25 d’abr. 2014

93 - Penyal Xapat 7-11-2010

Normalment la ruta més adient per arribar al curiós penyal Xapat es fa per la coma de Son Torrella, ja sigui des del portell de la carretera, vora la boca del Túnel Llarg o bé per la coma de Cúber i el coll de Lofra. Una altra opció és per Monnàber. La ruta que proposam avui és un poc més complicada, ja que ultrapassam la serra de Cúber per arribar a la de Son Torrella, i així al penyal Xapat.

El punt d'inici és a l'aparcament de la font des Noguer o bé al petit estacionament de l'embassament de Cúber, devers el km 34 de la carretera (Ma-10) Pollença-Andratx. En aquest darrer estacionament trobarem el portell que dóna pas a la coma de Cúber. El camí asfaltat passa per damunt la presa de l'embassament. També es pot anar per la camada de la dreta que discorre vora la serra de Cúber.

El dia es presentava amb niguls baixos, gens adient per a fer fotografies.

Passam pel peus del morro de Cúber (951 m) i el puig de sa Rateta o Roteta (1113 m), després pel semeter de Lofra.

A la zona del pla es bastí, entre l'abril de 1970 i el juny de 1971, l'embassament de Cúber, el qual es troba situat a 750 m d'altitud. Poguérem comprovar que el nivell d'aigua havia baixat molt.

L'antiga alqueria Cúber —situada al recer del puig Major—, és documentada amb les grafies Quelber, Quber, Cuba i Cúber. Tot i que, els jaciments prehistòrics trobats a les immediacions de la cova del torrent de Cúber, demostren que la zona ha estat habitada des d'antic. Des de 1988 és una finca de titularitat pública i forma part del LIC.

A l'altra part de la coma que recorrem, s'estén la serra de Cúber, la qual té cims de 880 metres fins a 979 metres d'altària.
     Segons Reynés, l'interès estratègic del barranc de Biniaraix i el pla de Cúber «queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d'invasió fou tan acusat que es va preveure l'evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d'ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra havia d'ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s'havien de situar en el pas de na Maria».
     Joan Binimelis descriu la vall a la seva obra: «Esta la valle de Almelutg proveída de muchas y lindas aguas de fuentes manantiales que bastarían para proveer a todo un ejército; tiene seis millas en largo y dos en ancho. Dentro el mismo valle está el lugar de Cuber, que en arábico se llamaba Culber, que era Alquería [...] Este valle está rodeado de alta muralla de peñas y montes altísimos, ásperos e inaccesibles, es su tierra tan fértil y apta para sementera que sembrando en ella trigo nace y se coge candeal muy blanco y bueno, del cual se provee mucho la villa de Sóller con quien confina». (Nueva Historia de la Isla de Mallorca, (1593) 1927). 

Travessam a l'altra part de la coma, tot cercant un pas que ens permeti traspassar la serralada. La coma de Cúber, entre les cases i el morro, es troba documentada el s XIII com a Cumba de Cúber. El 1580, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada, propietari també d'Almallutx. Era un latifundi ramader de muntanya, amb 50 bous i 650 ovelles. Tenia cases i, com a edifici auxiliar, sa Caseta d'Almallutx. Era lloc d'estiuada de grans ramats d'ovelles procedents del Pla de Mallorca. Tenia olivars, alzinars, garrigues i sementers on es produïa el millor blat xeixa de l'Illa.

Després de berenar ens disposam a pujar a la serra de Cúber per ultrapassar-la. Carena muntanyosa d'origen juràssic. Les primeres passes es fan per un terreny escalonat.

Amb la nostra precipitació pujàrem massa aviat, envers de caminar per la falda fins a trobar el pas, anomenat de n'Ali, de n'Alou o de sa Cadireta. Sempre hi ha algú que passa davant del guia, condicionant-lo. Un problema que crec que passa a tots els grups.

Així, la pujada fou bastant vertical i dificultosa.

La verticalitat del terreny ens fa posar mans i seny.

L'arxiduc descriu la contrada: «al peu de la serra calcària pelada que s'aixeca en forma de cresta cap als pendissos de la llarga serra de la vall, dominant els camps de blat. Petits torrents flueixen pel solc central de la vall i tot el paisatge ofereix un espectacle àrid però formós. Es veuen diferents cases de pagès. A la dreta es mostren alguns pins melis i més dins la vall moltes alzines velles».

A la ressenya que fa H. A. Pagenstecher del seu viatge a l'illa el 1865, compara aquesta zona amb algunes dels Alps: «Pasada la cresta del barranco [de Biniaraix] continuamos andando unas dos horas por un valle sumamente agreste, solitario é inculto, que separa el Puig Major de la Silla de Torrella por la izquierda, y del Puig de Massanella á la derecha. Este valle que corre por entre los mas altos montes de la isla, toma el nombre del valle de Cuba y de Aumallutx. La tristeza, la desnudez, la profunda soledad de estos sitios nos recordó los valles pedregosos de la parte mas elevada de los Alpes, tales com el paso de la Furca cerca de Realp, y el de Saegisen-alp-see, al poniente del Faulhorn, y tanto mas aun, cuando estaban en parte cubiertos de nieve 
     [...] Gran parte de este valle (de Cuba) pertenece á la casa de nuestro conocido V. y E. Cuando la primavera está algo mas adelantada vienen á pastar muchos rebaños del llano. Las chozas son raras, mas frecuentes son una especie de muros circulares que sostienen una superficie plana. Los haces se atan con cuerdas segun antiguas costumbres, de esta suerte es mas fácil llevarlas á la era. Por allí entre bosques de pobres encinas y de palmitos, encontramos mulas jóvenes, que viviendo en este terreno duro, adquieren la firmeza y seguridad que las hace notables». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, [1867] 1989). 

Enrere queda l'embassament, el morro de Cúber (951 m) i el puig de sa Font (1071 m).

A la fi assolim la cresta de la serra, la qual ens regala una bona panoràmica. Entre les dues serres es situa la coma de Son Torrella, uns 140 metres més elevada que la de Cúber.

A l'altra part s'aixeca la serra de Son Torrella, on un minse alzinar arrelat a les encletxes de la roca lluita per sobreviure.

Pas de n'Ali
Quan tombàrem la carena vérem el pas que permet travessar la serralada més còmodament, és l'encletxa que es veu a la imatge.
     Més enllà se situa la curiosa Cova de Son Torrella, un important jaciment arqueològic del calcolític, uns 2.500 anys abans de Crist. Veure la nostra excursió a la cova:  ►Cova de Son Torrella i pas de n'Ali. Pels voltants també es troba la cova des Penó i el coval Simó, i algun avenc.

M'acost a guaitar al pas de n'Ali.

Aprofitam la treva que dóna la boira per copsam el comellar; al fons, el coll de ses Solanes.

Just davant del pas, al fons de la coma, hi ha un botador metàl·lic que permet salvar la reixeta.

Caminam per la coma de Son Torrella adreçats cap al nord. La possessió de Son Torrella està situada entre Cúber, els puigs de ses Vinyes, el Major i la coma. És documentada el 1365 amb el nom de Montblanc. El 1953, arran d'un conveni entre Espanya i els Estats Units, s'hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. També s'hi situaren les instal·lacions militars espanyoles, Quarter Aeri Puig Major.

Una vegada creuada la coma, trobam una altre botador per on podrem sortir del tancat. Ara ens disposam a pujar la serra de Son Torrella per a ultrapassar-la també i arribar al penyal Xapat.

Vista cap al nord est (Gregal)
 
Vista cap a l'est (Llevant)
 
Vista cap al sud est (Xaloc)

Vista cap al sud (Migjorn)

Assolim el vèrtex de la serralada de Son Torrella, des d'on, normalment, s'obté una bona panoràmica sobre la vall de Sóller, però avui la boira ens juga males passades.

En el coster de la serra apareix la fita de la nostra ruta, el penyal Xapat, en una situació sorprenent.

Més a la dreta queda un dels cims, o cota, de més de mil metres de l'illa, l'esperó del Xaragall de sa Camamil·la (1013 m).

Penyal Xapat
L'impressionant penyal Xapat (952 m), guaita a la vall verda de Fornalutx i Sóller.

Des de Fornalutx es pot pujar també a aquesta petita plana on estam situats, pel camí des Marroigs.

Haurem de tornar en un dia clar, la boira difuminava massa l'espectacle.

La baixada al penyal es fa entre grans blocs de roques que han rodolat de la serra de Son Torrella.

El coster presenta una gran ferida, a causa d'una roca que ha rebentat, possiblement per algun llamp.

Arribam als peus del penyal, les dues parts del qual semblen uns grans pulmons. En Toni mirava per on havia de pujar, per la part de l'esquerra o de la dreta?

Després d'un tram més o manco accessible, la progressió es fa impossible, no hi ha ressalts on aferrar-se. Crec que pujar a la part de la dreta és més factible.

El que subscriu no es va atrevir a pujar-hi; degut a la boira la roca relliscava bastant. Més val prevenir que curar!

Ens acostam a l'esperó del Xaragall de sa Camamil·la. Al fons, s'intueix el gran bosc de Monnàber i una petita part del penyal des Migdia.

Tornam pujar a l'esquena de la serra de Son Torrella, d'es d'on admiram el paisatge, avui un xic entelat.

Baixam de la cresta al fons de la coma, d'es d'on copsam part de la serra de Son Torrella. Crec que aquesta serra és la més llarga de les sub-serres mallorquines. Per la seva carena passa la línia fronterera entre els termes d'Escorca i Fornalutx.

Deixam enrere una zona cultivada (es Engolidors) i caminam per un corriol pedregós on abunden els coixinets de monja.

Assolim la capçalera sud de la coma, en el coll de ses Solanes. Aquí val la pena guaitar al barranc de Biniaraix.

En el coll de ses Solanes hi depositaren les cendres d'un gran excursionista manacorí, Bartomeu Femenias Mesquida.

També ens acostam a guaitar al portell de sa Costa. El portell, és un pas situat a la serra de Son Torrella, a prop del morro de ses Solanes. Des d'aquí podríem baixar a Fornalutx, pel camí de na Martorella.

Portell de sa Costa
El camí que baixa per la cinglera és una antiga obra d'enginyeria popular.

El cel es va obrir un poc i copsàrem Fornalutx i el port de Sóller.

Continuam la nostra ruta cap al coll de Lofra. Aquí comença el xaragall des Verger que s'aboca al barranc de Biniaraix.

Ses Solanes / Fauna del pla de Cúber


Des del coll de ses Solanes, es pot arribar al coll de Lofra per dues rutes, pels Camins Nous —curt camí utilitzat per comunicar Son Torrella i Lofra—, o pel pas de s'Encletxa. Ja que era un dia de rutes selvatgines, decidírem anar pel pas de s'Encletxa.

Pas de s'Encletxa
El senderó que mena a l'encletxa és un poc aeri, però només en algun punt. Segurament és una percepció meva, pel tema del vertigen.

En pocs minuts apareix el puig de Lofra (1093 m), el qual conserva intacta la seva vegetació frondosa per damunt dels mil metres. Si acostam la imatge del seu cim, veim gent a sobre.
     L'any 1979, fou centre d'atenció d'albiraments d'ovnis durant el cas Manises.

Una gran fita amb una creu presideix el coll de Lofra, capçalera del vessant sud de la coma de Cúber i cruïlla de rutes. Cap a la dreta, arribaríem al pla de Lofra i al barranc de Biniaraix. Recte, al coll d'en Poma, on se'ns obre un ventall de possibilitats. Nosaltres emperò hem de prendre cap a l'esquerra.

Aprofit la imatge ben hivernal i alpina del pla de Cúber, copsada el 14 de març de 2010, per transcriure les paraules de Piferrer i Quadrado: «[...] así se avanza de sorpresa en sorpresa hasta la cima del mirador, donde dejando á la derecha el cónico Puig de Lofre, cuya regularidad contrasta con lo quebrado del paisaje, brinda a descansar el murmullo de la fuente de la Teula, antes de internarse por las yermas alturas del llano de Cúber, camino de Lluch». (Islas Baleares, 1888). 

 
Per una pista al principi, després per un antic camí empedrat i altra volta per la pista (camí Nou de Lofra), ens disposam a recórrer el pla de Cúber. Si és època de pluges, toparem el rierol de la font de s'Aritja que travessa el camí. 
     El Pare Roig anotà: «A uns 200 mts. darrere les cases de Binimorat, neix aquesta fontanella entre càrritx i sobretot esbatzers i aritges, i que tira les seves aigües a un abeurador per a animals. Les cases de Binimorat pertanyen a l'Ofre, de la qual sempre  ha format part. [...] Com la majoria de les nostres fonts, a l'hivern és abundosa, però minva molt a l'estiu. Uns pins li fan ombra i frescor i al mateix temps vesteixen la baldana del puig de na Franquesa, d'uns 1.100 mts. d'altitud. També contribueix a omplir l'embassament de Cúber i és tributari d'un torrentó que corre per la vall». Més informació de la Font de s'Aritja.

Binimorat
Passam vora les cases de Binimorat, les quals, segons Valero «Constitueixen una austera construcció de muntanya. Conserva un topònim d'alqueria àrab, que ja consta documentalment a l'any 1231; l'alqueria tenia sis jovades de superfície i una meitat correspongué aleshores a l'infant Pere de Portugal i l'altra part a Arnau Soler, de Barcelona. L'any 1591 era propietat del cavaller Francesc Desclapés, i constituïa un punt de referència important per a les activitats de transhumància de ramat oví, ja que a l'estiu hi pujaven guardes d'ovelles procedents del Pla. Les cases estan orientades cap a ponent i ofereixen una estructura senzilla, de planta rectangular i alçat format per una planta principal i subdivisions superiors que configuren una segona planta irregular, delatada per finestrons elevats. La façana, desornamentada, mostra un portal forà de llinda».

Quan ja saps les tresques, tot pareix més fàcil. Des de Binimorat observam el pas que havíem d'agafar el dematí per traspassar la serra de Cúber.
     «A cada banda de la vall hi ha camps de blat; s'hi poden veure sis cabanes baixes de pasturatge de Binimorat, fetes de paret seca, unes cobertes de palla, altres de teules. Serveixen de refugi als pagesos que conreen les terres i al mateix tems pasturen els ramats d'ovelles; a prop d'aquí hi ha dues eres». (Lluís Salvador, 1884).

L'horabaixa tornàrem passar vora l'embassament de Cúber, tancant el cercle. La boira persisteix amb la cabòria de cobrir els cims més alts de la serra.
     Les cases de la possessió de Cúber resten submergides, derruïdes prèviament. «La casa —segons l'Arxiduc consisteix en voltes de canó tosques construïdes una al costat de l'altra».

Una jornada perfecte per a una ruta alternativa. Ara només ens queda seguir per l'asfalt fins al portell de Cúber, on tenim els cotxes.

Degut a que quan férem aquesta excursió encara no portava GPS, no puc oferir el track de la ruta, ni les dades que ens aporta aquest aparell. Així i tot la ruta no presenta problemes d'orientació, la zona és prou freqüentada pels senderistes. 
  
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Escorca
Distància aproximada:
Pujada acumulada:
Alçada màxima-mínima:
Temps aproximat sense aturades:
Velocitat mitjana:
Temps total:
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La pujada per la serra de Cúber és bastant exigent, sense ser tècnica, tot i que si es va pel pas és més fàcil
Integrants: Margalida, Francesca, Maria, Dolors, Toni Matamales, Francesc, Toni Quetglas, Miquel, Joan Juan i Joan Riera

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Els punts de color groc és el recorregut que férem. Els blaus és la ruta que hauríem d'haver seguit

Manacor, 28-4-2014

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Mapa Alpina Tramuntana Central E-25.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Grup Segall-Caires Culturals. 2007 Gaspar Valero.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viage. (1867). 1989 H.A. Pagenstecher.  
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.