9 d’abr. 2013

65 - Serra de la Font, pas dels Pescadors i torrent de les Rotes Velles (Pollença) 7-4-2013

Per aquesta jornada —seguint amb la sèrie de passos de la nostra Serra—, ens havíem proposat fer el pas dels Pescadors, un atrevit pas que connecta la zona de cala Castell amb la cala de Sant Vicenç pels penya-segats de la serra de Cornavaques. Finalitzàrem el recorregut descendint pel divertit torrent de les Rotes Velles. No hem d'oblidar que aquests passos que trobam per la serra de Tramuntana tenen un grau de perillositat, per això s'han d'extremar les precaucions.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

Iniciam la caminada a les 9 h 52' en el punt final del carrer on s'han construïts els xalets més enlairats de la urbanització de sa Font, Pollença ( WP-01). Deixam l'asfalt per dirigir les passes cap a una rosta torrentera que ens llevarà la son, es tracta de la canal des Cocons. Abans haurem deixat un vehicle a la cala de Sant Vicenç, on si tot va bé finalitzarem l'excursió.

En el panorama que deixam enrere destaca la vall verda de Sant Vicenç, la qual s'estén fins a la cala del mateix nom. Tanca la vall per l'est la serra de la Punta amb el puig del Vilar (310 m) i la serra inabordable del Cavall Bernat (360 m). El terme de Sant Vicenç —segons Torres i Sales— va derivar de la gran alqueria que apareix en el Llibre de Repartiment [1232], una de les més grans de Pollença. Amb el temps es va dividir amb Torre i Hort de Sant Vicenç, Can Botana, ca l'Hereu, can Martorell —actualment la part més important de la qual està dins can Martorellet—, can Vic i can Tirana. Després d'una primera divisió de l'alqueria el 1298, varen anar sorgint totes aquestes propietats, les quals pràcticament estaran formades al segle XVI i XVII. (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010).

La serra de la Font pren el nom per la font de Cuixac, també coneguda com a Ull de la Font. Està situada entre les Quarterades i can Pep Blanc, documentada el 1302. Binimelis diu: «La fuente de Cuxach, que nuevamente se halló en el año de 1302, aquellos que estuvieron en la opinión que dicha fuente de Cuxach, no es la misma que la de Varig, porque la de Cuxach es mucho más que la de Varig. [...] No tienen razón, pues esta no convence pues en el torrente sale por muchas partes por lo que parece tan copiosa, y puede perderse mucha por diferentes partes en el torrente. Más que después de perderse en el mismo torrente puede mezclarse con otra agua que no llega a salir, o sale después juntas de aquell en la fuente de Cuxach, y esto parece más natural». (Nueva Historia de Mallorca, 1593).
     Aquestes primeres cotes s'anomenen també puig de les Quarterades.

A la part meridional de la serra que pujam queda la plana de la vall de Cuixac, la ciutat de Pollença, el puig de Santuïri i el puig de Maria (u Puig), etc. El nom de Cuixac derivaria de l'alqueria Cuxer, citada al Llibre de Repartiment

Desgraciadament l'atmosfera estava enterbolida i no poguérem copsar panoràmiques nítides.

Si miram cap a ponent, destaquen les muntanyes que envolten la recòndita vall de Ternelles, la zona del pla dels Bous, on està el límit de Ternelles i comença el de Llinàs. Admiram el puig Gros de Ternelles, el puig de la Pinya, el Més Alt de Llinàs, el coster del puig de can Groc... 

En el centre destaca la muntanya de can Puça o penya de Migdia, la qual, juntament amb el puig de les Dones, flanqueja l'Estret per on passava l'aigua canalitzada cap a la Pol·lèntia romana (Alcúdia), procedent de la font de Ternelles (Cubelles). A la dreta, el puig de les Quarterades. 
     Si hom pot triar, val més caminar sobre roca i així s'evita les molestoses carritxeres i mates.

Esquivam per la dreta el turó de la imatge. Per l'esquerra també es pot pujar, més directe i més rost. Ara ens dirigim cap a un esperó (cota 508 m), des d'ell ja albirarem el cim del puig de can Groc orientat a ponent. 

Des d'aquest alturó rocós (WP-02) es contempla una bella vista de la roca del Castell del Rei i la serra de Cornavaques.

De camí cap al puig més alt de la serra, esquivam una regata.

Puig de can Groc
A les 11:36 h ens feim la foto de grup, a falta de qui subscriu, al capcurucull del puig de can Groc (553,76 m) (WP-03), dit així (Arxiduc) pel seu color groguenc a la posta de sol. Crec que seria millor anomenar-lo puig Groc, ja que no existeix per la contrada cap possessió amb aquest nom. En el mapa de la Gran Enciclopèdia de Mallorca figura com a puig de can Gros.

Si hom s'acosta al penya-segat de ponent, gaudeix del panorama de la bella vall de Ternelles. «El nom de Ternelles sembla venir del llatí ternellas, diminutiu de ternas, equivalent a 'compostes de tres'. Els sarraïns la denominaren alqueria de Capelles Aben-Aieir, i en tenir lloc el repoblament  català, alqueria de Cubelles». (Mallorca vora mar, 2003). Jaume Vidal aporta que: Ternelles sembla que és un diminutiu de 'ternes', i pot fer referència a una determinada manera de distribuir unes terres, d'agrupar-les o d'explotar-les.

Ternelles
Acostam la imatge de les cases, les quals estan envoltades d'arbres. A un costat destaca l'era de batre.
«La possessió, el 1511, feia part de l'heretat del senyor Francesc Desbrull, ciutadà. Era denominada alqueria de Ternelles, tenia cases i s'arrendava conjuntament amb l'alqueria veïna del Castell, del mateix titular. Tenia dos molins d'aigua fariners, i guardes de 800 ovelles, 70 cabres, 25 bous i vuit someres. Dins la possessió, hi havia l'hort de Ternelles, amb cases pròpies i dedicat a la producció d'hortalisses. El 1968, era una pertinença de Joan March Servera. De llavors ençà és propietat de la família March». (GEM).


Als nostres peus se situa la cel·la Nova i l'Hort d'en Fonts regat per algunes fonts com la de la Glòria. «L'edificació —diuen els germans Sastre— recorda, i no és estrany, la Trinitat de Valldemossa. La façana és d'aire barroc, amb portal de llinda, ornat amb un frontó triangular i un nínxol. Sobre el portal hi ha un escut d'armes i un rosetó. La façana és rematada per un petit campanar de paret. Al costat nord de l'oratori s'hi adossen els habitatges dels eremites i al lateral contrari, la sagristia». (Mallorca vora mar, 2003).

     L'Arxiduc descriu aquesta antiga ermita: «Aquí es troba una església feta de carreus de pedra amb frontis d'entrada, un rosetó al damunt, llavors sobre això un escut d'armes amb drac i creu; tot està coronat per un campanar d'espadanya. A l'interior tenia una volta, que ja no hi és, i només s'han conservat la coberta i una capella de l'altar, on es troba una antiga imatge de Maria i una tosca talla de fusta a la dreta de l'altar. L'ermita ens mostra un petit corredor amb tres cel·les; cap endarrere hi ha la cuina i el forn, per damunt les cel·les hi ha una sala». (Die Balearen, 1884).


     Binimelis també la cita: «Dentro el mismo valle, tiene su heremitorio con su iglesia y algunos aposentos, lugar muy ameno y delicioso para hermitaños; tiene sus huertos y fuente manatial». (Historia de Mallorca, (1593) 1927).

La vall s'estreny i s'estén en direcció nord entre la serra de Ternelles, de 839 metres d'altitud màxima, i la serra de Cornavaques, amb el seu puig de 546 metres.

Castell del Rei
L'origen del castell del Rei o castell de Pollença es perd en la boira dels segles. Jaume I, reconeixent la importància d'aquest castell, se'l va quedar en el contracte pel qual ell l'any 1231 va baratar l'illa pel comtat d'Urgell. El primer castellà que en coneguem el nom, fou Bernat Miquel, que va ocupar el càrrec de 1309 a 1311. 
     El castell, en la fase final del periòdic islàmic serví com a refugi als musulmans. Més tard, va ser el darrer baluard que mantengué viva la lleialtat jurada al seu rei i senyor, En Jaume III. A conseqüència del setge que li havien posat les forces de l'usurpador Pere IV d'Aragó, el 29 d'agost de 1343 els assetjats varen haver d'entregar el castell, encara que amb una honrosa capitulació. Durant el segle XVI, la temor dels atacs dels pirates turcs i barbarescs feren recobrar la importància perduda del castell del Rei.

L'Arxiduc diu: «Prop del castell hi ha en total cinc cases; totes són possessions petites». El 1897, hi havia deu propietats. A la imatge de Salvany es veuen les Casotes.

La vall de Ternelles i el castell del Rei. Fotografies de Josep Salvany i Blanch (Martorell, 1886 - Barcelona, 1929) copsades el 1915. (Fons: Biblioteca de Catalunya).

      «Una garganta formada por las rocas en la inmediación de Pollensa introduce com rústica escalinata al fresco y deleitoso valle de Ternellas, donde ví caer junto al hermoso predio, que le da nombre, la más venerada encina, y más arriba descansé á la sombra de una ermita (la Cetla) conservada y con indicios de haber sido habitada recientemente, antes de trepar el pedregoso risco obstruído de malezas, sobre el cual se levantan las poéticas ruinas del castillo del Rey...». (Islas Baleares, 1888).


Per veure més fotos antigues de Mallorca de Josep Salvany.

A l'Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, trobam aquesta imatge anònima del castell, copsada el 1900.

Des dels Pans observam la llarga ruta que ens espera, la bellesa de la qual ens recompensarà gratament.

Baixam del cim del puig i recorrem una ampla cornisa de carritxeres, l'indret s'anomena la mata del Migdia.

La mola del gran massís del puig Gros de Ternelles (17 km²) albergava una de les darreres parelles de voltor negre de l'illa i de les altres illes de la Mediterrània. La població d'aquesta au ha passat d'uns 20 exemplars en el 1983 a uns 90 actualment. 

Deixam a l'esquerra aquest penyal.


Passam una petita zona de roquissar que creua l'altiplà, els pendissos del qual s'anomenen els Pans.

Imatge retrospectiva del terreny que hem recorregut des del cim del puig de can Groc.

La vall té una extensió de 1.793 quarterades. S'hi origina el torrent de Ternelles, on recull l'aigua de les serres de Ternelles, de Cornavaques i de sa Font. Davalla cap a les cases de Ternelles, rep el torrent del Gorg Blau i surt de la vall per l'Estret. El curs aflueix al torrent de la vall d'en Marc. Ambdós cursos formen el torrent de Sant Jordi, que desemboca a la badia de Pollença. (GEM).

Amb l'esperó (487 m) que veim a l'altra part del coll de Cuixac s'inicia la serra de Cornavaques. A l'esquerra, apareix difuminada la penya del castell.

Imatge retrospectiva on apareix l'estol que em segueix baixant del turó (505 m) cap al coll de Cuixac (368 m). Al coll (WP-04), a la nostra dreta, neix el torrent Fondo de Vela o de can Vela. 

La baixada al coll es fa per una rosta pendent amb esponeroses i molestoses carritxeres. El coll pren el nom de la vall de Cuixac. Aquesta vall actual —diuen Torres i Salas— segons l'administració municipal, en època medieval i moderna era un sol terme, anomenat Cuixac. Segons Mascaró Pasarius, podria venir d'un gentilici Cussiãcum, derivat del nom personal llatí Cussius.

Assolim una pista agrícola (WP-05) que discorre vora la paret dels Camps de la finca de Ternelles. 


Veurem alguns portells sense pany per on podrem entrar a la vall prohibida de Ternelles. Nosaltres, ja que anàvem de furtius, abans d'entrar, ens allunyàrem de la guarda d'ovelles que trescaven per la pastura dels sementers, puix hi havia un cotxe, segurament del pastor. No m'imaginava que seria tan fàcil entrar a Ternelles!

Travessam el sementer del Porxo de la zona dels Camps. A la dreta, marjades de l'Hort de Pollença.

Ara que podem allargar la passa i estirar les cames, aprofitam per avançar camí més ràpidament per la pista de cala Castell. No oblidem que, d'ençà que hem començat l'excursió caminam per un terreny molt dolent. En aquests moments són la una del migdia i ens falta molt de camí per aturar-nos a dinar on tenc previst fer-ho: després d'assolir el pas. 

Als peus del turó (492 m) on s'aixeca el castell apareixen les ruïnes de la possessió les Casotes.
     Binimelis anota a la seva Historia de Mallorca (1593): «Puédese este valle de Ternellas, fortificar muy bien, y se podría en ella recoger muchísima gente en un tiempo de necesidad, dentro de cuyo valle tiene así al mar una fortaleza, que es como un caballero de este valle y comarca que hoy llaman el Castillo de Pollensa que es pequeño, pero fuerte y de mucho servicio y provecho. Es Castillo de homenaje, con su alcalde, a quien paga el Rey su sueldo, con otra guardia continua».

Acost amb el zoom la torre de ponent i la murada on apareix la porta d'entrada del castell, la qual disposava de pont llevadís i contraporta en ziga-zaga. Davant el pont del castell hi ha un mur, que amb arcs carpanells descansa sobre les parets rocoses; a dins hi ha un petit portal amb espitllera. La torre de l’homenatge del castell del Rei va ser l’únic lloc on encara onejava la senyera de Jaume III després d’haver estat ocupada tota l’illa per Pere IV d’Aragó.

     «Al llegar al pie de la montaña en cuya cumbre se hallan las ruinas que íbamos a visitar, hemos bajado de los mulos y emprendido a pie la subida, que es larga y fatigosa porque hay que abrir camino entre las malezas y las piedras sueltas en las cuales el pie resbala a cada paso. La ruinas son magníficas. Las tres cuartas partes del castillo son obra de la naturaleza y las forma un enorme peñasco que parece haber sido sobrepuesto a la cima del monte [...] Está bastante conservada una magnífica sala de armas de buena arquitectura gótica. Desde esa cumbre se gozan hermosísimas y variadas vistas según el punto donde se coloca uno. En un dia sereno se descubren al otro lado del Mediterráneo las montañas de Cataluña». (Viaje a la Isla de Mallorca, 1845). 

El castell disposava també, a la torre de llevant, d’una porta d’evasió o emergència davant situacions difícil, amb una escala tallada sobre la roca que davalla per un esquerp i vertiginós xaragall. 

Mentre caminàvem per la pista ens va comparèixer un tot terreny en dos homes que pujava de cala Castell. Ailàs! Ja ens han aplegat, pensàrem. Però no, ens saludaren i seguiren el seu camí.

El terreny fa desnivell i s'obre una nova panoràmica de la costa de Ternelles. En primer terme, la penya Mitjana (255 m), al seu redós, se situa el castell d'Abaix. 
     Impressionat per la immensitat de l'entorn quan es trobava dalt del castell, Santiago Rusiñol comentà: «No hi ha moda que hi valgui. Lo gran sempre és gran per a contar-ho». (Mallorca vora mar, 2003).

Passam per les ruïnes del castell d'en Ros situades al pla de la Tovallola, una d'aquestes cases que anomena l'Arxiduc, amb l'imponent rellar des Castell de rerefons i el torrent del Rellar el qual mor a cala Castell. No molt lluny se situa can Flassada i més enrere el castell d'en Miquelet.

Magnífica és la vista del conjunt de les dues cales separades per la punta Galera.

Cala Castell, punta Topina, can Canten-i-Dormen, rellar des Castell. Segons Coromines, Topina és un topònim mossàrab.

La curiosa punta Galera, anomenada també el Galerot, separa les cales Castell i Estremer. Aquest sortint de terra alberga topònims com: el Barrobí, la Coveta, el Penyal... El torrent o canal de les Parres travessa el comellar.

Situació aproximada del pas dels Pescadors
Situació del providencial pas dels Pescadors. La veritat és que la ruta per arribar-hi no està massa senyalitzada.

Arribam al revolt clau a les 13:42 h, on hem de deixar la pista (WP-06), situat a l'endret dels penya-segats dels Jueus (459 m), i a la zona del clot de l'Or.

Trobam alguna monjoia que ens orienta. Així i tot, la ruta no està gaire definida, emperò es tracta d'anar als peus dels penyals.

Des de lluny ja vèiem que la pujada seria ben rosta. No podem bravejar de forces, ja que no sobren. Són les dues del capvespre i tenim el berenar als peus, però ens convé dinar quan siguem a dalt. 'Un sac buit no s'aguanta i un sac ple no es vincla'.

Pas dels Pescadors
Localitzam el pas (275 m) (WP-07) per unes fletxes i punts de pintura.

Hem de passar per davall d'una pedra que sembla molt inestable.

Procuram no tocar-la, no fos cosa que...

D'un a un anam passant pel primer tram del pas. Crec que seria convenient que algú tiràs a baix aquesta pedra per tal d'evitar algun accident.

El pas dels Pescadors té algun tram realment exposat i vertiginós i resta sense equipar. Cosa que, supòs no interessa gens als propietaris de Ternelles (família March). I menys ara que s'ha dictat sentència sobre la titularitat privada del camí de Ternelles.

Molt enfora queda la pista que baixa a cala Castell.
 
El pas descriu ziga-zagues per la cinglera amb espectaculars vistes sobre la punta Galera i cala Estremer.

Al fons, cala Estremer i el clot del Guix.

Després, la via, torna voltar cap a la paret on haurem de grimpar i donar una llarga passa per salvar una encletxa.

Jo prefereix pujar per l'encletxa i patir menys vertigen. No sé que dir! De totes maneres no em sent gens segur i he de fer molt d'esforç. Una mata de romaní s'aferra a la penya de manera inversemblant.

Una altra cornisa amb abundant vegetació ens ofereix un magnífic i vertical panorama. Molt probablement aquest pas fou utilitzat també per contrabandistes. «Els passos —diu Gori Puigserver— són els accessos més difícils, utilitzats amb una finalitat molt concreta (pescadors, caçadors, contrabandistes, etc.). El seu grau de construcció és molt simple, limitant-se únicament al tros més esquerp, on es fa necessària la presència d'un petit marge, un estaló o un filferro per poder passar».

A mitjan pas feim aturada per a gaudir de l'espectacle i per a reagrupar-nos.

     Salamanca assenyala: «L’accés a colònies de coloms als torrents de la Serra i la caça amb llaç mitjançant l’enrrocament de cabres posava a prova la tenacitat, i sovint també el vertigen, dels caçadors. El mateix Pas dels Caçadors al Torrent des Gorg Blau testimonia que fins i tot a llocs tan inhòspits com el seu tram més engorjat i escabrós, conegut com Sa Fosca, els nostres avantpassats ja havien deixat empremta. I una cosa similar passa amb els pescadors. Evidentment en aquests casos, els passos solen ser a vorera mar. Un exemple clarificador és el propi Pas des Pescadors». (Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana (XXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí, 2008).
 
Les darreres passes les donam per una minsa cornisa amb un bon pati a l'esquerra. Potser sigui aquest darrer tram el més exposat, el menys és el que dóna aquesta impressió.

Una petita grimpada i haurem assolit el pas dels Pescadors (WP-08) (309 m). Són les 14:35 h. Vallcaneras es demana: «Quants passos d'aquestes característiques [o similars] ens queden per descobrir arreu de Tramuntana? Quants passos no coneixem pel simple fet de cercar un itinerari lògic al seu traçat?». Ens feim les mateixes preguntes!

Els germans Sastre, inspirats per una imatge similar a aquesta, anoten: «La punta de la Galera, erma, excèntrica, gràcil i atupada alhora, sembla tenir forma i vocació de dic portuari. S’hi observa clarament l’esbucament anomenat el Barrobí. Cala Estremer mostra tota la seva celada bellesa». (Foto presa el 28-02-2010, des de la cinglera dels Jueus).

«Amunt ànima forta! Traspassa la boirada 
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals». 

Fragment de Lo pi de Formentor (1875) de M. Costa i Llobera.

(Prem sobre la foto per veure-la completa). 

Ja fa anys que vaig localitzar i guaitar a aquest pas caminant per la serra de Cornavaques, però, a causa de ser poc amic dels abismes m’havia fugit del cap, o l’havia arxivat voluntàriament a un racó del disc dur mental. Va ser fent l’excursió per la serra de sa Font i el puig de can Groc (21-10-2012), que va tornar sortir a rotlo. Tenia clar, emperò, que el volia fer pujant per tal d’evitar els efectes vertiginosos de veure el balç, així i tot, Déu n'hi do!      

Més enllà del puig cònic del penyal Roig (342 m) hi ha una baixada que adreça bastant. Per la contrada, les carritxeres s’alternen amb les mates, l’aladern, el romaní i els coixinets de monja. En el centre d'aquesta clotada hi ha una bassa. A l'altra part de la badia destaca la serralada del Cavall Bernat i la Talaia Vella. 

Després de dinar i descansar uns minuts iniciam la part final de l'excursió. Decidim baixar per una torrentera desconeguda per a nosaltres, el nom de la qual també la desconeixia. Després de consultar alguna documentació a ca nostra, ja li podríem posar nom, es tracta del torrent de les Rotes o de les Rotes Velles.
 
No sabia si trobaríem entrebancs o bots insalvables. Baix primer a mirar-ho; la presència d'alguna fita em va encoratjar i vaig avisar als companys que podien baixar. En el primer tram, el llit presenta un bot, el qual l'esquivàrem per l'esquerra per un desnivell considerable.

Les serres de Sant Vicenç i de Cornavaques estan situades al terme de Pollença, entre la vall de Ternelles i les valls de Cuixac i de Sant Vicenç. A ambdues serres destaquen les restes arqueològiques del pretalaiòtic (2000-1500 a.C.); construccions de naviformes. També són molt importants els enterraments funeraris a l’Alzinar de Sant Vicenç, ressaltant en aquest aspecte el conjunt de 12 coves artificials, datades entre el 1600 i el 1300 a. C.

Casualment vaig destriar una creu col·locada al coster esquerre (baixant) de la torrentera. Suposam que assenyala el lloc d'algun desgraciat accident. 
     Efectivament, en Joan Campomar en tragué el gat del sac: «La creu és en memòria de l'amo de Sant Vicenç i la hi va posar n'Andreu March, el seu fill. Part damunt aquest indret hi ha el Pla de la Mata, una explanada on hi pasturaven els porcs de Sant Vicenç. Un dia que l'Amo venia de veure la guarda de porcs, baixava confiat per la torrentera amb tanta mala sort que va caure de mala manera, morint a l'acte.
La informació és de Pere Serra, qui va està molts d'anys a Can Martorellet. Una finca que fa partió amb Sant Vicenç
».

Aquesta serralada alberga la cova anomenada de Cornavaques, de can Martorell o de les Rodes. «Una cavitat laberíntica i de gran bellesa. És una de les més llargues de Mallorca —amb més de 1.000 m—, de galeries, i per dins hi circula un important corrent d’aigua. Té importància dins l’estudi del medi fluolacustre-hipogeu de les coves mallorquines, ja que té magnífiques entalladures de corrosió al nivell d’aigua. Hi viu un interessantíssim crustaci aquàtic endèmic de Mallorca, el ‘Balearonethes sesrodesanus’, semblant a una somereta del Bon Jesús. Descobert l’any 1977». (Mallorca vora mar, 2003).

Salvatgina és la vista tant en direcció a la mar, cap on ens dirigim, com en direcció muntanya amunt.

Queden enrere les penyes dites les Testes dels Jueus. Caminam per l'indret anomenat els Boixos.


Baixava un rajolí d'aigua que omplia els gorgs.

La barranquera descriu un ample revolt, perdem altura i apareix el camí dels Presos.

Camí dels Presos

Després de més d'una hora de baixada pel torrent de les Rotes Velles arribam al camí (WP-09). La torrentera continua comellar avall fins a cala Barques, una de les quatre cales que conformen la cala de Sant Vicenç, on arribarem en uns 20 minuts, anant tira-tira.

Aquest camí tan ben construït el bastiren presoners republicans. La seva finalitat era arribar al lloc de Roques Blanques per tal d'instal·lar una bateria de costa. Mai es va emplaçar cap peça d'artilleria i l'esforç d'aquells homes va resultar inútil. 

Barrera que tanca el camí dels Presos.

L'abril de 2005, l'Ajuntament de Pollença aixecà aquest monument en record dels presoners del camp de concentració. La placa resa: «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats entre 1937 i 1940 a obrir camins com aquest».
     Arribam al vehicle que havíem deixat el dematí a cala Sant Vicenç a les 17 h 10', on acabam aquesta dura però ben maca excursió (WP-10). 

Manacor, 10-4-2013

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el trakc de Wikiloc

     

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



 ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Distància aproximada: 11,83 km
Pollença
Pujada acumulada: 696 m
Baixada acumulada: 794 m 
Alçada màxima-mínima: 560-29
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:18:16 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades i desgrimpades. El pas és vertiginós
Integrants: Francesca, Dolors, Ingrid, Joan Mesquida, Toni, Xisco i Joan Riera 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth


Traça del GPS sobre els mapes topogràfics Alpina Tramuntana Nord i l'IGN amb els punts 
més destacats, i el perfil de la ruta. Tot plegat deferència del bon amic Antoni Sureda Socay


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Mallorca vora mar, 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. DD.AA
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Mapa Tramuntana Nord. Edit. Alpina.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius. 

16 comentaris:

  1. aixo se diu rapidesa!!! dit y fet!!
    Mol maca sa volteta, tu fas ses rutas de dues en dues! estau fets unas maquines!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tanta com la teva, Toni!
      La veritat és que ho és maca, i també dureta. Però no és exageradament llarga.
      Una abraçada i gràcies.

      Elimina
  2. Per sert molt alerta a sa cova de ses rodes si may y bajau, els novels de CO2 son molt perillosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val Toni, gràcies per l'avís. Havia sentit cosa sobre això.

      Elimina
  3. Un magnífic dia de primavera, uns indrets espectaculars i salvatges, un guia excepcional;
    Algunes coses no tenen preu!!!...gràcies Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un paisatge de llegenda. Llàstima que l'ambient no estàs més clar.
      Gràcies, petons!

      Elimina
  4. Passada de volta, passada d'informació i passada de grup. La fotografia també perfecte. Al pas que vas deixaràs de tenir vertigen... segur. Tot el terme de Pollença, amb la proximitat de la mar, és preciós i molt fotogènic. Enhorabona a tot el grup, i especialment a tu per aquesta nova publicació. Salut Joan, per fer camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé Llorenç, quan hi som, ho pas d'aquella manera. Les vistes són espectaculars, llàstima que aquest dia estàs una mica emboirat.
      Agraït per les teves amables paraules.
      Salutacions.

      Elimina
  5. Hola Joan:
    Una interesante alternativa para entrar a Ternelles. Bonita ruta y magnífica documentación, como ya nos tienes acostumbrados.
    El Pas des Pescadors una pasada, con sus espectaculares vistas, y su aceptable dosis de adrenalina.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio. Efectivament, una bona alternativa. Exposats a una renyada, però això ens pot passar per tot arreu.
      El pas, pujant va anar bé. De baixada hagués estat una altra cosa, sobretot per jo.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. bona ruta, conec be tots aquetst indrets que ofereixen unes vistes excel·lents, bon reportatge.
    ànim i a seguir documentant.
    salutacions Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Arnau, ets molt amable.
      Salutacions.

      Elimina
  7. Som bibliotecaria hi estic identificant i fitxant fotografies i postals antigues. Donc l'enhorabona a vosaltres i tots els blogs d'excursionistes que amb els vostres comentaris i les vostres fotografies m'han ajudat a identificar camins, valls, muntanyes i altres accidents geogràfics de la nostra Serra de Tramuntana. Jo i els investigadors que disposaran de una major informació ho agraïm de tot cor. Magnifiques vistes i magnífica passejada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies per la part que em pertoca. El mèrit s'ha de repartir amb els que aixequen la topografia, els toponímics, investigadors, etc., a les fonts dels quals bevem nosaltres, els senderistes. Estic content de que hagis tret profit d'aquest humil treball.
      Salutacions!

      Elimina
  8. Eh!! Joan d'umilt res de res, una feinada du tot aixo, i osabem be !!! jajaja enhorabona un pic mes per la teva tasca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni. L'enhorabona d'aquesta al·lota també va per tu i per la teva pàgina web, el corpus de rutes més extens i complet de la xarxa.
      Una abraçada, amic!

      Elimina