29 de maig 2013

68 - Pas de na Lluïsa - Cova des Ermassets - Pas des Mestre (26-5-2013)

La volta d'avui discorre per la zona de ponent de la muntanya de la Fita del Ram (833 m). Pujam al pla de Sobremunt per la fesa ara coneguda com a pas de na Lluïsa (pas de sa Regata o de s'Encletxa). Arribam fins a la llegendària cova des Ermassets, situada als peus dels penyals més elevats del cap cimal i baixam pel pas des Mestre. Antics camins i diversos elements etnològics fan ben interessant aquesta ruta.

Són les 9'14 h. Deixam el vehicle devers el Km 5 ( WP-01) de la carretera Esporles-Puigpunyent (Ma-1101), la qual travessa la vall de Superna. A la vorera de l'estreta carretera només hi ha el lloc just per a un cotxe.
     L'Arxiduc anotà: «El camí de carro que ve de la Granja acaba precisament devora Son Noguera». Segurament, continuava fins a Puigpunyent un camí de ferradura.

Caminam uns 300 metres per l'asfalt en direcció a Puigpunyent. A l'esquerra se situa el pou del Pla de Baix amb coberta de capelleta circular i reixa en el brocal, punt on deixam l'asfalt (WP-02).

Trobam la barrera de can Noguereta i can Xemeneia tancada a pany i clau. El primer exercici del dia serà botar aquesta primera barrera.

Caminam pel pla de Baix. Davant tenim el puig que volem trescar. A la dreta, sa Mola (719 m) i el pla de Sobremunt (693 m); a l'esquerra la Fita del Ram (833 m).

Aviat assolim la pista encimentada de can Noguereta. El camí vell descriu una corba que s'allunya uns metres de la nova pista.

Preferim caminar per aquest antic vial...

...el qual passa sobre el torrent. Passat el pont, tornam trepitjar la pista fins a la pròxima corba (WP-03), on l'hem de deixar per la dreta.

Hem de botar una altra barrera, aquesta més rústica i més integrada a l'entorn. 

Travessam una zona de curioses roques arredonides i alguns sementers d'estepa blenera Phlomis italica (ble, ble de frare, blenera, blens de frare, herba del ble), planta endèmica de les Illes Balears, exclusiva de Menorca i Mallorca.

Passam un portell assenyalat amb una fletxeta vermella, segurament de l'amic Pep Torrens.

Des de la contrada es pot admirar la panoràmica dels puntals i la mola de Planícia (932 m).

Apareixen, a l'esquerra de la imatge, les cases de cas Metge. Finca de 950.000 m² que actualment està inhabitada i en venda; per aquest motiu podem passar tan a prop. Lluís Salvador diu: «Dins l'apregonament de l'esquerra està, cal Metge; a mà dreta es troben les cases de Superna»
     Restes arqueològiques donen fe d'haver estat habitada la contrada a la prehistòria.

Aljub de cas Metge.

Travessam una zona desboscada i dirigim les passes cap a la paret del coll Paredat. Botam una malgirbada barrera plena de reixetes i filferros.

A l'altra part de la paret abunden els pins. Deixam a la dreta el portell de sa Vinya i ens topam amb els primers vestigis d'explotació del bosc. A Puigpunyent, es documenta per primera vegada la fabricació de carbó l'any 1567.

Aquest camí, que va de cas Mestre a l'Hort des Pouet, té dret de pas, segons el Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. Però, el que passa! Propietaris i pagesos tanquen portells i posen reixetes, inclús llauren trossos de camí i així desapareix.

Deixam el camí (WP-04) i anam pujant per unes marjades; a una d'elles s'ubica el pou Gran o de sa Casota.

La construcció és feta de paredat comú, datada en el s XVIII-XIX. Té una vuitena de metres de fondària. Recollia l'aigua a partir de la captació d'una vena subterrània. Ara com ara està sec.

Aprofitaren una petita pica de pedra picada per fer-ne una de més gran.

Una vetusta construcció (WP-05) ens surt a camí, la qual, en alguns mapes figura com a Vieja ermita. Al llibre Superna..., sa Casota o s'Ermita. També podria ser es Rafalot, el qual, segons la GEM, són uns terrenys situats entre Son Fava, es Grau, cas Metge i na Berrana. 
     La informació que trobam a l'obra de Vibot & Hernández, d'aquesta casa és la següent: «Cases en avançat estat de ruïna, de les quals resten les parets laterals, alguna finestra i un portal amb llinda de blocs ben treballats. Es destrien en total dos grans cossos i constava d'una altura, amb un cos soterrani. De fet, l'edifici es troba enmig d'un fort coster, molt a prop dels cingles de la muntanya, per a la qual cosa es pot percebre una gran obra d'extracció de terra.
     Ja que no ha estat localitzada documentació que doni un poc de llum sobre la realitat d'aquest redol, la tradició oral assenyala que fou una explotació vitícola pertanyent a Son Fava. Els informadors asseguren que tenia, a més, un celleret. De fet, fora de l'edifici hi ha espargides restes que podrien ser part de la premsa.
     Per altra banda, veim possible que la primera designació fou donada una vegada abandonades les cases, ja que el sufix denota indefinició i tosquedat. La segona va més orientada cap a l'entorn misteriós de les ruïnes atorgat pels nous pagesos a causa de la raritat de l'edifici i la seva excepcional situació». (Superna. Una vall a través de la història i els seus noms, 2001).

La façana lateral presenta dues o tres finestres amb llinda de llenyam.

L'edifici tenia dues plantes d'alçat.

L'amic Toni Sureda suposa que sobre aquesta peanya es col·locava la imatge de l'ermita. 

Deixam les restes d'aquesta antiga construcció i seguim la teringa de monjoies i fletxes vermelles que ens menaran coster amunt.

Pujam d'una marjada a l'altra per les seves escaletes.

Assolim, després d'una petita grimpada, els peus de la paret rocosa on intuïm l'imminent pas de na Lluïsa.

Ajustats al peu del penya-segat feim una curta travessia per una estreta cornisa.

Pas de sa Regata o de s'Encletxa (Popularment, pas de na Lluïsa)
Començament del pas de na Lluïsa (WP-06), de s'Encletxa o de sa Regata (Alonso). També el podríem anomenar de s'Ermita, si és que ho era.
     «Tal com el seu nom indica, és un gran freu natural obert a la franja de penya-segats que guaiten damunt la possessió [cas Metge] i que fou pas natural per als caçadors i carboners de la contrada. A la part final, trobam un petit parament de pedres a la manera de graons per tal de superar amb facilitat un pas rocós. Actualment ha anat guanyant la segona designació». (Superna..., 2001). 

El pas discorre entre altes parets, i el sòl presenta un rústic i desfet escalonament de pedres.

El nom del pas de na Lluïsa no té massa sentit, ja que la possessió de ca na Lluïsa queda bastant enfora, inclús en el terme veí d'Esporles, entre Sobremunt, can Fava, es Campassos i es Pouet de Sobremunt. Precisament més a prop de ca na Lluïsa n'hi ha un altre de pas, el pas des Colls o d'en Teret.

El pas devia ser la via ràpida per pujar i baixar del pla de Sobremunt solament per a les persones, puix no és possible que una bístia pugui superar el darrer graó.   

En el final del pas es fa necessari l'ús de les mans per arribar a dalt amb una petita grimpada.

Una bandereta quadribarrada (senyera) presideix el final del pas. Fins aquí arriba la defensa de la nostra llengua? Fou col·locada el 3 de febrer pel grup excursionista de Vilafranca de Bonany.

A la panoràmica copsada des de dalt del pas destaca el punxegut puig de Galatzó (1027 m), anomenat a l'edat mitjana entre altres variants podio pungenti, el qual donà nom a la població de Puigpunyent, i a més presideix l'escut. Binimelis (1593) anomena aquesta població de dues maneres: Puigpuñent i Perpunchent.
     «Usa por sello un monte que hace creer será el de Galatzó por lo mucho que participa de él no solo en leña sino también en olivos de que está poblado casi todo, y ésta es la principal utilidad de esta villa...». (Jeroni de Berard, 1983).

Als peus de l'altiplà de Sobremunt, a l'endret del pas de na Lluïsa, destaquen les cases de la possessió de Son Fava. Situada entre es Rafalot, Son Canyelles, es Piconar i el penyal des Grau. Devora les cases s'ubica el talaiot turriforme dit es Castellot de Son Fava.

A la vorera del pla guaitam a la timba. A l'altra part del comellar de les Egües s'alça la Fita del Ram, coberta d'una bona massa forestal.

Pla de Sobremunt
Recorrem l'interior del pla de Sobremunt on trobam uns ranxos de carboners molt ben elaborats, les sitges són grans i les barraques més altes del normal. 

«Sobremunt és una antiga possessió del terme d'Esporles, que confrontava amb es Verger dels Catlar, Son Noguera, Son Arboç, Son Don i Son Roca. El 1661, pertanyia a Bartomeu Arboç. Tenia cases i era dedicada a olivars. El 1685, era ja dividida en dues possessions, totes dues dites Sobremunt, una valorada en 4.500 lliures i l'altra, en 4.200. El 1731, els terrenys denominats es Bosc de Sobremunt i la Mola de Sobremunt pertanyien a Antoni Arboç. El 1863, era d'Antoni Ferragut i tenia 87 quarterades. El 1996, en deriven es Pouet de Sobremunt i Sobremunt, situada entre can Manenta, ca na Lluïsa, es Verger i can Fava». (GEM). 

A uns metres del ranxo se situa aquest curiós forn de pa. Per cert, molt ben conservat.

Recorrem el pla en direcció sud camp a través (molta pedra solta) a la recerca del camí carreter.

Assolim el camí i prenem cap a l'esquerra. Deixam a la nostra dreta la paret de terme que separa els municipis d'Esporles i de Puigpunyent.

A l'esquerra del camí se situa aquesta original bassa.

El camí, planer, descriu un marcat revolt a l'esquerra.

Seguim caminant en direcció nord. Ens desviam (WP-07) a la dreta en pujada cap a la Fita del Ram, però abans feim aturada per veure un aljub que està situat a uns metres del camí.

El gran aljub fou construït de manera basta però segurament era efectiu.

L'entrada d'aigua.

El camí que deixam en el WP-07 ens menaria a l'Ermita de Maristel·la o podríem baixar cap a Son Noguera pel pas de sa Nineta, també dit de Son Noguera.

Pujam pel rost coster fora camí però ben fitat. Ens topam amb uns forats que formen part d'un gran avenc, el nom del qual desconec.

L'avenc (WP-08).

Seguim pujant. El tirany ara s'acosta al penya-segat on podem admirar el pla de Sobremunt... destaca el puig rodó de na Bauçana o de na Bauçà (614 m).

La vista s'allarga fins a la costa de Calvià, Andratx... Destaca la vall de Puigpunyent i el puig de Galatzó.

Cova des Ermassets
En pocs minuts ens plantam a la boca de la cova des Ermassets (WP-09) (820 m).      
     La cova dels Ermassets és objecte de llegendes i d’usos ramaders; una paret amb portell tanca l'avançada de la cavitat on hi ha una bassa per abeurar el bestiar. Segons l'Inventari Espeleològic de Mallorca en cataloga una part com a cova, des de 30 m fins a 300 m de recorregut, i l'altra com a avenc, des de 50 m fins a 100 m de fondària. Quant al topònim, la paraula ermasset és un diminutiu d'ermàs, camp que no es conrea.

Els enderrocs que hi ha just a l'entrada, a mà dreta, no donen massa tranquil·litat.
     El mossèn manacorí Antoni Ma. Alcover, al seu aplec de rondalles (Rondaies mallorquines, vol. XXIV, p. 41) recopilà una contarella titulada Es tresor de sa Cova d’ets Ermassets de So’n Noguera. Diu així:

     Diuen que dins aqueixa cova hi ha un tresor molt gros.
Una vegada un parei de puigpunyentins anaren a treure’l amb un ciutadà que duia llunari.¹
Un dels quals ho contà an es qui m’ho contà a mi; i diu que es feren endins i endins; i es des llunari que no s’aturava de dir:
—Endavant, al·lots! Endavant, i fora por!
Arribaren a fer-s’hi tant, que tengueren por de no afinar sa sortida com tornarien arrera; i hi tornaren sense empatxar-se pus de ses raons d’es ciutadà perque seguissen per endins i per endins.
A força de forces arribaren a trobar sa boca i en sortiren, i ja no los són vengudes pus ganes de tornar-hi.
A veure qui és que s’arrisca a anar a treure aqueix tresor!
És una llàstima que s’haja de perdre dins sa foscor d’aquella cova!

¹(Llibre amb caràcters aràbics, la possessió del qual era símptoma de poders ocults, fama i riquesa). 
 
Una altra contarella diu: Un pastor coneix un moro que li demana si coneix la cova des Ermassets i si l’hi vol acompanyar. L’amo decideix anar amb ell. El moro, anomenat Abdul, s’instal·la pels voltants de la cova i el pastor cada dia el va a veure i comparteixen estones. El darrer dia el moro obsequia el pastor amb un mocador ple de terra i una botija i li conta una història d’uns moros que varen amagar un tresor dins una cova i el varen deixar custodiat per uns éssers màgics. El pastor mostra el mocador de terra a un argenter i aquest li diu que és pols d’or molt pur mesclat amb un poc de terra. Canvia de vida i es compra una guarda pròpia d’ovelles. Passat un temps obri la botija i hi troba uns pergamins, els duu a desxifrar i resulta que aquests documents contenen tota una sèrie de passes per poder recuperar un fabulós tresor situat dins la cova des Ermassets. Ell mai no intentà arribar al tresor perquè ho trobà molt perillós. D’altres ho han intentat però sense gaire bons resultats.

Segons una antiga llegenda, l'Ermasset és un ésser d'estatura mitjana, prim i de color verd els ulls grossos com tassons, les orelles com tres vegades les d'un home, una boca ampla, uns braços llargs i unes mans també allargades amb unes ungles afilades i les cames primes però àgils. Aquest ésser és l'encarregat de custodiar el tresor de la cova del mateix nom, situada a la muntanya de Sa Fita del Ram d'Esporles.

Desfem les passes fins al pla de Sobremunt per a després baixar pel pas des Mestre. Imatge de la cruïlla (WP-07). Nosaltres giram cap a l'esquerra, si giràssim cap a la dreta podríem baixar pel citat pas de Son Noguera.

A tall de penya-segat, just on comença el camí del pas des Mestre, posam taula i gaudim del panorama.

Des d'aquí dominam la vall de Superna amb les grans possessions com: sa Campaneta, Son Vic de Superna, Son Noguera, Son Nadal, Son Balaguer des Racó, Son Noguereta, cas Mestre... 

Pas des Mestre
Amb un aire fresc, atípic pel temps que estam, començam a baixar pel pas des Mestre (WP-10).

Es tracta del típic camí de ferradura de muntanya emprat pels carboners, caçadors, pastors, llenyaters...


Ens acostam a la timba on guaitam a la vall de Superna, «Así nombrado ya como caserío á fines del siglo XIII en la raya de Puigpunyent con Esporlas, que comprende aún varios predios» (Islas Baleares, 1888). «...i a les vuit cases de Superna» (Arxiduc, 1884).

«Son Noguera és una de les possessions més grans de la vall. El 1566, pertanyia a l'honor Guillem Noguera, de la família del qual prengué nom. Confrontava amb sa Granja, es Campassos, Son Nadal, Son Fortesa, Son Despuig, Sobremunt, es Verger i Superna. Tenia cases, tafona i dos cellers. Al principi del s XVI, hi foren edificades noves cases per als senyors, mentre les cases antigues eren ocupades pels amos. Era dedicada a olivars, vinyes i conreu de cereals. Hi havia una gran guarda d'ovelles, 37 bous i 20 porcs. Era sots alou de la baronia de Bunyolí i n'era pertinença el rafal de Son Marcó. A mitjan s XVII, era dividida en Son Noguera de la Casa Vella i Son Noguera de la Casa Nova. El 1787, la possessió major, dita simplement Son Noguera, pertanyia a Joan Billon. Tenia cases, tafona i un molí d'aigua». (GEM). Actualment és un establiment hoteler.

El pas des Mestre baixa per on el penya-segat s'endolceix una mica, així i tot salva un desnivell important.
     Després de llegir la descripció que fan Vibot i Hernández del pas des Mestre, no estic segur que es tracti d'aquest camí, diuen: «És un pas alternatiu que travessa una encletxa ampla on hi ha una paret seca. Una vella escala de pi permet botar-la».

Marges col·locats amb enginy permetien superar aquest graó amb bísties carregades.

Superat el pas cal anar alerta, el fort desnivell amb el sol de terra i pedreny és una combinació perfecta per relliscar i pegar una culada.


Una bassa aprofita una penya plana pel bosc de sa Caseta.
 
A uns metres de la bassa veim una sitja i un petit forn de calç annex a la barraca. Podem llegir en aquest article Els darrers carboners d'Esporles com era la vida dels carboners al bosc. «Era una vida de solitud dins l'alzinar, dormien dins la barraca on les parets eren de pedra seca, el capell o curucull de branques i càrritx, la llitera era de barrerons i a damunt branques i aritja coberta per un drap».
 
Una paret ens barra el pas. Hi ha un portell amb barrera tancada que duu a cas Mestre. Nosaltres decidim passar per davall d'una reixeta, baixar unes marjades i collir el camí de s'Hort de can Rave.
 
L'entorn és molt maco. El camí discorre entre esponeroses falgueres.
 
Velles oliveres poblen les marjades.
 
Vall de Superna.
 
Antigues marjades, segurament de cas Mestre, avui de s'Hort de can Rave. La possessió de cas Mestre, la qual fa nom al pas que hem baixat, està situada entre sa Barrera d'en Marcó i can Xemeneia. Avui resta abandonada, com moltes altres de la contrada.


Safareig i font de s'Hort de can Rave.

Mina de la font, d'uns 11 metres de llargària, de perfil parabòlic (0,70 x 1,50 m.) feta de pedra en sec amb una síquia en terra per on surt s'aigua. Font: Fonts de Tramuntana.

Passam vora la font i les cases de can Noguereta. En el mapa de la GEM figura com a Superna Vell? Davant la façana principal s'alça un lledoner monumental. Aquesta antiga possessió de Puigpunyent està situada entre cas Metge, es Grau de Superna, can Rave i es Rafalot. «La casa de Son Noguereta, situada sobre una elevació del terreny, domina la plana». (Arxiduc, 1884). Berard (1789) diu que és un predi «Mediano. De D. Gabriel Noguera de Palma».
     Trobam al BSAL (XXVIII, 1941) una ressenya que fa referència a aquesta possessió:
«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».
L'ermità va morir despenyat vora la font de la Replegada, entre l'ermita de Sant Onofre i Puigpunyent (Valero, 2005).

Baixam per la mateixa pista encimentada que trepitjàvem el dematí.

Copsam per darrera vegada la imponent silueta del puig de Galatzó (1027 m).

 A les 15,21 h, a la mateixa barrera que botàvem el dematí, acabam aquesta maca excursió per una contrada que ens era totalment desconeguda. Només coneixíem la famosa cova des Ermassets d'altres excursions a la Fita del Ram. És una zona amb innombrables possibilitats i combinacions.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Esporles
 




Distància aproximada: 9,97 km
Pujada acumulada: 457 m
Alçada màxima-mínima: 820-407
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:07:41 h
Ruta circular:
Puigpunyent
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Du alguna llanterna per entrar a la cova
Integrants: Francesca, Dolors, Ingrid, Toni i Joan 








▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Desnivells, temps i distàncies aproximades de la ruta

Perfil en 3D

Manacor, 29-5-2013

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Track de l'amic Josep Ferrer i Nos.
  • Superna. Una vall a través de la història i els seus noms. 2001 Tomàs Vibot i Just Hernández.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Alpina Tramuntana Sud. 2006-07.
  • Islas Baleares. 1888 Pablo Piferrer / José M. Quadrado.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

10 comentaris:

  1. “No és més qui més alt arriba, sinó aquell que influenciat per la bellesa que li embolica, més intensament sent.”
    Maurice Herzog

    Inoblidable dia, excel·lent excursió i bona companyia!!
    Gràcies Joan!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona cita la d'aquest senyor. No anam a la muntanya a batre records, hi anam a gaudir de la natura, a aprendre i a coneixer. Qui coneix estima.
      Certament va ser una agradable excursió, gràcies.

      Elimina
  2. Hola Joan
    És increíble la quantitat d'opcions que dona aquesta mola. A més de l'informació de com fer aquest itinerari, he gaudit amb les fotos i amb el text Joan. Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Inesgotables les combinacions que hom pot fer.
      Gràcies Llorenç, esper que estiguis millor. Salut.

      Elimina
  3. Hola Joan,
    Excel·lent reportatge he passat gust llegint-lo i veient les fotos, m'han duit bons records.
    Moltes gràcies per la informació sobre el pas de son Noguera, pot ser una bona alternativa de baixada.
    Estic content que el track us hagi estat útil.
    Una aferrada.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep.
      Mil gràcies per les teves paraules.
      Sempre vas més segur amb la traça feta, no has d'enrevoltar, vas a tir segur.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola Joan:
    Bonita ruta, una de las innumerables de la Fita del Ram.
    La primera vez hice el Pas de Na Llüisa fue con el GEM, y con ese nombre figuraba en la circular del club. Luego, cuando lo publique, sugió la polémica. Algunos me escribieron diciendo que su nombre era el Pas de s'Encletxa, y otros que el Pas de sa Regata. Como no sabía quien tenía razón, decidi conservar los tres topónimos. Pero desconozco cual es el verdadero.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, de moment li direm pas de na Lluïsa, el determinant de les altres opcions es refereix a les característiques del pas en sí. Possiblement a la madona de la possessió de ca na Lluïsa li ocorregués algun fet destacable al pas.
      Gràcies per comentar. Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Joan.
    si dónes la volta en rodó a la base d'aquesta mola, sembla inaccessible salvant dos o tres accessos, quan la descobreixes et veus desbordat per dur-les totes a l´hora.
    Aquesta polèmica de la qual escriu n´Emilio, em va succeir també a mi, quan vaig publicar la ruta del Pas de na Lluisa, em va posar un comentari un veí del poble ´Esporles, crec que un component del grup des Emessets, també em comenta que es denomina Pas de s´Encletxa", no obstant això un bon amic esporlarí i vell coneixedor de les muntanyes que els envolten, em va dir que el seu pare ja coneixia aquest pas amb el nom de na Lluisa.
    Seré repetitiu, però la descripció és magnifica.
    Salutacions Arnau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau.
      Gràcies per la informació. Seria interessant que la gent de la zona s'implicàs en aclarir topònims, com t'ho varen fer en aquella ocasió, tot i haver-hi discrepància. Per a nosaltres, els excursionistes, ja tenim prou feina en preparar les excursions i anar a explorar llocs allunyats de ca nostra.
      T'agraeix les teves amables paraules, però jo només som un simple transcriptor.
      Salut i caminades.

      Elimina