19 de juny 2013

70 - Cala en Gossalba 16-6-2013

Aquesta ruta és una excursió molt apropiada per quan comença a fer calor, sempre que no sigui exagerada. El recorregut del torrent de les Agulles es converteix amb una agradable passejada. En el punt final, a cala en Gossalba (badia de Pollença), podrem refrescar-nos nedant a les seves aigües color verd maragda, i dinar a l'ombra dels pins.

Uns metres després de la Fundació Rotger Villalonga (Cases de cala Murta), a l'esquerra de la carretera PM-221, trobarem l'entrada d'un gran aparcament on podrem triar el lloc on deixar els vehicles ( WP-01).
     A les 9'25 h, equipats amb els estris necessaris, iniciam la ruta d'avui.

Sortim a l'asfalt i dirigim les passes cap el far. Dues imatges ens criden l'atenció. La primera, la més cridanera, ja que just baixar del cotxe ens fa alçar la vista, es tracta de l'altiu Fumat, el qual ens mostra la seva vessant més espectacular i, «de més bella fesomia de tot Formentor». (germans Sastre, 2003). Antigament s'anomenava turó d'en Fumat.

L'altre, és la cala que tenim als nostres peus, cala Figuera, protegida pel morro i cap de Catalunya (298 m).

Escala de l'amo en Joan Cerdà
Ens topam amb la boca del túnel i l'escala de l'amo en Joan Cerdà. No fa massa es va parlar de restaurar-la, puix degut al seu estat és perillós el seu trànsit. Fou construïda (1949-50) per a comunicar les quadrilles que treballaven a una part i a l’altre del túnel quan es perforava (1951).

Travessam els 250 m de la costosa obra.

Camí Vell del Far
Deixam l'asfalt (WP-02) i connectam amb el camí Vell del Far. Un rètol, instal·lat fa poc, ens assabenta que entram a la finca privada de cala Murta.

El camí, molt tapat per les carritxeres discórrer pel vessant nord de la Roca Blanca en direcció a l'esquena del Fumat (coll de la Creu).

Assolim el coll de la Creu (242 m) (WP 03), serà el punt més alt d'aquesta volta. Opcionalment es pot pujar al Fumat (335 m), el qual des d'aquí, mostra una imatge ben diferent.
     Segons els germans Sastre el cim d'aquest puntal suscità el projecte, als voltants de l'any 1600, d'aixecar-hi una torre de defensa. Diuen: «Malgrat els atacs que havia patit la contrada al llarg del segle XVI i que aconsellaven millorar la vigilància de les cales Figuera, Murta i d'en Gossalba, la torre mai no s'hi bastí». El 1884, dalt del puig, Lluís Salvador hi veu: «El rètol romput que estava damunt la plaqueta central, procedent encara de la triangulació, porta la data de 1865».

A la nostra esquena tenim el puig de la Roca Blanca (330 m). També podria ser una opció pujar al seu vèrtex. Ja que nosaltres hem fet aquests dos cims, i a més fa calor, prendrem per avall i ens estalviarem una bona suada.

Baixam cap al canal del torrent de les Agulles. El magnífic camí és un balcó natural gairebé durant tot el recorregut, canviant constantment de panoràmiques. Ara admiram les badies de Pollença i d'Alcúdia, i el cap des Pinar.

Silueta de la costa artanenca i el cap des Pinar.

Abans que es construís el far —diu Fernando Contreras— no hi havia cap tipus de comunicació amb el cap de Formentor. Conseqüentment, el 1857 el projecte s’inicià adequant un camí que partiria des de cala Murta, per un tram ple de revolts i de pedres, que havia de condicionar un recorregut de 17 quilòmetres adaptant-se a la complicada topografia de la muntanya.


Quan som a l'endret del tàlveg de la torrentera (WP-04) hem de deixar el camí i baixar pel xaragall del torrent de les Agulles, el qual neix a la confluència dels puig Fumat, Garballó i Roca Blanca. 

No acab d'estar segur si és una sitja o restes d'un camí.

Torrent de les Agulles
Una vegetació resistent s'adapta a les dures condicions de l'indret. El garballó Chamaerops humilis (una palmàcia), té una distribució curiosa a Mallorca. Es localitza a tres àrees separades: als extrems de la Serra de Tramuntana, especialment als municipis d'Andratx, Pollença i Alcúdia i també a la península de Llevant, especialment a Artà i Capdepera. 

Flor de l'estepa joana Hypericum balearicum, planta endèmica de les Illes Balears, del gènere Hypericum, i de la família de les Guttiferae. També s'anomena estepa oliera, estèpera joana i sacorrell. Tota la planta fa un aroma ben característic. Té usos medicinals.


Ara sí, aquest marge que tenim a la nostra dreta pertany a un camí, el qual apareix de forma discontinua.

Quan som a l'endret d'aquest coster del puig de les Butzes tenim la possibilitat d'anar a la veïna cala Murta. Un seguit de monjoies ens hi menaran.

Dins la barranquera, quasi a la llera del torrent, hi trobam una sitja, segurament no és l'única. Això explica les restes del camí que hem anat veient. Molt possiblement, per aquestes contrades també es devia recol·lectar palmes del garballó, que es fa exclusivament durant el mes de juliol.

A banda i banda de l'aspre torrentera s'obren uns petits covals. El de la imatge, situat a la nostra esquerra, possiblement fou utilitzat pels carboners, puix se situa ben davant la sitja. 

La boca d'aquest altre s'obre a l'altre part del torrent.

Vista retrospectiva on apareix la sitja i els penyals on s'ubiquen els petits enfonys, a cada banda del torrent.


Ja tenim la mar a l'abast de la nostra vista. Aquí el torrent presenta un petit bot.

Si la roca està eixuta el podem esquivar per la cornisa de l'esquerra

Desgrimpar el bot no presenta el més mínim problema pels senderistes experimentats. En Toni el va baixar i després grimpant va assolir la cornisseta.

El torrent de les Agulles desemboca a un caló a la dreta de la cala en Gossalba. Al costat dret d'aquesta petita cala, a l'Esquena, quasi a ran de mar, s'obre la boca d'un avenc.

Una curta travessia per la costa ens durà a la cala principal, situada entre cala Murta i el racó de Santa Clara. Documentada el 1585 com a Gonçalvo. Un poc més endavant del penyal que veim se situa la font des Boc.

Lluís Salvador fa un recorregut per la mar per aquesta costa, des del cap de Formentor a cala Murta. Transcric el que diu d'aquest tram: «A partir d'aquí s'acaben progressivament els estimballs abruptes; trobam primer un barranc [canal de l'Avenc] amb alguns pins bords als seus pendissos, llavors la cala en Gossalba que arriba ben endins amb escassos pins bords a la costa, una riba rocosa i el camí fins al far en el fons de l'abrupte barranc. A mà esquerra hi ha una ansa amb riba pedregosa i parets verticals de roca entre costats escarpats, al fons de la qual es troba un avenc on es treu aigua».

Així assolim el camí de la cala. L'Arxiduc el cita dient: «Sovint la gent ve al far [de Formentor] des de la cala en Gossalba, des d'on hi puja un camí. Aquesta cala es troba al dessota de la calçada».
     Si no podien efectuar el viatge amb barca (al far), l’havien de fer per terra. Partien des de cala en Gossalba i havien de caminar a peu una hora i mitja. A cala en Gossalba hi havia un mollet on desembarcaven els subministraments per el funcionament del far. Cada setmana s’havien de transportar 17 kg. de petroli i els queviures dels farers.

Albiram la cova des Vell Marí, més enllà, la raconada, s'anomena es Cossim.

Cala en Gossalba
Arribam a cala en Gossalba a les 12'08 (WP-05). Protegeixen aquesta paradisíaca cala el puig de les Butzes (162 m) (dreta); i el morro del Pont (91 m) (esquerra). Quan fa bona mar hi fondegen. 
     «Después del promontorio de Formentor se sigue la Cala Gonzalvo muy importante y capaz de 20 galeotas y de mucho fondo...». (Binimelis, 1593).

Mentre els companys descansen vaig a fer un tomb per veure si trobaré l'avenc d'en Gossalba, el qual té 18 m de fondària i es troba a la canal de cala en Gossalba, a pocs metres per damunt del llit del torrent. És un antic engolidor de les aigües del barranc, i té aixecament topogràfic. (GEMall). No aconsegueix trobar-ho, però localitz uns camins de carboners que surten de la canal de cala en Gossalba.   

Segueix pel camí que se separa del vial principal per l'esquerra (pujant), el qual acaba a una torrentera, tot i això les monjoies continuen torrent amunt cap al puig de la Roca Blanca.

Torn al camí principal i en segueix un altre molt espenyat que puja cap al promontori del morro del Pont, pel qual també veig alguna fita.

Quan som bastant amunt del coster perd el camí, però es pot continuar sense problemes. Així arribaríem al canal de l'Avenc i al pla de les Basses i podríem sortir a la carretera o al camí Vell del Far. Des de la meva posició puc copsar el punt culminant del puig de les Butzes.

Les cabretes senten curiositat pels elements estranys que floten a la rada de la cala.


Torn a la cala on m'esperen els companys i ens posam en marxa per recórrer la segona part de la ruta.


Pels costats del camí veim algunes barraques, segurament de carboners.

Ratificam el que diu el Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana: «El camí és de ferradura i està en bastant bon estat».

Bon exemplar de rapa de Frare Arisarum vulgare, també anomenat apagallums,  frare bec, frare cugot, gresolet, llums.

A la dreta del camí, un poc enlairada, veig una paret davant d'una gran pedra.

Segurament era una barraca de carboner, els qual degueren exhaurir l'alzinar. També hi ha la possibilitat que fossin recol·lectors de pega, puix a la riba de la propera canal se situa el carregador de la Pega.

Sortim del pinar i la visió dels estreps (Nord) de la Roca Blanca ens indica que tenim molt a prop la carretera.

Mirador del racó d'en Tomàs (WP-06) (190 m). Una llarga llista de topònims situats per aquest bell paratge, com: punta d'en Tomàs, els cingles Verds, cova del Poat o de la Sirena, racó d'en Tomàs, racó del Xot, Llosa, racó del Patró, cova del Patró, el Calamar, cap de Formentor...

Sobre l’etimologia del topònim Formentor, hi ha dues hipòtesis: La primera fa derivar la paraula del llatí Frumentorum, lloc de forment, és a dir, abundància de blat. Encara que actualment no s’hi produeix blat, la gent d’aquesta contrada assenyala paratges concrets on abans es collia abundosament el dit cereal.
     La segona la proposa Joan Coromines, i fa derivar el nom del llatí Promontorium, en referència al cap esquerp i penya-segat sobre la mar. Al seu favor hi ha documentat el nom de Promontore, devers l’any 1265. Altres informacions cartogràfiques antigues mantenen aquesta forma.

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotos, copsades des del cingle de les Lletreres, on s'aprecia la Roca Blanca, el Fumat, cala Figuera, el Pal, el puig de les Aritges, el cap de Catalunya...

Ara només ens resta tornar a l'aparcament per la carretera del far, molt concorreguda pels estrangers.

En els darrers metres de la ruta el grup s'ha estirat, arribam a l'aparcament a les 16'20 h, el qual trobam reblit de cotxes, la raó són les dues cales aptes pel bany que hi ha a poca distància: cala Murta i cala Figuera.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.


 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Pollença
Distància aproximada: 10,38 km
Pujada acumulada: 332 m
Alçada màxima-mínima: 242-0
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:52:44 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de fer alguna desgrimpada en el torrent
Integrants: Dolors, Ingrid, Margalida, Esteve, Toni i Joan

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Cap de Formentor E-25

Desnivells, temps i distància aproximades de la ruta

Manacor, 19-6-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 J. Mascaró Pasarius.
  • Llibre dels fars. 2001 Fernando Contreras.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Fites i fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell. 

11 comentaris:

  1. Bona volta y ben estiuenca, las panoramiques que ofereix Formentor son extraordinaris!! fotos molt macas, enhorabona!! gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uei! Toni, efectivament, qualsevol ruta per Formentor té bones vistes. La mar i la muntanya es complementen molt bé.
      Gràcies a tu.
      Una aferrada.

      Elimina
  2. Preciosa i tranquil·la excursió per anar finalitzant la temporada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritat, una tranquil·la caminada i el primer bany a la mar. Fresqueta però neta.
      Besades.

      Elimina
  3. Gràcies de nou per les teves cròniques muntanyenques, magnífiques per altra banda.
    Et volia fer una pregunta: situes un mollet del Patronet a cala en Gossalba i sobre el mapa topogràfic hi ha un moll del Patronet just a sota del far de Formentor, saps si es tracta de dos topònims o seria un desplaçament del mateix terme?
    Gràcies altre cop.
    Salut i passes,

    Mateu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mateu, segur que és una errada meva. Efectivament, a cala en Gossalba hi havia un mollet relacionat amb el far, segurament innominat o tal vegada duia el nom de la cala. De moment l'he rectificat. No obstant seguiré cercant on he gratat per trobar informació.
      Molt agraït pel teu interès i les teves paraules tan amables.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Hola Joan
    Una passada de volta, de fotos i d'informació. Conec tots els indrets pels que heu trepitjat, però mai he fet aquest itinerari tal com voltros. Et recoman seguir el caminet que creua la torrentera i puja cap el Morro del Pont, pel qual tu hi feres un tomb... per més informació pots veure la nostra presentació (2012.05.11 Cala en Gossalba-Pla de les Basses).
    L'avenc de la canal de cala en Gossalba, esta situat un poc més amunt, a un tram més o manco planer del caminoi, en que transita pel costat esquerra (orogràfic) del torrent. L'avenc es troba a la part dreta (orogràfica) just devora la soca d'un pi, i molt a prop del llit. També surt a la mateixa presentació.
    Salut Joan, per fer camí, i Molts d'Anys per dilluns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Llorenç. La maca volta per pla de les Basses la férem i la tenc publicada al blog. És un lloc especial.
      Moltes gràcies pel teu comentari i per la felicitació.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Joan:
    Bonita ruta. Y muy apropiada para estos meses de calor.
    Y, con vuestro permiso, el Moll des Patronet es, ciertamente, el que está bajo el Far de Formentor.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio! Quina alegria, saber que ja està novament actiu.
      Quan al Moll, va ser una errada meva.
      Una abraçada.

      Elimina