Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

8 d’oct. 2013

80 - Penyal des Clot, torrent d'Alqueda i mina de Coure (Escorca) 6-10-2013

Amb aquesta sortida hem volgut fer una variant de l'excursió que férem dia 29 del passat mes de setembre, la qual titulàrem Per la Terra de ses Olles i el pas des Cabrit. És clar que per molt que trepitgem una contrada, no la coneixerem prou! En aquesta ocasió pujam al penyal des Clot (524 m), baixam al llit del torrent d'Alqueda per un preciós camí de muntanya i guaitam a l'antiga mina de Coure, del clot d'Albarca.

Per iniciar l'excursió hem d'arribar a l'Àrea Recreativa Menut I, situada al km 17 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Allà deixam el cotxe i a les 8:58 h partim (WP-01). A l'altra part de la carretera s'obre un portell que ens endinsa al sorprenent alzinar des Corral des Bous. 
 
Al cap de pocs minuts ens desviam a la dreta per a guaitar a la cova de Menut, la qual està classificada com a lloc natural d'interès general.

Cova de Menut
La cova de Menut (WP-2) consta d'una sala de 40 m per 15 m amb alguna ramificació lateral. S'hi ha localitzat abundant fauna d'invertebrats terrestres cavernícoles, en particular de coleòpters. També s'hi han trobat quantitat de terrisses. Té aixecament topogràfic. (GEM).
 
La contrada on se situa la cova, s'anomena es corral des Bous. Antigament era lloc de pas obligat per anar a Lluc des de Mossa. 

Com apunta el pare Roig: «En temps ancestrals fou un lloc d'aigua abundant com dóna testimoni un petit aljub, destruït avui, juntament amb el coll d'un pou de paret seca que està al seu costat. No sabem ben bé quina funció tendria, si no és pel consum dels animals (ovelles i cabres) que pasturen per aquells roquissars i garrigues. Actualment tot està completament sec i abandonat» (40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc,1995).

El lloc és increïblement maco i un xic fantasmagòric, les alzines s'agombolen dins un laberint de roques estriades per la pluja.

Seguim pel costat dels espectaculars penyals fins a una balma i un passadís natural, a través del qual arribaríem a la zona d'acampada des Pixarells. Però no hem de travessar el forat. Hem de baixar cap a la dreta. Aquí comença la travessia per la Terra de ses Olles.

El terreny dóna una treva i el paratge caòtic de roques pel qual hem passat, canvia, ara és més planer i marjat.


Per la zona, que en altre temps es devia cultivar puix hi ha nombrosos clapers de pedres amuntegades, trobam grans pins (es Pins Escapçats), dels quals s'extreia pega (reina). Pel sòl s'observen nombroses restes d'una espècie de tasses que, suposadament, es devien emprar per a aquesta finalitat.

Aquests són els trossos d'aquestes xicres de terrissa que trobam pel sòl.

Passam per un portell d'una vella paret esbaldregada, caminam paral·lels a ella cap a l'esquerra i ens topam amb un coll de filats (WP-3), el qual el deixam a la dreta.

Les fites i una fletxa vermella ens indiquen que hem de botar la vella paret. Així abandonam la zona 'civilitzada' i entram una altra vegada al terreny salvatgí.
     Les dolines que configuren aquesta zona, compresa entre es Pixarells, es clot d'Albarca i el torrent d'Alqueda, les quals dónen nom a la Terra de ses Olles, apareixen catalogades en el Pla Especial de protecció del municipi d'Escorca.

Deixam el bosc enrere i dirigim les passes cap al nord per a travessar un terreny de mala petja, ple de càrritx i roques crivellades. Aquí cal posar atenció (WP-4), ja que no hem de seguir unes fites que van baixant cap al torrent de Binifaldó. Crec que el seguit de monjoies és per a la gent que va a fer barranquisme. Nosaltres hem de girar a l'esquerra, cap a un penyal foradat enlairat. 

Avenc de Fra Rafel
Ens acostam a guaitar a l'impressionant avenc de Fra Rafel -145 m i una vertical absoluta de -117 m (WP-5).  Pren el nom d'un gran excursionista i explorador d'aquesta zona, el pare Rafel Juan i Mestre (1908-1989), frare de Lluc i un gran estudiós de la toponímia d'Escorca, el qual va informar als espeleòlegs sobre l'existència de la cova de sa Campana i l'avenc que du el seu nom, entre d'altres. 

Topografia de l'avenc de Fra Rafel, realitzada per M. Trias, J.R. Bosch, M. Espinar i A. Flores (25·3·89-9·6·90).

Veure la revista Endins 
Veure imatges de l'interior de l'avenc 

Passam per la vorera de l'esquerra de la boca de l'avenc i ens enfilam, amb una petita grimpada, al penyal des Clot (mapa Alpina).
     La Terra de ses Olles és una gran superfície de planació coneguda com a Nivell Pixarell pels investigadors (BÄR, 1989), situada entre, el Clot d'Albarca, el Puig Tomir i el Puig Roig. Zona molt carstificada, presenta un espectacular modelat superficial de clots i esquetjars (dolines i lapiaz), destacant les enormes relles (spitzkarren), conegudes localment amb el nom de monges. (Endins, 16).
 
Des del cim del penyal (WP-6) (524 m), obtenim una esplèndida panoràmica de les muntanyes i valls dels voltants.

Situació d'alguns llocs de la contrada.
  
Baixam del monticle per la banda oest, giram cap a l'esquerra (sud) i ja veim les fites per a continuar la ruta.

Arribam a una zona obaga, des d'on copsam el puig Major.

Salvatgina és la vista de l'orografia que deixam a la dreta, la zona és solcada pels torrents de Binifaldó i d'Alqueda o de Mossa.

Continuam davallant, conduits per un seguit de monjoies, per un territori aspre, creuam un xaragall i entram a la zona marjada, des d'on podem veure un penyal alt. Aquest és el nostre pròxim objectiu.

La miranda natural guaita a les terres de cultiu de la vall. Més enllà, destaca el frondós alzinar de Son Massip, el qual s'enfila pels costers del puig d'en Galileu.

Just al collet on el terreny tomba al clot d'Albarca, vora el penyal des Clot (456 m), s'inicia aquest magnífic camí de muntanya, el qual comunicava les marjades situades vora la balma del Penyal.
     Per la seva situació més pròxima al clot d'Albarca, seria més lògic que fos aquest el denominat penyal des Clot, tot i que la GEM el situa vora l'avenc de Fra Rafel, diu: «Puig del terme d'Escorca, de 540 m d'altària, situat entre la Cometa des Morts i el torrent d'Alqueda»..

En aquestes dues imatges, composicions fotogràfiques realitzades per Sebastià Riera a partir de dues fotos, es pot fer una idea de les mides de l'espadat  i del viari que baixa pel seus peus. Per traçar el camí es varen aprofitar unes grans pedres que reforcen el marge de sosteniment.

Sa Plana
Des del camí dominam bona part de la vall d'Albarca i la valleta més elevada de sa Plana, situada entre el Clot d'Albarca, el marges de can Pontico, Mossa i ca s'Escrivà. Darrera les cases hi ha la zona marjada anomenada marges de can Pontico i el coster homònim (esquerra). A la possessió hi ha un talaiot de planta circular en bon estat de conservació. El cingle d'en Salvatge arrecera el marges. Més amunt, en els estreps del puig Roig, se situa la Tossa de na Martina.

Si allargam la vista veim el puig Major, la serra de na Rius, es Catellots, les cases de ses Tosses, Son Colom, Son Colomí. Aquestes cases foren molt afectades, sobretot les dues primeres, pel cap de fibló que passà per la contrada la nit del 12 al 13 de setembre de 2012, amb vents de prop de 250 Km/h. També passà per can Pontico, Son Llobera, Albarca i el monestir de Lluc.

Mitjançant l'escalonament i uns revolts ben marcats, fruit de l'enginy popular, es podia i es pot superar una forta pendent. 

El camí acaba a unes marjades. Es pot seguir cap a l'esquerra i baixar directament a la casa de cal Secretari, vora el camí de Cosconar. És una opció per adreçar camí. En canvi, si volem baixar al torrent d'Alqueda per un preciós camí, idèntic al que acabam de baixar, hem de caminar per les marjades en direcció (oest), perdent altura gradualment, però no massa.

Si hem avançat en la direcció correcta veurem aquest portell (WP-8), que dóna pas al magnífic camí que baixa a la llera del torrent.

Mentre baixam colombram el viarany que continua més allà de la torrentera, el qual puja per l'altre coster, segurament mena a les cases de sa Plana i enllaça amb el camí de s'Hort de sa Plana, pels marges de can Pontico. Una zona més per explorar, un altre dia serà!

El camí de ferradura presenta aquest empedrat ben treballat, amb els escopidors laterals que delimiten el traçat i l'escalonament, tot el conjunt es troba en un estat més que acceptable. 

Antoni Reynés aporta notícies sobre aquests vells camins: «Les pluges contribuïen al mal estat dels camins, de la qual cosa el col·lectiu de traginers es queixava sovint. La neu, altre temps més abundant, també era font d’entrebancs i sovint els impedia el pas pels colls més elevats; el 1629 els traginers de Lluc no pogueren passar per Turixant ni per l’Ofre. Pitjor sort tengué Pere Esteve, qüestor de Lluc que feia l’acapta a la vall de Sóller, mort de fred en el camí a causa d’una nevada el 1553. Tanmateix, les caigudes de penyals podien fer malbé els marges i els empedrats i causar desgràcies personals. Llabrés, en el seu noticiari, recull el següent fet, datat del 25 de novembre de 1810: “Se desplomo un peñasco en el collado de Sóller e hizo tortilla (sic) a un trajinero y dos machos”».


Torrent d'Alqueda
Des del jaç del torrent s'aprecien els marges de sosteniment del bell camí, de notable valor paisatgístic. Al fons del barranc destaca l'entreforc, format pels dos torrents: el de Mossa o d'Alqueda i el de Binifaldó.

Ara hem d'arribar al camí de Cosconar, no sabem si trobarem bots insalvables sense l'ajuda d'una corda, ja veurem! Si és així tornarem enrere!

Aquesta petita desgrimpada és el graó més gran que trobam. Segurament el tronc hi és per ajudar a baixar.

Les parets de la dreta es despengen del penyal de can Llobera.

El recorregut fins al camí és fa curt, ja que és molt maco.

Sobre el topònim Alqueda, en el Corpus de Toponímia de Mallorca, de Josep Mascaró, llegim: «Nombre casi extinguido. Parece venir del árabe al-kidda, 'la prisa', tal vez por ser un torrente de aguas rápidas». En canvi Vidal Alcover diu (1991) que al-kidda vol dir 'la presa'.

En pocs minuts assolim el conegut camí de Cosconar (WP-9). Sortim a una corba on, quan venim de Cosconar, tenim l'opció de passar el torrent per un pont, molt a prop de can Llobera.

Per primera vegada des de que hem partit trepitjam pla. Aquest tram del camí passa encaixonat entre marges, parets i façanes de les cases.

Can Pontico
Creuam el llogaret format per cal Secretari, Son Llobera i can Pontico. «Son Pontico de partinentias de Son Llobera (1739)». (Morro)
     Quan deixam enrere aquesta darrera casa, se'ns obre una nova panoràmica, la del clot d'Albarca, el qual recorrerem.

N'Antonina de Menut
i sa berganta de Mossa,
sa d'Albarca, aquella rossa,
són ses més guapes de Lluc.  

Després de la llarga recta que travessa la vall, ve el pont del torrent de Lluc i les primeres costes que pugen al santuari de Lluc. Trobarem algunes dreceres pels senderistes. Agafam la primera d'aquestes dreceres, la qual dóna a una camada. Per aquest camí de carro, cap a la dreta en direcció a les cases d'Albarca arribarem a la mina.

Mina de coure
Es tracta de l'antiga mina de coure, avui coneguda com la Font de sa Mina (WP-10). Un article de l'enginyer Lluís Jordà diu: «En 1876 se investigan los indicios de cobre próximos al monasterio de Luch. Estos indicios habian sido tímidamente reconocidos en los años 40 - 50. Se cita en la Estadística Minera de ese año: “En la isla de Mallorca, cerca del Monasterio de Lluch, se encuentra en contacto con los pórfidos (así en el original), cobres carbonatados y sulfurados que dieron lugar a trabajos de investigación y exploración".
     Se arrancan 48 toneladas de mineral de una ley del 6%, que son exportados a Inglaterra para su ensayo. También se extraen otras 100 toneladas de menor ley que quedarán a bocamina. El gasto en transporte parece ser enorme al tener que recorrer diez kilómetros por camino de herradura (burros) y después seis por camino carretero hasta la estación de tren de Inca. Trabajan en todo el proceso de minería y transporte 6 hombres, 2 mujeres y 4 muchachos. En 1877 el cobre sigue en proceso de ensayo. El ingeniero del distrito describe las labores llevadas a cabo ese año, tras el cual se abandonan las investigaciones».
Veure l'article complet
Vegeu Fonts de Tramuntana

Es va contemplar la possibilitat de fer arribar el mineral a sa Calobra, mitjançant una via fèrria de 9 km i 300 metres de desnivell.

La font, diu el pare Roig (1993): «Neix dins una mina artificial d'uns 110 metres de profunditat. És una vertadera obra, pròpia de gegants. per tant serà necessària una classe de llum per entrar-hi i poder admirar-la. És poc cabalosa, sobretot a l'estiu rigorós, però molt fina. No fa encara molt de temps que els habitants de la possessió venien a cercar d'aquesta aigua per beure i per cuinar-hi els aliments. Es conserven dues gerres que s'empraven solament per aquest quefer».

A bona part de la vall podem veure aquest tipus de pedra ferruginosa amb òxid de ferro.

Continuam carretera amunt, alternant amb les dreceres. Una d'elles passa vora aquest torrentó que baixa de la font Freda o s'Enderrocada, tan ben encaixonat i vestit entre marjades i coronat amb aquest pontet per on passa la carretera.

Agafam totes les dreceres que podem de les voltes Velles i a les 12:46 h arribam a Lluc (WP-11). De la mina fins a aquí hem posat uns 20 minuts.

Santuari de Lluc
Creuam la plaça dels pelegrins per davant de la gran façana de l'hostatgeria del santuari de la Mare de Déu de Lluc. El nom de Lluc prové del llatí, lucus, 'bosc sagrat', cosa que fa pensar que la contrada hi degué haver algun santuari pagà. Durant el període islàmic, hi existí l'alqueria Lluc. Els orígens del santuari actual es remunten al s XIII, en què, ja el 1246, només setze anys després de la conquesta catalana, hi ha constància d'una capella dedicada a la Mare de Déu. (vegeu la referència completa a la GEMall, VIII, p. 66 a 72).

     L'Arxiduc ens deixà anotat a Die Balearen: «a l'església de Nostra Senyora de Lluc se li va donar el títol de poble o vila amb el nom d'Escorca, encara que tota la població consisteix només en l'església, el col·legi adossat, el petit estanc i un parell de cases aïllades».

Vora les porxades trobarem la sortida cap al camí Vell de Mossa.

A l'esquerra, vora el camp de futbol, resta en peus la caseta de l'Hort des Rector Oliver.

Pel camí Vell de Mossa tenim l'oportunitat de visitar el Camell i la cometa des Morts (WP-12).

Ens returam al mirador des Pixarells per contemplar part de la zona recorreguda.


Passam per l'Àrea recreativa i d'acampada d'es Pixarells (WP-14). Seguim, si fa no fa, amb la mateixa direcció que dúiem, així evitam la darrera costa de la pista.

En un tres i no res connectam amb el camí Vell de Mossa a Lluc, per ell, o per la carretera, arribarem a l'Àrea de Menut I, on tenim el vehicle i on acabarem la ruta d'avui a les 14:28 h.

     Amb aquestes dues excursions: Per la Terra de ses Olles i el pas des Cabrit i la que presentam avui (Penyal des Clot, torrent d'Alqueda i mina de Coure), es té diferents variants de caminar per la mateixa contrada. La primera té l'al·licient de pujar per un pas fàcil, però que no a tothom li agradarà. La segona ofereix l'opció de baixar i recórrer un curt tram del torrent d'Alqueda i de visitar la mina de Coure.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 
Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest traç només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 10,65 km
Pujada acumulada: 322 m
Alçada màxima-mínima: 551-328
Temps aproximat sense aturades: 2:34 h
Temps total: 5:30:50 h
Ruta circular:
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites desgrimpades al torrent
Integrants: Dolors i Joan 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre els mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25,
amb els punts principals

Temps parcials i total efectiu aproximat

Desnivell, temps i distàncies aproximades de la ruta

Perfil en 3D


Manacor, 8-10-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • L'avenc de Fra Rafel (Escorca, Mallorca). Endins, 16, 1990 M. Tries, M. Espinar i J.R. Bosch.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig i Roig.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Gerónimo de Berard.
  • Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas Marcé i Antoni Reynés Trias.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Notas históricas para el estudio de la minería metálica en Mallorca (1846-1909). Dins 1er. Simposio Latinosobre Minería, Metalurgia y Patrimonio Minero en el Mediterráneo Occidental. Bellbumnt del Priorat 2002, C.08, pp. 119-130. 2002 Lluís Jordà Bordehore.
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals de Sóller. Antoni Reynés Trias.
  • Corpus de toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.

11 comentaris:

  1. Una ruta molt interessant per uns indrets molt transitats però que sempre amaguen qualque sorpresa insospitada. Gràcies per fer-nos-les arribar.
    Salut,
    Mateu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mateu! Efectivament, en aquesta ruta vérem coses noves. El camí empedrat que baixa al torrent, el mateix torrent i també la mina de coure, no els coneixíem.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    En verdad precioso ese camino que baja al Torrent d'Alqueda. Enhorabuena. Habrá que pegar un salto.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, no fou allà, en aquell camí que no es va trobar bé?
      Una aferrada.

      Elimina
    2. Hola Joan:
      Fue cerca, pero no en ese camino, si no en otro en la ladera Oeste del torrente, que sube paralelo a la Cota 385, y que queríamos comprobar si llevaba a las Cases de sa Plana. Bueno, otra vez será.
      Un abrazo,

      Elimina
  3. Hola Joan, el dissabte passat (5/10/13) vaig fer la mateixa excursió que descrius,amb alguna petita variant, de sortir jo un dia després o vosaltres un dia abans haguéssim coincidit, per cert el camí que descendeix fins al torrent d´Alqueda, preciós.
    salut Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, ja m'hagués agradat coincidir. En dissabte per allà, només deixen passar els diumenges! El que sorprèn és la feinada que feien per un simple camí intern, agrícola, per anar d'unes marjades a altres. A no ser que tingués altres funcions que ara no sabem interpretar.
      A veure si coincidim per la muntanya.
      Una abraçada

      Elimina
    2. Jo no vaig fer el torrent, sinó que vaig ascendir per l'altre vessant i arribi fins a és Raco des Mateus, on hi ha un vell porxo i un camí que descendeix fins a les cases de sa Plana. Aquest camí parteix també de ca´n Llobera, encara que al començament, prop de les cases està molt difús. pot ser que es tractés de camins que connectessin diferents cases de l'entorn.
      sense adonar-me i ara i caic amb el teu comentari, potser encegat per la bonica marxa, em vaig endinsar en zona prohibida excepte els diumenges, no solc fer-ho.

      Elimina
    3. Hola Arnau. Supòs que si veuen dues o tres persones, no hi ha problema. Precisament això és el que vui fer, pujar per aquest vial fins el camí de Cosconar a Mossa. Alternatives no en falten.
      Salutacions.

      Elimina
  4. Hola Joan
    He gaudit molt amb aquest itinerari, principalment amb el tram nou, el del torrent d'Alqueda. Juntament amb el de sa Terra de ses Olles (o Penyal des Clot de n'Emilio i en Pep Torrens), pot sortir una passada de volta. Moltes gracies per publicar-ho i enhorabona per la "troballa", l'informació aportada, sense oblidar la perfecta fotografia. Salut Joan per seguir fent camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, això és el que he pensat de les dues fer-ne una. Diumenge no pujàrem el pas perquè el temps s'embrutava, però la idea era fer-ho. És agradable topar-te amb aquests antics camins de ferradura, perduts per la muntanya i perduts els seus usos.
      Gràcies pel comentari i salut.

      Elimina