29 d’oct. 2013

82 - Coma de ses Truges i torrent de Mortitx 27-10-2013

Aquesta ruta discorre per una de les zones més abruptes de la serra Mallorquina, la contrada de Mortitx. L'excursió consta de dues parts ben diferenciades: la primera, l'aproximació a la coma de ses Truges, es fa per camí i la monòtona pista formigonada de ses Basses. La segona part, la més llarga i dura, es fa per un terreny totalment salvatge, recórrer la coma de ses Truges, transita per la cornisa de sa Pesquera i remunta el torrent de Mortitx. Les meravelloses vistes ens compensaran de l'esforç realitzat.

Deixam els cotxes vora el portell d’entrada a Mortitx (WP-01), a l'altura del km 10’9 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Si no ets matiner, pots tenir problemes per a deixar el cotxe. Posam el peu al botador situat a la dreta de la barrera a les 9:18 h i allà deçà, pel camí que duu a les cases, iniciam el recorregut.
 
Cases de Mortitx
Gairebé davant les cases hi ha una cruïlla de camins. Deixam a la dreta un botador i continuam pel camí que volta a l'esquerra (WP-02).

     A diferència de les grans possessions de Valldemossa, Deià i altres contrades, les cases de Mortitx no sobresurten per les seves excel·lències arquitectòniques, però té la pàtina que el temps regala.
     «L'antiga possessió de Mortitx confronta amb Ariant, la Malè, Mortitxet, Femenia, Lavanor i la mar. Fou alqueria islàmica, de vuit jovades, documentada en el Llibre del Repartiment (ca 1232)». (GEM). Segons J. Mascaró, el topònim Mortitx és una forma mossàrab derivat del llatí môrtuus, 'mort', amb el sufix —ïciu.
     «El s XIV, Mortitx designava un lloc que comprenia tant les terres de l'alqueria Mortitx com les de les alqueries de Sant Major, Beniasber, la Malesa i Lavanor. Ja en el s XIV, la primitiva alqueria de Mortitx fou dividida entre Mortitx dels Domingo, confrontada amb Benitíger, Pedruixella i Tànger; Mortitx dels Ferrer, amb cases i tafona, confrontada amb Femenia, Lavanor, Beniasber, la Malesa, Ariant, Tànger i Pedruixella.
     «El 1368, se n'havia separat també Mortitxet. L'alqueria primitiva comprenia la zona més alta del torrent de la Vall d'en Marc i quasi tota la conca del torrent Fondo de Mortitx».
     «A un replà muntanyenc (380 m), entre ambdues valls, hi foren edificades estratègicament les cases de la possessió. El 1612, era de la família Puig. Feia una renda anual de 200 lliures, 40 quarteres de xeixa, 24 quartans d'oli, tres moltons, un anyell, un porc d'aglà i un quintar de formatge. El 1651, tenia cases i tafona, hi havia un apiari amb set cases d'abelles.
     El 1752, pertanyia a la senyora Elionor de Sales. El 1757, passà al seu fill, el senyor Francesc Cotoner de Sales. Tenia cases, amb molí de sang, botiga d'oli i una petita tafona d'una biga. Hi havia deu muls, tres someres, una vaca i un cavall. Era, sobretot, dedicada a la ramaderia ovina, amb una guarda de 500 ovelles, que era arrendada a part i feia una renda de 160 lliures, quatre anyells, dos quintars de formatge i mig quintar de llana». (GEM).

Després d'una ràpida davallada i de passar per davant les instal·lacions (celler i botiga) de Mortitx, arribam a un altre entreforc (WP-03). Per l'esquerra arribaríem a l'Urdial. Nosaltres continuam per la dreta, seguint l'indicador Refugi.  

Les vinyes de Mortitx, arrecerades del vent de ponent per les serralades del puig Caragoler de Femenia (922 m) i el puig de ses Moles (731 m).

Portell d'entrada i botador de la finca pública de Mortitx
(WP-4). La finca pública de Mortitx confronta, al nord, amb la Mar Mediterrània; a l’est, pel Torrent Fondo de Mortitx, amb la finca Rafal d’Ariant i amb el municipi de Pollença i les seves finques La Torre d’Ariant i Pedruixella Petit; al sud, amb Pedruixella Gran (Pollença) i amb la finca privada de Mortitx i la de Mortitxet (Escorca); a l’oest, pel Torrent de ses Marsesques, amb Femenia Vell i la finca privada de Mortitx. Té una extensió de 719, 27 ha. Fou adquirida el 28 de maig de 1981.

Un rètol ens assabenta de la perillositat del descens pel torrent Fondo i de la prohibició de pas, més enllà de Lavanor, durant els mesos de cria del voltor negre (gener-juny).  

Aquest embassament i l'altre situat més amunt, dit l'embassament de ses Comes o es Pantanet (WP-05), també anomenat l'estany d'en Quelota ja que aprofiten l'aigua d'aquesta font i del torrent de ses Comes regaven els arbres fruiters propietat (1993) de Mercapalma i abans d'un jueu escultor, Ben Jacober, que muntà el negoci.

Uns penyals espadats ens distreuen de l'avorrida pista encimentada. Deixarem de banda (dreta) el desviament que duu al refugi (WP-06) de Lavanor o l'Avanor (alqueria Xabanor).

Font Blanca (WP-07). Recollim les paraules del pare Roig per descriure l'indret: «En els paratges inhòspits de l'Avanor, dins la possessió de Mortitx, i a prop del refugi o casa que està dins els sementers, surt aquesta font sota una gran roca que li fa de dosser. Tira l'aigua dins un abeurador per als animals. Tot es troba a l'ombra d'uns polls albes, tres dels quals impressionen per la seva corpulència».

Dins l'Avanor de Mortitx
hi canten dues terroles*:
una pesa trenta arroves
i l'altra set quintars* i mig.

* Terrola: Ocell de la família dels alàudids, espècie Alauda arvensis. (DCVB). 
* Quintar: Un poc més de quaranta-dos quilograms; es divideix en quatre arroves. (DCVB).
 
El camí travessa per les ruïnes d'un «extens enclavament islàmic, compost per dotzenes d'edificacions en forma de cabana, defensades per trams de murada en els punts de més fàcil accés. És sabut que la muntanya, i especialment aquesta contrada, va ser un dels darrers refugis sarraïns després de la Conquesta, i aquest podria haver estat un d'aquests reductes». (Sastre, 2003).

Campet Rodó
Més avall d'aquest poblat islàmic, a la dreta del camí, observam el campet Rodó. Aquestes clapes de terra cultivables dins el roquissar aspriu són típiques d'aquesta zona.

Collet des Vent
El terreny fa empit per assolir el coll des Vent (WP-08). Una bretxa oberta a la roca que permet arribar vehicles a ses Basses.

Passat el collet se'ns obre una nova panoràmica. La pista baixa ràpidament pels estreps del Més Alt de ses Basses.

A uns deu minuts del collet des Vent hem d'abandonar per la dreta el camí de ses Basses (WP-09). Una vegada encarrilats al tirany dirigim les passes en direcció a uns pinetells i després per un pas entre roques assolirem la coma de ses Truges.

El meu fill i el seu amic Andreu s'han afegit al grup. Esper que amb aquesta dura prova no s'escalivin i tornin en altres sortides.

A Mallorca vora mar (2003) llegim la descripció del començament de la baixada a la coma: «Des de l'inici del descens trobarem uns senyals de sendera, fitada a trams. Inicialment l'orientació és cap al nord-est, per unes carritxeres que ocupen el costat esquerre de la coma. La part contrària, més accidentada, està closa per intransitables crestes i espadats».
  
Caminam pel llindar de l'intransitable esquetjar per després baixar definitivament a la coma. L'amic Llorenç Soler em va contar que la gent que habitava la possessió de Mortitx baixava a la coma de ses Truges pel pas des Sarró. Segurament és el pas que acabam de fer, on s'han de desgrimpar uns graons. 

La vista enrere del començament de la coma, amb les altes murades de roca i penyals que la conformen, és molt garrida. El grup camina immers en una mar de càrritx.


A més de l'ajuda inestimable d'alguna fita duc el track al GPS d'una altra vegada que vaig baixar aquest abrupte comellar. Tot i que no té pèrdua.

Quan ens ficam a la torrentera veig que un tosc camí s'enfila pel coster de l'esquerra cap al rellar des Racó.

La curiositat muntanyenca em fa pujar per aquest antic i malmès camí. 

Des d'on aparentment s'acaba el camí, a una esplanada, puc observar una esqueiera totalment impracticable d'una bellesa aspriva. Els espais entre les 'monges' (lapiaz) els omplen espesses mates i esponeroses carritxeres. 

No hi ha dubte que el camí tenia una antiga funció. Els germans Sastre van més allà i recorren el rellar des Racó: «per pur esperit esportiu, hem arribat as Musclos des Llorers i hem travessat el rellar des Racó; avui, emperò, i malgrat gaudir de la bellesa salvatge d'aquests indrets, hem optat per no fer-hi passar la nostra ruta, per les dificultats que comporta definir un itinerari».

Imatge de la torrentera on m'esperen els companys, copsada des del camí. Per a la realització de l'improvisat vial tan sols s'ompliren els buits entre els esqueis, amb pedres.

Ens cordam bé les botes per a prosseguir el descens, ho feim per l'estreta llera de la torrentera. Hi ha l'opció de baixar la darrera part de la coma, més a la dreta, per les carritxeres.

Tornen comparèixer restes de camí que aprofitam per salvar un petit bot amb un gorg. Segurament aquests camins eren de carboners, puix els germans Sastre veren alguns rotlos dins el torrent i una abeurada.

El camí es perd i ens tornam ficar a la torrentera, que realment pareix una l'encletxa més que una torrentera. La inclinació exagerada del llisar i les mates dificulten la davallada.




N'Andreu va gaudir de valent aquesta excursió, el va impressionar les magnífiques vistes de les contrades que recorrerem. Li féu molta gràcia els topònims, el fet de que una simple roca o penyal tengui nom.

Una imatge val més que mil paraules! Hem de posar 'cul a terra' per a no baixar incontroladament

Panoràmica del barranc del torrent de Mortitx (Foto: Andreu)

A la fi assolim la llera del torrent Fondo, just on s'inicia l'esportiu descens d'uns 500 metres de recorregut fins a la mar o al pas d'Iràs i no Tornaràs, l'única via de retorn al punt de partida, un pas bastant exposat. 
El nostre pròxim objectiu és el Rafal d'Ariant. Tenim dues opcions per arribar-hi, pel pas del gorg del Bec d'Oca, o bé pel pas de sa Pesquera.

Decidim anar-hi pel pas de sa Pesquera. Per això deixam enrere la torrentera (WP-10) per un camí de cabres que s'enfila entre carritxeres, en direcció al Musclo de ses Cordes. A la nostra esquena tenim la gran muralla d'uns 400 m d'alçada, dels estreps del puig de ses Parades. 
     Aquí tenim dues opcions per arribar al balcó natural de sa pesquera des Gat: a través del coll de sa Pleta o pel pas de sa Pesquera. Aquesta darrera opció és la que triam per tenir més bones vistes.

Per aquests paratges tan apartats i esquerps, trobam restes d'activitat humana. El tirany passa vora el que pareixen les restes d'un rotlo de sitja.

L'altura assolida ens permet visualitzar gairebé tota la coma de ses Truges, la qual acabam de recórrer. Una dura prova pels genolls, turmells i altres peces del nostre cos!

Acostam la imatge per observar millor el curiós canvi de relleu d'una banda i l'altra de la torrentera. A l'esquerra, el coster aparentment dolç presenta una capa de carritxeres; mentre que a la dreta, s'estén l'espectacular rellar des Racó ple de cruis i relles.

La imatge del torrent amunt i de la serralada que tanca aquest racó, vista a contrallum, és fantàstica. Veim el Bec d'Oca i el Ninot amb una perspectiva inusual. El torrent neix per les terres de Binifaldó i Muntanya, als peus del Tomir, després de travessar les terres de Mortitx i recórrer uns 6 km, desaigua a la mar.

Panoràmica on s'aprecia la clotada del torrent, el puig de ses Parades, 
tota la coma de ses Truges, el rellar des Racó... (Foto: Andreu)

Inici del pas de sa Pesquera des Gat (WP-11). Es tracta d'una cornisa que recorre la part alta des Rellar, un imponent penya-segat que cau sobre la mar, a la zona de sa Butxaca i ses Fel·les.

Aprofitam l'ombra i la fresca per a dessuar i descansar uns minuts.

El morro dels Ocells i el Musclo de ses Cordes destacats per la llum del sol, més allà apareixen els cingles d'Ariant.

Ja és perquè no veim el que tenim damunt quan passam per sota penyals...

A un petit enfony obert a la paret de la balma de la cornisa, hi ha un betlem de terrissa en bastant mal estat.

Algunes figures del pessebre, com la de sant Josep, una pastora i la mula, resten decapitades. Les inclemències meteorològiques que suporta en aquest indret són fatals. 

Part del pas recorregut i els Musclos des Llorers.

Donar aquesta passa segurament és el punt més conflictiu, o almenys més estret del llarg pas de sa Pesquera.

El pas ens ha menat a la balconada sobre sa Pesquera des Gat. Destaca el Musclo de ses Cordes (229 m). Estam gairebé al límit del terme d'Escorca, en el coll de sa Caleta (uns metres més a la dreta) s'inicia el de Pollença.

Font des Rafal, font de s'Hort des Rafal o font des Garrover
Travessam el sementer de la Caleta (d'Ariant) i resseguint un xaragall arribam a sa Font des Rafal (WP-12). S'aconsella no beure l'aigua de la font, ja que brolla poc i és molt freqüentada pels animals. No vaig a ser a temps de dir-ho, quant ja hi vaig veure n'Andreu ajagut, bevent!
     «Aquesta fontanella —diu el P. Roig—, està prop de les cases des Rafal d'Ariant o de Mortitx o de les Maleses. Amb aquests noms apareix en els documents. A la nostra illa hi ha molts de Rafals, nom genèric que vol dir petita possessió o 'sucursal' d'una altra més important. Sol tenir poques terres.
     La fonteta es redueix a un bassiot sempre ple d'aigua, defensat per un arc de pedra. El conjunt és bell, senzill. Abans omplia una pica gran que servia de safareig i que regava un petit hort, del qual es conserven les parets. D'allí treien les verdures per a consum de la casa. Pensa la manca de remeis que està encara avui dia. Ara és una garriga.
     No sé —segueix dient el P. Roig— quina garantia higiènica tenen aquestes aigües quasi estancades. 
     El paisatge és corprenedor, impressionant. La vall oberta a la mar i tancada dins una serralada esquerpa, solament té un punt de contacte amb el món restant que és el senderó, empedrat freqüentment, que l'enginy de l'home obrí entre roques i timbes aprofitant la més petita retxillera per baixar a aquest altiplà i vall al mateix temps. Els roquissars que envolten la vall semblen immensos graons que duen a la mar».

Rafal d'Ariant, de Mortitx o de ses Maleses
El senderó de la font, que que passa pel coll de s'Era, ens duu al Rafal, el qual està documentat el 1267, vinculat a la Malesa (la Malè) terra sense conrar— que va pertànyer al llinatge Esteve en els s XIII i XIV. (Sastre, 2003). Reprenem les paraules de Bartomeu Roig, M.SS.CC. 
     «Aquest nostre Rafal està completament abandonat d'anys enrere. Les cases, ruïnoses, són un caramull de brutícia. A la seva façana i dins un requadret fet de guix es pot llegir aquesta inscripció: "El año 1887. Construtor... Carpintero, Guillermo Salas. Antonio Pons?". Segurament aquests foren els que aixecaren la casa i quasi immortalitzaren el seu record i no en va pel lloc tan desolat i difícil on es troba».

Els que de tant en tant freqüentam aquests encontorns veim com es va deteriorant el requadret, com diu el pare Roig; sobretot si comparam les restes de l'edificació amb fotografies d'uns anys enrere, podem comprovar que la degradació és molt ràpida. 

Estat actual d'aquesta remota i abandonada explotació agrícola del Rafal d'Ariant, situada a aquesta oblidada vall, ja fora dels límits de la finca pública. L'Arxiduc diu: «Segueix un camí d'escala empedrat, que puja a dalt de la casa, al costat hi ha una gran roca amb un garrover al costat; es tracta d'una casa de pagès en mal estat [Mortitx] amb un petit pati irregular al costat; més enllà està Mortitxet. [...] Més cap a la mar hi ha una caseta, situada darrere una roca on hi ha alguns sembrats, anomenada la Menor, on es troba el lloc de remunta de Mortitx». Deu ser aquesta la caseta que fa menció l'Arxiduc?

Figueres de cristià i ametllers és resisteixen a sucumbir definitivament en aquesta terra magre tan retirada, on anys enrere els varen sembrar. Dels ametllers només resten en peus les soques, puix patiren un devastador incendi.

El torrent des Rafal solca el tàlveg del sementer dels Ametlers, on s'arrangleren les velles soques. Un poc abans del sementer, posam taula a l'ombra d'uns grans pins. La veritat és que només tenc set, un poc de fruita i aigua bastarà! La xafogor és asfixiant, però no impedirà fer un cafetó rebentat d'herbes dolces, crec que ens ho hem guanyat bé! 

Panoràmica de la vall del Rafal d'Ariant, realitzada per Sebastià Riera a partir de quatre fotografies. A l'extrem esquerre apareix el Bec d'Oca, al centre el turó de 197 m d'alçada i a la dreta les cases del Rafal.
(Prema la tecla F11 i moure la barra del cursor per veure tota la imatge). 

 N'Andreu i en Sebastià posant davant el Bec d'Oca.

El torrent de Mortitx a l'alçada del Bec d'Oca, el qual dóna nom a un gorg que es pot esquivar per l'esquerra. En el mapa de Mascaró Pasarius se situa per la contrada el topònim es Ninot.

Després de dinar, reprenem la ruta. La darrera part de la caminada d'avui és remuntar el torrent de Mortitx.

L'únic pas que presenta certes dificultats, és el gorg Llarg o de Mortitx. N'hi ha que ho fan per la part de dalt i altres més avall. A jo em va millor passar-lo per dalt, hi ha més preses.


Na Dolors i na Margalida donen la darrera passa per a travessar aquest entrebanc.

Després del gorg Llarg ve es clot Saguer o Sequer. La primera accepció tendria el significat de 'el darrer clot'. La segona accepció equivaldria a 'clot vesper', és a dir, on hi ha vespes. (Sastre, 2003). Més endavant, trobam dues sortides per l'esquerra que connecten amb el camí des Rafal. Per la dreta hi desguassa el torrent de s'Hort des Molí. Tot i el topònim des Molí, no hi ha vestigis de cap enginy hidràulic d'aquest tipus.


És curiós trobar la petjada de l'home per aquests paratges tan inhòspits, com parets, abrics, camins, etc.

Ja entreveim el final del barranc.

Remuntar el torrent de Mortitx, sobretot duguen a les cames el que duim, no és cap broma. Darrere nostra venia un grup d'estrangers que no sé com pogueren arribar als cotxes, ja que duien al·lots petits, algun d'ells l'havien de dur a sobre. No comprenc com s'atreveixen a fer aquestes rutes amb aquestes condicions.

Assolim la capçalera del torrent, ara hem de travessar una planella folrada de carritxeres, creuar un torrentó i connectar amb el camí de ses Basses (WP-14), pel qual caminàvem el matí cap a l'inici de la coma de ses Truges. A la dreta de la imatge s'alça el cingle de ses Mules, on se situa el turó fortificat del mateix nom.

Només ens queda creuar la finca privada de Mortitx i arribar als cotxes, cosa que feim a les 16:38:39 h.  
     Amb aquesta imatge copsada al portell de la finca pública, donam per finalitzat el reportatge d'una excursió força entretinguda.
     Esper no haver decebut les expectatives que s'havien fet els dos joves. A veure si cream afició per a tenir algú a qui passar el relleu! Fins a la pròxima, amics!

 ___
Bé, després de suar de valent, algun cop i moltes rapinyades de les carritxeres i plantes espinoses, els novells excursionistes superaren la prova. Esperem que tornin alguna altra vegada a compartir amb nosaltres sensacions i aventura per aquestes meravelloses contrades. (Dolors Domínguez).
 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc
 
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 
FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 12,94 km
Pujada acumulada: 581 m
Alçada màxima-mínima: 498-94
Temps aproximat sense aturades: 4:44 h
Temps total: 7:20:14 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites desgrimpades i grimpades
Integrants: Dolors, Ingrid, Margalida, Jordi, Andreu, Sebastià, Esteve, Miquel, Toni i Joan 

CARTOGRAFIA
          
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25 amb els punts principals

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Manacor, 29-10-2013


HEM CONSULTAT 
  • Mallorca vora mar. Marines  de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig Roig.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imagte. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
  • Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25. 

10 comentaris:

  1. dura ruta Joan, llàstima de la pista cimentada, sembla mentida la de racons que amaga aquesta zona amb moltes rutes alternatives, aquesta i la de Ariant, són màgics per mi. Bon reportatge.
    salut Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau. Sí, ja ho pots ben dir! Però l'espectacle que ofereix el relleu de la zona de Mortitx, bé val la pena l'esforç!
      Gràcies i salut!

      Elimina
  2. Hola Joan, he fet aquesta ruta un parell de vegades pero mai he baixat se come de ses Truges, sempre le fete de pujada... me tocara ferla a senreves... jejejeje, guapa, dura, y per terren ben enfora de cualsevol pueto habitat... molt bona documentació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, és clar que et toca baixar-la, però per dins la regata que baixàrem nosaltres!
      Venga una abraçada amic, i gràcies!

      Elimina
  3. Una extraordinària ruta amic Joan i de les fortes per uns indrets salvatges i ben bonics, sols apta pels bons com vosaltres.
    No he passat mai la coma de ses Truges, sembla força interessant.
    Enhorabona a tots i a totes!
    Salut i sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, les dues vegades que l'he baixada ho he fet per dins el torrent. Segurament per defora fa més bon progressar. És interessant pujar a guaitar pel bast camí que va cap al rellar des Racó.
      Gràcies amic! Faré arribar les teves paraules als companys.
      Salut.

      Elimina
  4. Hola Joan
    Poques vegades m'he vist tan ben reflexat en una excursió, sembla que l'he feta amb voltros. Inclús també vaig pujar pel caminoi del rellar des Racó. La gent que va habitar aquests indrets baixaven fins a la mar des de la Coma per un pas de contrabandistes, segurament a la zona coneguda com Cingle des Pi, llàstima que avui, per problemes de salut no ens hi pugui acompanyar. Agraït per citar el meu nom. I enhorabona a tu per la publicació, tant per la fotografia com per les dades aportades, i a tot el grup per l'eixida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Llorenç, tan de bo que aquella gent que feinejava per les muntanyes ens pogués explicar tantes coses que ara no sabem interpretar, com aquestes restes de camins que, aparentment no duen enlloc. O sitges en indrets inversemblants, sense camí que hi arribi. En fi...
      Gràcies per les teves amables paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Joan:
    Como siempre una estupenda documentación de apoyo, que nos informa de muchas cosas que desconocíamos. Por ejemplo, he pasado un montón de veces por la pista de Ses Basses, y nunca me he fijado en esas ruinas islámicas. Mil gracias por tus aportaciones.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, la veritat és que si hom no ho sap no si fixa, passen bastant desapercebudes, tot i que ocupen una bona extensió de terreny. La informació l'he extreta de les Marines de Tramuntana, dels germans Sastre, publicació bastant fiable. Per la contrada, en el puig Caragoler de Femenia, també si va trobar un reducte (Cova des Rovell, amb algunes troballes interessants, com claus i altres objectes) on s'hi amagaren algunes famílies d'andalussins.
      Gràcies per comentar.
      Una aferrada.

      Elimina