Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

2 de jul. 2013

71 - Marina de Valldemossa pel camí de Son Olesa i la Volta de s'Escolta 30-6-2013

La volta d’avui discorre per sa Marina del captivador terme de Valldemossa. Baixarem al port de Valldemossa per l'antic camí de Son Olesa. Pujarem per la carretera, la qual serpenteja per la part contrària del barranc, fins a assolir l'històric camí de s'Escolta on guaitarem al penya-segat per quatre miradors. 
     Sortirem del nucli urbà de Valldemossa cap a Banyalbufar, per la carretera Ma 10, deixarem a la dreta les magnífiques cases, que foren de l’Arxiduc, Son Moragues, el Girant de Deià, el pla del Rei i la carretera del Port. Devers el km 72,800 voltarem a la dreta, cap a les cases i urbanització de Son Olesa on començarem a caminar.

Arribam al predi de Son Olesa Gran. «Possessió doble —com diu l'Arxiduc— formada per Son Olesa gran, propietat de Fortuny, i Son Olesa petit, propietat de dona Catalina Vilallonga i Safortesa. Les cases estan tocant una a l'altra en una situació gens bonica i no ofereixen res de particular. Una entrada d'arc rodó amb espitllera i al damunt una antiga torre quadrangular recorden l'època dels atacs dels moros».
     Abans era denominada Son Claret. Tenia una torre, destinada a dipòsit del gra i de les armes i municions. En defensa dels atacs corsaris i bandolers, disposava de cinc arcabussos, tres espases, tres coltells, tres llances de ferro, una alabarda i un dipòsit de metxa, bales i pólvora. (GEMall).

Uns metres passats les cases de Son Olesa deixam el vehicle a la dreta del camí; són les 9'04 h. Just allí ( WP-01), veurem un vell botador el qual ens permetrà traspassar la paret de la finca. Na Ingrid dissimulava la son amb un alegre somriure.

Caminam per una zona d'ullastres en direcció nord. Abans d'arribar a un portell ens desviam del camí principal per la dreta per un tirany poc marcat, a la recerca d'un mirador.

Passam vora un coll de caçador i de seguida, darrere d'un gran pi mort, veim el mirador (WP-02) penjat a dalt del cingle des Cossi.

Mirador de Son Olesa o des Pi
Segurament, el mirador de Son Olesa o des Pi fou construït pel propietari del predi. Cañellas apunta: «Com hem vist, ja hi havia miradors a Valldemossa quan va arribar l'Arxiduc, però probablement la gran quantitat de miradors que ell va construir va induir els altres propietaris a construir-ne més».

Des d'aquí s'obté una magnífica vista de les timbes del barranc de sa Marina, amb els vertiginosos bots del torrent des Lli o de sa Marina i el des Salt de Son Olesa. Dels miradors, Vuillier ens diu (1895): Aquests miradors llancen, d'alguna manera, el visitant a l'espai, ho fan planejar sobre el mar que s'estén a profunditats vertiginoses o li submergeixen en el terror dels abismes.

En vers de tornar enrere per collir el camí principal, l'enllaçarem per un tirany que surt de la banda de l'esquerra del mirador, el qual bota una paret baixa. 

En pocs metres connectam amb el camí principal.

Segons el Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, es tracta d'un important eix de comunicació entre la possessió de Son Olesa i sa Marina.

La publicació esmentada assenyala que: el camí perd altura ràpidament fins a arribar a un coster de càrritx on el traçat perd tota la definició. La veritat és que actualment no hi ha cap problema per seguir el camí

Estepa blanca o bordiol blanc Cistus albidus, també anomenada estepa d'escurar, puix les seves fulles s'empraven per escurar. Planta de la família de les cistàcies, endèmica de les Illes Balears.

Un altre tirany, més arriscat, que parteix del camí de s'Hort de sa Cova i passa per les coves Negres, a través del pas d'en Colom, enllaça amb el camí que seguim.


Baixam cap al comellar d'en Gotzo.

El camí passa per la carrera de can Parròquia, una antiga caseta abandonada. Devia ser la caseta del port de la possessió de can Parròquia, situada vora can Costa? Una desviació du a can Déu.

Passam vora algunes construccions més, can Viduai, cas Sord... Antics habitatges irrecuperables.
     Durant els s XVI-XVIII fou un port de pescadors, tot i que restà despoblat a causa de les incursions de pirates que sovintejaven a la zona. (GEMall).

«Així, el 1552 hi desembarcaren 400 turcs, que saquejaren la vila de Valldemossa. Es bastiren diversos murs de defensa, com els des Portalet [que veurem més tard] i del Pas des Moro, en el camí que anava de Valldemossa al port». Per aquest darrer pas intentaren retornar als vaixells que els esperaven.
     Entre 1579 i 1604 es documenten dotze atacs de naus de pirates a aquestes costes.
     Una altra incursió, menys significativa, fou la del divendres, tres de juliol de 1592: «estant dit Barthomeu Baussa anel Barranch vore mar guardant cabres, vingue un berganti anel port del Barranc y desembarca vuyt homes y aplaganli les cabres per ont dit Baussa los va encalsar fins anal vaxell y diu que li han presses tres cabre y pegade una coltellade a una». (sic). (Cañellas, 1997).

«L'economia tradicional del nucli es basava en la pesca. El 1725, hi ha documentada la presència de quatre barques, les dels patrons Joan  Muntaner, Antoni Morei, Joan Mas i Bernat Joan. A la segona meitat del s XX, hi havia una caseta, denominada de Sant Pere, propietat de la comunitat de pescadors, alguns escars i una petita drassana per a la construcció i reparació de llaüts».

«El 1873, s'hi bastí el primer conjunt d'habitatges. El 1880, n'hi havia nou, un dels quals era del propietari de Son Moragues [Com diu més endavant l'Arxiduc]».

Vora aquesta construcció veim una cassola; pedra on es posaven els esportins plens de pasta d'oliva per a premsar-los amb la lliura o quintar. El rec al voltant recollia l'oli que rajava dels esportins i el conduïa a les piques bessoneres. També podria ser una escudella; la conca del molí d'oli, dins la qual gira la mola per esclafar les olives.

Arribam al port (WP-03) per una escala que baixa al carrer Tramuntana. Paral·lels al torrent de sa Marina caminam cap a la platja, el mollet i el nucli més antic.

L’Arxiduc anotà a Die Balearen: «En el port hi ha un total de nou casetes. La més gran és meva, i la va fer construir don Antoni Moragues per poder-hi habitar quan anava a passejar en barca i a fer pescades. No gaire lluny hi ha una era. Les altres vuit casetes són propietat de pescadors». La casa que cita l'Arxiduc la va adquirir juntament amb Son Moragues l'any 1883.

Cañellas diu: «És una casa mallorquina, de dues plantes, amb teulada de dos aiguavessos. L'Arxiduc no la descriu a fons, però en dóna alguns detalls: corral en torn, petit emparrat a la porta i front de tres finestres».

A un llibret de cròniques d'excursions Antoni Mulet (secretari del Foment del Turisme) descriu una d'aquestes casetes: «[...] posee Mateu lo que llamaremos casita y que es, ni más ni menos, un camarote como todas las demás, donde los sillares hacen las veces de tablas y las tejas quedan repartidas al modo de cubierta. [...] En menos tiempo del que se tarda en contarlo, nos dió Mateu posesión de lo que muy ufano llama su palacio, 'sur mer', en el que cocina, comedor, salón y dormitorio vienen a ser una misma cosa. Su fachada principal, naturalmente con vistas a la mar, queda sombreada por rústico cobertizo bajo del que una mesa improvisada convierte el reducido recinto o 'carrera' en comedor de verano. Dentro, en un ángulo y en un espacio no mayor de un metro cuadrado [?], contamos hasta cuatro camas... Este nos indica Mateu es además mi cuarto oscuro; efectivamente, negros nos habíamos de ver para 'repartir' nuestro descanso en tan menguado espacio, y dormir, si es que lo consintieran los mosquitos y el sordo roncar del mar». (Por Sierras y Llanos, 1924).

Antoni Mulet continua dient: «Era la hora crepuscular cuando sentados junto al mar trabábamos amistad con el Patró Camins; de mediana estatura, ancho de ombros, de tez broncínea, ojos pequeños de pupilas verdes cual pinceladas arrancadas al mismo mar, ese mar, que tanta brega le había deparado, antojábansenos en la discreta tonalidad del atardecer, el prototipo de los marinos de pesca. Su indumento sencillo, en el que 'madò Barrera', su mujer, había hecho primores en remiendos y surcidos, hablaba más que su lengua, de penalidades y estrecheces sufridas [...]».  

A la façana de cada casa, com a les de Valldemossa, no hi falta la rajoleta dedicada a Santa Catalina Tomàs.

«El 1900, hi havia una vintena de cases, la majoria de les quals eren de pescadors. El 1920, s'inicià un procés d'edificació rellevant, quan Miquel Pascual establí la seva propietat. Es projectà un carrer perpendicular a la costa i s'hi bastiren una quinzena d'habitatges nous».

Una passadora de fusta permet arribar al nedador de ses Dones.

Nedador de ses Dones. Aquesta esmicolada i malmesa costa es pot recórrer gairebé fins al port des Canonge, passant per es Canyaret, sa cova de ses Llisses, sa Bóta, la font des Cocó, sa Tenassa, ses Basses, la cova des Coloms, sa Cadireta, la platja de s'Hort de sa Cova, sa pedra Llarga, ses Fonollasses, el racó de coll des Pi, la platja de can Sales, es Bergantí... 

Deixam el joliu port i li enfilam cap a l'altra part del barranc, per la carretera.

Per damunt la creu que corona la capella del port destaquen dos xaps als penyals d'aquest abrupte circ muntanyós. La casa que fou de l'Arxiduc està situada prop de la capella, a l'altra banda de la carretera.

A un revolt ben tancat, deixam a la dreta el tirany que ens conduiria a l'històric pas des Moro (WP-04). Tenim previst fer aquest pas quan la temperatura sigui més adequada per pujar la rosta cinglera. Llavors donarem més informació dels fets d'aquell fatídic dissabte, primer d'octubre de 1552, els quals donaren peu a canviar l'antic nom del pas des Rafal pel del pas des Moro. 

El darrer terç del s XIX es bastí la carretera actual, per iniciativa d'Antoni Moragues. (GEMall). 

«Actualment diu l'Arxiduc, el camí del port no passa per la barrera abans esmentada, sinó més cap a la dreta, on s'ha volat amb barrobins l'abrupta paret de roca per fer una carretera fins a la mar. Amb aquesta intenció s'havia format una societat de diferents senyors d'aquella contrada, encapçalats per don Antoni Moragues; però pel cost tan elevat, les obres es varen anar retardant, i quan ell va morir es va acabar l'empresa». (Die Balearen, 1884).

Camí de s'Escolta
Deixam l'asfalt per l'antic camí de ferradura que baixava a la Marina, dit camí des Pescadors. Aquest camí ens menarà a la Volta de s'Escolta*, a través des Portalet (WP-05).

*Escolta: persona que escolta per sorprendre els moviments de l'enemic. (DCVB). 

Barrera des Forat o Es Portalet
Es Portalet. Aquesta simple paret té una gran història. Manllevaré les paraules d'un gran coneixedor de la contrada de Valldemossa, en Nicolau S. Cañellas Serrano.

     «Tots els valldemossins saben on és Es Portalet, però molts pocs saben perquè es diu així. Trobam Es Portalet tot d'una que deixam endarrere Son Mas del Pla del Rei; just allà on la carretera guaita damunt Sa Marina.
     Es Portalet de debò no és allà, hem de seguir un poc més endavant fins al punt on per l'esquerra davalla el camí dels pescadors i per la dreta s'enfila el camí de s'Escolta. Allà hi havia Es Portalet originalment.
     Per esbrinar la utilitat d'Es Portalet hem de tornar molts anys endarrere, almanco fins a començaments d'aquest segle. Abans de construir-se la carretera actual, el camí de sa Marina sortia de Valldemossa, passava per Son Moragues i per les alzines de Son Bardí anava a parar a Son Mas, des d'on voltava per damunt els penya-segats i baixava fins a Sa Marina pel darrer tram del camí que ara li deim Sa Volta de s'Escolta. Aquest camí era l'únic practicable entre Can Costa i Son Oleza per anar a Sa Marina de Valldemossa. La mar estava solcada per pirates i corsaris que durant més de cinc-cents anys foren el principal mal de cap dels qui vivien a la seva vora. Per això els valldemossins construïren un mur que tancava el camí que anava de la seva vila a la mar, la construcció que barrava l'únic pas cap al port, impedia l'accés dels possibles atacants. Per poder-hi passar quan convengués hi feren un portalet.
     El mur es troba encara allà on l'edificaren, a uns deu metres per damunt la carretera actual. El portalet que li donava nom ha desaparegut. Tenia la llinda rodona i era d'uns dos metres d'amplària. El mur té uns trenta metres de llarg i arriba a tenir-ne quatre d'alçada. No té restes d'elements defensius: merlets, espitlleres o camí de ronda. Està molt ben construït, amb les pedres afegides amb ciment.
     Pujant de Sa Marina es pot apreciar l'obstacle que significava per a qualsevol que no fos benvingut. No era una fortificació que pogués aturar una colla d'homes armats i decidits, però, podia retardar-los fins que la gent de la vila fos avisada.
     El senyor Antoni Muntaner, 'Guarin', home d'excel·lent memòria i bon tracte, és el qui m'ha contat el que heu llegit i a ell heu d'agrair que el record d'això no es perdi». (Miramar, 6/1991).

     «Molt més viu és el record d'aquells temps que ens provoquen les velles parets [de la torre de Son Mas] que, un poc més avall, allà on el carrerany baixa cap al port, defensaven els colls d'aquests salvatges espadats, a dos llocs, devora la barrera des Port [es Portalet] i, a l'altra banda del torrent, en el pas des Moro, a l'altre carrerany que baixa des de Son Olesa. La memòria de les sagnants lluites que allà es varen fer és ben present encara ara entre el poble» (Arxiduc, 1884).  

Segurament, el portalet s'esbucà, i el propietari de la finca féu tancar el buit per mor dels animals, amb una paret seca baixa.

Imatge de la paret —Barrera, segons l'Arxiduc, o pas de sa Paret—, des de la part de Valldemossa.

El camí de s'Escolta comunica Son Mas i can Costa. L'inici i el final són els trams més conflictius, ja que vora ambdues possessions el traçat està molt indefinit. Dins el tram intermedi es conserva un empedrat de molt bona qualitat. (Catàleg dels Antics Camins..., 1993).

Mirador des Barranc
Aprofit la imatge del mirador des Barranc (WP-06) per situar el pas des Moro i la paret que el tanca a dalt. Per la zona se situen la caixa de Sant Bernat i la caixa de Sant Pere.
     Transcric, de l'obra El paisatge de l'Arxiduc la descripció del mirador: «des d'aquest mirador es dominen les timbes del barranc de sa Marina: el pas des Moro i es Rai de Teules [un gran salt d'aigua, si ha plogut] i tot el coster de migjorn del barranc. És una plataforma sense mur de protecció [es veu que després de la publicació de l'obra (1997) es va aixecar el mur de protecció], de planta trapezoïdal, de 3,10 m de front. Creim que coloma Rosselló s'hi refereix quan parla d'un imponente mirador sin parapeto (Rosselló, 1910)».

Na Ingrid va quedar amb les ganes de nedar al port de Valldemossa.

Curiós portell que comunica el camí de s'Escolta i sa Planeta de Son Mas.

Sa Volta de s'Escolta és un antic camí de vigilància costanera, que ja existia a mitjan s XVI [1552], que l'Arxiduc va millorar. En aquest tram es pot reconèixer la típica estructura formada per dues filades de pedres, paral·leles entre si, que formen una caixa, la qual s'emplena de pedreny menut o reble. La caixa fa entre 1,60 m i 1,80 m d'amplària i queda una mica elevada, uns 15 0 20 cm, sobre el nivell del sòl. (Cañellas, 1997).


Mirador des Port
Mirador des Port (WP-07). L'identificam —diu Cañellas— amb el mirador des Port, perquè des d'aquest mirador és des d'on es domina tot es comellar des Port (Lo que sé de Miramar, 1911). Està format per dos murs de protecció, de 3 m de llarg, que formen un angle agut. A l'extrem de cada paret hi ha un banc de pedra.

Bancs i seients de ferro per a gaudir d'unes meravelloses postes de sol.

Feresta és la caiguda des d'aquest mirador natural amb barana, sobre la costa de la Font Figuera i s'Estaca. Una passa ens separa de la timba d'uns 400 m d'altura.

Acostam les cases de la Font Figuera. Aquestes cases i altres de la contrada, com s'Estaca i el seu port, tenen l'accés des de la carretera des port. La Font Figuera —segons Lluís Salvador—, constitueix una possessió que ara [1884] pertany a les famílies Cru i Gelabert de Valldemossa, que tenen les cases adossades [...] A baix, mitja dotzena de marjades s'estenen fins a la mar, regades per l'abundosa font Figuera, sembrades de llegums i tomàtigues, que aquí maduren molt prest. L'Arxiduc comprà Font Figuera el 1898.
     Quan va mori l'Arxiduc, Guillem Fiol, que llavors era el seu mestre d'obres, i la seva colla, tenien el tall a sa Font Figuera, on construïen dues torres de planta quadrada, una a cada banda de la casa. No s'arribaren a acabar i les varen esbucar quan la casa es va vendre. (Cañellas, 1997).

Mirador de sa Volta de s'Escolta
Mirador de sa Volta de s'Escolta (WP-08). És un mirador senzill, amb un mur frontal de devers 1,5 m de llarg, que descriu un arc de 180º. Un dels laterals està format per un gran penyal, al peu del qual hi ha un pedrís, construït per un bloc de pedra viva. Per la construcció, és molt semblant al de sa Font Figuera i al des Port. (Cañellas, 1997). Ha estat restaurat.

Des d'ell s'obté una maca vista del boscatge del Miramar arxiducal i la costa, fins a na Foradada.

Continuam caminant per la ruta de la Volta de s'Escolta, la qual, en aquest tram descriu revolts per esquivar uns penyals i perd un poc d'altura.

Alguns propietaris de les finques han tallat el camí, suposadament públic, es tracta d'un camí històric. Botam la paret i la reixeta, i continuam la nostra particular escolta.

A l'altra part s'està aixecant una gran residència de luxe. Ben segur que quan estigui acabada no hi haurà manera de passar! He obviat la gran quantitat de deixalles espargides per tot arreu, algunes ben enfora de l'obra i amagades rere penyals. És ben necessari que els de Medi Ambient facin l'Escolta per la nostra Serra de Tramuntana.

Un camí escalonat mena al darrer mirador que arribarem avui.

Mirador de sa Font Figuera
És el mirador de sa Font Figuera (WP-09). Es tracta d'una plataforma terraplenada, l'alçada màxima a la part frontal és de 2,27 m. Ha estat restaurat. La data de construcció s'ha de situar entre la compra de can Costa, el 1901, i l'any 1909. Com els altres que hem vist al camí de s'Escolta. (Cañellas, 1997). 

Està situat a la volada que guaita a les cases de la Font Figuera: Lluís Salvador diu a Lo que sé de Miramar (1911): «A davall té ses cases i els tarongers; es banc és ve.

Damunt d'un marge, molt a prop del mirador, hi ha un banc de pedra on acampam per dinar. Segons l'Arxiduc, aquest banc ja existia en el moment de bastir el mirador. 

Des d'aquest lloc copsam el següent mirador d'inspiració oriental i l'altiva Talaia Vella (866 m).

Una sèrie de reixetes impedeixen arribar al mirador de sa Vorera, situat vora les cases de can Costa. L'Arxiduc anotà: «domina ses pendents veïnades i es comellar planenc des pla del Rei fins a Valldemossa, amb Son Moragues i Son Ferrandell a una i altra part». El mirador de sa Vorera va ser aixecat el 1910 per fer joc amb el mirador des Puig de sa Moneda, a l'altra banda del pla de Valldemossa. La torre té una altura total de devers 8 m. La construcció pot atribuir-se a Guillem Fiol Gelabert. (Cañellas, 1997). 

Per la contrada hi ha les restes d'aquesta vella construcció. Algun refugi per a s'Escolta? Antigament hi havia uns terrenys anomenats Son Guarda, situats entre can Costa i Son Mas del Pla del Rei. L'Arxiduc, també anomena la caseta de sa Guarda.

Després de descansar tornam enrere fins al primer mirador, el des Barranc. Pel camí guaitam a la impressionant i vertiginosa cinglera que espanta acostar-s'hi. Gaston Vuillier assenyala a la seva obra Les illes oblidades, (1893): «L'arxiduc ha volgut conservar en aquesta naturalesa tota la seva poesia i tot el seu horror; s'han obert caminois capritxosos dins la roca viva, o sobre els costers ombrívols, per aturar les mirades ara damunt l'abisme que va a perdre's dins la mar, suara damunt costes llunyanes: ha volgut encantar i aterroritzar, al mateix temps».   

La paret cabrera volta a l'esquerra i la seguim en vers de tornar sortir a la carretera del port. 

Una sèrie de portells a banda i banda del camí donen a diversos recintes amb bancs de pedra seca. Ens va sorprendre molt que tota la zona estigués il·luminada elèctricament, dissimulada a les parets dins teules.   

Seguim la nostra ruta per l'antic camí de sa Marina de Valldemossa, el qual discorre encaixonat entre parets. 

Passam un portell amb barrera sense pany. Ja que aquest camí era l'antic accés al port, deu ser públic.

El camí es bifurca quan s'acosta al llogaret de Son Mas. Per la dreta dóna a la part de darrere de les cases. Convé seguir per l'esquerra i a la pròxima bifurcació, per la dreta.

Son Mas
Així arribarem a la possessió Son Mas. Fins al s XV, fou denominada el Pla del Rei. El 1581, pertanyia a la família Mas, de la qual prengué la denominació de Son Mas del Pla del Rei, i partir del s XVIII, passà a denominar-se Son Mas. El 1644, pertanyia a l'honor Jaume Mas Moragues. Tenia un celler a les cases, on hi havia també un notable arxiu familiar. Tenia les terres dites ses Quarterades, es Pas de sa Paret, ses Rotes de sa Marina, s'Hort, sa Garriga, es Coll d'en Puig, s'Hort des Polls, sa Teulera, sa Vinya, sa Rota d'Avall, sa Rota des Molins, Son Guillem Moragues, Son Roquetó, es Clos des Safrà i s'Hortet d'Avall. (GEMall).

Imponent torre de defensa de Son Mas (WP-10). Les cases del pla del Rei no tenen res d'interessant segons diu l'Arxiduc. La més gran, pintada de blanc, és la de la possessió de Son Mas, i devora hi creixen alguns tarongers; la vella torre quadrada i amb teulada recorda els dies dels atacs de pirates moros. La torre, d'uns 7 per 7 m de costat i 13 m d'alt,  va pertànyer a l'Arxiduc, no així les cases. Perduda la funció d'acollir els habitants del llogaret en cas de desembarcament pirata, es va obrir un accés a la planta baixa, que va ser aprofitada com a capella. (Cañellas, 1997).

El puig de na Torta i es camp Redó, on podem veure algunes sínies i el vell molí de vent fariner de Son Mas, ara ja jubilat, guarda les eines del camp. La torre, situada damunt una petita mota natural, amida 7 m d'altura per 4,40 de diàmetre. (Miramar, 1992).

Una de les sínies que vérem de prop pel pla del Rei.

(WP 11). El gran casal de Son Moragues, al recés de na Torta. El nostre amfitrió, Lluís Salvador, fa referència a la seva casa: La casa és molt gran i forma un quadrat amb un pati enmig; mira cap a llevant des de la plaça de davant, té una façana de set finestres i un portal de mig punt amb escut. [...] Cap a ponent presenta una llarga terrassa coberta, sostinguda per vuit columnes octogonals de pedra d'aquella contrada, anomenada pedra morta. El pati, amb un brollador enmig, presenta a dues bandes unes arcades rústiques, de les quals puja una escala amb arrambador de fusta. Actualment estic instal·lant en el seu interior, del qual diuen que té tantes portes i finestres com dies té l'any, el Museu Industrial i Agrícola de Balears...   
     
(WP 12). Des del pla de Son Olesa es gaudeix d'una maca vista de les muntanyes de Valldemossa. A la contrada, a sa tanca de sa Raconada, hi ha un poblat prehistòric conegut com a Son Ferrandell-Olesa. Segons Waldren, l'inici del jaciment es remunten al 2000 aC aproximadament. Es tracta d'un assentament  pretalaiòtic a l'aire lliure, d'uns 3.600 m², que va estar ocupat de manera ininterrompuda fins al 1300/1200 aC. (GEMall).
     A les 16'32, tancam el cercle a les cases de Son Olesa. La calor no ens ha impedit gaudir d'una interessant ruta paisatgística i històrica.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.


 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Valldemossa
Distància aproximada: 14,30 km
Pujada acumulada: 463 m
Alçada màxima-mínima: 443-4
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:28:26 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La pujada del port fins al camí de s'Escolta es fa per asfalt
Integrants: Margalida, Dolors, Ingrid, Esteve i Joan 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Desnivells, temps i distància aproximades de la ruta

Manacor, 2-7-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Atles de la GEMall. DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2002 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Les illes oblidades. Viatge a les Balears. (1893) 1973 Gaston Vuillier.
  • Mapa Tramuntana Central. 2013 Edt. Alpina.
  • Ruta de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas.
  • Revista Miramar. 1991-1992.   

6 comentaris:

  1. Mas gonyat per ma Joan, dema y peguerem un bot pel camí de s'Escolta... bon resun d'Aquest bell camí. Molt banas fotos!! Noltros caminarem meins!! volem a nar a neda a un raconet que conec per "cuernosoplante".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, la veritat és que val la pena arribar-hi. El camí i les vistes que ofereix són una passada.
      Un amic anomena Banyalbufar 'Cuernoalsoplar'.
      Salut i bona ruta.

      Elimina
  2. estival ruta, el mar sempre refresca encara que solament sigui veient-la.
    salut Aranu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, sort que per Valldemossa sempre fa uns tres graus menys, així podem allargar un poc la temporada d'excursions.
      Salut.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Una preciosa volta amb una molt acurada informació, com ja en tens acostumats. És el que em segueix meravellant, la quantitat d'informació que poses al nostro abast. Sa Marina és un lloc realment molt bonic. Enhorabona a tot el grup, i especialment a tu Joan. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, vaig gaudir d'aquesta volta per un paratge totalment desconegut per nosaltres. Va ser una presa de contacte per després de l'estiu fer el pas des Moro.
      Gràcies pel teu comentari, sempre tan amable.
      Una abraçada.

      Elimina