5 de nov. 2013

83 - Barranc de sa Gúbia, camí de ses Rotes d'en Cotó, Raixeta i Raixa 3-11-2013


Després de sentir parlar tant, darrerament, del barranc de sa Gúbia, hi vàrem voler anar a tocar-ho amb les mans. Reconeix que hi anava un poc recelós per què nosaltres ho havíem de recórrer complet, fins al camí de sa Muntanya i no aturar-nos a l'indret on fan escalada o sortir per un costat cap al coll des Porrassaret. Si aconseguíem l'objectiu, havíem de tornar al punt de partida (Raixa) pel coll del cingle de sa Milana, Pastoritx i Raixeta, una maca volta.

Deixam el cotxe a l'aparcament de la finca pública de Raixa (WP-01) (150 m), situada a la carretera Ma-11 (Palma-Sóller), km 12,200. Començam a moure les cames a les 8:55 h en direcció a Bunyola pel camí Vell de Palma, reconvertit en la GR-221 (WP-02). Deixam a la dreta el camí que surt a la carretera.

Biniatzar
La possessió veïna de Raixa és Biniatzar. Antiga alqueria documentada el 1246. Feu part de les propietats del marquès de la romana. Les edificacions conserven bona part d'una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra. Al fons, destaca sa Gúbia, allà ens dirigim.

Deixam de banda una cruïlla de camins (WP-03), és l'entrada a Biniatzar que dóna a la carretera, després passam per Son Monei. Com hem dit abans, caminam per l'antiga carretera de Palma a Sóller, per tant camí públic. Com a canviat tot!

Un ruc ens demanava alguna llepolia; a vegades aconsegueixen qualque rosegó de pa. 

Un torrentó molt tapat per la vegetació travessa el camí i la carretera nova, i desguassa al torrent de Bunyola. Aquest és un punt clau (WP-04), hem de deixar el vial i ens hem d'endinsar per l'estret torrent.

Un vell i descolorit rètol i una monjoia ens indiquen el desviament.

A mesura que avançam, la llera del torrent del barranc de sa Gúbia es va eixamplant i discorre entre parets seques.

Alqueria Blanca
Passam per l'endret de s'Alqueria Blanca Vella, avui dedicada a hotel rural. (perdó per la baixa qualitat de la foto, la càmera enfocà les branques del garrover).

Una altra perspectiva de les cases de s'Alqueria Blanca copsada un altre dia (18-12-2011) des del camí Vell. També apareix el barranc i els espadats de sa Gúbia.
     Piferrer i Quadrado assenyalen: «[...] tres naturales obeliscos de piedra parecen avanzadas de la sierra que se va á trepar, imponente grupo á cuyo pie se asienta la Alqueria Blanca». (Islas Baleares, 1888)

L’any 1239 es documenta el camí que va a l’Alqueria Blanca (Rosselló Vaquer i J. Albertí: Bunyola en el segle XIII, 23). Segons B. Suau, un document de l’any 1267 parla d’un molí de vent damunt un puig de l’Alqueria Blanca (ARM 347 f. 262v). El 1354 era propietat del noble Artal de Fosses; en aquesta data el majoral de la possessió, Pere Bosch, fou substituït per Francesch Bachs (Rosselló Vaquer: Bunyola en el segle XIV, 27). El 1360, el procurador del noble Artal de Fosses àlies Cabrera es queixa perquè moltes persones entren en la seva alqueria i tallen oliveres i altres arbres i porten la llenya a vendre a ciutat; estima que els danys pugen a més de 300 lliures. (Rosselló Vaquer: Bunyola en el segle XIV, 30). Per veure més notícies...
     De les cases reformades a principi de segle XX per l’arquitecte Miquel Madorell, en sobresurt el bloc neogòtic i modernista.

El dòcil torrent comença a tenir l'aspecte de barranc i ens mostra les dents. Les pedres que hem de sortejar són més grans i les parets dels costats més alteroses.

Així com ens anam acostant a l'estret, les parets verticals s'aixequen cap al blau formant tot un espectacle i ens empetiteixen. A la dreta s'albira el marge del camí, per on caminen escaladors que van al seu punt de partida.

Nosaltres, emperò seguim pel torrent, on alguns bots, ens obliguen a fer petites grimpades.

Fantàstica, impressionant és la imatge de l'agulla o l'esperó de sa Gubia.

Quant al nom de la muntanya, el DCVB diferencia el significat de gúbia amb el topònim sa Gubia:   
GÚBIA (i dial gubía). f. Enformador de tall semicircular; l'usen els fusters, esclopers, ferrers, boters, etc.; cast. gubia. Item unam gubiam, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 152). Dos barrines..., dos gubias que tot tall bé, Agustí Secr. 65. || topon. Sa Gubia: muntanya abrupta que té un caire quasi vertical i acanalat (Bunyola).

La paret que deixam a l'esquerra no desmereix en absolut, el seu aspecte és imponent, és la paret dels Coloms o Colomer, on als seus peus hi ha un petit aljub que recollia l'aigua de regalims i que servia per abeurar els coloms. (Martorell, 2011). 
     «Dona Beatriu, que fou propietària de la possessió [Alqueria Blanca], va fer construir un colomer dins una cova d'un penyal de sa Gúbia. Perquè els coloms poguessin beure en voler, feu un bassol que recollia les gotes d'aigua dels degotissos. Hi havia un encarregat que tenia cura de les aus. Diuen que n'hi havia a milers, volant per sobre dels penyals i que anaven a posar-se prop de les xemeneies...». (Es Castellet / Bàrbara Suau, 1989).

Seguim amb el nostre objectiu de remuntar el barranc. Si hom vol anar per defora del jaç del torrent, hi ha un camí marjat com hem dit que discorre per la dreta. 

Per aquesta cara puja la primera via d'escalada (via Albahida) que varen obrir a sa Gúbia (1974-75) A. Gregorio, Fede, Xibi i Julio, una paret de 240 m. El mes de juny de 2011, un jove de 28 anys alemany va caure mentre pujava aquesta paret sense assegurar, d'una altura de més de cent metres.

Ingrid posa als peus de sa Gúbia i del Circ o s'Olla. El barranc «És la zona d’escalada més important de Mallorca. En el circ principal i a les parets del torrent es concentra el nombre més gran de vies de tota l’illa amb més de 200 itineraris equipats que assoleixen alçades de fins a 250 m. Existeixen tota classe d’itineraris: placa, extraplom, fissura i xemeneia, que suposen el lloc ideal per al teu bateig». (O2Aventures).

A l'esquerra tenim les parets de sa Falconera. Les vies d'escalada del barranc tenen noms tan curiosos com: 'La Ley del Deseo', 'Princesa', 'Sa Rosa dels Vents', 'Supernova', 'Bombers', 'Sacrilegi', 'Quan se fa Fosc', 'La Seis Pelas'... Així com els diferents sectors: 'Sector Silicona', 'Sector Excalibur', 'Sector Why', i un llarg etcètera.

Crec que l'Arxiduc es refereix al barranc quan diu: «A més del pujol amb doble cim de Raixa, se'ns ofereixen en aquesta banda dos turons separats un de l'altre per una collada i llavors un tercer quasi aïllat al mig de la vall; tots tres són espadats i pelats; porten el nom de colls de Raixa. Entre el pujol de Raixa i els turons que formen la collada hi ha un congost estret i profund de color gris rogenc, per on davalla un rierol que llavors desemboca en el torrent que flueix pel mig de la vall». (Les Balears, 2002).

Just passat l'esperó de sa Gubia veim com el barranc es tancava amb un paredat en verd, del qual encara en queden algunes restes. Aquí hi ha dues opcions per a prosseguir, grimpar per una escalonada natural o passar per l'antic pas del Barranc.

Decidim anar pel pas, el qual s'obre a la dreta de les parets del barranc, a una covassa.

Pas des Barranc
Es tracta d'un estret passadís que antigament es tancava amb un portal i una reixa, així, entre la paret i aquest pas quedava el barranc barrat. 
     A la magnífica web de l'amic Tomàs Mut Secrets de Tramuntana, trobam informació sobre aquest passadís i de la reixa, diu: Això també m’ho contà l’amo en Rafel Colom:
     ..."En aquestes muntanyes no hi ha partió, ses partions són ses vessants de s’aigo. Si s’aigo tomba cap aquí, és d’es propietari de sa finca on cau s’aigo. Entre s’Alqueria i Raixa, enmig hi ha na Falconera, tot lo que vessava cap es Barranc era de s’Alqueria i, tot lo que vessava cap a s’altre costat era de Raixa. Dalt na Falconera a sa vessant d’es Barranc, hi ha una franja enlairada de pins que quan hi havia tempesta, molts d’aquests pins eren ferits de llamp. Just davall, hi ha un forat a sa paret que li dèiem sa Xemeneia. Era un lloc on hi criaven es coloms, n’hi va arribar a haver molts. Sa senyora de s’Alqueria va manar fer un colomer just als peus d’aquesta paret. Cada dia feia dur menjar al coloms del colomer. Devora es colomer, es va construir un bassol que s’omplia d’es degotissos d’es penyal. Es bassol encara hi deu ser, però es colomer va desaparèixer, perquè es pins que tallaren de sa franja de damunt que estaven tocats des llamps, li caigueren a damunt i es va destrossar. D’aquest colomer només va quedar sa barrera de ferro que hi feia de porta. Aquesta barrera està col·locada dins es barranc a un lloc on hi ha un forat. Però aquest forat, tampoc hi era abans, en el seu lloc hi havia un marge paredat amb mescla que per pujar-hi havies de fer servir dues estaques que hi havia clavades. Després d’un gran temporal, que se’n va dur per endavant aquest marge, es va obrir es forat. Part damunt es barranc tallàvem pins i fèiem peces ben llargues. Es dia d’es temporal, se’n va dur ses peces per avall, n’hi va haver moltes que pegaren dins son Reus. A sa part de Raixa, jo hi tenia es germà, se’n va dur una egua i una somera"...
 
Vista des de l'interior.

El passadís escalonat es torna molt estret, tant que es fa necessari llevar-se la motxilla.

Superada la passa ens situam a dalt d'aquest graó natural per admirar la zona més espectacular de la barranquera. A la dreta s'observa el que queda de la paret que tancava la torrentera. (Pels animals? Una mena de presa? O per a protegir dels bandolers les possessions de baix?). Quan arribem al bassol, sabrem alguna cosa!
           
Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies, on apareix l'esgarrifós penya-segat anomenat l'esperó de sa Gubia.
(Prema la tecla F11 i moure la barra del cursor vertical per a veure la fotografia completa)

Degut a què feia un excel·lent dia, hi havia una gran activitat escaladora. La zona és coneguda arreu del món, per a fer escalada.

Continuant per la llera del torrent...

Bassol des Barranc
...on ens topam amb el bassol des Barranc, un punt d'aigua per als carboners que feinejaven al fons del barranc, on hi ha algun rotlo de sitja i un forn de pa. Miquel Martorell diu que, avui aquest bassol està en estat de recuperació, ja que: «En Biel Castell em va contar que devers els anys setanta, al fons del barranc de sa Gúbia, el lloc que està envoltat de penyals, hi havia una paret que tancava aquest racó i hi havia un bassol, com un pou que sempre tenia aigua, on abeuraven les cabres i lloc on ell de vegades també les munyia. Un dia hi va caure tanta d'aigua de cop que el torrent va començar a córrer amb tanta abundància que feia baixar tot el que es trobava al seu pas: terra, branques i molta brutor. Tot això es va anar acumulant i va arribar a embossar els forats de la paret i el nivell va pujar tant que es va formar un gran gorg. Era tanta la quantitat d'aigua, que va rebentar i el lloc es va desbordar d'aigua fent córrer un grapat de soques de pi, que just uns dies abans havien estat tallats i el torrent les va baixar fins a la zona de Son Sardina, després els varen poder recuperar. Així va ser com el bassol des Barranc gairebé va desaparèixer». (Fites i fetes. Trescant per la Serra, 2011).

Arribam a un punt on es forma un circ que pareix no tenir sortida a no ser escalant les parets, però el torrent continua formant un angle de 90º cap a la dreta, pel seu jaç podrem seguir remuntant-lo. Per arribar-hi caminam per una rosseguera, fa més bon avançar que per la llera bruta del torrent. Per l'esquerra d'aquest circ hi ha una sortida al coll des Porrassaret i d'allí pots fer sa Falconera (o na Falconera), s'Homenet, ses Coaranyes...

Uns moments de dubtes! Ens hem d'orientar per enfilar la bona direcció. 

Ara el torrent es torna pregon i presenta alguns petits bots que es poden salvar perfectament grimpant. Lluitar amb l'abundant vegetació en forma de lianes espinoses (batzers) i el càrritx, és l'entrebanc més gran.

Sortim del torrent pel coster de l'esquerra.

Una perfecta obra d'enginyeria! L'autoria de la qual l'hem d'atribuir a l'animaló groc que s'aprecia a la dreta de la imatge.

He de reconèixer que per sortir del barranc em vaig equivocar, vaig voler pujar abans d'hora. S'ha de continuar per la llera del torrent i sortir més endavant. Ben segur que fa més bon sortir.

Després de pujar un poc a la mala connectàrem amb un perdut camí de carboners (WP-05), el qual menava a unes sitges. A la nostra esquena tenim el puig de s'Alqueria o de sa Gubia (609 m). Aquest puig es troba al terme de Bunyola, entre el puig de Son Nassi, sa Muntanya i s'Alqueria Blanca.

Pel fresat caminoi pujam coster amunt.

Ens surt a camí una bassa pels animals, escalonada i encimentada. Retrat la bassa amb el puig de sa Gubia com a teló de fons, la qual pren el nom per la forma semblant a una eina de fuster. A dalt, l'any 1958, el Foment del Turisme va aixecar un mirador i un refugi dedicat al gran excursionista i guia d'aquell grup, Leandre Ximenis (1864-1936).

Resseguim, en principi, aquest trepitjat i fitat caminoi, fins que el deixam per pujar més directe cap al camí de sa Muntanya, ja que veig al GPS que així adreçam. Crec que sortim a l'endret de cas Pastors. Ben segur que el carrerany surt al camí principal, però ens hagués deixat més enrere.

Assolim el camí de sa Muntanya (WP-06) i guaitam a la vall pregona del mateix nom, des d'on un nou panorama s'obre davant de nosaltres. Apareixen les cases de sa Muntanya, situades al centre de l'altiplà, al coster del puig de Sant Pere. També veim el coll del cingle de sa Milana, la nostra propera fita. Hi ha l'opció de visitar aquestes cases.

En aquesta foto de na Dolors, es veu el lloc precís on sortim al camí. Darrere jo, entre els dos ullastres, es veu la fita. La pròxima vegada davallarem el barranc a veure si endevinam millor la baixada.

En paraules de Tomàs Vibot «El camí de la Muntanya és una veritable joia d'enginyeria viària, de set quilòmetres de llargària (fins i tot amb les fites quilomètriques), a banda i banda del qual es localitza un magnífic inventari de basses i aljubs de muntanya, genuïnes i austeres».


Passam per una paret mitgera amb portell obert.

Una guarda de someres són les madones de la contrada.

El camí descriu una corba per entrar a la possessió, tot i que un ramal segueix per endavant fins a la font de s'Aubi.

Sa Muntanya
Aquest camí arriba a les cases per la part posterior (WP-07). De moment no hi ha impediment per visitar aquesta antiga possessió de muntanya. Inclús quasi totes les portes estan obertes, sense estar abandonada. Crec que és del mateix propietari de s'Alqueria d'Avall, l'amo en Biel, l'expresident Canyelles.

Un gran aljub emparrat, amb un coll de cisterna, apareix a la dreta, a l'entrada de les cases.

La possessió sa Muntanya està situada entre el cingle de sa Milana, el puig de Sant Pere, Pastoritx, el pas de sa Fesa i sa Gubia. En estar deshabitada la seva degradació és constant. Algunes estances ja estan apuntalades.

     En el Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Bunyola trobam la descripció d'aquestes cases: «Es troben deshabitades i mostren una clastra oberta cap a llevant. La façana principal té alçat de dues plantes. A la planta baixa, hi trobam el portal forà, que és de llinda, i apareix emblanquinat; el llindar és de pedra calcària, de dues peces. A l'esquerra hi ha un portal per al bestiar i, en la cantonada de migjorn, arrenca una escaleta exempta de set graons que condueix a un portal secundari. A la part dreta de la façana principal hi destaca una gran escala, també exterior, de 17 graons, que condueix al portal del primer pis. Aquesta planta superior té tres finestres rectangulars. La finestra central, que forma un eix amb el portal forà, mostra esgrafiats que dibuixen motius geomètrics i florals, i també una creu sobre el portal. Tanquen lateralment la clastra sengles blocs constructius: el de l'esquerra, de planta rectangular, té coberta d'un aiguavés i entrada per una portassa de llinda; sembla que acollí en altre temps la tafona, que avui es presenta completament desmantellada, i només és intuïble pels graners. El lateral de la dreta és també de planta rectangular, d'un aiguavés i amb portal de llinda. Més a la dreta, hi ha un aljub, que és de planta rectangular; en destaca un coll de cisterna quadrat, amb una piqueta al lateral nord amb una canal que aboca l'aigua sobre l'abeurador del camí; una altra piqueta, al lateral sud, torna l'aigua al dipòsit; la coberta plana es troba ornamentada amb un parral. A la clastra, hi observam una morera, una taula amb llosa de pedra i un parral davant el portal forà, a més de peces provinents de la tafona, com un rutló del trull».

Sa boal.

Interessant document gràfic il·lustratiu de com l'amo obrava en el lloc comú.
     «El pastor Bernat, que se'n cuidava de les ovelles a Muntanya, solia davallar cada setmana al poble a cercar queviures, però si per mala sort algun dia se li acabava el pa abans d'hora, no dubtava en pegar un crit tan fort que el sentien de les cases de l'Alqueria, i els amos se'n cuidaven d'anar-hi a cercar i en fer-li arribar. Deien els que el sentien que: "no hi havia cap tro d'escopeta que fes sa meitat de renou"». (Es Castellet / Bàrbara Suau, 1989).

Desfeim les nostres passes i retornam al camí de la font de s'Obi, fins que ho deixam (WP-08) per enfilar-nos pel coster de l'esquerra, cap a una balma.

Comellar de s'Obi (o s'Aubi). Al fons, sobresurt el cim del puig de sa Font (966 m) que va perdent alçada amb el penyal de sa Rata i la Coa de sa Rata, per l'esquerra de la imatge. Aquest puig, veig que també s'anomena puig de sa Casa de sa Neu. Casa de neu, allà dalt n'hi ha una. Ara bé, font, no en conec cap, segurament li dóna nom la font de s'Obi.

Després d'una rosta pujada assolim la paret mitgera de termes (WP-09), la qual presenta un rústic botador. (559 m) aquesta serà la cota més alta que arribarem avui.

Deixam enrere el coll, el cingle de sa Milana i el puig des Cocó (612 m). La paret separa els termes de Bunyola i de Valldemossa. A partir d'aquí tot és davallada.

Panoràmica de Valldemossa. Na Fàtima, sa mola de Son Pax, sa Comuna,
sa moleta de Pastoritx...

Un tirany fitat ens mena a una altra paret que hem de botar, aquesta deu separar les possessions de Pastoritx i de Raixeta.

Caminam en direcció a la moleta de Pastoritx pel camí de ses rotes d'en Cotó, un antic camí molt desfet. Si guaitam al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, llegim: «Comunica la possessió de Pastoritx amb la zona anomenada Rotes d'en Cotó. De les cases parteix un camí de carro en direcció est i travessa el torrent per un pontarró amb una barrera. Més endavant el camí es perd a causa de la vegetació i dels incendis i ja dins el comellar, un portell dóna entrada a ses Rotes. En aquest punt el camí es difumina i es fa molt difícil seguir-lo fins a la barrera de ses Rotes. Aquí, es troba, una era i una cisterna coberta».

Pastoritx
Ocupa una vall, estreta i fonda, disposada de N a S, que va des del puig de l'Angelet (968 m) fins al terme de Bunyola (235 m). Les cases se situen en un petit replà (385 m). Tota l'àrea és drenada pel torrent d'en Colomer o de l'Infern, afluent, per la dreta del torrent de Bunyola. Al N, a través del coll de Pastoritx (869 m), un camí de muntanya l'enllaça amb la zona del Teix. Pel que fa a l'etimologia, es tracta d'un topònim mossàrab, documentat el 1246. El 1506, fou fideïcomesa pel senyor Francesc Morell, ciutadà militar. El 1520, pertanyia a Salvador Morell. Tenia cases i tafona. Era una gran possessió, amb extensos olivars, centrada en la producció de l'oli. Hi havia quatre esclaus. El 1638, era del senyor Jaume Morell de Pastoritx. Per aconseguir el màxim rendiment, la possessió era objecte d'arrendaments parcials. Així els terrenys denominats Son Jaume Nicolau, sa Rota d'en Tries, sa Dona Morta i sa Setrilla, amb cases pròpies, i que eren dedicats a olivars, garroverars, sementers de cereals i àrees de garriga, feien una renda anual de 170 lliures. El 1640, s'hi documenta el torrent dels Polls, per designar l'actual torrent d'en Colomer. El 1650, la possessió feia una renda anual de 1.274 lliures, 260 quartans d'oli, 80 quarteres d'olives, vint somades de llenya, 100 pinyes verdes, dues quarteres de cendra, dues barcelles d'aglans dolços, dos coves de raïms per penjar, quatre pollastres i dues gallines. Es mantenia com una gran possessió oliera. Tenia, a més, extensos alzinars amb una producció mitjana anual de 200 roves de carbó. Hi havia pinars, vinyes, un hort i conreu de cereals, lleguminoses, lli i hortalisses. El 1659, fou valorada en 26.000 lliures. El 1685, a més de la renda anual, rebia també de renda dotze lliures de neu cada dia. El 1695, pertanyia al senyor Pere Joan Morell de Pastoritx—. [...]. (Per a saber més, consultau la GEM-DF/M, vol 13, p. 13-14).

Destaca l'aqüeducte, la gran era i la capella. L'oratori o capella de Pastoritx tenia tres altars, està situat a la dreta de la imatge, on es pot veure l'espadanya. L'oliverar que s'enfila pel coster de sa moleta de Pastoritx, s'anomena ses Cuinetes. Just on comença l'alzinar se situa una de les cases de neu d'aquesta possessió.

Les cases de Pastoritx, segurament no han sofert grans modificacions, d'ençà que l'Arxiduc féu la següent descripció: «Per un aqüeducte amb dotze arcs rebaixats i sis arcs de mig punt passa la canonada que duu a Pastoritx l'aigua d'una font que només serveix per regar. Davant les cases de Pastoritx s'alcen dos bells lledoners; una entrada d'arc rebaixat, que té part damunt un escut amb un castell, dóna pas a l'interior de les cases, modernitzades, i al fons del pati, que és bastant gran, hi ha tres arcs rebaixats».
     (Imatge presa des de la moleta de Pastoritx, 17-03-2013).

«Enmig del pati hi ha una cisterna oberta dins la roca [feta pel senyor Jaume Morell —de Pastoritx— entre 1703 i 1707]. També hi ha una petita capella [bastida a la fi del s XVII, tenia tres altars i pintures de la Puríssima Concepció, del sant Crist, de sant Josep, de sant Jaume, de la Verònica i de sor Tomasa] rodona amb arc de creueria amb escut i grans nínxols, tribuna posterior i presbiteri d'arc de mig punt. A la dreta del pati es veu la tafona, i a l'esquerra els estables. Davant de l'entrada hi ha la cotxera i la casa, construïda l'any 1837 per Salvador Morell, que serveix d'allotjament a les dones a l'època de collir oliva. Des de la plaça empedrada davant les cases, devora els esplèndids lledoners, es té una vista magnífica sobre la llunyana planura sembrada d'oliveres, i a la dreta sobre la bella i esvelta silueta de na Fàtima. Darrere la casa hi ha un petit hort amb arbres fruiters i figueres de moro».

(Magnífica fotografia de la clastra de Pastoritx. Font:
jmallorqui / OJODIGITAL) 

Tenim davant, l'esvelta silueta de na Fàtima (651 m).

És una pena veure caure aquest preciós camí de muntanya (ses Voltetes), traçat amb tant d'esforç, qui sap quant. En el mapa de Mascaró Pasarius figura com a es Caragol, segurament per les voltes que dóna.

Curioses marjades. D'aquesta manera arrabassaven diminuts terrenys al coster rocós, moltes vegades, per tan sols un arbre. Aquestes marjades adaptades al microrelleu localitzades principalment en els costers rocallosos, es denominen trones.

Pastoritx al recés de la mola homònima (753 m). Dins la finca de Pastoritx hi ha uns seixanta colls de caçar tords. 

     Antònia Serrano i Darder, quan cataloga els colls de Valldemossa, i per més senyes un de Pastoritx, anomenat En Regata, diu: «És molt perillós anar a aquest coll, però el que és més increïble és que el guia era en Raïssa, un cec que no veia el perill i no tenia manies a l'hora d'acompanyar els caçadors». (Miramar, 1992, 10). 
 
Després de baixar per unes marjades, travessam el torrent de Raixa o des Colomer (WP-10).

Són molt estètiques les solucions constructives per a protegir la canaleta que arranca de la font de Pastoritx o font des Polls. Aquesta conducció, feta (1807-1810) per Abrines, baixa travessant el comellar dels Inferns i davalla paral·lel al torrent de Pastoritx. Més a baix, la canaleta se junta amb la que neix a la font del Coster o de Raixeta i unides arriben al safareig de Raixa. (A. Pascual. 2012). 

Caminam per un bell camí empedrat que discorre vora el torrent, pel comellar de na Morta. Devia ser aquesta l'antiga via de comunicació entre Bunyola i Valldemossa?

Traspassam el portell que separa les finques de Pastoritx i Raixeta i els termes de Valldemossa i Bunyola.

A estones per la llera del torrent i a estones pel seu costat, avançam cap a Raixeta. La cridadissa d'al·lots ens assabenta de la proximitat de la possessió. (WP-11) en aquest punt hem de deixar el jaç del torrent per l'esquerra i a pocs metres toparem l'escalonada que puja a la clastra oberta.

Raixeta
Així, arribam a les vetustes i abandonades cases de Raixeta. La naturalesa també sucumbeix. Un dels dos lledoners se solidaritza amb el lent enrunament dels edificis que l'han vist créixer.  
     «Les cases de Raixeta s'orienten a llebeig. La façana principal s'aixeca davant una carrera o clastra oberta que mira al torrent, guarnida amb dos lledoners i amb un coll de cisterna circular en mig, amb coberta de protecció de pedra. L'edifici principal presenta alçat de dues plantes, amb dos portals de llinda. El portal de la dreta correspon a la casa dels senyors, i apareix ornat amb un escut comtal amb les armes dels Despuig; concretament, les del tercer comte de Montenegro, Ramon Despuig Cotoner Martínez de Marcilla i Sureda (1692-1772), tal com ens conta heràldicament l'escut quarterat. El portal de l'esquerra és el de les cases dels amos; entre les dues obertures hi ha una finestra i un pedrís amb un colcador. La segona planta mostra cinc finestres quadrades. L'ala esquerra de la clastra conté la tafona, amb entrada per un portal de llinda; es troba molt deteriorada, amb restes del trull, amb volsosos, dos graners amb volta de canó al fons, un gran esportinador enmig, d'una peça de pedra picada, i, a l'esquerra, una cuixera de biga amb la data de 1770; també hi ha les piques de triar i, a la dreta de l'estança, restes d'una segona premsa de biga». (La construcció de l'espai pagès a Mayürqa: Les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, H. Kirchner 1997).

En aquest buc hi havia el trull de la important tafona de dues bigues; a l'esquerra veim la pica del decantador. Destaquen en primer pla els dos quintars. 

La cuixera d'una de les bigues datada l'any 1770, que menciona Kirchner. 

Portal de la casa del senyor amb l'escut del comte de Montenegro, damunt la llinda. La possessió, fins a l'any 2002, ha anat lligada a la de Raixa. 

Deixam enrere les rústiques cases de Raixeta, res a veure amb les senyorials de Raixa.

Un còmode camí de roda, planer, ens durà de Raixeta a Raixa. És bastant freqüentat per ser una passejada i a més per finques públiques.

Hom ultrapassa un rierol per un gual empedrat; a mà esquerra es veu el pujol dels jardins de Raixa. Allà anam a guaitar al gran safareig, el més gran de Mallorca, de quasi 100 metres de longitud, 18 d'amplària i 7 de profunditat. La reforma del safareig, obra del mestre Tomàs Abrines, data de devers 1810. L'obra original era un gran aljub projectat per l'enginyer Francisco Ricaud de Tirgalle, l'any 1753. (A. Pascual, 2012).

Raixa
La bella façana amb vestíbul de deu arcs rodons de Raixa. Dalt el turó hi ha una torreta redona construïda en temps recent (diu l'Arxiduc, 1884) com a part de la decoració dels jardins. Més amunt de la torreta redona, s'ubica una petita ermita, connectats ambdós edificis per estrets caminets.

     Raixa és una possessió d’origen àrab; l’alqueria Araixa, lligada a la veïna Biniatzar. Després de la conquesta cristiana (1229) va ser donada a don Ponce Hugo (1234). Al llarg dels segles XV, XVI i part del XVII, fou de la família Zaforteza-Tagamanent. Però, la família més representativa que la va posseir fou els Despuig, comtes de Montenegro. El personatge de la família Despuig més important per a la història de Raixa és Antoni Despuig i Dameto (1746-1813). A finals del s. XVIII el cardenal Despuig hi realitzà importants obres segons l'estil classicista, a manera de vil·la italianitzant. El 1785, juntament amb el gravador Josep Muntaner, va realitzar el mapa de Mallorca. El 1910 passà a mans de la família Jaume. 
     El 20 de gener de 2002 les cases i els terrenys circumdants, unes 60 quarterades, foren comprats pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell de Mallorca. (Valero, 2011).

Escut de Ramon Despuig i Fortuny, de 1903. Com a nota curiosa, hi remarcam l'àguila bicèfala dels Habsburg. Privilegi concedit per Carles V a un Despuig, que li salvà la vida, i als seus descendents.

     Amb aquesta imatge donam per acabat el reportatge d'aquesta maca volta, que finalitzam a les 16:21:51 h, i que discorre per uns entorns totalment salvatges, per antics camins de muntanya i ancestrals possessions.

Veure imatges de l'interior i voltants de Raixa (10-10-2010)

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________





RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Bunyola
Distància aproximada: 13,300 km
Pujada acumulada: 447 m
Alçada màxima-mínima: 560-149
Temps aproximat sense aturades: 4:31 h
Temps total: 7:26:01 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades
Integrants: Margalida, Ingrid, Dolors, Esteve, Toni i Joan  
 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals. 
Els waypoints 01 i 02 no apareixen al mapa per estar fora dels límits de la cartografia d'Alpina, 
tot i això no afecta massa a la seva localització

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Temps parcials i total efectiu aproximat

Perfil en 3D


Manacor, 5-11-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Fites i fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell.
  • Caires culturals. II Travessa de la Serra de Tramuntana "tira a tira". Sisena etapa: Bunyola-Valldemossa. 2011 G. Valero.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Bunyola.

10 comentaris:

  1. Espero que hagi alguna incursió més, al barranc de sa Gubia, i que sigui tan fantàstica com aquesta!!
    Gràcies Joan, per la teva dedicació!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'haurem de repetir per a sortir per on pertoca. La segona part de la ruta es pot canviar, hi ha algunes opcions més.
      De res!

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Enhorabuena por esta espléndida ruta. La primera parte, el Barranc de sa Gúbia, no la he hecho nunca. Y la segunda, desde las Cases de Muntanya a las de Pastoritx, hace años que no la recorro. Me tendré que poner las pilas.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, gràcies. Si es decideix a fer-la, ben segur que la gaudirà. El barranc es pot fer perfectament, no té cap complicació. Només el de lluitar amb l'exuberant vegetació, i no caure amb la mateixa errada meva de voler sortir abans d'hora.
      Gràcies per comentar.
      Una aferrada.

      Elimina
  3. Hola Joan estas fet tot un mestra de sa Serreta, pocs son els que documentan com tu ses trescades que fan, un extraordinari reportatje el que mos has pressentat des Barranc. Gràcies per publicar y compartir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, gràcies per les teves amables paraules d'amic. La nefasta crisi fa que tengui més temps per dedicar a l'excursionisme.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola Joan,
    Fantàstica ruta que desconec la muntada pel barranc de sa Gúbia, sembla molt interessant i maca. Si hi anem haurem de tenir en compte el fet de no sortir abans d'hora, a veure si ho trobem.
    Molt pulcre la informació i les fotografies. Gràcies per divulgar-la.
    Salut, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, la veritat és que paga la pena anar-hi, és tot un espectacle! Quan hom és al camí de sa Muntanya té altres possibilitats, com tu bé saps. Gràcies amic pel teu amable comentari.
      Salut.

      Elimina
  5. Hola Joan
    Enhorabona per aquest novedós i ben documentat itinerari, principalment la primera part, per desconegut. Des del coll des Porrasseret, hi varem guaitar-hi, però semblava més intransitable. Gràcies per compartir-ho Joan i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, ens va agradar molt el barranc, t'ho recoman. Si hi vas recorda les recomanacions que faig per sortir d'ell.
      Gràcies Llorenç, ets molt amable!
      Salut.

      Elimina