13 de juny 2013

69 - Pas de sa Xeixa (pas de sa Xarxa) - pas d'en Grau (La Trapa) 9-6-2013

Dia 18 de març de 2012 férem l'excursió a La Trapa per la ruta clàssica, a través dels colls de cala en Basset i de ses Ànimes. Per aquesta ocasió la proposta era fer una ruta molt més atrevida pels passos de sa Xeixa i d'en Grau, i arribar fins al mirador del cap Fabioler.

A les 9,24 h iniciam la ruta a Sant Elm, a l'avinguda de la Trapa (56 m) (WP-01).

A l'encreuament de can Tomeví (WP-02) deixam a la dreta la pista que baixa del coll de ses Ànimes i a l'esquerra, el camí de les pedreres d'en Maçià Nou que també va a la torre. Seguim recte, pel camí ben costerut que discorre per l'àmbit d'un pinar. 

A la rada del Port destaca l'històric Pantaleu per tants de conceptes memorables. Aquí fou on desembarcà el rei Jaume I el Conqueridor dia 9 —diumenge— de setembre de 1229, els nobles i barons, i amb les tendes que aixecaren allà damunt procuraren curar-se dels efectes del mareig.

Sa Dragonera
Admiram l'esvelta figura de sa Dragonera, separada de Mallorca per es Freu. Amb els seu 3,750 km de llargària i uns 2,8 km², és la més petita de les illes, després de Cabrera. Si volem anar-hi, na 'Margarita' fa la curta travessia al Parc Natural, declarat el 26 de gener de 1995. A l'illa hi ha tres fars: el far Vell, a na Pòpia (1852); el far de Tramuntana (1910), al cap homònim; i el far de Llebeig (1910), al cap del mateix nom. A na Pòpia, el punt més alt de l'illa, s'hi bastí una torre de guàrdia. Al cap de Llebeig, el 1580 s'aixecà una altra torre de vigilància com a reforç defensiu de la més antiga.

L'Arxiduc anotà: «En la depressió de la vall en direcció a cala en Basset hi ha tres casetes i algunes eres, car les marjades són emprades en general per sembrar-hi blat. També s'han sembrat figueres, que, com s'ha esmentat abans, poden competir amb les de Sant Elm, de bones que són».

Algunes sitges de carboners també ens expliquen la profunda transformació que va patir el bosc. Per allí, es localitzen restes de nombroses barraques dels roters i solls d'aquesta explotació.

Guanyam altura, deixam el pinar enrere i se'ns obre la panoràmica. Na Ingrid posa amb la vista de sa Dragonera al fons. També s'observa vora la costa, una illa molt més petita, on s'hi aixeca una farola per a la navegació, es tracta de l'illa sa Mitjana.

Acostam la imatge del pujol on —en paraules de l'Arxiduc— «a l'extrem de l'avançada, hi ha la torre de cala en Basset, prop de la mar, on els turons, coberts d'abundosos pins i d'incomparables garballons, formen una clotada».

Un pas (de la Trapa?) molt ajustat a la timba, a més de 300 m d'altura i a l'endret de cala en Basset, ens permet superar el coster i abastar ja la vall de Sant Josep de la Palomera.

Pels qui no vulguin caminar tan a ran de la timba, hi ha l'opció d'anar un poc més a la dreta (pujant). Ja fa dècades que el Foment de Turisme va arreglar aquest camí.

Vall de Sant Josep (La Trapa)
Situació d'alguns punts claus a visitar a la Trapa, i la torrentera per on s'inicia el pas de sa Xeixa.

La comunitat que arribà a la Trapa (juny 1810) estava formada per 8 capellans i 32 llecs (no eclesiàstic); l'abat era Simeó Carracedo. Els monjos trapencs pertanyen a una branca dels benedictins que l'any 1664 havien fet una reforma al monestir de la Trappe, Normandia, i havien recuperat les normes més estrictes del Císter. El seu nom 'oficial' és orde Cistercenc de l'Estreta Observança. «A finals de 1813, una part dels trapencs tornaren a la Península, que ja es trobava sense tropes franceses. L'abandonament definitiu de la Trapa es produí el mes de desembre de 1820». (Valero, 2011).

Els trapencs, a més dels vots de pobresa i castedat, feien vot de silenci; es comunicaven per gestos entre ells, no es relacionaven amb gent externa i només podien parlar amb l'abat en cas de necessitat extrema. A la Trapa només el 'frare des pa', que es dedicava a recaptar almoina, tenia relació amb altres persones i per això vivia en una cabana allunyada del monestir. Aquesta caseta encara es conserva, a Cala Sanutges, just a la vora del camí que travessa el collet de la Trapa. 

(WP-03). Eren vegetarians estrictes, dormien sobre una superfície dura i només es dedicaven a l'oració i el treball de la terra. Precisament va ser la duresa de les seves regles de vida el que els va permetre afrontar les condicions d'absoluta mancança que trobaren a la Trapa. Possiblement quan els monjos arribaren a la vall de Sant Josep només hi havia algunes casetes de roter o de carboner i unes poques marjades rudimentàries.

 
La seva obra de transformació de la vall va ser espectacular. La construcció de les marjades i el sistema de captació d'aigua els va permetre cultivar cereals, llegums, verdures i fruiters. Possiblement varen comptar amb l'ajuda de margers mallorquins, però ells ja tenien experiència i coneixements de les tècniques agrícoles i de conducció d'aigua (també han deixat testimoni de la seva obra a Santa Susanna de Maella, Saragossa).  

L'era de la Trapa, el mirador i l'omnipresent Dragonera.

Na Ingrid, situada en un lloc privilegiat, molt a prop on s'inicia el pas de sa Xeixa, gaudeix de la fantàstica vista.

L'arbre més singular de la Trapa és aquest exemplar masculí de bellaombra o ombú Phytolacca dioica. Té uns 200 anys, ja que es creu que els monjos el varen plantar en arribar a la Trapa (1810).
     Per a veure imatges dels edificis de la Trapa i informació sobre ells, veure l'excursió La Trapa.

A la Trapa s'han utilitzat dues tècniques de construcció, que corresponen a dues èpoques diferents. La primera correspon a l'època dels trapencs, que bastiren uns marges més rústics i menys elaborats, fets amb pedres calcàries simplement compostes per constituir el marge.
      La segona tècnica va ser utilitzada en una època posterior (possiblement al final del XIX i principi del XX). Els marges d'aquesta època són més elaborats, utilitzen pedres escairades i tallades, de forma que encaixen perfectament les unes amb les altres. El millor exemple d'aquesta tècnica és la marjada gran sobre la qual se situen les cases i l'explanada contigua.


Ens impressionarà caminar per les mines i observar la perfecció de la tècnica de pedra en sec, especialment si miram les pedres perfectament compostes que formen el sòtil. 

Tota la vall de Sant Josep, abans una esquerpa torrentera, és ara coberta de marges, que podem observar per davall i per damunt de les cases. Tenen forma d'u, per adaptar-se al terreny i aprofitar el màxim d'espai per a les tasques agrícoles. Alguns dels marges comptem amb escales integrades, també construïdes en pedra seca, per facilitar els desplaçaments.

A les marjades superiors hi ha tres pous de captació, als quals es pot accedir per unes mines transitables (una d'elles, situada a la marjada superior al safareig, va patir recentment un esbaldrec). Tenen, respectivament, 22, 20 i 11 metres de fondària. Les dues mines més fondes acaben en uns pous verticals que les comuniquen amb la marjada superior; la seva funció sembla que era il·luminar, facilitar la neteja i airejar.

Tres dels components de la cordada decidim arribar fins al mirador d'en Josep Sastre. Per arribar-hi agafam la pista (s'Arracó-Sant Elm) que puja cap al puig de la Trapa (471 m). Abandonam la pista a un revolt senyalitzat (GR 221), de cap a les Basses (WP-04), pel camí de ses Basses. Abans, però, haurem passat per «es tancat de ses Someres —segons els germans Sastre— de na Peluda i d'en Pep, donació de la finca de s'Alqueria i de Lluís Juncosa. Els dos ases viuen i treballen a la Trapa».
     A la imatge, destaca un porxo de roter i parets de la finca dita es Forn. «Pren el nom d'un forn de calç que es troba dins el primer comellar». (Germans Sastre, 2002).

A la imatge retrospectiva, s'endevinen les antigues marjades que s'enfilen per la falda dels puntals de la Trapa i des Forn (459 m). 

Passam per damunt dues sitges (pas de sa Gata), testimonis de la desapareguda activitat carbonera a la contrada.

Gran monjoia (WP-05) que assenyala la cruïlla de camins. El GR segueix per la dreta cap a ses Basses, terrenys situats entre la Trapa i es Campàs, documentats el 1234 com Pujalmessen. Pel senderó de l'esquerra arribarem a l'objectiu previst, el mirador del cap d'en Fabioler. Domina la contrada el puig de ses Basses (491 m), documentat el 1412. 

Mirador des Cap Fabioler
(WP-06) El mirador del cap d'en Fabioler o cap Fabioler, aixecat pel Foment de Turisme, fou dedicat a Josep Sastre. Fou construït sobre la impressionant vertical del morro del cap Fabioler (440 m).

Des del mirador es pot admirar una magnífica vista dels penya-segats i l'illa de sa Dragonera.

Tornam a la Trapa on ens reagrupam per afrontar el pas de sa Xeixa. Baixam a la torrentera per on s'esmuny la vall de Sant Josep a la recerca del pas.

Quasi en el curs de la torrentera de la Trapa, hi ha un forn de calç, que podem veure des de l'era. És d'una mida reduïda i està en estat ruïnós; curiosament es troba carregat amb la darrera cuita de calç. Per aconseguir les temperatures de 1.000 a 1.200ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya.

Pas de sa Xeixa
(WP-07) Quan m'acost a tall de penya-segat, amb la mar al fons de la caiguda, començ a sentir els efectes del vertigen. Cal assegurar tots els moviments que feim, no val una errada!

Uns metres a la dreta, dins la torrentera, hi ha una creu sobre una roca (2018). Recordatori d'algun fet luctuós? (Foto: Antonio Estarellas). 

A una encletxa de la paret hi ha una antiga clavilla amb restes de filferro. Un antic equipament per assegurar la passa? Joan Carles Palos m'informà del topònim autèntic del pas, ja que actualment s'anomena erròniament pas de sa Xarxa, segurament per corrupció oral del mot. Diu que possiblement es podien baixar per aquí els sacs de blat xeixa que es produïa a la Trapa per embarcar-los a cala en Basset.

Aquest primer tram, tot i ser vertiginós, es fa per roca amb bones preses.

Quan em sent en un lloc segur puc copsar els companys que baixen darrera jo.

Na Dolors tanca la cordada.

Per a un servidor aquest és un dels punts més mal de passar per la falta de preses (roca llisa) i la fullaca que cobreix la petita cornisa. A baix, un poc a la dreta, se situa el comellar des Secrets, el qual mor a la mar, a la punta dels Albardans o dels Basts. 


Passats els trams més conflictius el terreny s'endolceix una mica, així i tot el pedreny solt (grava) fa que ens hàgim d'aferrar per les carritxeres i mates per no pegar una culada.


Assolim el pinar reblit de marjades i deixam el tirany (WP-08) per la dreta, pel camí de cala en Basset. Els germans Sastre ens expliquen que «Tots els costers pròxims a la cala varen ser talats, i la terra fou rompuda i marjada per a la sembra de cereals. Si poguéssim obtenir-ne una imatge retrospectiva, de ben segur que no reconeixeríem aquest paisatge».

Itinerari aproximat del pas de sa Xeixa. A l'esquerra del pas, a dalt, s'observa el gran marge de sosteniment del mirador de la Trapa.

Arribam a cala en Basset, situada entre sa punta de sa Torre i el morro de sa Rajada. Topònim documentat el 1252. Pren el nom de Bernat Basset, propietari de l'alqueria la Palomera. El mapa d'Antonio Zatta, del 1778, li dóna el nom de Porto Dragón. (GEM, II).

A nivell de la mar i passat el perill observam la davallada que hem fet. A l'horitzó s'albiren uns rocs que surten de l'aigua anomenats sa punta des Bats o Bacs, més enllà hi ha una raconada que es diu Baix la Trapa.

Descansam alguns mentre altres es capbussen a la mar i dinam a cala en Basset. Després resseguim la ruta, ara cap a la torre, el pas d'en Grau i Sant Elm.

En vers de tornar enrere pel camí de la cala, seguim un tirany ben rost però que escurça distància i que connecta amb el camí de la torre. A mitjan coster seguim un senderó el qual ens mena cap als peus del penya-segat on s'aixeca la torre. Ens adonam que duu a unes sitges i que no té sortida, per tant hem de voltar cama.

Arribam a la torre de cala en Basset (WP-09). Edificació defensiva situada sobre un esperó a uns 80 o 90 metres sobre el nivell del mar (punta de sa Galera), o d'en Groser (Binimelis), dominant la cala que té al costat i es Freu que separa sa Dragonera, uns 800 m d'amplada màxima.

Torre de cala en Basset
La torre, també anomenada de sa Rabassada, és de forma cilíndrica i de petites dimensions comparada amb altres. És un edifici catalogat i protegit, encara que sia de propietat privada. L'accés actual a la cambra principal és per una porta falsa feta els anys 1938-39, com altres edificacions annexes (porxos, aljub). Aquests afegits desvirtuen el conjunt de manera notable.

     L'antiga porta és aquesta obertura orientada cap as Freu. La torre va ser edificada l'any 1583. Inicialment el parapet del costat del terra era més elevat, tenia finestrons i ballesteres i una mitja coberta de teulada. Cap a la mar, presentava una murallera rebaixada, per permetre el foc del canó allí instal·lat: una peça de 4 lliures de bala. Ara està descomparegut. A més, els torrers disposaven de dos mosquets i dos arcabussos. (Benito Verger, 1597).

Entre els anys 1708 i 1713 varen ser habituals els trets de defensa de la torre per mor de la presència de vaixells enemics. La barraca dels torrers estava situada al coster, ovalada i enclotada en terra per oferir-los alguna protecció en cas de tempesta. Tard o prest els llamps, més perillosos que els canons dels vaixells, encertaven la torre
     Lluís Salvador, al seu llibre Torres y atalaias de Mallorca (1916), fa referència a aquesta torre dient: «La torre de Calambasset o Revessada se encuentra en buen estado de conservación, con una bóveda y una terraza superior». També diu que l'any 1867 estava valorada en 2.790 pessetes.

Vora el camí de la torre, per la plana des Freu, s'inicia el tirany que ens menarà a Sant Elm per la costa dels Grecs i el pas d'en Grau, zona declarada ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès).

La distància que separa la torre del nucli urbà de Sant Elm pel camí des pas d'en Grau només són uns 1300 metres. La costa dels Grecs, documentada el 1789, se situa entre cala en Basset i l'illa Mitjana.

Pas d'en Grau
El pas d'en Grau (WP-10) és una cornisa a la cinglera i una fesa entre penyals. No presenta cap dificultat pel senderista, només cal posar atenció a les zones que discorre més a prop de la timba d'uns 25 o 30 metres sobre la mar.

Assolit el pas, el tirany passa per s'Aigo Dolça, es Bancalets, la punta Negra, es Terrer, la punta Blanca... També veim de prop l'illa sa Mitjana.

A les 16,57 arribam a Sant Elm on podrem refrescar-nos amb una merescuda cervesa, i canviarem impressions d'aquesta interessant ruta per l'extrem sud-occidental de la Serra de Tramuntana.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 

Andratx
Distància aproximada: 14,53 km
Pujada acumulada: 657 m
Alçada màxima-mínima: 471-6
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:33:39 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer desgrimpades. El pas és vertiginós
Integrants: Ingrid, Dolors, Toni, Miguel, Joan Mesquida i Joan Riera 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Traça del GPS sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Detall de la ruta que descriu pel coster el pas de sa Xeixa


Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Sud i perfil de la ruta, tot plegat 
deferència del bon amic Toni Sureda Socay



Manacor, 13-6-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • La Palomera. 1934 Pere A. Matheu Mulet.
  • La Trapa, guia de passeig. GOB.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2003 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2002 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Mapa General de Mallorca. 1958 J. Mascaró Pasarius.
  • Les possessions mallorquines de l'arxiduc. 1994 Sebastià Trias.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Guia del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana. 2011 Gaspar Valero.

8 comentaris:

  1. Hola Joan, m'ha semblat molt interessant sa posible hipótesis i aportació sobre es pas de sa "Xeixa".
    Salut i fins aviat!!!
    Tomàs Mut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tomàs, estic d'acord amb tu, l'aportació de l'amic Joan Carles també em va semblar interessant.
      Gràcies pel teu comentari.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Joan,
    Quan vaig fer aquest pas no me'n vaig adonar d'aquesta antiga clavilla de ferro, això demostra que per aquí segurament i passaven.
    En quant al topònim interessant aportació. Moltes gràcies per compartir tota aquesta informació.
    Una aferrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, la vaig veure ben per casualitat, segurament n'hi ha més. Sí, la majoria de passos ja foren emprats pels nostres avantpassats, per adreçar camí o per passar desapercebuts.
      Gràcies pel comentari.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Interessant via per baixar de la Trapa, del qual en tenia informació d'en Pep Torrens i de Viaranys, però que mai hem fet. I més interessant aquesta modificació de nom, Xeixa. Diuen que el millor pa mallorquí és el fet amb blat xeixa, i el de millor qualitat era el produït al pla de Cùber. Enhorabona, gràcies per publicar-ho... i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, el pas té unes vistes magnífiques, però no pots badar massa. L'aportació d'en Joan Carles Palos en quan al topònim fou decisiva per canviar-ho, sempre havia sentit parlar del pas de sa Xarxa.
      Salut i gràcies a tu pel comentari.

      Elimina
  4. Hola Joan:
    Esta es una de mis múltiples asignaturas pendientes. A ver cuando me puedo pegar un salto.
    Muy acertada, me parece, la aportación toponímica del amigo Joan Carles Palos.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilo, el fet de tenir llocs nous encara per descobrir ens esperoneja a seguir disfrutant de la nostra afició.
      Toto el que sigui posar llum al complicat món dels topònims és interessant.
      Una abraçada.

      Elimina