixam a la dreta. Aquesta modalitat de caça amb filats de coll només es practica a les Balears.

Des d'aquí albiram l'únic lloc on es va poder traçar un camí per a pujar al puig. Crec que és el coll des Vent.

A les 10:30 h arribam al portell amb llinda de llenyam i teules, i amb barrera metàl·lica. És l'únic pas accessible a peu pla, i per tant es podia impedir l'accés a la part alta de la muntanya tancant la porta. A la dreta, hi ha el penyal i una paret, i a l'esquerra, un gran marge. Seria aquest el portal d'un hipotètic refugi per a la gent de la contrada en cas de perill? Per la zona hi ha els exemples del Castell d'Alaró i la Bastida.

La barrera no està tancada a pany i clau, cosa que hem d'agrair al propietari de la finca.

El camí continua per damunt del gran marge arranjat al vertical penyal.

La verticalitat del terreny ha desfet el camí convertit-lo en una rosseguera relliscosa.


Continuam l'ascensió per la rosseguera, no hi ha problema d'orientació, ja que no hi ha alternativa.

Arribam a la capçalera del xaragall on torna comparèixer el camí, el qual gira a la dreta i s'acosta a la timba. Les vistes són maques, llàstima del dia entelat.  

El terreny s'aplana i dóna una treva als esforçats braons de les cames.

El camí torna a pujar amb força i passa vora d'un pi que té un empelt de bruixes (o niu de bruixes). En realitat és una malaltia que afecta als pins, anomenada Candidatus Phytoplasma pini.  

En el punt més conflictiu, el marge s'ha enderrocat. Recentment s'ha instal·lat una corda de passamà.


La passa és un poc aèria, però anant alerta no és perillosa.



Assolit el penya-segat, des d'on tenim una bona vista de la vall de s'Estorell, seguirem pujant pel desfet camí de ferradura.

Més amunt de l'esllavissada encara trobam rotlos de carboners. Per la contrada se situa un aljub que no vérem, tampoc el cercàrem, la llarga ruta que ens havíem proposat no ho permetia.

El pi, és l'arbre predominant del llom del puig.
     Deixam a l'esquerra el tirany que du al pas de sa Corda. Quan som a l'endret del cim, abandonam l'antic camí i enfilam coster amunt cap al nord. Per a pujar aquest darrer empit hi ha varies rutes fitades, un poc embulloses.

Assolim el cim on les copes dels pins no deixen copsar una panoràmica neta, tot i això copsam el puig veí del Castell.

Les bruixes dansant entre el puig d'Alaró i el puig de s'Alcadena. Dibuix de F. de B. Moll  per a les
Rondaies Mallorquines, d'Alcover

Un pont que es moros volien fer

Segons conten, en volien fer un que anàs d’es Castell d’Alaró a sa cucuia d’es puig de S’Aucadena, aquell altre penyal formidable que s’alça devora es castell an es costat de llevant, tan soberg i inexpugnable com aquell i sense altra pujada que una que n’hi feren ets homos, a sa banda de llevant, i unes bones cames que es necessiten per enfilar-s’hi. Allà dalt hi ha una de ses vistes més grandioses i esplèndides de Mallorca: veuen de la Seu de Ciutat fins a Alcúdia, i es puig de Balafi i Son Sureda de Manacor i es Puig de Randa i ses planes de Llucmajor, Campos i Santanyí.
     Idò d’aqueix puig de S’Aucadena fins an es Castell d’Alaró aquells diantres de moros hi volien fer un pont; però llavò else varen moure guerra, i ho deixaren anar.
     Si l’arriben a fer, quin pontarro, Déu meu! Seria estat ferest.
     Es que aqueixs moros se’n pensaven qualquna, que no eren tot berbes!
(Rondaies Mallorquines, XXIV, p. 79).


El folklorista català Joan Amades es refereix al puig quan diu: «als ulls populars apareixien aurèoles d'una elevada solemnitat semi-etèria, impròpia dels mortals i molt diferent de la concepció més general i estesa que les feia donades a l'encantament i nocives». 


I allà dalt ballaven i feien mil jutipiris fins hora d'auba,
que se'n tornaven an es seu cau o enfony, com ses òlibes.  
(Mallorca mágica, 1996).

Cim del puig de s'Alcadena
Ens feim la foto de grup a les 11:34 h, en el punt geodèsic del puig de s'Alcadena (817 m) (WP-05).
     Alcadena, segons Mascaró, és un topònim romànic (del llatí catena) el qual fou adoptat pels àrabs afegint-li l'article al.

De camí a la cova, crestejant en direcció nord, trobam aquest altre punt més rústic i antic que l'altre.

Per aquest paratge seguim un trepitjat senderó, on també veurem alguna fita.

Així arribarem a un gran tancat de paret seca (corral), amb algunes barraques al seu interior.

Recorrem el tancat i el deixam a la nostra esquerra.

Cova de s'Alfàbia
A uns 300 m del punt geodèsic se situa la cova de s'Alfàbia (WP-06). La petita cavitat es troba al vessant nord del puig.

Allò que et crida l'atenció tot duna quan has baixat els graons naturals de la cova, és un naixement col·locat a mà dreta a un petit enfony molt adient. El que no sabíem, és que era manacorí, com nosaltres.
     L'amic Llorenç Galmés m'indicà la seva procedència: «Això d'es betlem es va fer d'aquesta manera; el va obtenir de cru na Marga Gayà, el va pintar sa meva esposa Antònia Truyols i el pujàrem dia 25 de novembre de 2012. El deixàrem col·locat a un lloc discretet fora espenyar es contorn de sa cova. Aquesta marededéu que apareix a sa foto damunt s'alfàbia no hi era».

La cova fa baixada on s'ha d'estar alerta a relliscar i sobretot a pegar amb el cap a dalt

En aquesta saleta més baixa, a mà dreta, hi ha una petita estança on es troba l'alfàbia que dóna nom a la cova.

Vora l'alfàbia s'hi ha col·locat una marededéu.

També trobarem un tassó metàl·lic, amb el qual podrem refrescar-nos amb l'aigua que es filtra a través de l'estalactita. Aquest degotís figura al catàleg Fonts de Tramuntana com a ►Font de s'Alcadena.


A algunes formacions mascarades pel fum de les torxes de, qui sap quan, podem veure grafits de visitants d'altres èpoques. (O. Cabrer, 18-V-50 / M. Garriga, 18-5-1950).

(J. Sampol, 10-4-52, Alaró).

(A. Bibiloni, 18-5-50 / J. Camps, 18-V-50, año santo).

Boca d'entrada, vista des de l'interior.

Situació del betlem.

Caminam més enllà de la cova, fins al tall del penya-segat, per copsar la vista que es gaudeix des d'aquest alturó.

Des d'aquesta balconada hom domina la valleta de s'Estorell, el puig de Lloseta (476 m) i el pla.

Voltam cama pe la mateixa sendera que hem pujat. Imatge del caragolat camí empedrat, on l'enginy dels nostres avantpassats permeté assolí el cim de s'Alcadena per aquest esquerp vessant.



La davallada per aquest rost coster és espectacular. Velles alzines, mates, pins i altres exemplars, han arrelat desafiant la gravetat.


A baix del marge del camí, hi ha les restes de l'antiga porta que tancava el pas, massa robusta per un simple portell pels animals.   

Els carboners també la desafiaren a la gravetat, aixecant grans marges per a poder construir rotlos de sitja en un terreny molt inclinat.

Hem de posar atenció a un camí que assenyal amb el (WP-07). És el desviament que hem d'agafar per a dirigir-nos a enrevoltar el puig i arribar a Oli Clar i a Son Ordines.

Les ortigues intenten tapar el senderó, creant una joliua catifa verda.



Baix des Puig de s'Aucadena
vaig sembrar un clavaller;
es primer que colliré,
serà per tu, Magdalena.

Passam per la base del penyal Decantat. En aquests moments són les 13:30 h, és bona hora per cercar un lloc per a dinar i recuperar forces. L'ombra d'una gran alzina ens proporciona el lloc ideal.

El penyal isolat és esmentat per l'Arxiduc d'aquesta manera: «una vigorosa penya cònica anomenada penyal Decantat». L'any 1972 fou escalat per primera vegada.

No podem badar massa, no conec el terreny que hem de recórrer, ni el temps que hi posarem per arribar al punt final o si trobarem entrebancs. En el mapa, pareix que la distància que ens manca és considerable.
     A la dreta dels penyals, apareix el pas de sa Corda. Una via d'accés al puig pels més agosarats. 

El camí pareix que s'esmuny a un oliverar. Continuam recte fins a una paret que hi ha vora els pins del fons, per després girar a la dreta en ascens, cap a un collet. A baix, a la valleta, raja l'abundosa font de s'Alcadeneta (Arxiduc) sota una volta d'obra amb pedrissos als costats. A Fonts de Tramuntana figura com a Font de sa Capella.

Pas de sa Corda
Pas de sa Corda. «Les roques de s'Alcadena apunta l'Arxiduc estan separades al mig pel pas de sa Corda, sota el qual s'estén avall un llarg codolar». El fet que l'Arxiduc ja esmenti el pas el 1884, denota que és antic i que devia ser una drecera pels més agosarats que feinejaven per allà dalt.

Per una sendera agrícola i llavors per un carrerany fet pels animals, arribam a una paret mitgera amb reixeta.

Ens veim obligats a passar per davall la reixeta. Travessam una barrera oberta que dóna a una espècie de rotonda, cap final d'un vial asfaltat que davalla a Son Berga.

La contrada, dominada pel puig d'Alaró, és molt maca. Baixam unes corbes fins al creuer assenyalat amb el (WP-08), on ens desviam a la dreta.





Dos gravats de Lluís Salvador d'Àustria on apareix el puig de s'Alcadena, publicats a Die Balearen el 1884.
A l'obra Islas Baleares (1888), de Piferrer i Quadrado, podem llegir: «Marcan la anchura del valle, abriéndole angosto paso, dos cortadas muelas que por su elevación y figura destacan sobre el fondo de la sierra: una es la apellidada Castillo de Alaró; y la otra es el llamado puig de la Alcadena; y por aquella pintoresca garganta van los ojos á perderse hasta las cumbres dels Tossals Verts y el pico de Massanella».

Les muntanyes del Castell d'Alaró (822 m) (esquerra), i s'Alcadena (817 m) (dreta), vistes des del GR 221
El professor J.A. Encinas proposà una altra etimologia: «La canal roja que penetra entre el Castell d'Alaró y el puig Alcadena, la llamaron desde antiguo, Canarusa, y debe su nombre a esas dos peñas color canela, que como columnas del cielo franquean las puertas de la montaña mallorquina. Alaró (La Rosa), es capital histórica de una comarca referenciada geográficamente al borde de lo maravilloso por la singularidad extraordinaria de sus dos grandiosas montañas mágicas. Unir ambas con el hilo fino del camino de brujas que, según los relatos, comunican sus cumbres en las noches de luna es licencia leve en paraje tan singular y cargado de tan luminosas sugerencias. El Puig de Alaró (montaña rosa) y el Puig Alcadena (más propiamente Alcanela, o Alcanella; montaña canela, o rosada) están unidos por la misma referencia toponímica y vigilan la rica depresión orográfica en que se desasentaron los antiguos pobladores de Alaró, Binissalem, Consell y Santa Maria del Camí». (Pobles de Mallorca, 1988).

La fesomia del puig de s'Alcadena canvia constantment així com l'anam circumdant.

El camí puja un poc i ens mena a una barrera germana de l'anterior, també oberta (WP-09). Dóna la impressió que és la separació entre dues finques.

Avançam entre una reixeta i un gran marge. Intentam colombrar la cova de Sant Antoni a la vertical paret del puig d'Alaró.

Per una clariana, guaitam a la possessió de s'Alcadena, Eucadena o Son Cadena, abans propietat de Conrado i després de Sampol. Per arribar a aquesta possessió, es passa per la casa de Son Berga, al peu del turó de s'Alcadena.

Una petita i malmenada olla de forn de calç, resta abandonada vora el camí. Segurament, el vell camí de carboners i calciners fou eixamplat i convertit en pista forestal.

Als peus d'una gran roca apareix aquesta petita bassa.

El camí, així com figura en el mapa Alpina, acaba en sec (WP-10). Són les 15:16 h. Haurem de caminar per un tram completament salvatge, salvar un esperó de penyes i botar algunes reixetes; dubtam uns moments, però aviat collim la direcció correcte.

Curioses formacions rocoses.
     Pels voltants s'ubica la cova de Font Figuera, més coneguda com la cova des Ossos. La cova sepulcral de Font Figuera fou estudiada per Manuel Maura Salas, l’any 1935, i per M. Dolores Garralda, l’any 1972. S’hi trobaren cranis trepanats molt antics de dues dones, contemporanis als de la cova des Càrritx, de Menorca.

Després de travessar el tram salvatge, sense perdre altura, apareix un nou camí de carboners. Estam situats, si fa no fa, a l'endret de la casa de sa Font Figuera, a un centenar de metres més amunt. 

Avançant per aquesta ruta de ranxos, on admiram grans rotlos, connectarem amb el camí que connecta les possessions de sa Font Figuera a Oli Clar.



Esteve aconseguí dos bons exemplars de banyes per a la seva col·lecció.

A l'esquerra del camí trobam un pou amb coll, el qual devia abastar d'aigua als treballadors que explotaven el bosc. Aquest pou esta situat al coster baix del puig de Sant Miquel (661 m).

Després de la pujadeta, arribam al punt més alt de la pista, on podrem guaitar a un mirador natural. Deixam a la nostra esquerra la pujada al puig de Sant Miquel i collim un senderó que baixa cap a la dreta.

El bosc s'obri i torna aparèixer la silueta de s'Alcadena, ara el vessant nord.


Un portell sense barrera (WP-12) separa el bosc del terreny marjat, segurament també separava les possessions de sa Font Figuera i Oli Clar.

Les marjades d'aquesta possessió són admirables. Tant el sistema constructiu com la mida de les primeres pedres on s'assenten no et deixen indiferent.

«El llegat de la pedra en sec de la nostra comunitat és ric en qualitat, extensió, varietat i densitat. Aquesta diversitat es veu també reflectida en el vocabulari. 'Marge' a Mallorca, 'encadenat' a Menorca i 'paret' a Eivissa designen una mateixa realitat, el mur de pedra que sosté la terra de conreu. A més, el replà aconseguit amb aquest mur es coneix com a 'marjada' a Mallorca i 'feixa' a Eivissa. S'estima que hi ha a la serra de Tramuntana més de 15.000 quilòmetres lineals de marges». (Llibre de la pedra en sec, 2001).

Enrere deixam ja el puig protagonista d'avui. A l'abast de la nostra vista, lluny encara, però ja tenim el punt final de l'excursió. He de confessar que tenc les cames i els peus cansats, dues setmanes d'inactivitat forçada passen factura.

Apareixen les cases d'Oli Clar o Oliclar (Valero). També apareix un rètol de prohibit el pas, que hi farem, ja som aquí! Abans no hi era!

La construcció del sestador presenta un aspecte quasi ciclopi per les mides de les pedres que empraren per aixecar-ho. És una llàstima que es deixin perdre aquestes ancestrals construccions.

Arribam a les cases d'Oliclar (WP-13) a les 16:29 h. «La possessió està situada al clot d’Almadrà, entre el pujol de can Xirgo, el puig de Sant Miquel i can Pendango. El 1593, pertanyia al mercader Gregori Reus. Tenia cases i tafona. Dedicada a olivars, tenia una petita vinya. Hi havia una guarda de 400 ovelles.

Oliclar
Era objecte d’atacs constants dels bandolers i fou proveïda, per a la defensa, d’arcabussos i ballestes. Al principi del segle XVII, era del senyor Pere Antoni Reus. Fins a 1642, fou administrada pel mercader Mateu Reus *, que la cedí a Miquel Reus a canvi de 40 quarteres de blat i tota la producció de brossat i formatge, cada any. El 1646, era de Miquel Reus i feia una renda anual de 40 quarteres de blat, dues d’ordi i dos capons.
►* Veure un article sobre Mateu Reus 'Rotget' un bandejat relacionat amb Oli Clar 

Façana principal d'Oli Clar. 
     Tenia cases i era dedicada a olivars, vinya i conreu de cereals. Com a bestiar de feina hi havia quatre bous, tres mules, dues someres i un cavall. Tenia una gran guarda d'ovelles. El 1667, pertanyia al senyor Marc Vallès, ciutadà militar, i a la seva esposa Catalina Reus. Amb Almadrà, feia un esplet anual d'oliva valorat en una mitjana de 650 lliures. El 1694, era del senyor Miquel Reus de Solleric i Vallès. Confrontava amb Solleric, Son Bergues, s’Olivaret d’en Muntaner i les tres possessions del lloc d’Almadrà, denominades Son Ordines, Son Sampol i Son Vallès. El 1994, és una pertinença de la possessió de Solleric». (GEM-DF/M). 
     «És inevitable remarcar la importància d'aquestes instal·lacions de producció d'oli en aquestes cases d'Oliclar, amb un topònim tan evident. La tafona es troba en mal estat de conservació, amb el trull incomplet, però que encara conserva el rutló, la sumola i els volsosos. Antigament tenia dues premses de biga, avui desaparegudes [...]. (Valero, 2013)».

Damunt sa font d'Oliclar
vaig pensar en lo ropit;
un animal tan petit
per viure passa la mar. 

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera, a partir de dues fotos, on apareixen les terres de cultiu del pintoresc Clot d'Almadrà i cases de Son Ordines d'Almadrà. Contrada d'una antiga alqueria. Binimelis diu (1593): «[...] el otro sufraganeo [d'Alaró] es Almendra, de nueve casas que en la lengua arábica se llamaba Almadraba Buaeemnet Arralmi, y fué alqueria que dió el Rey en el repartimiento, con siete jovadas de tierra, a Arnaldo Arlet, y a Berenguer Rebasa dió dos jovadas de la misma». A la dreta s'alça el puig de sa Creu (669 m). Més enllà, el puig de Suro (625 m).
     Berard (1789) també menciona aquesta vall: «En el predio Almedra de la raya de Lluch, cerca de un torrente, tenía otro lugarejo [Alaró] que en 1600 constaba de ocho casas y qye ya en tiempo de los moros era alquería, llamada Almadrata, y que el Rey en la conquista dio a Arnau Aulet con siete jovadas de tierra y los más a Berenguer Rebasa»
(Prem sobre la foto per a veure-la completa).

Resseguim el viarany que ens mena a un portellet tancat a pany, clau, pedra i brancam (WP-14). L'haurem de botar. Allà desà continua el viarany fins al camí ample.


Giram una vegada més la vista cap al puig de s'Alcadena, el qual, des d'aquí, pareix més altiu. A la dreta, apareix el puig de Sant Miquel.  

Son Ordines
Assolim la barrera que ens aboca al camí dels Tossals (WP-15), just davant de Son Ordines. Aquest predi, en el s XVII ja tenia cases, amb tafona, celler i molí de sang. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. El 1669, fou renovada la tafona. El 1823, foren ampliades les cases. El 1993, pertanyia a la família Vilallonga. Té 350 quarterades, amb extensos pinars i alzinars. És documentada també amb el nom de Son Ordines d’Almadrà. (GEM).

Uns centenars de metres més i finalitzam la caminada a l'aparcament de Son Ordines, on el matí hem tingut la previsió de deixat un cotxe (WP-16). Són les 17:15 h quan arribam.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Zona d'exclusió

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


FITXA TÈCNICA

Alaró
Distància aproximada: 13,60 km
Pujada acumulada: 890 m
Baixada acumulada: 819 m
Alçada màxima-mínima: 815-183
Temps aproximat sense aturades: 4:57 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  7:56:19 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La pujada al puig és bastant exigent, sobretot si fa calor. El tram de camí espenyat, on hi ha la corda, és un poc aeri 
Integrants: Margalida, Francesca, Duc (el canet), Miquel, Toni, Esteve i Joan
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth, on destaca la gran esllavissada

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D


Manacor, 15-4-2014


HEM CONSULTAT
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25. 
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. Josep Mascaró Pasarius 1986. 
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 G. Valero.

12 comentaris:

  1. Una excursió de potada!! i unes fotos precioses!! ..."pareixen fetes meves"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser forteta, s'Alcadena es fa valer, i la volta per la seva falda va ser llargueta. Quan estiguis recuperada farem una altra volta diferent per allà.
      Besades!

      Elimina
  2. A no!! castigada na Dolos, mira tu que per un poc de ggix de no res, se n'afluixa de anar a vora la Mara de Deu.. res, res, que se quedi sense pore millorar les fotos!!

    Ahu!! a cuidarse Dolors que se Tremuntana ja te plora massa!!!
    Una aferrada, valenta!!
    en cuant a nen Joan que dirli, mos te mal acostumats y se seves croniques ya mos pareixen ben normeletes, pero sa veritat es que yo le llegesc de dalt a baix, es com una enciclopedia!!!
    enhorabona campió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Toni! Mira que una muntanenca com ella romper-se el peroné per tres llocs a peu pla! No hi ha dret!
      Gràcies pel teu comentari, sempre tan amable i encoratjador. I pel track, que gràcies a ell poguerem dur a terme aquesta maca volta.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Bonita ruta Joan. No conozco el regreso por las Cases de Son Ordines, aunque recuerdo haberlo visto en la Web de Toni Sureda. Y parece interesante, aunque no corto.
    Mis mejores deseos de que Dolors se recupere pronto.
    Un afectuoso abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, trobava que pujar i baixar del puig era una excursió massa curta. Efectivament, en Toni havia fet aquesta ruta començant de Son Ordines. Vaig decidir pujar al puig primer, així si les forces no bastaven per a completar la volta, ja hauríem fet el més important. Però va anar bé, la volta és llarga i camines per finques privades amb la possible renyada si topes qualcú.
      Moltes gràcies Emilio.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Gràcies Antoni i Emilio... aquestes coses passen, i no queda més remei que tenir paciència. Fins ara tot va molt bé i aviat estaré recuperada... fent fotos i gaudint d'aquesta preciosa serra nostra!! Bones festes i una abraçada també!!

    ResponElimina
  5. Hola Joan
    A més de la perfecció de les fotografies i crònica amb la seva gran aportació de dades, li has fet un afegitó ben interessant a la clàssica pujada a s'Alcadena. Llastima que la vegetació al seu cim limiti les vistes, ja que la seva situació el feria una miranda excepcional. Enhorabona per aquesta nova publicació Joan... encara que hi he notat a faltar una component. Els millors desitjos per ella... i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, ets molt amable i benevolent amb jo. Gràcies pels teus desitjos vers na Dolors. La cosa evoluciona favorablement.
      Una abraçada, amic!

      Elimina
  6. a l'octubre del 2012 vaig fer una matinal a aquest singular cim, és una bona opció la teva per allargar el recorregut.
    el meu mes sincers desitjos de recuperació per a Dolors.
    fins a una altra Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau.
      Per a nosaltres arribar a la serra suposa un llarg camí, per això procur que les sortides siguin completes per aprofiar el viatge.
      Moltes gràcies pels teus desitjos.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Gràcies Llorenç i Arnau pel vostres desitjos... la recuperació és lenta, però tot arriba i aviat tornaré a partir. Salutacions!!

    ResponElimina