Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

1 de gen. 2014

87 - Volta per Puigpunyent 26-12-2013

Una maca volta sense complicacions per les rodalies de Puigpunyent, molt adient per a baixar les panxades nadalenques. Dic sense complicacions, perquè tot el recorregut es fa per una variant de la GR-221, o sigui camí públic. Tampoc ens complicarem la vida amb passos ni terreny rocós o de mala petja. Passarem per dues grans possessions, algunes fonts i les restes d'una antiga ermita del s XVII.
     Puigpunyent està situat a la zona occidental de la serra de Tramuntana, té 41,60 km² d'extensió. Galilea és el segon nucli de població.

Deixam el cotxe al coll des Grau (WP-01) (410 m), devers el kilòmetre 4 de la carretera Ma-101 Esporles-Puigpunyent. Segurament és millor iniciar la ruta a Puigpunyent, així ens evitam la darrera pujada a es Grau.
     Travessam la carretera a les 9:38 h i enfilam el camí de sa Campaneta, vora les cases des Grau.

A pocs metres ja topam una primera barrera que podem passar tranquil·lament, sempre respectant els rètols que trobem.

Un rètol ens informa de la privadesa de la finca dels voltants del camí, això vol dir que no es pot sortir del GR, i això que diu que és sa Comuna.

El camí de sa Campaneta té una longitud de 2.660 m i està catalogat com d'interès constructiu.

Ben aviat gaudirem d'unes maques panoràmiques sobre la muntanya de sa Fita del Ram (833 m), sa Mola (719 m) i el pla de Sobremunt.

Tot i que a la segona barrera veim advertències de camí particular i de propietat privada, també n'hi ha un altre de l'agroturisme sa Campaneta, per tant podem passar ben tranquils. Personalment trob a faltar la senyalització del GR-221 (variant C). Algú es pot fer enrere davant tantes advertències.

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de dues fotos, on apareix l'inconfusible silueta del puig de na Bauçana o des Còssil (614 m), com un bony, davant d'aquest, destaca el puig cònic de na Fàtima (472 m), més a la dreta, s'estén cap a la vall de Puigpunyent, la mola de na Costitxa... A l'horitzó, a la dreta, despunta es Galatzó.

Acostam amb el zoom l'imponent puig de Galatzó (1027). Des d'aquí es veu el vessant sud-est (cingle Gran), també apareix el coll des Carniceret. Cap a baix s'estén la vall de Puigpunyent.
 
El camí està protegit per escopidors laterals, a la vorera on el terreny fa escalonada.
 
Una sèrie de parets compareixen a cada banda del camí. A la dreta hi ha una bona vista del barranc que forma el torrent de sa Coma i de la vall de Superna.

Sa Campaneta i la zona marjada, al recés de sa mola de Planícia i la serra des Puntals.

Deixam momentàniament el GR, el qual segueix a l'esquerra en pujada, per acostar-nos a les cases de sa Campaneta. Segurament l'Arxiduc, caminant per aquest camí, ara convertit en GR, es dirigí a aquesta possessió «El viarany baixa a mà esquerra cap a dins una valleta conreada en bancals, que té més amunt els vessants revestits d'alzines. Caminant a l'entorn de la vall hom arriba a la casa de possessió de sa Campaneta, que està davant el peu de l'alta muntanya, però a l'altra banda de la vall».

Des del camí i marjades de sa Campaneta, s'obté una maca vista de s'hort de sa Coma i el barranc homònim. Destaca el penyal de ses Crides (520 m).

Font de So na Jaume
L'Arxiduc continua dient: «El viarany travessa el bosc, on creixen moltes maduixeres i brucs. Enmig dels marges conreats està, sota una volta, la font de sa Campaneta [Font de So na Jaume], de raig escàs, amb un safareig situat més avall. Pel dessota d'aquesta depressió dels vessants, s'estén una petita vall que a dalt es troba encastada per parets rocoses abruptes i pelades, mentre que més avall hi suren frondoses alzines». (Les Balears, 2002).
     Segons Vibot aquest és un del indrets més interessants de la possessió. «La font fou bastida en forma de gran nimfeu. Tant les dovelles com els brancals exteriors, així com els bancs laterals, foren fets de pedra blava de Puigpunyent. Es troba closa per una volta sensiblement rebaixada, amb bancs de pedra adossats als murs laterals i tres franges graonades a la part fonda d'un metre cada una, on a la part baixa neix la surgència. L'interior fou ornamentat amb maquets que tracen formes geomètriques, seguint l'estil de les cases principals». (Les possessions de Mallorca II, 2007).

Font des Beure o des Pi
Unes quantes passes més endavant, a l'esquerra del camí apareix ben integrada en les marjades la Font des Beure (font des Pi o font de ses Cases) (WP-03). El conjunt fou rehabilitat pel capità Barceló.

Mina de sa font des Beure. Una canaleta duu l'aigua a una pica per fer la bugada, a un safareig i a les cases.

El conjunt descrit abans. A l'esquerra es veu la síquia i els rentadors; i a la dreta, el safareig. «L'edifici de sa Campaneta anota l'Arxiduc està enrunat i ara només és un habitatge de pagès. A davant hi ha uns lledoners».

Ens hi acostam! El ca, millor dit, el quissó, avisa l'amo i ens surt a camí. Amb ell arribam a les cases (WP-04).

Sa Campaneta
L'historiador Gaspar Valero ens descriu la façana principal, «aixecada davant una carrereta amb lledoners, presenta un bloc a l’esquerra amb dues plantes d’alçat, amb una finestra a la planta baixa i dues finestres balconeres al primer pis. El portal forà se situa en el bloc central de la façana, amb un mur d’una sola planta; el portal és d’arc rodó amb dovelles curtes; al capdamunt un esgrafiat marca la data de 1769; a l’esquerra hi ha un colcador».
     L'amo en Jaume Pou Reynés, propietari de sa Campaneta, molt amablement ens va obrir la capella. La possessió ha rebut diverses denominacions: el Rafal, Son Balaguer de la Campaneta i finalment la Campaneta. Sobre el topònim Vibot diu: «Amb tota seguretat aquest curiós apel·latiu es deu al malnom que portà durant decennis aquesta branca dels Balaguer». (Les possessions de Mallorca II, 2007).

«A la banda de la dreta, s’hi situa la capella, amb volum constructiu més avançat que la resta de façana i amb l’entrada situada en perpendicular al portal forà, en forma de portal de llinda, amb una claraboia circular al capdamunt. L’oratori privat té com a titular a la Mare de Déu del Carme, advocació relacionada amb el capità Antoni Barceló. L’interior de la capella mostra una coberta amb un tram de volta d’aresta, rivetada de blau i centralitzada per una clau de volta amb el relleu d’una escena pagesa. El retaule, molt remarcable, és d’estil barroc rococó, de finals del segle XVIII, presidit per un pintura que representa la Mare de Déu del Carme». (VALERO).

Dolors posa devora el més gran dels dos lledoners Celtis australis, que presideixen la carrera de la casa. Un arbre singular, catalogat el 07/03/2005. Té uns 18 m d'alçària. El perímetre del tronc és de 4,6 m, i té uns 400 anys.

L'amo en Jaume ens va contar que el capità Barceló (1717-1797) hi feu la darrera gran reforma a les cases, l'any 1769, any en què fou ascendit a capità de navili. El capità Antoni, tragué la patent de cors per defensar-se dels pirates i corsaris. Esdevengué, ja en vida, un personatge mític i llegendari, glosat tant pels poetes populars com pels més coneguts a l'època:


Si el Rey de España tuviera
cuatro como Barceló,
Gibraltar fuera de España,
que de los ingleses, no.
    

Finestra lateral de la capella, amb la típica ornamentació de maquets, coneguda com a brodat de pedra.
     L'observatori meteorològic de sa Campaneta registra les precipitacions més intenses del terme de Puigpunyent: 201 l/m² en 24 h (14 gen 1978); 183,7 l/m² en 24 h (21 nov 1951); etc.

El quintar de l'antiga tafona, presideix la rústica clastra. Encara ara s'hi fa oli, amb una tafona mecanitzada.
     «El 1578 sa Campaneta es denominava lo Rafal de Jaume Balaguer i es valorà en 2.000 lliures. A l’inici del s XVIII, una part de la vall de Superna era ocupada per la possessió de Sa Campaneta de Superna denominada després sa Coma de Superna, que Miquel Balaguer de sa Coma vengué el 1775, per 2.000 lliures, a Antoni Barceló i Pont de la Terra, capità de vaixell. La possessió apareix al mapa de Mallorca del cardenal Despuig, de 1784».    

L’any 1789, J. de Berard cita la finca: «Campaneta: Mediano. Agua y huerto. Del Excmo. Barceló quien lo mejora excelentemente». (Viaje a las Villas de Mallorca 1789, 1983). 
      «Segons l’Amillaramiento de 1855, la possessió era de D. Joan Barceló i Brondo. Es valorà en 2.338 reals de producte líquid, amb una superfície de 32 quarterades. Segons l’Arxiduc, cap a 1880, “la casa de sa Campaneta, amb lledoners al portal, es troba en ruïna i gairebé només serveix per donar aixopluc a un pagès humil” (Habsburg-Lorena, VIII, 366). A principis de segle XX era propietat dels Moragues Monlau, que hi introduïren conreus d’arbres fruiters. Actualment és de Jaume Pou Reynés». (Caires Culturals, 2005).

Les dimensions de l'era de batre denoten la gran producció de gra que devia tenir la possessió.
     L'estructura d'aquestes propietats es va basar tradicionalment en les grans explotacions propietat de l'aristocràcia de Ciutat i que solen ser presidides per casals de possessió de grans dimensions. 

Deixam les cases de sa Campaneta i continuam la nostra ruta. Passam entre les grans marjades de l'hort de So na Jaume i el de sa Coma.

Tornam al punt on havíem deixat el GR (WP-05). Deixam una pista a la dreta (WP-06). Després d'un revolt, apareix aquest magnífic camí empedrat i encaixonat entre parets seques, el qual enllaça sa Campaneta amb el coll d'Estellencs i que fou restaurat per Fodesma.

(Vista retrospectiva).

En aquest tram, la comunió entre marge i camí fou ben resolta i forma un conjunt agradable de veure.

El traçat del bonic camí s'agombola a la complicada orografia del terreny.

Durant unes llaçades, el vial s'arramba als penyals mentre va guanyant alçada ràpidament.

Entre marjades conrades, apareixen les restes d'una màquina de segar, segons en Miquel, 'una mallorquina'. Aquesta tenia la plataforma de ferro, les més antigues eren de fusta. Estaven dissenyades per a deixar el rostoll ben curt.

Un portell dóna pas a la zona de na Jordana.

Una grollera i innecessària fletxa rosa indica el tirany que ens menarà a l'ermita (WP-07).

El tirany volta a l'esquerra, és estret però bastant evident. Molt probable que aquest no fos l'antic accés a l'ermita, puix una paret mitgera barra el pas, la qual botarem per un esportellament. L'Arxiduc cita el caminoi que hi mena, diu: «Darrere de l'edifici de l'ermita el viarany serpenteja per un bosc d'alzines cobertes de molsa, amb un sotabosc format principalment per bruc i llentiscle, però també per molta estepa, càrritx i frauleres».

Passada la paret ja veurem senyals de construcció. El safareig que devien emprar els ermitans i després els pagesos per a regar l'hort, ens queda a la dreta.

A un racó esbaldregat veim el que queda de la Font de s'Ermita.

Ermita de Sant Onofre
Al fons i baix d'unes marjades apareix l'antic edifici en ruïnes de l'ermita de Sant Onofre.

Gaspar Valero ens dóna notícies de l'ermita de Sant Onofre «fou fundada l'any 1660 per l'ermità Jaume Català de Santa Magdalena. L'any 1740 hi residia l'ermità Josep de Sant Antoni, el qual va morir despenyat vora la font de la Replegada, entre l'ermita i Puigpunyent. L'any 1776 el bisbe de Mallorca ordenà l'abandonament de Sant Onofre. No obstant això, l'any 1813, a instàncies del propietari de Son Fortesa, el canonge Príam de Villalonga, l'ermita fou restaurada i habitada per ermitans novament, fins que al 1819 foren víctima d'un violent robatori i poc després abandonaren l'ermita. Posteriorment, el recinte religiós es transformà en cases de conreu, amb una família pagesa que hi treballava. Anys després, també fou abandonada aquesta dedicació pagesa, i començà una ruïna progressiva».

Francesc Llinàs fou un membre d'aquella família que habità i conreà el lloc, diu: Quien firma este escrito tiene la satisfacción de manifestar que ha disfrutado diecisiete años de la casa y del ambiente que rodeaba este paraje solitario, desde 1917 hasta 1934, cuando mi familia cultivó estas tierras cercanas a la ermita. Desde el inicio de Sa Riera veía formarse las "torrentades d'aigua" que iban a parar al "Salt de Son Fortesa", donde comienza oficialment este torrente.
     Durante el día teníamos una señal segura para saber cuando era mediodía, la hora de la comida. En el peñasco conocido como "Es Puntal", a las doce en punto se formaba una estela de sol en una sombra cuadrada, conocida como "S'estel de migdia". Nadie sabe los millones de años que lleva funcionando este reloj natural de sol, ni los millones de años que continuará, inalterable». (Puigpunyent. Pobles de Mallorca, 1988).

L'oratori fou desmuntat, conservant respectuosament el retaule la noble família Villalonga, el qual consistia en un tríptic on figurava Sant Onofre, Sant Antoni Abad i Sant Pau. La campana està instal·lada des de llavors a la casa de la possessió de Pagos, de Porreres i Villalonga, propietat de les senyores Villalonga Blanes. L'utilitzen per avisar als treballadors quan la taula està parada i el menjar llest. (Llinàs, 1988) 

El senyor Llinàs descriu aspectes de l'ermita: «En el techo situado cerca del portal de la casa hay un agujero redondo: a través del mismo se deslizaba la cuerda de la campana. También había una polea de madera, clavada en un madero. Era la polea de la lámpara, a la cual colgaba una sencilla jaula, con una "cadernera" dentro. Justo cerca del portal, a la derecha, había una pileta de piedra rojiza, para el agua bendita».

Valero segueix dient: «Les restes de l'edificació han perdut tot caràcter religiós. Les ruïnes actuals permeten descriure un edifici de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. La façana principal està orientada al sud-est i presenta tres portals de llinda; els dos de la dreta són de pedra arenisca i el de l'esquerra, de llinda de fusta. L'alçat és de dues plantes, avui gairebé completament derruïdes. Envolten les ruïnes marjades abandonades, amb figueres i un cirerer vora la casa; cap a l'est hi ha restes de solls i corrals».
     Pels voltants de l'ermita se situen les restes prehistòriques anomenades ses Parets des Moros.

L'ex-ermita de Sant Onofre reconvertida en casa de possessió. (Font: Corpus de Toponímia de Mallorca, 1986).

Deixam enrere l'ermita i prosseguim. Hem tornat sobre les nostres passes al camí principal, al costat del qual s'obre aquesta olla de forn de calç.

En aquest punt, en el Trescollat, enllaçam amb el camí Vell d'Estellencs, on trobarem indicadors i un panell informatiu (WP-09). Tenim l'opció de pujar a guaitar al coll d'Estellencs per allargar un poc la ruta.

Seguim el nostre camí, ara ho feim pel costat d'una gran paret seca que separa el pinar del bosc d'alzines.

Al final de la paret s'obre un portell pel qual el camí volta a l'esquerra. Veim una gran obra de paret marjada. El camí sembla una torrentera, l'aigua corre per tot arreu.

Situats a l'altra part de la depressió on està situada l'ermita, contemplam es Serral i els pendissos dels Puntals revestits a la part alta per alzines.

Avançam pel camí Vell de Puigpunyent-Estellencs, camí públic. Sortim de l'alzinar i entram a la zona on s'ubiquen les cases de sa Muntanya, pertinença de la possessió de Son Fortesa.

En una cruïlla de camins (WP-10), apareix a la nostra dreta, sa Carbonera. Com el mateix nom indica un magatzem de carbó, on el senyor de Son Fortesa guardava la part que li corresponia de l'acord que feia amb els carboners. El camí que discorre part damunt d'aquesta construcció mena a la coma d'en Martí Esteve. 

Un altre camí mena a la casa de sa Muntanya. Tot i que està en ruïnes paga la pena arribar-hi, veurem coses interessants

Curiosa rebranca i dentell d'un portal secundari d'aquesta rústica construcció.

A la façana s'observen uns ben elaborats permòdols de pedra viva picada.

El segon aiguavés de la casa alberga una antiga tafona. A la imatge d'en Miquel, destaca el trull, bàsicament format per l'arbre, el rutló, la sumola, els volsosos, l'escarsa, la jàssera, la tremuja, la perxa, la contraperxa, el braç i el collferro.
     L'aigua pel funcionament de la tafona era subministrada a través d'un safareig exterior, annex i perpendicular, provinent de la font de sa Muntanya. 

La premsa i la pica. (Foto: Miquel).

Sa Muntanya
Aquesta propietat rústica està situada entre Son Fortesa, sa Cova, sa Boal de ses Fonts i s'Ermita. Presenta esbaldrecs i algunes ensulsiades de teulada. Per la contrada s'ubiquen les restes prehistòriques de sa Casa des Moro.

Una marjada més avall, ben davant de la casa, se situat el pou mare de la Font de s'Albelló.

Una altra marjada més avall trobam un segon pou, aquest més petit. La font, segons l'amic Andreu Morell, és de tipus 'qanat'.

La casa de sa Muntanya vista des del camí.

Font de s'Albelló o de sa Muntanya
Just a la vorera del camí, a l'endret on vaig copsar la foto anterior, cau el sobrant de l'aigua de la font de s'Albelló. L'aigua que s'aprofitava corria per una síquia fins el gran safareig de Son Fortesa.

Síquia-abeurador de la font de s'Albelló, situat davant sa Teulera (WP-11). L'Arxiduc cita aquesta petita terrisseria. La coma de s'Aigua a mà dreta de la imatge s'escorre en direcció a la depressió des Salt.

Sa Teulera Vella
Del petit edifici de sa Teulera, és destacable el forn construït amb toves. L'activitat s'abandonà a la dècada dels anys 40 del s XX. L'Arxiduc cita aquesta petita terrisseria. Ben davant se situa la síquia-abeurador que recull l'aigua de la font de s'Albelló.

La canaleta està formada per unes peces de mares tallades a mà, muntades sobre una paret en verd.

Sa Creu de s'Ermità
La creu de ferro, amb extrems trevolats i peu de pedra motllurat, commemora el lloc on va morir despenyat l'ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l'any 1740, el qual vivia a l'ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la Font de sa Replegada.
     Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d'abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l'alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici.
     Trobam al BSAL (1939-1941, tom 28, p 235) una ressenya que fa referència a aquest fet:
«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».
El nostre pas crea expectació i indiferència, a la vegada.

El safareig de Son Fortesa, un temps emmagatzemava l'aigua de la font de s'Albelló. Aigua que feia moure un molí. Ara, a pesar d'alguna reparació d'urgència, s'ha fet malbé. 

(Vista retrospectiva). Deixam un ramal del camí a la dreta que va a les dependències agrícoles (WP-12) i un altre a l'esquerra, que és el camí des Salt de Son Fortesa, pel que s'intueix, una bella raconada, amb grans arbres i vegetació esponerosa i, on hi havia un molí d'aigua. «La deleitosa cascada de Salt de Son Forteza». (Piferrer y Quadrado, 1888).

Es Salt
Gravat de l'Arxiduc, aparegut a Die Balearen (ca. 1884). «[...] al fons de la valleta, a l'indret on una riera que davalla remorosa troba una clotada en el seu camí, hi ha el Salt. Al començament d'aquesta vall paradisíaca es troba la casa de l'hortolà». (Les Balears, 2002).
     Es Salt és una cascada natural, situada en el comellar de sa Parra, que alimenta el naixement del torrent de Sa Riera. L'abundància d'aigua, la topografia agresta i la bellesa de l'indret estan a l'origen de la construcció del jardí d'es Salt de Son Fortesa. L'espai està tancat i totalment delimitat per parets de marge. El jardí es desenvolupa en una marjada superior. S'hi accedeix per un portell tancat amb barrera que mostra la data 1810. (CPH).

Son Fortesa
La gran possessió de Son Fortesa està situada entre la vila de Puigpunyent, el terme de Calvià, el terme d'Estellencs, la vall de Superna i el camí de Puigpunyent a Esporles.
     Tornam acudir a Valero per a saber algunes dades històriques i constructives d'aquestes cases: «Les cases de Son Fortesa tenen una base de planta quadrangular que configura quatre volums distribuïts al voltant d'una clastra centralitzada. La façana principal, orientada al nord-est, s'aixeca davant una carrera, ocupada per grans plàtans i alguns lledoners; aquesta esplanada es manté a gran altura gràcies a un enorme marge de sosteniment. La façana presenta un alçat de dues plantes, amb tres grans portals d'arc rodó. El portal forà és el central, que és adovellat i es troba coronat per un gran escut amb les armes de la família Mir. Els portals laterals tenen els brancals i l'arc encoixinats i es troben coronats per frontons triangulars amb piràmides amb bolla. El portal de la dreta comunica amb la capella, i el de l'esquerra amb les estances dels senyors. El pis superior té set finestres quadrangulars. La façana lateral, orientada al sud-est, té tres plantes d'alçat abocades sobre un desnivell escalonat en marjades.

Pel que fa a les dades històriques, l'any 1450 trobam documentada la possessió de Son Fortesa en propietat de Berenguer de Tagamanent, de qui passà als seus hereus, cognomenats Zaforteza-Tagamanent. A principis del segle XVII la trobam en mans del ric propietari Joan Mir i Ramis. La seva filla, Onòfria Mir i Morrelles es casà amb Príam de Villalonga i Brondo, i la finca restà com a patrimoni de la família Villalonga-Mir. L'any 1990 era de Felip de Villalonga i Fuster de Puigdorfila».
     El 1863, tenia 842 quarterades. L'estiu del 1990, hi va fer una estada el príncep de Gal·les. (GEM).

El camí dissenya un revolt a la dreta el qual discorre entre el torrent de sa Riera i arbres fruiters, des d'aquí podrem observar la façana sud-est i les marjades d'alta qualitat del Racó de s'hort de Son Fortesa. Aquest conjunt, reformat el 1903, té un possible origen al s XVII.

Sa Riera
Sa Riera neix al vessant de xaloc des Puntals. Davalla pel comellar des puig de sa Parra i s'endinsa a la vall de Puigpunyent, tot passant per la possessió de Son Fortesa, dins els terrenys de la qual transcorre per un desnivell, anomenat es Salt. El curs té un recorregut de 23,5 km de longitud i 59,5 km² de superfície de conca. (GEM).  

Ens feim enfora de les cases de Son Fortesa, tot i que encara destaquen a l'horitzó. Una llarga teringa de polls i oms, arrenglerats al costat del camí, donen un aspecte de senyoriu.

Apareix al nostre abast, la vila de Puigpunyent (creuer carretera Esporles, WP-13), dita així pel proper i punxegut puig de Galatzó, anomenat a l'edat mitjana entre altres variants podio pungenti. A més presideix l'escut oficial. Binimelis (1593) anomena aquesta població de dues maneres: Puigpuñent i Perpunchent.

Dins el clot de Puigpunyent
hi tenc sa vida tancada
i llavors s'enamorada
des de que d'allà estic absent. 
 
Es Pou Nou
Cercant un lloc on dinar arrecerats del vent gèlid, baixam a la plaça de l'Ajuntament. Es Pou Nou se situa dins el territori conegut històricament com es Camp Franc. Es troba cobert amb una capelleta o cúpula de secció circular, amb un paretó amb una filada de pedra viva a la part frontal per treure aigua.

Per acabar l'excursió haurem de tornar al coll des Grau on tenim el cotxe. Per això enfilam la carretera d'Esporles, pel carrer des Garrover de ses Sabates.

El Garrover de ses Sabates és un arbre catalogat, rep aquest nom ja que: «Es de Superna, possessió que hi ha més amunt, com anaven a Puigpunyent, se posaven ses sabates en esser en aquest garrover, i, en tornar-se'n, les se llevaven de bell nou, per no espellar-les». (Un altre tresor en es Puig de na Fàtima, rondalla d'Antoni Maria Alcover, tom XXIV).
     Gabriel Frau Gomila em fa la següent puntualització: «La història que comentes sobre el Garrover de ses sabates, és poc més o menys com dius, tot i que no és que es llevassin les sabates, és que se les canviaven per les més noves o les més velles, segons anessin o venguessin. No anaven descalços. La curiositat que esmentava és que aquest no és l'autèntic Garrover de ses sabates. L'original es trobava a pocs metres del que és ara la residència de la tercera edat, i és per allà on passava l'anterior camí de cap Es Grau. La carretera actual fa un revolt, d'entrada a Puigpunyent, que abans no hi era.
Tot i això, lo cert és que la història que s'explica és tal i com tu l'has narrada, i tothom te dirà que aquest és l'autèntic Garrover de ses sabates. I jo no ho sabria si no m'ho hagués explicat el propi D. Francesc Llinàs, de s'Ermita, que tu mateix anomenes a altres paràgrafs de la vostra excursió, i que fou rector de la parròquia de Puigpunyent durant molts d'anys, i professor meu de Llatí
».

Abandonam l'asfalt cada vegada que tenim ocasió d'agafar el camí Vell, així adreçarem camí (WP-14), el qual discorre pels costers del puig de na Fàtima. Assegura la llegenda que na Fàtima era la filla d'un rei moro. Des de la cova que duu el seu nom els dissabtes de Sant Joan hi baixaven un bou per adorar-lo. Conten que li posaven espelmes a les banyes i li oferien sacrificis. (Guia aèria. Mallorca poble a poble, 1997).


Aquest darrer tram de camí de ferradura ens plantarà pràcticament al coll des Grau.

Assolim els darrers revolts del camí Vell, el qual, s'estén ara, per la vessant de ponent del penyal des Grau.

A les 15:11 h acabam la caminada al coll des Grau. Dia 29 tornàrem fer l'excursió amb el grup, amb alguna variant. Pujàrem fins al coll d'Estellencs i ens apropàrem al pas de sa Rata (es Puntals).

Una altra bona opció seria fer la ruta a l'inrevés, començar a Puigpunyent en direcció a Son Fortesa, pujar fins al coll d'Estellencs a contemplar el paisatge del Galatzó i d'Estellencs, i després anar a dinar a l'agroturisme de sa Campaneta (s'ha de comanar amb antelació), on na Joana prepara un arròs brut i uns escaldums que compensen la caminada. La tornada a Puigpunyent, si fa no fa, tot és baixada.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Puigpunyent
Distància aproximada: 13,69 km
Pujada acumulada: 536 m
Alçada màxima-mínima: 637-212
Temps aproximat sense aturades: 4:06 h
Velocitat mitjana: 2,8 km/h
Temps total:  5:33:13 h
Ruta circular:
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: Si es deixa el cotxe a Puigpunyent, s'evita la pujada a es Grau al final de l'excursió
Integrants: Dolors i Joan (dia 26) Francesca, Margalida Febrer, Margalida Roman, Dolors, Xisco, Toni, Joan Mesquida (fill), Joan Mesquida, Esteve, Miquel i Joan Riera
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Sud E-25, amb els punts principals
   
Desnivell, velocitats i distàncies aproximades



Manacor, 1-1-2014

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  
  •  Les possessions de Mallorca II, 2007 Tomàs Vibot.
  • Grup Segall. Caires Culturals. 2005 Gaspar Valero.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca. (1595) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Barceló. Sus luchas con ingleses y piratas berberiscos. 1941 Francisco Ferrari Billoch.
  • Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.
  • Puigpunyent. Pobles de Mallorca. Núm. 64. 1988 DD.AA.
  •  Catàleg Municipal Patrimoni Històric Puigpunyent. 2012.

16 comentaris:

  1. Maca de veres sobre tot si se visiten es raconets mes amagats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, és clar, sinó es molt curta. Ideal per quan no fa massa bon temps.
      Felicitats per aquest nou any!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Bonito paseo, tan magníficamente documentado, como ya nos tienes acostumbrado.
    ¡¡Feliz 2014!!
    Un afectuoso abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, sí que ho va ser. No esperava veure tantes coses interessants.
      Gràcies per comentar.
      Bon any nou!!!
      Una abraçada!

      Elimina
  3. un passeig molt agradable que fa temps vaig fer, pràcticament igual, però documentat com és d'esperar.
    una abraçada Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, has baixat mai pel coll de sa Senyora? Volia fer una circular pels Puntals.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada i bon any!!!

      Elimina
  4. Hola Joan
    Al febrer del 2009 vaig passar per aquest coll, en el Blog (2010- juliol), tinc penjada una ruta per es Puntals de Planicia, partint i finalitzant en es Coll des Grau, que passa pel Coll de sa Senyora. Vam accedir a es Puntals pel Pas de sa Rata, vam recórrer la Serra des Puntals i vam devellar per un bonic camí de ferradura fins a es Coll de sa Senyora, després entrarem a Son Balaguer, lluny de les cases, per accedir a Sa Campaneta. No tinc la ruta de GPS, però crec que tu, estudiant la descripció no tindràs problemes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Arnau, ho miraré. Volia fer exactament aquest recorregut per acabar a sa Campaneta i dinar allà.
      Salut!

      Elimina
  5. Hola Joan,
    Férem aquest bonic recorregut començant a Puigpunyent i a l'inrevés. Amb aquest bon reportatge documental i fotogràfic, m'ha agradat reviure'l. Enhorabona!
    Salut i un bon any ple d'excursions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      No coneixia la contrada i ens va agradar força. Va ser una aproximació als passos de sa Rata i de s'Encletxa, per a pujar als Puntals.
      Gràcies pel comentari.
      Bon any nou, una abraçada!

      Elimina
  6. Hola Joan
    Donar-te l'enhorabona per aquest preciós i ben documentat itinerari. Tota la informació aportada és força interessant i enriqueix molt el recorregut. Aquestes moles i voltants donem per molts i variats itineraris. He vist que demanaves informació del coll de sa Senyora. Noltros férem un recorregut semblant al que anomenes (es Grau, pas de s'Enquetja, serra des Puntals, coll de sa Senyora, sa Campaneta), i en tenim la corresponent presentació (2012.12.07 SERRA DES PUNTALS). Si encara estas interessat te la puc fer arribar i el track també.
    Au idò Joan, bon 2014 i salut, per fer camí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Llorenç,
      Gràcies home per les teves paraules d'amic. Doncs sí que m'interessa la informació sobre la baixada cap al coll de sa Senyora, t'ho agrairia!
      Bon 2014 i salut per a gaudir de la nostra Serra.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Encantada d'haver visitat el vostre blog. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Teresa, gràcies per haver-hi guaitat. Esper que no sigui la darrere vegada.
      Salutacions cordials.

      Elimina
  8. Hola Joan.
    M'ha encantat llegir la teva crònica d'uns indrets que conec des de petit i on he tengut ocasió de passejar i, inclòs, jugar moltes vegades. Som puigpunyentí. La teva documentació sobre ubicacions i nomenclatures és prou correcta, però voldria anotar un petit detall, sense cap importància però d'una certa curiositat. La història que comentes sobre el Garrover de ses sabates, és poc més o menys com dius, tot i que no és que es llevassin les sabates, és que se les canviaven per les més noves o les més velles, segons anessin o venguessin. No anaven descalços. La curiositat que esmentava és que aquest no és l'autèntic Garrover de ses sabates. L'original es trobava a pocs metres del que és ara la residència de la tercera edat, i és per allà on passava l'anterior camí de cap Es Grau. La carretera actual fa un revolt, d'entrada a Puigpunyent, que abans no hi era.
    Tot i això, lo cert és que la història que s'explica és tal i com tu l'has narrada, i tothom te dirà que aquest és l'autèntic Garrover de ses sabates. I jo no ho sabria si no m'ho hagués explicat el propi D. Francesc Llinàs, de s'Ermita, que tu mateix anomenes a altres pàrrafs de la vostra excursió, i que fou rector de la parròquia de Puigpunyent durant molts d'anys, i professor meu de Llatí.
    M'ha encantat reviure aquests indrets que tants d'anys fa que no trepitj.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gabriel.
      Molt agraït per les teves amables paraules. Són molt ben arribades les teves puntualitzacions, i amb el teu permís així com dius ho posaré. Jo només vaig fer transcriure un fragment d'una rondalla. És normal que si va desaparèixer el garrover autèntic, hagin situat la llegenda a un altra arbre, així, al manco l'anècdota perviu.
      Gràcies a gent com don Francesc moltes d'aquestes històries no es perden.
      Salutacions!

      Elimina