10 de jul. 2013

72 - Cova Tancada del cap de Menorca (Alcúdia) 7-7-2013

Pels que els agrada la muntanya com a nosaltres i que no renunciam a trepitjar roca ni quan fa calor, proposam una ruta curta: arribar a la cova Tancada, la qual estén les seves galeries i sales per l'interior del cap de Menorca. L'excursió és ideal per fer al començament de l'estiu, amb la possibilitat de capficar-se a les refrescants aigües d'Alcanada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

Deixam el vehicle a l'aparcament públic de la platja d'Alcanada (WP-01), a la badia d'Alcúdia. Començam a caminar a les 9'55 h pel passeig que discorre paral·lel a la línia de costa cap a l'illa d'Alcanada, la qual alberga el far de sisè ordre, amb llum fixa blanca, projectat per Emili Pou i inaugurat el 15 de maig de 1861.

Illa d'Alcanada
L'illot està enclavat al nord-est del port d'Alcúdia i separat de la costa (punta des Far) per un freu de 140 m, el qual es pot creuar caminant o nedant, els dies de bonança.

«L'illa d'Alcanada ens diu l'Arxiduc és plana i baixa, l'alçada màxima és de 10 m sobre el nivell del mar, fa uns 60 m d'ample i 150 m de llarg, i està coronada pel far del mateix nom; a tot el voltant té platja d'arena, només cap a defora l'illa ens ofereix una costa de roca negra punxeguda, sobre la qual s'ha bastit el far. Un petit moll amb tres escalons de fusta es troba al costat d'Alcanada i només mates de llentiscle cobreixen l'illa; la caseta del faroner té un corral petit amb pou i altres casetes usades com a cuina i dependència auxiliar. L'edifici del far és quadrangular, amb tres finestres petites a cada costat i un portal orientat cap a la mar oberta; també té cambra i menjador per a l'enginyer. Les parets mestres són d'obra de fàbrica ordinària, el sòcol i la cornisa són de pedra calcària dura; l'escala de caragol és de pedra de Santanyí, la balustrada de la torre i el terrat, amb una magnífica vista a la badia, són de pedra calcària. El preu total de l'edifici va pujar a 27.094.691 escuts, l'aparell construït a París per Lapautte va costar 5.521,25 francs». (Les Balears, 2002).

Alcanada fou una antiga alqueria situada a la costa meridional de la península d'Alcúdia, entre el Port i el cap de Menorca. Actualment hi està ubicada la urbanització del mateix nom que s'estén des de les immediacions de l'illa d'Alcanada fins a la vora de la vila d'Alcúdia, al llarg de la vessant meridional del puig de sa Madona. El nucli originari fou promogut, en els anys 30, per l'arquitecte Nicolau M Rubió Tudurí i per l'horticultor Ramon Dot. (GEM).

Al final del passeig, continuam caminant a uns metres de l'aigua per una pedruscada de còdols.

A continuació comença un tirany ben evident que discorre vora la reixeta del camp de golf d'Alcanada de 18 forats, dissenyat per Robert Trent Jones i inaugurat el 2003. Les antigues cases de la possessió d'Alcanada acullen la recepció i altres establiments d'aquest camp de golf.

Feim aturada a les roques, a l'ombra dels pins per la punta de sa Vinya, per a berenar. La calima que difumina l'horitzó ens fa pensar que patirem molta de calor.

Una sèrie de trinxeres s'estenen vora la punta de sa Vinya i la platja des Secs.

Segons el Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic d'Alcúdia, aquestes proteccions servien als soldats durant la guerra civil (1936-39) per amagar-s'hi i poder anar sens ésser descoberts d'un niu de metralladora a un altre.

Escala d'accés al niu de Metralladora 1 o des Faralló. Més endavant veurem les restes d'un altre niu, denominat niu de Metralladora 2, del qual queda poca cosa degut als efectes dels temporals. A l'illa d'Alcanada també s'ubiquen tres nius de metralladora. 

Es Faralló. Un diminut illot que la mar el va consumint. «Una punta plana diu Lluís Salvador que aquí, des d'Alcanada, s'estén en direcció a l'illa del mateix nom i per on la gent pot passar a gual d'un costat a l'altre».

Travessam el caló de sa Bassa Blanca —dit així per una bassa situada no gaire lluny de la casa (Arxiduc, 1884)—. Les cases de la possessió del mateix nom, situades vora la torrentera entre la serra de Gabellí i l'illa d'Alcanada, acullen la fundació Yannick i Ben Jakober. Es tracta d'una construcció d'estil neoislàmic, obra de l'arquitecte egipci Hassan Fathy.  

La bellesa d'aquesta costa baixa, amarada de calma, queda ben patent a la imatge, on apareix es Faralló i l'entrant de sa Bassa Blanca. Més allunyat queda el far d'Alcanada.

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de quatre fotografies, on apareix la costa artanenca: cap Ferrutx, la Colònia de Sant Pere, Betlem, les muntanyes del Parc de Llevant...
     La pista va ascendint, deixam a la dreta la cova de sa Bassa Blanca, l'entrada de la qual s'obre al coster molt inclinat que baixa a la mar. Passam de llis ja que és una cova perillosa i tanmateix està tancada amb una reixa. Té 450 m de recorregut i és la 16ª cavitat de Mallorca per ordre de llargària. Dins la mateixa cova, es troben altres avencs catalogats de 15 a 50 m de fondària, segons notació espeleomètrica. (GEM).

Part damunt la pista que recorrem guaiten dos nius de metralladores o de peces d'artilleria.    

Un portell tancat dóna a una degradada urbanització. Un rètol ens dirigeix a la dreta per esquivar el tancat per un tirany que sembla ser molt transitat. El tram de costa es diu sa Serra de Gabellí. 

Per un botador traspassam la reixeta i caminam paral·lels a la paret.

En el nou paisatge destaca la talaia de la Victòria o d'Alcúdia (442 m); el puig des Boc (345 m), (centre); i sa Teula (281 m), (dreta).

Tenim a la bast de la vista el coster que s'aboca a la mar on s'obre la cova Tancada, al cap de Menorca, tot i que haurem de fer una bona volta per arribar-hi.

A la dreta se situa la punta de ses Donardes. Davant tenim el tàlveg del Primer Torrent, el qual baixa de ses Caragoles: sa Caragola Rossa i sa Caragola Negra. Ses Caragoles són uns terrenys situats entre el puig d'en Vaume i el coll Baix. Més enllà, el Segon Torrent que baixa de la zona des corrals Cremats. Per la vorera de la mar se situen els topònims: sa pesquera de Mestre Arnau, es Bancalets, sa Niassa...

Caminam per terres de ses Caragoles, per les quals creixen pins, bons exemplars de garballons i mates llentiscleres.

Hem de posar atenció al desviament (WP-02) (123 m). Si seguíssim la pista ens menaria al camí de sa Muntanya, que creua sa Comuna i que puja fins al coll Baix. Per anar a la cova hem de prendre cap a la dreta, per un tirany que baixa.

El tirany travessa el tàlveg del Segon Torrent, llavors descriu una volta tancada i puja pel coster sud de sa Teula.

Sortim de l'espès pinar i baixam al canal de sa Figuera Blanca, on molts de pins caigueren per mor de la ventada de l'11 de novembre de 2001, un huracà que per efecte venturi va passar en alguns llocs dels 150 km/h.

El camí es va bastir per arribar a la cova, ja que aquesta es va condicionar per a visites turístiques.

El camí baixa per la falda del puig de sa Teula. On el coster té més rost, la baixada es fa per uns graons picats a la roca bastant deteriorats pel pas del temps. Unes piquetes de ferro i una corda devien fer d'arrambador.

En altres ocasions hem trobat una corda que donava un poc de seguretat, però ja se sap, els incívics de torn repleguen allò que no han de replegar i deixen allò que no han de deixar!

Anava preparat per posar una corda en aquest punt, un poc exposat, però no va fer falta, hi va haver una cadena amb pany. S'ha d'arribar a aquests extrems!

Es necessari baixar un centenar de metres pel penya-segat per accedir a la boca de la cova Tancada, i hom ho fa amb el coret estret degut al vertigen. La publicació Mallorca, bellezas en la oscuridad aconsella prudència a l'hora de baixar per aquí.

Situació de l'entrada de la cova en el penya-segat marí.

Cova Tancada
Arribam a les 12 h a l'entrada de la cova Tancada des cap de Menorca (WP-03), també és coneguda per la cova Menorca. Na Ingrid posa just davant la boca principal abans d'iniciar el seu recorregut.
     A principi de 2001, un cop de mar llançà a l'aigua dos al·lots (Marc i Àngel de 13 i 9 anys), i el seu pare, els quals estaven asseguts a l'escala del mollet de la cova. Els dos joves es varen ofegar després de més de dues hores de lluita per sobreviure.

Les primeres passes es donen per una escala que s'endinsa cap a l'esquerra.

Com hem dit abans la cova es va condicionar per la seva explotació turística, la qual crec que va fracassar. De fet no he trobat cap tipus d'informació d'aquesta empresa. La dificultat per arribar-hi degué ser el motiu d'abandonar les visites organitzades a aquesta cavitat, si és que s'hagin fet mai.

Per aquest motiu, pràcticament tot el seu recorregut es fa per escalons picats o per camins marjats que faciliten el transit per dins la cova.  

J. Ginés creu que és durant el primer terç del segle XX quan es fan les obres per accedir i recórrer la cova Tancada. Diu que és en aquesta època quan es viu una 'febre' relacionada amb l'habilitació de les coves càrstiques de Mallorca.

És a principi de segle XX quan comença l'explotació de les dues coves de Porto Cristo: la del Drac i la dels Hams. Més tard s'adapta per a les visites turístiques la cova dels Estudiants (Sóller), i de les coves del Pilar (Palma). També en aquest temps comencen les obres de condicionament de les coves de Gènova (Palma). (Ginés, 2007). L'any 1897, s'obri al públic la cova del Pirata, de Manacor, inaugurada dins el marc de la famosa fira agropecuària que es feu el mes de setembre d'aquell any. La cova del Drac, abans d'aquesta data ja rebia visites guiades, recordem que l'any 1878 s'hi perderen dos catalans (Salvador Riu i Josep Llorenç Riu) i el seu guia (Joan Jaume Ballester).   

Si guaitam a la GEM poca cosa ens diu d'aquesta cova. «Cavitat del terme d'Alcúdia, situada en els penya-segats meridionals del cap de Menorca. Consisteix en una successió de sales, de devers 250 metres de recorregut, adornades per formacions estalagmítiques destacables per la seva espectacularitat».

La calor que duim de defora juntament amb la humitat de l'interior ens fa suar de valent.
 

La inconsciència de la gent col·locant espelmes deixen per tot arreu un aspecte lamentable i fan un mal irreparable, com observaren també Mayoral i Mateu (2006): No deja de sorprender la cantidad de velas que hay en todo el recorrido y la suciedad que han producido.

La natura ha hagut de menester milers d'anys treballant a festina lente per a completar aquestes maques columnes. A primera vista [aquesta sala] tiene un aspecto caótico, especialmente si miramos a nuestra izquierda, con un suelo tapizado de enormes bloques firmemente asentados, por el contrario, si viramos la vista hacia la derecha, observaremos dos altas columnas de pequeño diámetro y un poco más alejada, una nueva columna, que es un conjunto de otras más pequeñas que la hacen muy vistosa. (Mallorca, bellezas en la oscuridad, 2006).

Curioses formacions excèntriques adornen una estalactita. La climatologia de la cova és constant, com totes les demés de l’Illa de Mallorca.

La temperatura ambient oscil·la entre 17 i 19 graus. La humitat relativa entre un 70 i un 85 per cent. Al no ser la humitat relativa superior al 90 per cent, no es troben a la Cova insectes cavernícoles, limitant-se la fauna al biòtop dels trogloxens que la utilitzen tan sols com a amagatall provisional. Les úniques dues espècies de fauna trobades fins al moment, són el quiròpter PipistrellusPipistrellus i el liró comú del sud d’Europa Eliomys Quercinus, més conegut com a Rata Sarda.

Pel que fa a les emanacions de gas carbònic, no sobrepassen el 0,06 per cent.

Segurament en el passat la cavitat fou emprada per una activitat ben popular, la del contraban.

Alguns cruis i despreniments del sostre fan pensar que hi ha hagut diversos moviments sísmics, alguns d'ells no fa massa temps.

 Els enderrocs han fet que algunes formacions perdessin la perpendicularitat.

Aquestes formacions són degudes al conjunt d'àcids, aigua i biòxid de carboni.

A la sala Gran el sostre es situa a 12 metres d'alçada, i a la part més alta s'aixequen columnes d'uns 7 m d'altura. Des d'aquesta sala, reptant es pot assolir una altra obertura a l'exterior. 

Les estalactites (del grec 'stalaktos' gota) es formen en el sostre. Les estalagmites (del grec 'stalagma' gota) es van formant en el sòl.


L'alt grau d'humitat pel sòl fa que s'hagin d'extremar les precaucions. També hi ha algun punt on s'ha d'estar alerta ja que es pot caure a algun forat.


El 1979 es feu l'aixecament topogràfic, possiblement de llavors són aquestes marques. L'amic José Antonio Encinas, gran coneixedor de les cavitats de l'illa, ens informa que: «Els números topogràfics que apareixen en algunes fotos corresponen als realitzats per un grup de l'OJE, comandat pel difunt amic Guillem Mestre i qui va acabar publicant la seva planimetria a un conegut diari de Palma. Pràctica pictòrica sens dubte menyspreable, innecessària en els aixecaments topogràfics; però que fins i tot alguns universitaris encara utilitzen, a manca de recursos menys perjudicials al medi ambient natural».


El carbonat de calci és blanc, les impureses posen els colors.



La cova està viva, per això és tan important no col·locar cassoletes de cera damunt les estalagmites, a més d'embrutar es talla el procés natural de creixement.

En el tall d'una estalagmita s'aprecia diferències de color, on els científics poden estudiar el clima del passat. La precipitació d'un mineral depèn de les condicions ambientals que existeixen en aquest moment, tals com a temperatura, humitat i la composició de l'aigua que travessa el sòl. Aquesta informació és obtinguda a partir de components químics (isòtops estables tipus oxigen divuit o deuteri), els quals proporcionen informació sobre totes aquestes variables tal com existien en el moment en el qual va precipitar aquest sistema. És a dir, revelen una informació molt interessant des del punt de vista del canvi climàtic.

Quan finalitzes el recorregut te pots rentar les mans a una pica.

La pedra adopta l'aspecte, la textura i el color d'entranyes d'animals. 

Topografia de 1979 Guillem Mestre, Margalida Crespí i Maria Galmés

Aixecament topogràfic realitzat per: J.A. Encinas, M.L. Redondo, M. Llobera i P.J. Llobera (29-06-1973), on apareixen les dues entrades.

A pesar del rètol col·locat per la Conselleria de Medi Ambient, el qual informa que aquest és un espai fràgil i un hàbitat situat dins un Lloc d'Importància Comunitari. En definitiva un llegat natural de milions d'anys que cal respectar, per tot això no s'han d'encendre espelmes n'hi torxes a l'interior. Idò està ple! Inclús vérem un lloc on s'havia fet una foganya.
    
Sortim de la cova amb una bona quantitat de cassoletes de cera arreplegades de les profunditats d'aquesta catedral natural. El bon excursionista és el que no deixa constància del seu pas per allà on va.

Ara hem de tornar enrere sobre les nostres passes, exactament pel mateix recorregut. Si volem allargar l'excursió podem deixar un cotxe a l'ermita de la Victòria. Si és així, hi podrem arribar per ses Fontanelles. Nosaltres anam cap a la platja des Secs, on posarem les anques en remull, dinarem i reposarem a l'ombra dels pins, tot això ho farem a tongades, i fins a una altra amics!

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.


 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Alcúdia
Distància aproximada: 10,14 km
Pujada acumulada: 339 m
Alçada màxima-mínima: 142-20
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:10:02 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: L'aproximació a l'entrada a la cova es fa per terreny vertiginós. Du llanterna per entrar a la cova (no s'han de deixar espelmes)
Integrants: Ingrid, Dolors, Margalida, Esteve i Joan

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Desnivells, temps i distàncies aproximades
 
Perfil en 3D

Manacor, 10-7-2013

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Les Balears descrites per la imatge i la paraula. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic d'Alcúdia. Tom I. 2006 José M Mayol / M Esperança Nicolau.
  • Cuevas turísticas: aportación al desarrollo sostenible. 2007 DD.AA.
  • Mallorca, bellezas en la oscuridad. 2006 Daniel Mayoral i Tomeu Mateu.

12 comentaris:

  1. Una passada d'excursió... interessant i encisadora. Gaudir de la natura és un privilegi, per això cal protegir-la i estimar-la. I com diu el guia oficial... fins a una altra!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maca i adient per quan fa calor, ja que es pot gaudir d'un refrescant bany.
      Per estimar cal conèixer... qui embruta, ni coneix ni estima. En aquest país fa falta molta educació cívica.
      Besades!

      Elimina
  2. Hola Joan:
    He estado un par de veces en esa bonita cueva, pues, como bien dices, se trata de una ruta apropiada para estos meses de calor.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, es tracta de no estar aturats, moure un poc la màquina. Esper que la seva es vagui recuperant satisfactòriament.
      Una aferrada.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Una manera ben refrescant per arribar a la cova Tancada, i una millor forma d'acabar un bonic itinerari, posar-se en remull. Una bona fotografia i millor informació. Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor, Llorenç! Va fer caloreta, però a l'ombra dels pins o en remull no s'estava gens malament.
      Gràcies pel teu comentari.
      Salut i bon estiu.

      Elimina
  4. Bonica ruta molt adequada per aquesta època de calor.
    El corriol que baixa a la Cova, és una mica punyeter, però val la pena.
    Molt bones fotografies, enhorabona!
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep! I que ho diguis que és punyeter, les primeres vegades que hi vaig anar no vaig ser capaç de baixar-hi. Però sí, val la pena.
      Una aferrada.

      Elimina
  5. L'Ibanat n'hauria de pendre més mesures de protecció.
    Valdria més no ho conegué tanta gent, així es conserveria millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola anònim. Potser tenguis raó, i per això he retirat el track. Amb les facilitats que hi ha avui en dia de dur una pila, no entenc com han de posar casoletes que embruten tant. Per culpa de gent irresponssable, ben aviat no podrem gaudir de les meravelles que guarda la nostra illa.
      Gràcies per comentar.
      Salutacions.

      Elimina
  6. Els números topogràfics que apareixen en algunes fotos corresponen als realitzats per un grup de l'OJE, comandat pel difunt amic Guillem Mestre i qui va acabar publicant la seva planimetria a un conegut diari de Palma. Pràctica pictòrica sens dubte menyspreable, innecessària en els aixecaments topogràfics; però que fins i tot alguns universitaris encara utilitzen, a manca de recursos menys perjudicials al medi ambient natural.
    En quant a l'apunt del "Anónimo" (?)... aquesta tendència d'alguns defensors de tancar-ho tot amb pany i clau, perquè només puguin accedir a la cultura alguns pocs privilegiats, ja va ser en el seu moment magistralment condemnada per un grup de molt acreditats intel·lectuals mallorquins del segle XIX, entre ells P. Alcàntara Penya, G. Llabrés Quintana, B. Ferrà, etc. La solució passa per l'eficàcia educativa del sistema docent.
    J. A. Encinas S.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José Antonio. Com sempre t'agraeix les teves informacions i aportacions. Totalment d'acord amb la idea que s'ha de poder accedir i gaudir de llocs com aquest, però és una llàstima que hi hagi gent tan inculta i inconscient del mal que fan. El que dius, això s'arregla amb educació, tot i que dut molt que tengui solució amb els governants que tenim.

      Afectuosament!

      Elimina