13 de febr. 2014

89 - Clots Carbons, pels passos de n'Argentó i de s'Estaca 9-2-2014

Els Clots Carbons és un conjunt de tres dolines, situat en una zona intensament carstificada i d'un relleu enèrgic, compresa entre els Binis, el massís del puig Major, el coll de Sant Llorenç i la carretera de sa Calobra. Aquests clots científicament es denominen dolines.
     (Les dolines sovint es formen per esfondrament del sostre d'una cavitat subterrània, en aquest cas el seu origen està lligat a processos de dissolució superficial).

A les 9:42 aparcam vora la plataforma del funicular i començam a caminar ( WP-01) (693 m). En aquest punt s'hi arriba per la carretera de sa Calobra (Ma-2141), un poc abans del coll de Cals Reis.
     El projecte del funicular és de l'any 1930, signat per l'enginyer Antoni Parietti, en previsió del turisme que se'ns tirava al damunt. Es conserven encara els plans: el recorregut era de 2.140 mts, que duraria 8 minuts i acabaria a la vora d'un restaurant que es construiria al cim de la muntanya. El material de cables, cabines, etc., posat al moll de Ciutat costaria 1.038.000 pts. La guerra civil de 1936 i més tard la instal·lació de la base militar paralitzà la gran obra, no sabem encara diu el pare Roig si en bé o en mal. (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).

Recorregut idealitzat del funicular
El somni de Parietti fou fer accessible el puig Major per mitjà d'un Funicular Aereo del Puig Mayor, que unís Cals Reis i un punt prop del cim a 1.400 m. L'objectiu era construir un observatori astronòmic, instal·lacions per a esports de neu i un restaurant. La distància entre les estacions seria de 2.016 m, el desnivell total de 715 m. La cabina tendria una capacitat de 25 passatgers, més el conductor. La duració del viatge seria de 8 minuts.






El dia no es podia presentar millor. Assolellat, sec i fresquet, ideal per fer una caminada per tan mal terreny. A més, jo podria gaudir plenament del paisatge amb tranquil·litat, puix no havia d'exercir de guia. La pressió del guiatge l'assumiria na Francisca Esteve.

Anam pujant en fila índia per un tirany, mentre deixam enrere sa Plataforma, dominada per la moleta de Cals Reis (781 m).
     El pare Roig diu que aquest és un caminoi modern, i que l'antic que duia als Binis està empedrat a trams i situat a uns 200 metres abans del peu del funicular, tot i que s'ajunten al coll del Porxo Esbucat.

Davant tenim la imponent i escalonada serra de na Rius. El viarany que duim volta cap al coll de la dreta.

Assolim el coll des porxo Esbucat (WP-02 i 10) (811 m), i passam pel costat de les restes del porxo que dóna nom a la collada.

Una nova panoràmica se'ns obre a l'altre vessant.

Fonteta des Porxo Esbucat
Ran del camí s'obre la petita boca de la fonteta des Porxo Esbucat. Normalment passa desapercebuda, mig tapada pel càrritx, però aquest dia l'aigua que corria pel camí la delatava. El petit broll no figura a l'obra del pare Roig Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. Per a saber més coses d'aquest fontinyol.

La vista s'allarga fins a la costa de sa Calobra i de Tuent. Destaquen els Castellots (752 i 749 m), popularment denominats ses Mamelles.

Portell de Bini. Sí, Miquel, ja tancaré! Sempre hem de tenir present de deixar les tanques així com les trobam, si no ho feim així, podem causar molts de problemes als propietaris de les finques.
    
A la dreta apareixen les restes d'una antiga explotació agrícola (l'antiga possessió es Colls?), on encara es pot veure la petita era de batre i parets seques que la delimitaven.

A la nostra esquerra s'alça la muntanya més gran de l'illa, el puig Major de Son Torrella. La coma des Ribell o coma Fosca, solca el massís i separa el morro d'en Pelut (dreta) (1319 m), de la serra de na Rius o de s'Almangra (esquerra), d'uns 1400 m d'altària en el punt més alt.
     «[...] aquel gran monte, que los navegantes llaman la Calobra y nosotros el Puig den Torrella; llamábase primero Benimorach [...]». (Binimelis, 1927 (1593).

En algun tram, el camí presenta aquest bell empedrat.

L'alzina Fumadora. A l'ombra d'aquestes atapides alzines hi feien la fumada els treballadors de la contrada o els traginers.

Restes d’antigues rotes abandonades, al pla d’en Gumbau. Es pot contemplar diferents runes de cases, parets de corrals i fins i tot eres de batre gra. Hi ha qui ho considera restes d'una antiga possessió que es deia es Colls d'en Colom (s XIV) i més tard, es Colls. Altres, restes de les cases dels roters que explotaven aquelles ingrates terres, compreses entre la coma de Bini i la coma des Ribell.
     Lluís Salvador descriu la contrada: «A cada banda de la petita vall hi ha Bini de sa Marquesa [Bini Petit] i Bini d'en Palou [Bini Gran]. Deixant la vall principal, s'arriba a una petita vall, el pla d'en Gumbau, al final de la qual hi ha un parell de clotades». Aquestes clotades són les que anam a veure. 

Font Subauma
La font Subauma (WP-03), també anomenada font de la Balma (o Vauma, Arxiduc), és un bell racó on aturar-se a berenar. El topònim vendria a dir: font baix o davall la balma. Una pica rectangular acusa la seva presència al vianant, el mateix que un poll ja vetust. Més amunt una altra pica més petita rep directament l'aigua de l'ull. (Roig, 1993). Més informació sobre la font 
Subauma.

El camí dels Bini o dels Cingles fou un llac paràlic (en contacte amb la mar) abans de l’aixecament alpí, fa uns 30 milions d’anys, com es va comprovar amb la trobada de fòssils en el coll dels Cards Colers, a quasi 900 metres d’altura.

Deixam el camí des Cingles per la dreta (WP-04). Després de sentir algunes veus, remugant, sobretot per gana, la guia decideix aturar la cordada al recés d'unes curioses roques.

L'interior del rústic habitatge ens mostra rebostets i prestatges ben integrats en el sistema constructiu.

«Les dues possessions [de Bini] deuen el seu nom afirma Bartomeu Roig als grans penyals del puig Major que tenen com a respatler i els senyoreja constantment. Bini, no és paraula aràbiga, com sembla en un principi, si no mossaràbiga i significa 'penya' no casa com és corrent en molts d'altres noms dins la nostra illa, dominada uns quants segles pels moros». També hi ha documentats Bini d'en Serra (1833), Bini d'en Povo (1833), Bini d'en Palou (1937) (M. Morro).

Continuam la ruta voltejant el turó dels blocs rocosos arredonits que ens arreceraven; es Matalassos, diuen que s'anomenen.   

Caminam decidits en direcció al congost, ben arrambats a la reixeta que tanca un sementer de pedres.

Amb Teresa, no havíem coincidit des d'aquella Sa Talaia Moreia pel pas dels Torrers de l'11 de març de 2012. A veure si no deixam passar tant de temps. 
     La ruta, gairebé tota està ben senyalitzada amb fletxes vermelles i fites de pedra.

Així i tot, el caòtic terreny és molt embullós. S'han de posar tots els sentits per seguir la bona direcció, els que posà na Francisca per a dur-nos a bon port.

Restes d'un rudimentari camí, compareixen i des compareixen. «És una tasca vana segons Reynés situar els orígens dels camins que avui coneixem. Cada camí se superposa, inutilitza o millora un traçat més antic. La presència de carraries sarraïnes a la documentació, és una clara prova de l'existència d'una xarxa de camins en època musulmana».

«A Mallorca segueix dient Reynés, els saïtes, descendents d'esclaus, són els primers constructors de camins dels quals tenim notícia escrita, encara que no ens han arribat els detalls d'aquestes obres».

Traçar un camí per aquest relleu tan escabrós devia ser realment complicat.

Passada la zona tan malmesa, plena d'entrebancs, es presenta als nostres ulls una altra valleta enclotada part davall de la nostra situació.

El tàlveg del torrent del Gorg des Diners solca aquesta vall salvatge i solitària.


Pas de n'Argentó o de s'Argentó
Una cornisa ens mena a un portell, es tracta del pas de n'Argentó (WP-05) (633 m). Són les 11:20 h.
     Segons Àlvar Galmés de Fuentes, el topònim Argentó o Argentor pot tenir que veure amb l'arrel preromànica argan, terreny pedregós. La collada entre el puig de Massanella i el de ses Bassetes, també té aquest nom.

A un tram de cornisa empedrada, planera, la segueix una altra inclinada i escalonada.

Vista retrospectiva del pas de n'Argentó, on s'aprecia el marge de sosteniment del camí.

Vista de la zona de sa Mitjania, des del pas de n'Argentó.

Els elements atmosfèrics conformen les roques i penyals de manera capritxosa.



La baixada pel coster de la coma de Bni es fa per un inclinat carritxerar.

Torrent del Gorg des Diners
Assolim el pinar i el jaç del torrent del Gorg des Diners (WP-06) (513 m), o de sa Coma Fosca. En aquest lloc, abans habitat i cultivat, encerclat de penyals, tenim l'opció d'anar als Binis, passant per la casa des Moro. També podríem guaitar a sa Mitjania, una altra zona de Clots i algun avenc.

L'objectiu d'avui, emperò, és un altre, i per això continuam torrent per avall.

Pas de s'Estaca
Uns metres abans de què el torrent es posa valent i barra el pas als senderistes, l'abandonam per la dreta, per un providencial pas, el pas de s'Estaca.

Amb una petita grimpada superarem aquest empit.


La resta de la cordada (millor dit, estol), iniciant el pas, són les 11:50 h. Aquesta torrentera inicia la seva carrera desenfrenada cap a la mar, a la coma des Ribell o coma Fosca.

El coster de l'altra banda del torrent del Gorg des Diners, és pràcticament intransitable. Coronen aquest coster unes espectaculars formacions càrstiques, les típiques monges.

Caminam paral·lels al tall del torrent.

Més avall el torrent del Gorg des Diners i el de s'Al·lot Mort (o dels Binis) s'entreforquen i desguassen a cala Tuent.


Transitam per estretes feses...

...travessam comes fragoses que comprometen l'orientació. La instantània mostra un paisatge esquerp i aclaparador.

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de dues fotografies, on apareix el relleu abrupte però d'una gran bellesa de la zona del torrent del Gorg des Diners.
     El poeta Guillem Colom glossà roquissars semblants o qui sap si aquests mateixos:

Penyalars durs, sens pietat,
muntanyes que us trenqueu en mil desferres
en la desoladora soledat
d'aquestes aspres serres:
Que en mil esquerdes fengué el dit de Déu,
punxegudes calisses,
llimades per les aigües i la neu; el gran tro apar que senta
de la terra que en febre us infanta.
Sou la vella ossamenta
del món d'ahir i de demà!

(Per veure la panoràmica completa prémer sobre la foto) 

Ens hem de moure per entre grans carritxeres i impressionants camps de lapiaz (Karrenfeld), amb un bon repertori de formacions tipus: spitzkarren, rillenkarren i rundkarren.

Aquests fenòmens càrstics i els camps de lapiaz, dels voltants de sa Calobra han merescut l'atenció de geògrafs, geòlegs i naturalistes des de fa bastants d'anys.

Abans d'acabar de pujar guaitam al paisatge costaner de Tuent. Damunt la mola de can Palou o de Tuent és visible la torre de sa mola de Tuent i la capella, més de cap a la mar sobresurt la penya dita es Frare.


Destaca, a ponent, la penya de Bini, el pa de Figa, el Queixal, els Tres Xaps, el coll de na Polla i el morro des Forat. Per allí hi ha altres antics camins (pas des Marge i camí de sa Costera) que permetien als habitants de Tuent sortir de l'aïllament orogràfic, a través del pas des Ruc i el coll de Biniamar.

Dirigits per les fites i sobretot per na Francisca, avançam lluitant amb una vegetació esponerosa i espinosa.


Arribats a aquest punt, hem de pujar al coll que veim a la dreta del punxegut penyal (l'altre coll, de l'esquerra, és el coll de ses Mamelles). Ja que aquesta pujada no està fitada, seguim les indicacions de la nostra guia. El costerut vessant posarà a prova la resistència dels bessons de les cames.


 A dalt de la carena gaudim d'una maca vista del port de sa Calobra.

N'hi ha qui veuen la Mare de Déu de Montserrat en aquesta roca. En aquest punt tenim dues opcions, un carrerany ens menaria al coll de Sant Llorenç. Antigament, era un caminoi empedrat que baixava vertiginosament pel cingle d'en Coll, pel pas d'en Termes; naturalment has de tenir la previsió d'haver-hi deixat un cotxe el matí. L'altra opció, la que va als Clots Carbons, és la que escollim, ja que la ruta d'avui és circular, per això giram a la dreta (Est).

Acostam amb el zoom el diminut port, arrecerat per l'inconfusible morro de sa Vaca.

Detall de la zona de la carretera on es va estimbar un autocar el 18 de març de 2007. Segurament és el punt més crític de la carretera, ja que passa per un estret, vora el penyal Bernat.

Ens hem d'enfilar un poc i passar entre penyals, per ses Monjoies.

Torna comparèixer el camí que creuava aquesta aspriva contrada, el qual comunicava Tuent i sa Calobra amb la vall de Bini.

A pesar d'haver-hi algunes fites (sibil·les o monjoies), has de tenir clar on vols anar, puix podries seguir indicacions que no et manarien en la bona direcció.


Espectacular és la vista des d'aquí dalt. La carretera de sa Calobra serpeja cercant el millor traçat per una contrada realment complicada. Hem de reconèixer que Parietti es va lluir, quan projectà el recorregut de la carretera. Les obres començaren el 1928 i duraren uns sis anys. Els veïnats hagueren de fer aportacions econòmiques per tal de solventar els problemes i es pogués dur a terme el projecte.

Ens feim enfora del coll de Sant Llorenç i de les moles de can Palou i de can Termes. Entre les dues moles apareix el coll de sa Mola.

Després de dinar, Francisca Mayol ens donà la sorpresa de treure un pastís i una botella de cava de la motxilla, per a celebrar l'aniversari de Francisca Esteve. A la imatge, n'Antònia prepara la festa.

Per molts d'anys Francisca!!! És tot un plaer caminar al costat d'aquesta joveneta.

Al mateix lloc on dinàrem, ens férem la foto de grup.

Seguim per un terreny que no dóna treva, davant encara a una certa distància tenim ja el puig Major.

Sort que de tant en tant el camí ens facilita donar la passa.

Per culpa d'antics litigis per mor de partions entre les finques es Colls i es Bini, és gravaren unes creus pels penyals que envolten es Clots Carbons.
     A Toponimiamallorca trobam interessant informació sobre aquest tema: «Serveixi d'exemple la següent sentència arbitral de l'onze d'octubre de 1522, estudiada pel pare Rafel a l'arxiu de la casa Torrella.
"En primer lloc, pronunciam, sentenciam i declaram la possessió o muntanya dels germans Aixelons, dita Bini, afrontar d'una part amb una paret que davalla de dalt a baix, això és, que parteix del peu de la muntanya dita el puig de Sant Salvador, que passa, llinyola batuda, a prop de la font dita la font Subauma, i va, dreta llinyola, a afrontar, juxta nostres consciències, a un gran tudossal de muntanya que està damunt la coma de Bini, i després d'aquí se acala baix el peu de la dita muntanya en una creu feta de nou per nosaltres; i d'aquí després va, llinyola dreta costa avall, a una creu feta per nosaltres sobre una gran roca plana; i després va, llinyola dreta, a una creu feta per nosaltres sobre roca, enllà del torrent, feta a mode de cresta; de dita roca o creu, llinyola batuda, costa amunt, a un gran tudossal de roca, on hi ha una creu i una monjoia de còdols i d'aquí després amunt, a una altra creu, sobre una roca plana, que està davant un ullastre gros; i després va, dreta llinyola batuda, a afrontar a un gran tudossal de penya molt alt, al costat dels Clots Carbons, on hi va una altra creu; i de dita creu, llinyola batuda, a una creu sobre una gran roca plana, davant el pla del Puriol; i de dita creu o roca va, dreta llinyola batuda, costa amunt, a una creu sobre una roca gran, a prop d'un pi, i de dita creu o roca, costa avall, cresta, cresta, a un coll mirant de sal buquor on hi ha una creu sobre una roca; i de dita creu, després, llinyola batuda, al cap de la paret dita el Canal, a prop d'un pi."».

Potser ara no veim la importància d'uns metres més o menys d'aquesta terra erma, per aquestes abruptes comes, però per aquelles saons, que s'explotava fins al darrer metre de la finca, devia ser important.


Imatge retrospectiva.

Dalt un penyal hi ha una petita creu metàl·lica, de la qual hem sabut notícies gràcies als amics Encarna Palazón i Fernando Chamorro. El veterà muntanyenc diu: «Tiene una larga historia. Hace muchos años yo era el que dirigía el grupo 'Faltan 5'. Uno de los componentes era herrero y quiso hacer esa cruz para conmemorar que el grupo llevaba cinco años saliendo juntos. Aquel día llevamos arena cemento y paletas para colocarla también venía Luisillo, nuestro compañero. Yo tenía una joyería y llevé una placa grabada por mí en conmemoración. La placa también está en un sitio estratégico debajo de la cruz y casi no se puede leer. Nos costó mucho colocarla y se ennegreció con los años. Es de alpaca, una vez la limpiamos, ese mismo día se cocinaron unos callos con garbanzos allí mismo. Fue una bonita jornada de eso hace ya muchos años». No dubt que va ser una maca jornada, amic Fernando, però cuinar callos per aquestes rodalies...

Instantània del grup 'Faltan 5', presa el dia que col·locaren la creu i la placa (9-11-1997), en homenatge als muntanyencs de Mallorca. (Foto: Deferència de l'amic Fernando Chamorro). 

Després d'aquest interessant incís històric-anecdòtic, retornam a la nostra ruta.

Passam petites zones que semblen clots, amb bruc (Erica multiflora), molt maco quan floreix, la típica vegetació majoritària de les dolines i algun pi. Avançam lentament cap a una clapa de pins.

Les dolines són fenòmens càrstics freqüents en alguns sectors septentrionals de la serra de Tramuntana. Les principals agrupacions de dolines es localitzen als sectors intensament carstificats del terme d'Escorca, devora les muntanyes més altes de la Serra. 
     Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, es Clots Carbons, les dolines de sa Mitjania, les des Castellots (Clot d'Infern, ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx. (Endins, 14-15, 1989).

Resulta increïble trobar restes d'habitatges per aquests encontorns tan abruptes i esquerps, però per aquí, algú s'hi guanyava les sopes.

Passam pel costat d'un dels tres Clots Carbons. Les característiques morfològiques i topogràfiques d'aquestes dolines resulten bastant constants. Es tracta de dolines de fons pla, poc profundes, però amb nombrosos engolidors a les zones més deprimides. En el conjunt dels tres clots (Clots Carbons) es comptabilitzen 16 engolidors. Es tracta d'engolidors terrosos, generalment estrets i impracticables.

La forma dels contorns és variable, havent-hi bons exemples de dolines ovalades (es Clots Carbons) i subcirculars (ses Parades) encara que també n'hi ha d'irregulars, triangulars (Niu des Voltor) o predominantment allargades (es Clots Carbons). 
     Per la seva mida poden ésser qualificades de mesodolines, ja que les dimensions de l'eix major oscil·len entre 70 i 150 metres. La superfície del fons sol ésser de 2.000 a 10.000 m², superant rarament aquesta magnitud.

La majoria de les dolines estan envoltades per extensions rocoses, gairebé intransitables (com es pot apreciar a la imatge), modelades per lapiaz de grans dimensions, i precisament per això constitueixen petits reductes proveïts de sòl, aïllats enmig d'un entorn aspre i àrid, en el que la vegetació aprofita per instal·lar-s'hi.
     El fons està ocupat per un sòl de terra rossa, de caràcter llimós i probablement heretat de climes anteriors, l'estudi del qual està encara per fer; ja que a més a més de les argiles residuals de descalcificació, els aportes eòlics al·lòctons i les pluges de fang pareix que hauran d'ésser tenguts en compte en futures investigacions.

Serpentejant, el camí, ens treu de la depressió formada per aquestes clotades.

Pel que fa a la intervenció humana, és fàcil detectar el gran impacte causat sobre les zones càrstiques de la serra de Tramuntana i concretament sobre les dolines. La reducció de la coberta vegetal d'aquests indrets ha estat provocada, probablement, per una sobreexplotació dels recursos continguts originàriament en aquestes zones i que es desenvolupaven de manera natural.

Topografia de la zona on se situen bona part dels Clots. (Font: Endins, 1989)

Estrats de vegetació que es troben a les dolines. (Font: Endins, 1989)
L'existència d'un estrat arbori extremadament pobre a l'interior de les dolines, i pràcticament absent als seus voltants, fa pensar en una antiga desforestació generalitzada. Aquesta hipòtesi està recolzada per la localització de rotlos de sitja, acompanyats d'altres petites construccions humanes en estat de runes, als redols més plans de certes dolines (Es Clots Carbons 2 i 3, Dolina 2 de Sa Mitjania).

En un dels tres Clots Carbons, a l'assenyalat amb el número 1 en el mapa de la revista Endins, connectam amb el camí de sa Barra.

En aquest punt hem d'estar atents (WP-08), un ramal del camí baixa atansat a la paret d'una cinglera. Nosaltres pujam cap a una paret de pedra en sec, la qual veim més amunt, a la nostra dreta.

Situació del pas.

Vora el pi que deixam enrere hi ha la fita que assenyala el desviament. Des d'aquí podem observar els tres Clots Carbons.

Per aquest portell obert a la paret, passa el camí de sa Barra, el qual ens durà una altra vegada al camí dels Cingles, que discorr a l'ombra del puig Major.
     Si tenguessim un cotxe a mitjan carretera de sa Calobra, pel camí de sa Barra hi podríem arribar. Però aquesta seria una altra excursió.

Marge de sosteniment d'aquest ancestral vial de muntanya, utilitzat abans per comunicar la zona dels Binis amb les cases del Bosc i el camí de sa Calobra passant pels Clots Carbons.

Els nostres avantpassats s'enginyaven per a bastir camins, porxos, parets, marges, amb l'element que tenien més a mà, la pedra. La tècnica, ben senzilla, col·locar les pedres sense cap mena de ciment o argamassa. 

El camí es difumina, l'abandó i la vegetació fan estralls. Tanmateix, la contrada ja ens és familiar, el colossal roquissar del puig Major és inconfusible. També s'entreveu l'alzina Fumadora, per tant estam a pocs metres del camí (WP-09) que ens menarà als cotxes.

Ara ja desfeim el camí que duiem el dematí i tornam passar pel coll des Porxo Esbucat (WP-10), amb una diferència, tenim el cos més atupat.

Na Dolors posa davant el gran massís del puig de Massanella (o puig Major de Lluc).

Ens queda la darrera baixada per arribar a la base del Funicular i donar per finalitzada aquesta magnífica excursió d'indubtable interès paisatgístic, cosa que feim a les 15:54:06 h.


(Els textos que fan referència als clots i dolines els hem extrets de la revista Endins, 14-15 (1989). Àngel Ginés, Lluís A. Fiol, Andreu Pol i Josep A. Rosselló).


______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
  

Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest traç només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
 
Distància aproximada: 9,32 km
Pujada acumulada: 547 m
Alçada màxima-mínima: 813-439
Temps aproximat sense aturades: 4:13 h
Temps total: 6:11:55 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El terreny és de mala petja i molt brut de vegetació. Pot haver-hi problemes d'orientació
Integrants: Francisca Esteve, Francisca Mayol, Antònia Mayol, Teresa, Maria, Francisca Vives, Dolors, Francisco, Toni, Esteve, Miquel, Joan Mesquida i Joan Riera
 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D de la ruta


Manacor, 13-2-2014


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 
  • Endins: Morfologia i vegetació d'un grup de dolines de la serra de Tramuntana (Mallorca). 1989 Angel Ginés, Lluís A. Fiol, Andreu Pol i Josep A. Rosselló.
  • Torrent de Pareis. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reynés.
  • Mapa Tramuntana Nord. 2013-14 Edit. Alpina.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 A. Reynés Trias i V. Sastre i Arrom.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 V.A.

14 comentaris:

  1. ruta dura i elegant, encara que no sigui un lloc per anar amb americana i corbata.
    salutacions Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un relleu mal pla, però per això també ens és tan atractiu.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  2. Un dia per a recordar, i una excursió per a tornar repetir... i el millor de tot; la bona companyia!!
    Bon reportatge Joan!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tornaren, ens varem deixar coses per veure. També es poden fer altres recorreguts.
      Gràcies!

      Elimina
  3. Hola Joan
    Una volta ben agraida. Hi ha tots el ingredients que tant ens agraden... i una mica de dificultat. Tota la zona mereix un seguit de voltes. L'has brodada amb l'informació i toponimia aportada, sense oblidar la fotografia. I he vist que la collada ha augmentat força. Salut per tots Joan i enhorabona per aquesta publicació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, la contrada és perfecte pels aficionats a la muntanya que cercam antics i perduts camins.
      Hi ha gent del grup que va i ve, segons les oportunitats del moment.
      Gràcies per les teves amables paraules, amic Llorenç.
      Salut!

      Elimina
  4. Hola Joan:
    Exigente pero hermosa ruta, que hace tiempo que no hago.
    Y tan bien documentada, como nos tienes acostumbrados.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilo,
      Sí, exigent, en quant al terreny, però no és massa llarga, ni hi ha grans desnivells.
      Gràcies pel seu amable comentari.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Hola Joan.
    En nombre de mis compañeros y componentes del grupo ""Falten 5"" te agradezco la incorporación de tan emotiva foto.
    Esta ruta, en su día elegida por nuestro grupo como la que más sensaciones nos transmitía y en la que como homenaje a todos los senderistas de Mallorca, quisimos dejar constancia.
    Nuestra ruta en la zona, era la siguiente:
    Aparcabamos en la curva de bajada a Sa Calobra e iniciabamos la excursión en el Cami de Sa Barra - Ses Manjoies - Encina Fumadora - Font de Sa Bauma - Pas de S´Argentó - Pas de S´ Estaca - Clots Carbons y regreso por el Camí de Sa Barra.
    Gracias por tu excelente aportación, plasmando y reeditando cada ruta con rigor documental y maravillosa fotografía.
    Fernando Chamorro

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Fernando.
      Un plaer poder incorporar al meu reportatge aquest document gràfic i la seva precisa descripció. Normalment, no es troba la informació que voldriem saber dels elements que sovint trobam per la muntanya, quan ho feim, com és el cas, ens alegram de bon de veres.
      Una bona ruta la que descrius, me l'apunt per a properes sortides per aquesta meravellosa zona.
      Una abraçada, amic Fernando!

      Elimina
  6. Hola Joan,
    Preciosa í exigent excursió que vaig tenir el plaer de recórrer (amb l'ajuda del teu track) no fa gaire amb els companys Fernando i Agustí. Ens va anar molt bé poder llegir aquest documental i veure les fotografies.
    Moltes gràcies per compartir-la.
    Salut i cames.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, m'alegro que et servís d'ajuda el track. El recorregut està fitat, però hi ha altres opcions que et desvien de la ruta. A jo també em va agradar molt la contrada. En altres ocasions repetiré amb algunes variants.
      Gràcies pel teu amable comentari.
      Una aferrada!

      Elimina
  7. Hola Joan, tenim pensat fer aquesta excursió aquesta setmana, la zona dels Clots Carbons no l'he feta per aquesta banda. Faré servir el teu track, crec que ens anirà bé, per aquests terrenys va bé una ajuda extra. Lo més increíble d'aquests paratges apart de les vistes evidentment, és trobar restes de camí i te poses a pensar la duríssima feina que feien els nostres avantpassats. Dóna que pensar i reflexionar, la gent avui en día no és conscient d'aquestes coses. Per això, anar per aquests llocs perduts de la mare de Déu, és com fer un viatge al passat. Gràcies er les teves fantàstiques narracions. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel. Així és, l'extensa xarxa de camins, de diversa tipologia, que trobam per les nostres muntanyes ens fan pensar amb la gran activitat que hi duien a terme els nostres avantpassats. Alguns d'aquesta zona eren vies de comunicació de Tuent i sa Calobra amb la resta de l'illa.
      Salutacions i gràcies pel teu amable comentari.

      Elimina