18 de des. 2013

86 - Puig de Bàlitx i les coves des Migdia i de s'Illeta, pels passos de s'Heura i d'en Barona 15-12-2013

Aquesta ruta circular és molt completa i gens avorrida. Els dos passos: el de s'Heura i el d'en Barona; les dues coves: la des Migdia i la de s'Illeta; i les fantàstiques panoràmiques que s'albiren des del cim del puig de Bàlitx, fan d'aquesta excursió un agradable passeig per la 'Costera Petita'.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

Deixam els cotxes a la plaça dels Reis de Mallorca, del Port de Sóller ( WP-1) i començam a caminar a les 9:14 h pel costerut carrer de Bèlgica, el qual ens llevarà el fred ben aviat. En el primer revolt deixam la carretera de la urbanització de la torre Picada per la dreta, pel camí de s'Illeta.

Passam per es Molar i es Figueral. Deixam a l'esquerra aquesta rústica casa i assolim el coll de s'Illa, on tenim l'opció de visitar la torre Picada (1614-1622) i la zona de ses Puntes. Avui no ho farem puix tenim una bona ruta per davant.

Sense voler, tanmateix la vista va al penyal Bernat de s'Illeta, un isolat penyal inclinat que desafia la gravetat.

«El penyal Bernat apunten els germans Sastre és un estaló impressionant, decantat dels cingles del puig de Bàlitx i amb una verticalitat fàl·lica; fins i tot, amb aparença d'inestabilitat. Hi ha diverses interpretacions sobre l'etimologia o origen de tal denominació. Es creu que 'bernat' vendria de 'vernat', sol, separat, i l'expressió 'cavall bernat' derivaria de 'carall vernat' o 'carall armat', fent referència a un membre viril erecte».

A la vista enrere de la costa, destaca la torre Picada i sa punta Llarga. Es Pinarol cobreix de verd la zona. A la riba hi ha ses Cambres, es Codolar...
     «A poco trecho de dicha torre se sigue el desembarcador llamado el Coll de la Illa, que es el lugar donde desembarcaron los Corsarios Argelinos en el año 1561 [11 de maig], y corrieron toda la villa de Sóller, y no les sucedió bien, porque fueron vencidos de los de Sóller [...]». (Binimelis, 1595).

Passam per sota el penyal Bernat i entre diverses construccions «antigament ocupades per petits propietaris pagesos i avui convertides sovint en cases de segona residència. La primera casa que es fa present és Cal Canonge, a la dreta del camí [...] Un poc més endavant de Cal Canonge, entre pins i oliveres, arribam a un redol de construccions, com Can Casesnoves, a la dreta, i Ca l'Americà, a l'esquerra». (Camins i paisatges, 1992).

Deixam el camí de carro i pujam pel bell camí de ferradura, el qual passa vora la casa del Sementeret (WP-2), llarguera i d'una sola planta. A davant la casa se situa una pica de pedra i un petit rentador.

Imatge retrospectiva.
     Segons Rullan (1785), durant les pestes de 1475 i de 1652, aquests terrenys de la Illeta foren destinats a zona de quarantena per controlar les persones que havien estat en contacte amb els empestats o sospitoses de patir la malaltia. En aquest sentit, cal recordar que la terrible pesta de 1652, que provocà més de mil morts només a Sóller, inicià els seus estralls a Mallorca amb el desembarc d'un vaixell contagiat procedent de Barcelona a les Puntes; les primeres víctimes foren el talaier de la torre Picada i la seva família, als quals seguiren gran part dels habitants de la Illeta i de la Figuera. (Valero, 1992).

Ens surten a camí la casa de can Joan de sa Dida, situada molt a prop de la del Sementeret. (Imatge del capvespre, quant tornàvem).
     Valero ens descriu la casa que... «ha estat reformada recentment. El parament que dóna al camí s'aixeca sobre unes roques naturals, i s'hi destrien cinc petites finestres i un portalet de llinda de fusta. La coberta és d'un aiguavés. El portal forà es localitza a la façana est, a l'altra part del portell d'entrada, fora del nostre domini visual, i sota una porxada amb una esplanada. El voladís d'aquesta mateixa façana de llevant mostra unes interessants teules pintades».
     La GEM situa aquesta propietat entre es Sementeret, s'Illeta de can Gordo, el Pi del Rei Moro i Bàlitx.

A uns cent metres de can Joan de sa Dida, trobam la casa de ca ses Bales. Destaca, al seu costat, la cisterna amb coberta de cúpula. Aquesta casa encara conserva restes d'una petita tafona, testimoni de la tradició olivarera de la zona de s'Illeta i de tota la vall de Sóller.

Situació aproximada del cim del puig de Bàlitx (579 m) i el pas de s'Illeta
Passat la casa de ca ses Bales, podrem veure els estimballs del puig de Bàlitx i per on haurem de baixar el capvespre, pel pas de s'Illeta.


El camí de s'Illeta acaba a la barrera de s'Illeta de can Gordo (o de can Verí). Un botador metàl·lic ens permet passar (WP-3) (200 m). A l'altra part, un camí continua fins a s'Illeta de can Gordo, propietat rústica situada entre ca ses Bales, can Joan de sa Dida, es Pi del Rei Moro i la font des Freu. En aquest punt ens desviam a l'esquerra d'una caseta (motor d'aigua), i continuam pel camí de ferradura des Joncar.

El camí està senyalitzat amb punts de pintura i fites. Passa per una zona d'avencs i encletxes, una torrentera amb grans blocs de pedra i alguns rotlos de carboner. Deixam a mà esquerra (WP-4), vora un rotlo, un tirany que baixa a la riba i a la font des Joncar.

De cada vegada, el camí és més precari, en alguns punts es converteix en una estreta cornisa, «un camí que avança penjat entre mar i cel, encinglat per un coster amenaçat per la inestabilitat del seu sòl i de les roques superiors, cosa que pot resultar perillosa». (Valero, 1992). 

Passam entre pins molt inclinats, amenaçadors, els quals han arrelat en un terreny molt rost i inhòspit.

Haurem de fer alguna grimpada per assolir els peus de l'espectacular penyal Bernat, la imatge del qual ha dominat la vista durant bona part de la ruta. 

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies, on apareix l'imponent penyal Bernat des Joncar (279 m) o de cala Ferrera (Arxiduc).
     L'Arxiduc cita la font que hi ha per la contrada: «Al costat, entre les roques esllavissades al peu del segon penyal Bernat [des Joncar], es veu una font d'aigua molt bona, anomenada la font des Joncar, que raja avall entre joncs solitaris». Més avall se situa la cova des Pujador.

Coll de cala Ferrera (o de na Cordellina)
Una paret seca tanca el coll de cala Ferrera o de na Cordellina (WP-5) (226 m). Per a prosseguir la nostra ruta caldrà arribar-hi i botar-la. Cosa que feim a les 10:55 h.

Situació del pas de s'Heura i la ruta aproximada que seguirem
En el coll de cala Ferrera deixam enrere la costa i se'ns obre una nova panoràmica cap a l'interior. La vista s'escampa fins al puig Major i el penyal des Migdia. A l'esquerra s'alça na Seca. El torrent de na Mora (o de Bàlitx) solca la contrada i separa els termes de Sóller i Fornalutx. 

Arrib a la base de la paret on comença el pas de s'Heura (WP-6) (179 m), el qual es troba ben senyalitzat. Del coll aquí hem tardat 18 minuts. Per arribar-hi, un tirany ben evident i fitat ens facilitarà la tasca.

Abans d'iniciar el pas, esper els companys que van arribant. La davallada pel comellar de cala Ferrera creua un carritxar on podrem veure algun rotlo de sitja i alguna barraca o antic porxo.

Pas de s'Heura
Faig passar n'Esteve davant per a la fotografia. La referència d'una persona dóna una idea més clara de la dimensió de la providencial cornisa, la qual podrem recórrer sense grans complicacions.

La cordada ascendint pel pas. (Foto: Bàrbara).

Na Bàrbara i en Bingo iniciant el pas que un dia era dominat per una heura, ara desapareguda, segurament fruit d'algun incendi. L'Hedera hèlix és una planta de la família de les araliàcies. És perenne, de soca gruixuda i tiges sarmentoses i enfiladisses, que s'aferren per les roques, murs i soques dels arbres, amb unes petites fibres radiciformes.

La ruta volta a la dreta i ens obliga a fer alguna nova grimpada i algun passet.


El paisatge que travessam és dur i el terreny de mala petja, sort que les panoràmiques són de primer ordre i recompensen l'esforç.

A l'esquerra de la imatge apareix el coll de Biniamar (o de Miramar), entre na Seca i la muntanya de Moncaira. Aquest esponerós pi, que s'alça sobre el rellar, deu ser el pi del Rei Moro que apareix en alguns mapes?

Hem de superar algun graó de roques...

i alguna petita escalada.

Na Seca
Torre de na Seca. «Aquesta construcció és a 515 metres d'altura, en terres de Bàlitx d'Avall, just damunt la partió entre els termes de Fornalutx i Escorca. No és una torre de defensa, sinó que formava part del sistema de senyals ideat per J. Binimelis, i es comunicava amb focs, de nit, i fums, de dia amb la Torre Picada, amb la Torre des Forat i amb la Torre de sa Mola de Tuent». També s'anomenada 'Atalaya de la Secha', 'Torre de la Seca' o 'Torre Seca de Sóller'. (Les torres d'Escorca, 1998).
     «La muntanya on hi ha la torre diuen Ordinas i Reynés, és un lloc de guaita excepcional, característica prou coneguda per les autoritats molt de temps abans de construir-la. Un bon exemple el trobam l'any 1538, quan al mes d'agost el lloctinent manava que per les noves de les fustes que diven son fora de Alger, que posem guardes extraordinàries per alguns llochs marítims sospitosos com es el coll de Biniamar».

L'alçada ens permet veure el tàlveg del torrent de na Mora, el qual s'obre pas entre el penyal Bernat des Joncar i na Seca (o morro de cala Roja), on... «Pel tall del torrent de Bàlitx s'hi pot entrar navegant un tros com en una mena de cala fonda i estreta. Quan s'hi està dintre, es veuen les abruptes parets a cada banda i no es torna a veure el mar des de cap indret. Al fons hi ha una petita platja d'arena i, com que l'aigua és molt profunda, es pot navegar fins a la platja. En dies bons d'estiu és un vertader luxe». (Les Balears, 2002). 

El terreny s'endolceix i apareixen les primeres marjades i el magnífic camí que hi mena.

Passat un collet, el camí, ara planer i amb lleugera davallada, travessa una zona de marjades. La vista s'escampa per la pregona vall de Bàlitx i les muntanyes que l'envolten. Així arribam al pla d'en Mateu.

Consultant la cartografia amb na Bàrbara.

El massís del puig Major i el penyal des Migdia, vists des d'aquí tenen un aspecte imponent. 

Desembocam a una pista moderna (1991), emperò preferim caminar per l'antic camí empedrat cap a sa Tanca des Bous. Segons el mapa Alpina la pista s'acaba, però un tirany fitat, que va en direcció contrària a la que duim nosaltres, arriba a Bàlitx d'Avall.

El preciós caminoi passa vora aquesta bassa...

...situada al costat del curiós pou de sa Tanca des Bous.

Sa Tanca des Bous
«La Tanca dels Bous diu Valero representa el punt de referència més important del vessant de llevant del puig de Bàlitx. Constituïa una modesta explotació agrària i ramadera inclosa dins la propietat de Bàlitx d'Amunt. La dedicació ramadera queda ben explícita amb el mateix nom [...] Aquesta dedicació a la ramaderia bovina era combinada amb el conreu de cereals i amb la recol·lecció d'oliva.
     L'humil edifici no és gaire més ric que una barraca de roter o que un porxo de collidors d'oliva. Es troba orientat cap al sud-est i té planta rectangular dividida en tres estances. El portal forà, l'únic de la construcció, apareix al bell mig de la façana i té llinda de fusta. Aquest portal dóna accés a l'estança central, usada com a habitatge humà; l'angle del fons de la sala, a la dreta, és ocupat per una foganya; rere la porta, encara es veuen les restes d'un gerrer; el sòl està empedrat amb lloses. A la dreta, una petita porta permet l'ingrés a la segona estança, actualment amb la coberta esfondrada i amb un petit finestró a la paret que tanca el lateral nord. La tercera estança, a l'esquerra, es destinava a la bístia, i encara presenta una menjadora.

Adossada a aquesta darrera cambra, formant angle recte amb la façana principal, apareix un forn de pa. La coberta és d'un aiguavés, amb teules; es troba en mal estat, fins a tal punt que ja comença a esfondrar-se».
     (Aquesta descripció fou publicada el 1992 a l'obra Camins i paisatges. Actualment aquesta edificació presenta un estat molt millor que el d'aleshores).

     Fins i tot el pare Ginard, al seu Cançoner popular de Mallorca recull una glosa que fa referència a aquest remot lloc:

A dins sa Tanca des Bous
oliva de dalt coïa.
Qualque olivera hi havia
que, p'es cappares, tenia
unes olives com ous.   
      
Ben davant de la casa hi ha un corral i una curiosa barraca, la qual aprofita un buit d'una gran roca.

Bàlitx d'Enmig i el puig de sa Bassa (819 m) (o sa Comuna de Fornalutx) a contrallum. Aquestes antigues cases s'estan restaurant, després d'haver estat abandonades durant molts d'anys.

Deixam una desviació (WP-7) (397 m) que mena al camí de Bàlitx d'Enmig i d'Avall, després toparem unes barreres, passades aquestes hem de girar a la dreta (WP-8) per pujar al puig de Bàlitx.

A la nostra esquerra apareixen les cases de Bàlitx d'Amunt. «Possessió amb oratori privat, situada entre Bàlitx d'Enmig i sa Font des Salt. Registrada en el Llibre del Repartiment com a alqueria Baalichi. Documentada, el 1311, com a Valig o Balitx. De la importància que tenia en el s XVII, en dóna idea el fet que, el 1625, estava valorada en 7.000 lliures, quan sa Dragonera estava valorada en 360 lliures, Son Torres en 5.700, Escorca en 4.800, Binifaldó en 1.200, Son Balaguer de Banyalbufar en 3.200, Pedruixella en 6.000 i Son Vic de Superna en 8.000». (GEM). Una cançó popular situa per aquestes contrades La mort de na Margalida.  

S'acaba la pista i comença un tirany fitat (WP-9).

Cova des Migdia
A les 13:14 h. arribam a mitjan coster, on apareix la boca de la cova des Migdia (o des Coloms) (WP-10) (489 m).

Un camí escalonat permet baixar-hi còmodament.

La cova ens recorda l'avenc de Son Pou, però de dimensions reduïdes. Al centre s'aixequen aquestes boniques formacions. Segurament creades abans d'esfondrar-se el sòtil i obrir-se el gran forat per on avui es pot baixar. 

Hem de respectar les formacions d'aquestes cavitats, per senzilles que siguin, és un patrimoni de tots que cal preservar. 

Dolors posa davant el forat, la figuera i el marge de sosteniment del camí de la cova. Segurament, antigament fou emprada com a sestador. Actualment és considerada Lloc Natural Especial d'Interès Històric-arqueològic.

Un servidor dins la cova.

Estaríem més temps gaudint de les boniques formacions d'aquesta original cavitat, però es fa l'hora de dinar i encara hem de pujar al puig de Bàlitx, cosa que feim per la dreta de la cova, en el sentit de sortida. Hem de ressenyar que la pujada és ben rosta.

Al cim del puig de Bàlitx (WP-11) (580 m), hi trobàrem cares conegudes i estimades: n'Angelika i en Joan, amb el grup 40y. També vaig tenir el gust de saludar un amic virtual, en Valentín, Smilax aspera. A més d'això, que no és poc, una meravellosa panoràmica ens esperava. És un goig pujar al cim d'una muntanya en un dia tan clar com aquest.

Des d'aquesta altura podrem copsar l'illot anomenat s'Illeta, el qual dóna nom a tota la contrada. Segons els germans Sastre, té una extensió d'uns 31.000 m², és de propietat privada i s'aixeca a 93 m sobre el nivell de la mar.

Després de dinar a dalt del puig, ens acomiadam dels amics i prosseguim la ruta programada. Tornam baixar cap a la cova des Migdia i enfilam un seguit de monjoies en direcció a ponent. 

La vista s'allarga per la costa de Sóller i Deià, fins i tot podem destriar na Pòpia de sa Dragonera, també reconeixem na Foradada i sa Talaia Vella.

Pas d'en Barona
El coster presenta una escalonada habilitada amb marges. Aquest és el pas d'en Barona (WP-12). Aquí tenim dues opcions per baixar al pla. Una, cap a sa Coma, ca s'Hereu i sa Figuera (possibles problemes de pas); i l'altra per les timbes del vessant nord del puig de Bàlitx, cap al camí de s'Illeta.
     «Comunica diuen els germans Sastre amb les valls de can Bi i sa Figuera, i és emprat des de cada vessant per ascendir al puig de Bàlitx».

L'amic Arnau Bisquerra aporta la informació d'uns caçadors, els quals anomenen aquesta baixada, pas de s'Illeta, on no trobarem cap resta de camí.

Pas de s'Illeta
Per arribar al precipici hi ha una rosta davallada de terra relliscosa a causa de la rosada. Després, una curta travessia per una cornisa bastant exposada, més que res per les poques preses que hi ha i per la roca humida.

Aquestes passes s'han de donar sense presses i amb seny de bístia vella. Si t'escapa un peu, l'esclat és inevitable.

Sense entrebancs aconseguim arribar a terreny segur.

Cercant la cova de s'Illeta per un terreny molt rost. Hi ha una reixeta que tanca el comellar i la recorro fins al final, vora el penyal, allí es pot salvar sense problemes. Veig que em segueix na Bàrbara amb en Bingo, incansables exploradors. Ningú més s'ha decidit a seguir-nos!

Mentre pujam veim restes de camí. Diuen que aquesta cova s'utilitzava com a 'secret' de contraban, si és així, aquest camí facilitava la pujada als traginers carregats amb els sacs.

Aquest tram de roca llisa, si tenia algun parament o llosa per ajudar a donar la passa, ha desaparegut per complet. Aquest dia, amb la roca humida, feia cosa passar. (Foto: Bàrbara).

Després d'uns 15 o 20 minuts de dura ascensió arribam al final de la cinglera, on veim un petit enfony. Entre aquest petit enfony i la cova de s'Illeta, atracat a la paret, es troba un banc de pedra.

Cova de s'Illeta de can Gordo
A uns metres del banc de pedra, s'obre la boca de la cova. Una rampa escalonada ens facilitarà la baixada.
Hem de respectar les formacions d'aquestes cavitats, per senzilles que siguin, és un patrimoni de tots que cal preservar. 
La barrera que tancava la cavitat resta a un costat de l'escala, arrabassada. No cal dir que aquestes càmeres compactes no són adequades per a copsar fotografies de qualitat amb tan poca llum.

Podrem veure alguna bella formació. Segons Encinas, la cavitat amida 50 metres de longitud, uns 20 d'amplada màxima i uns 16 de fondària. També proposa que: «Pudo explorarse inicialmente poco antes del año 1904 y cuando se hace el grabado epigráfico situado sobre el arqueado murete de la sala vestibular. Pero no parece haber servido nunca para alojar mercancías de contrabando, sino que al hallarse en la contrabandería donde se encuentra la cercana Cova des Migdia (Sól. M.01, a poco más de 100 metros al SE y en su común estructura tectónica), ubicada en la contravertiente de la misma cresta de la montaña, esta Cova de s'Illeta de Can Gordo pasa a relacionarse con aquella otra». (Actualitzacions 2014-15 del Corpus cavernario mayoricense).

Topografia de la Cova de s'Illeta, realitzada per José A. Encinas i M. Lourdes Redondo


Una obertura entre formacions dóna a una segona sala més petita.

Un gran banc de pedra, dirigit cap a l'entrada, presideix la primera sala.


Una maca 'colada'.



Na Bàrbara i en Bingo, a la passa complicada, de tornada de visitar la cova.

Ens reunim amb els companys i partim per avall. Seguint el tirany fitat baixam unes marjades. La vista ja és coneguda, el penyal Bernat de s'Illeta, la torre Picada i ses Puntes.

Passam pel costat de la caseta, crec que de can Marratxí, a la façana lateral de la qual descobrim la imatge d'una marededéu.

Per aquesta pista sortim al camí de s'Illeta. Ara només haurem de seguir, en sentir invers, el mateix itineari del dematí. Així arribàrem al Port de Sóller a les 17:22:40 h.  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Sóller
Distància aproximada: 12,84 km
Pujada acumulada: 812 m
Alçada màxima-mínima: 584-9
Temps aproximat sense aturades: 5:14 h
Velocitat mitjana: 2,3 km/h
Temps total: 8:08:03 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades i desgrimpades, els passos són aeris. Desistir si fa mal temps
Integrants: Francisca Vives, Francisca Esteve, Margalida, Bàrbara, Dolors, Toni, Esteve, Xisco i Joan (Bingo i Duc)
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades
  
Perfil en 3D


Manacor, 19-12-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


  • Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1999 Gaspar Valero i Martí.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca. (1595) 1927 Joan B. Binimelis.