2 de febr. 2013

58 - D'Esporles a Valldemossa 27-1-2013

La ruta d'Esporles a Valldemossa forma part del GR 221 (Ruta de la Pedra en Sec), itinerari que recorre la serra de Tramuntana de part a part (Andratx-Pollença). Nosaltres, per allargar un poc l'excursió arribàrem fins a s'Esperó de Son Ferrandell, guaitàrem a la font de s'Almangra i enrevoltàrem la comuna de Valldemossa fins al pou de neu dels Cartoixos.

     Alexandre Ballester escrigué que: «Esporles, al fons del temps, es bastida damunt dos nuclis urbans, dues poblacions originadores de l'actual vila. Un doble redol, Vila Vella i Vila Nova, amb noms propis, amb caràcter i amb tradició ambdós. Esporles és un doble redol amb Son Torrat com a àpex. Dos entorns amb una tercera zona generativa, es Palladors, més moderna».

Es capell que em compraré,
no n'hi haurà dins Esporles:
jo t'assegur que de borles
dos jocs me n'hi posaré.  

Abans de començar l'excursió haurem deixat un vehicle a Valldemossa, ja que el recorregut no és circular. Així, donant l'esquena a la façana principal de l'església de Sant Pere d'Esporles, iniciam la caminada pel carrer Nou, en direcció nord (WP-01).

El carrer passa per damunt el torrent de Sant Pere (o d'Esporles), el qual xapa les barriades de sa Vileta, de sa Vila Vella i sa Teulera.

Hem passat per la placeta des Pla, després per la placeta de sa Teulera, on una altra torrentera ens surt a camí, és el torrent de Son Cabaspre (o de na Sastre), el qual davalla pel barranc de can Gira, tributari del torrent de Sant Pere.

Deixam enrere les cases del poble. Ara caminam per una camada asfaltada que discorre entre rústiques parets. Uns ànecs, que gaudeixen d'un petit safareig situat a la dreta del camí, ens criden l'atenció.

A una corba deixam la pista asfaltada per un camí de carro senyalitzat, pel qual adreçarem.

El camí, amb un bon rost, passa vora algunes rotes com sa Rota, sa rota d'en Palla i altres.

 
Deixam enrere les finques de Son Simonet, can Planiol, na Cervera, ses Veles, sa Tanca Gran... I ens plantam davant la barrera de Son Dameto, la qual queda a l'esquerra del camí.

Amb el zoom acostam les cases d'aquesta antiga possessió, confrontada amb Son Simonet, Son Cabaspre, sa Granga, Son Ferrandell i trasts establits vora la vila. Segons la GEM, està documentada el 1653 i pertanyia al senyor Nicolau Dameto, família de la qual prengué el nom. El s XVII, tenia la casa pairal al carrer del Triquet de la Pilota, a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. Tenia cases, amb una gran biblioteca, celler, capella i tafona. Era dedicada a olivars, vinya, conreus de cereals i lleguminoses. Tenia hort dedicat a pomerars i hortalisses. El 1677, estava valorada en 43.000 lliures. El 1654, era objecte d'arrendaments parcials: la part dita ses Planes de Son Dameto, per una renda anual de 230 lliures; la denominada ses Costes de Son Dameto, per 220 lliures, més 50 quintars de garroves i 2 coves de pomes. El 1863 tenia 288 ha i pertanyia a Francesc Rossinyol de Sagranada.

Des de la nostra situació tenim una maca vista de la vall d'Esporles i na Ferrana, antigament mola dels Ferrans, on hi ha l'ermita de Maristel·la. Els ametllers comencen a florir i embelleixen la contrada. A la nostra esquena tenim el penyal des Migdia (462 m).

Seguim pujant pel camí asfaltat i assolim el portell de la parcel·lació de Son Cabaspre.

Uns metres després de traspassar el portell un rètol ens desvia per un vial cap a la dreta, evitant les cases de la possessió de Son Cabaspre, i ens dirigeix al coll de sa Basseta.

A mitjan coster, apareix a la dreta del camí, la font ►des Joncs (WP-02). Es troba situada entre Son Cabaspre, Son Dameto, Son Simonet i la font de s'Herba-sana.

La deu brolla al fons d'una petita mina.

Apareix el bosc de Son Cabaspre i els pendissos de la mola de Son Ferrandell (726 m). Més a la dreta, l'enrocador de la mola de Son Pacs, on s'acorralaven les cabres salvatges.

Destacam les alteroses cases de la possessió de Son Cabaspre, topònim que prové del llinatge del mateix nom. El jurista i comentarista lul·lià Joan Cabaspre i Santjoan (Palma, 1455-1529), no sé si tingué res a veure amb aquesta possessió.

El coll d'en Claret (499 m) (per on passava el camí vell d'Esporles a Valldemossa), el moletó de Son Cabaspre (618 m), el coll d'en Clar (528 m) (Mapa Mascaró Pasarius) i la mola de Son Ferrandell. 
     L'Arxiduc descriu la contrada: «Al damunt d'aquest coll, un camí baixa a la dreta per la vall de Son Cabaspre, anomenada així per la possessió que s'hi ubica, i passa pel casal de Son Dameto, a la sortida d'aquesta vall, condueix a Esporles. Aquest és el camí que acostuma a prendre tota la gent que va de Valldemossa a Esporles i hi ha la intenció per part del Govern de construir una carretera que uneixi el coll de Son Valentí amb el coll d'en Claret, per on tots els pobles de la costa nord, situats al vessant septentrional de la serra, quedarien comunicats uns amb els altres per una calçada. Això seria una tasca molt fàcil, ja que quasi tot el terreny és de terra i la distància curta. A partir del coll d'en Claret el camí és transitable i poc després arriba a la possessió de Valldemossa en la vall del mateix nom, travessant el bosc d'alzines i pins de Son Ferrandell, que recentment, emperò, fou talat repetides vegades». (Les Balears, 2002).

 
Passam la contrada de ses Fontanilles, s'Engegada i vora les cases de can Buades. Acte seguit apareix la desviació que hem de prendre cap a la dreta: és el camí de sa coma d'en Llobera. Una barrera baixa barra el pas a vehicles, però fàcilment superable pels vianants.

Dues corbes més i assolirem el coll de sa Basseta (WP-03). Aquest camí continua fins a les proximitats de Son Antic, però al coll trobarem un portell amb un rètol de prohibit el pas.

A la vorera del camí, darrera d'una reixeta, observam la bassa que dóna nom al coll de sa Basseta (455 m), on berenam. Enfront de la basseta comença el camí del pas de Son Cabaspre, el qual collirem.

Anam ascendint pel camí del pas de Son Cabaspre, un camí de ferradura de 0,5 a i metre d'amplada.

A trams, el camí està molt desgavellat, emperò trobarem monjoies que ens menaran a dalt de la mola.

Un empelt de bruixes (o niu de bruixes). En realitat és una malaltia que afecta als pins, anomenada Candidatus Phytoplasma pini.

Hem de botar la paret que separa els termes d'Esporles i Valldemossa, i a la vegada fa o feia de partió entre les finques de Son Pacs i Son Cabaspre.

I continuam pel camí, ara ben fressat.

Passam per damunt un rotllo de sitja i giram a la dreta.

En pocs minuts assolim la mola de Son Pacs, on veim antigues barraques, rotlles i forns de pa de carboners.

Abandonam el GR 221 per l'esquerra (WP-04), el qual segueix en direcció al coll de Sant Jordi, i dirigim les passes cap a la mola de Son Ferrandell.

Aquests són els habitants que ara tresquen per la contrada.

Una petita bassa d'escorrentia. Onsevulla s'aprofitaven els recursos naturals.

De camí a s'Esperó passam pel pla de l'Aljub. El conjunt està format per un sestador o refugi, amb una xemeneia moderna i un aljub dividit amb bassa pels animals i pou amb coll per treure l'aigua.

La mateixa volta de l'aljub recollia l'aigua i l'emmagatzemava.

Les construccions es troben en perfecta estat de conservació.

A uns metres del pla trobam aquest avenc.

Pel camí dels carboners recorrem la mola.


Ja que hem pujat aquí dalt (WP-05) val la pena recórrer la punta de la mola i gaudir de les panoràmiques que ens ofereix del Pla del Rei, la talaia Vella... La torre del Pla del Rei (Son Mas) tingué una gran importància en la gesta del capità Gual contra els moros, els quals pujaven des de la marina de Valldemossa.

El puig de sa Moneda, amb el mirador que aixecà l'Arxiduc en el seu cim...

Antigues possessions es destrien des d'aquí dalt, com: Son Ferrandell, Son Olesa, Vistamar, Son Mas, etc. L'Arxiduc dissenyà una excursió per la contrada. «Des de l'hospederia, seguint la carretera principal anirem a can Costa i pel camí de l'escolta arribarem al Portalet i al Pla del rei. Des d'aquí hom pot retornar per la carretera o seguir cap a son Ferrandell i visitar el Puig de sa moneda, el mirador de son Ferrandell, el coll d'en Claret i la font de sa Cova».

Son Ferrandell
Son Ferrandell. «El dia que vaig comprar Son Ferrandell hi havia una nevada tan gran que per pujar les costes de Valldemossa, tornant de Ciutat, vaig haver de fer enganxar quatre cavalls», conta l'Arxiduc a Lo que sé de Miramar. Aquesta finca era dels marquesos de la Romana. En el mes de juny de 1891, l'Arxiduc va demanar a la seva mare 10.000 lliures mallorquines per pagar un plaç de Son Ferrandell.

«No massa lluny de Son Ferrandell està Son Font, que abans formava una altra possessió. Conten que un diumenge quan tothom eren a missa al poble, i no quedava a la casa més que l'àvia que era molt vella, entraren els moros que havien baixat pel costat de la Cova; fermaren a la pobre velleta sobre els fogons de la cuina i li posaren llenya sota, amenaçant-la amb cremar-la viva si no els deia on estaven els diners i les coses de valor. La pobre dona va indicar una rera l'altra les caixes on tenien amagades les riqueses de la casa [...] Quan la gent va tornar de l'església, ho trobaren tot en aquell estat i a ella morta de por, i al cap d'uns dies va morí de l'esglai». (El Archiduque, 1983).
     La font que per ventura va dóna nom a la possessió, és una llarga font de mina, de més de 200 metres de longitud.   


Recorrem la mola de Son Ferrandell, on també trobam restes d'explotacions dels carboners.

Guaitam a la zona sud, on podem observar el recorregut que hem fet. Destriam Esporles i la valleta de Son Dameto i Son Cabaspre.
 
Més enllà de sa moleta de Son Cabaspre (592 m), apareix la badia de Palma difuminada per la boirina.

La taqueta blanca que es veu al coster de na Ferrana delata l'ermita de Maristel·la.

Son Cabaspre
Amb el zoom acostam les senyorials cases de Son Cabaspre, aixecades a un coster.

Arribam fins a la punta de sa mola de Son Ferrandell, anomenada 's'Espoló', per la forma de proa de nau que té.

Ens tornam acostar al vessant nord de la mola per començar a descendir. Destaca, en primer terme, el puig de sa Comuna de Valldemossa (704 m), el coll de Sant Jordi, el bosc Vell i el Nou, s'Engegada... Més enllà, na Torta, sa Talaia Vella, el puig Caragolí, el Teix, el puig de sa Font, etc.

Un tirany fitat ens mena pel coster per on és possible el descens.

Els rotllos de sitges s'agombolen al rost coster mitjançant un bon marge.

Darrere d'uns grans blocs de roques, trobarem una petita cova, on brolla en el seu interior la font de s'Almangra (WP-06).

Font de s'Almangra
Boca d'entrada a la petita cova i a la font de s'Almangra.

La pols vermellosa delata la mescla de terra amb òxid de ferro i alúmina, denominada almangra. Aquesta terra s'usava per pintar les ovelles o marcar la fusta. «Un altre ús més clandestí segons un article del GEM sense signar, crec que és de G. Valero de l'almangra era per fer pintades a les parets i portes de les cases per tal d'insultar els seus habitants. Aquesta activitat se'n deia 'almanguenada'. Una de les almanguenades més sonades fou la del 28 d'octubre de 1606, quan el Palau Episcopal aparegué pintat d'almangra».  

L'entranyable poetessa Maria A. Salvà ens indica encara un altre ús d'aquesta almangra.

Blancs siurells, que en rompre el dia
n'ha tombat tota una allau
de la ignota gerreria,
amb pintures fantasia
d'almangra, de verd i blau. 


El sostre de la cova presenta alguna formació ben vistosa per la seva coloració.


Abandonam la cova-font i continuam per un bucòlic tirany, el qual discorre ben a prop de la timba.

Ens desviam uns metres per a guaitar al penya-segat vora la paret on se situa el pas denominat es Passets.

Seguim paral·lels a la paret per un terreny més o menys planer, pels voltants hi ha ranxos de carboner.

El tirany ens mena per una canal que baixa amb decisió.


Pas Vell de Son Brondo
Una paret coronada de reixeta tancava el pas Vell. Uns rètols avisen de que és zona de caça. La botam per un pas obert a la mala (no per nosaltres) i prosseguim per un marge. 

 
Seguim baixant pel rost coster de la mola de Son Ferrandell, on la humitat i la molsa augmenten encara més la bellesa de l'alzinar.

Coll de Sant Jordi
(479 m) Si volem seguir pel GR hem de traspassar la barrera tal com ho fa en Miguel. En aquesta ocasió no la traspassam i seguim recte, per una barrereta de fusta que posa 'coto'.

Caminam per un entorn agradable de la garriga Plana.

Entram al bosc de sa Baduia, curiós topònim d'etimologia incerta, amb un parell de propostes Albaduya: 'l'alqueria rural' o 'l'alqueria beduïna'. Baduya: 'zona rural'.

A la vorera dreta del camí s'ubica un gran forn de calç.

Quan trobam una altra olla de forn de calç ens hem de desviar a l'esquerra. Pel camí que baixa arribaríem a les cases de sa Baduia i a Son Brondo.

Dinam i prosseguim pel magnífic camí que puja pel coster del puig de sa Comuna.


Un vell aljub esbucat ens servirà de referència de que anam pel camí correcte. 


A una corba deixam el camí que segueix pujant i seguim recte per un tirany fins a una paret, la qual barra el pas. A l'esquerra veurem un marge alt el qual hem de superar.

Allà deçà del marge el tirany segueix ben evident.

Per una clariana del bosc copsam el nucli de cases de Valldemossa, na Torta, sa Talaia Vella, el puig Caragolí...

Els colls de tords que vérem per aquesta zona són molt més respectuosos amb la natura que els de la serra d'Amós.

Assolida la part més alta del puig, el camí inicia el descens.


La davallada és forta i els revolts ben tancats.

El camí travessa una imponent rosseguera la qual encara va cresquen puix quan passàrem sentíem caure pedres del penya-segat, d'una esllavissada recent, la qual es veu des de molt lluny. El diumenge anterior la vérem des dels Cairats.

Casa de neu dels Cartoixos
Uns revolts més i arribam al pou de neu dels Cartoixos (WP-07). La casa de sa neu fou construïda devers l'any 1686, en el lloc conegut com sa Rota d'en Guix. 
     La producció de neu en el s XVIII fou notable. En 1744, els monjos recolliren: [...] 483 somades de neu, s'han venudes y s'ha tret 273 L, 10 s brutas, 163 L, 4 s netas. Una dècada després registrava unes reserves de neu de 700 somades. (La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa, 2008).

     Dia 30 de desembre de 1699, el lloctinent general de Mallorca comunicava a una sèrie de batles que havien d'intimar i manar als amos i arrendadors de les cases de neu que les omplin, sota pena de 200 lliures.
     El batle de Valldemossa va contestar dient que ha fet la intima als pares de Cartoixa qui tenen una casa de neu la qual està apta per posar neu.
     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes [...] El batle de Valldemossa diu que ho ha notificat al prior del monestir de Cartoixa i a Pere Isern, majoral de Son Moragues, "que són les dos cases de neu que únicament se troban dins esta distritte"». (Rosselló, 2007).
 
Vallcaneras diu que ens trobam davant d'una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l'el·lipsi la podem qualificar d'excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals.

Segons Vallcaneras, aquesta no és l'única curiositat d'aquest pou, sinó que n'hi ha d'altres. Una d'elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l'amplada del pou que faria més operativa l'existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d'amplada i 6 m de profunditat.
     Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mesures, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profundidad, con un cubicaje de unos 715 m³ [...] se realizó con piedra y argamasa de cal. Aún hoy destacan en su planta ovalada tres bombarderes y los restos del portal de entrada. La utilización de este depósito constituyó una fuente más de ingresos para los monjes, que dedicaron sus excedentes a la venta en Palma, a pesar de las advertencias de los visitadores que lo consideraban mal visto».  

Seguim el nostre camí per l'entorn d'un pinar i carritxeres.


El tirany surt a la pista encimentada de sa Teulera, la qual mena, en descens, a Valldemossa. Nosaltres pujam cap a les cases de sa Teulera.

Si circumdam l'antic obrador i pujam uns metres pel camí de sa Comuna trobarem la font de na Llambies. En temps de l'Arxiduc l'antiga Teulera de sa Cartoixa estava enderrocada.
    La ceràmica dels monjos es documenta per primera vegada el 1494. Les darreres notícies són de 1778. Es produeixen progressivament teules, cairons o rajoles, gerres, i segurament també escudelles, plats i ribells. Es documenta l'envernissat de les peces des de 1726.
    L'any 1906, sa Teulera i Son Mossènyer mantenien un plet per una qüestió relacionada amb el tancament del camí.

Font de na Llambies
La font de na Llambies brolla de dins una cova amb volta de canó (WP-08). L'aigua d'aquesta font arribava a través d'una canonada, que més avall passa per damunt un arc, al convent.

Desfem les passes i pujam al penyal de la Beata per un camí escalonat; des d'ell tenim una bona vista de s'Estret, el puig de na Fàtima (651 m) i tota la vall de Valldemossa.

Davant el molí de la Beata trobam aquesta capelleta dedicada a ella. L’Arxiduc diu: «Sobre un pintoresc penyal hi ha la capelleta de la Beata amb marquesina, des d’on es pot veure la mar al nord i la plana».

L'Arxiduc anotà a Die Balearen: «Té volta de canó i conté un altar molt lleig amb un relleu mal obrat de la beata; a les parets pengen rosaris i alguns capells de mariner com a exvots. Recentment la capelleta ha estat restaurada amb més gust». La capella fou restaurada, altra volta, el 1974 en motiu del quart centenari de la mort de la santa, però 35 anys després el porxo amenaça ruïna.

 Detall del suport del porxo.

Molí de la Beata
El molinet de la Beata Catalina Tomàs, del qual també es conserva part del graner a la part baixa, data de 1761. 
     Dom Fhelipe Pérez de Arganza (1760-1767) feu la calçada nova que va al molí. Este añy se demolí el molí de vent qui estve unas vint o trenta passes enfora de on està la muralla del convent nou y lo tornaren a rehedificar en el lloch ahont està are, y antes ay estave la creu de Sor Thomasa. Y la creu de Sor Thomasa la posaren en el lloch ahont està are. Costà lo dit molí, de tornar-lo rehedificar 205 L, 1 s 4. (La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa, 2008).

«Devora la capella –diu Lluís Salvador-, hi ha el ramell destrossat del molí de la Beata i una caseta de volta de canó i sostre pla, que ara s’empra com a sestador per als xots».

L’escala del molí resta en aquest llastimós estat.

Dins la torre del molí hi ha un baix-relleu dedicat a la Beata, amb quatre dates claus de la seva història. Naixement (1533), professà (1555), morí (1574), beatificació (1792).

Aquest molí, que pertanyia a la Cartoixa, es va construir per substituir el molí de can Mossènyer (de monseny, que en eivissenc vol dir clergue). La tradició diu que era del padrí de la Beata.

Darrere del molí s’aixeca una creu de pedra que data de l’any 1627. Es diu que la Beata, des d’aquest lloc, podia oir miraculosament la missa que s’oficiava a la Seu de Palma. 

     Vora la creu de la terrassa del molí ens feim la fotografia de grup, d'esquerra a dreta: Miguel, Toni, Margalida, Dolors, Joan, Esteve, Francisca i un servidor.

Des d'aquí la vista s’escampa per tota la vall de l'entranyable Valldemossa (sense parió, com bé diu Benigne Palos) i sa Coma. Destaca la Reial Cartoixa. Al fons, els Cairats.

L’origen del conjunt es remunta a l’època del rei Jaume II, que va triar aquest lloc per edificar un palau pel seu fill Sanç.

En 1399 el rei Martí 'l'humà' ho cedí als monjos cartoixos. Aquests fundaren la Cartoixa i l’habitaren fins a 1835.
     I amb aquesta bella estampa de la monumental església de la Cartoixa tancam el reportatge d'aquesta interessant passejada. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
   
És aconsellable seguir unes normes bàsiques


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Esporles
 





Distància aproximada: 13,44 km
Pujada acumulada: 714 m
Baixada acumulada: 510 m 
Alçada màxima-mínima: 727-207
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Valldemossa
Temps total: 6:19:08 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: 
Integrants: Margalida, Dolors, Francesca, Miguel, Toni, Esteve, Joan Juan i Joan Riera 






▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Traça del GPS sobre el mapa orto-fotogràfic Google earth.      
Aquí on diu deixam el GR, no és correcte. En realitat deixam el camí que ens duria a s'Estret pel puig des Boixos. El GR el deixam un poc més endavant. En el mapa de baix es pot comprovar on el deixam exactament


Traça del GPS sobre el mapa Alpina + IGN i gràfic d'altures. 
Tot plegat deferència del bon amic Toni Sureda Socay


Manacor, 2-2-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  •  Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Passarius.
  • Mapa Mallorca Tramuntana Central. 2006 Edit. Alpina.
  • Mapa GEMall. 1991.
  • Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les possessions mallorquines de l'Arxiduc. 1994 Sebastià Trias.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • El Archiduque. Biografía ilustrada de un príncipe nómada. 1983 Juan March Cencillo.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.
  • La Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa. Formación y evolución de su patrimonio histórico-artístico. 2008 Concepció Bauçà de Mirabò Gralla.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.
  • Itineraris de muntanya. Excursions a peu per la serra de Mallorca. 1992 Benigne Palos. 

11 comentaris:

  1. Magnific itinerari de Pedre en sec, mol ben documentat com sempre Joan, fas un traball famtastic. No se si tu totsol o amb s'ayuda de sa dona.. sigui com sigui, enorabona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, la dona em fa el dinar entre moltes altres coses. Jo som l'únic responsable d'aquest desastre, amb l'ajuda inestimable d'un tal Socay, no sé si el coneixes.
      Gràcies Toni!

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Magnífica ruta que he recorrido muchas veces, ya que veraneé en Valldemossa de 1944 a 1968, año en que me casé.
    Y como ya nos tienes acostumbrados, un reportaje muy, muy bien documentado. Muchas gracias.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, quina enveja sana, estiuejar a Valldemossa! Un poble preciós, envoltat de muntanyes i rutes per a delit dels senderistes.
      Moltes gràcies pel comentari amic Emilio.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Un tram de la GR 221 perfectament mostrat i ampliat, amb la pujada fins a l'Esperó de Son Ferrandell i el recorregut per la vessant sud de la Comuna. Com sempre una detallada i extensa informació d'historia, toponímia...
    Qualsevol dia ens trobarem a la muntanya, dos dies abans varem recórrer aquestes moles de Son Pacs i Son Ferrandell.
    Enhorabona Joan! i salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, tant de bo que ens topàssim per la muntanya.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Bon dia Joan.

    Rescato esta ruta de "fa ya uns quants anys", para hacerte una consulta por favor.

    Tenía idea de hacer Esporles -Valldemossa, siguiendo mas o menos vuestro camino, pero como vamos con niños, querriamos acortar un poco su longitud y desnivel, pero no se si es posible.

    Se puede acercar un coche (y dejarlo estacionado)lo mas cerca posible del Coll de Sa Basseta superando el portell de la foto donde se indica "Propiedad Comunitaria Son Cabaspre - Privado". O por el contario puede haber problemas si se traspasa ese portell (bien sea por que la pista esté en mal estado o porque pueda haber problemas con propietarios de viviendas).
    Te agradecería tu ayuda si recuerdas la zona despues de tantos años.

    Muchas gracias anticipadas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Trasgugrao.

      Ja que no t'ho sé dir amb certesa, ho he demanat a altres senderistes. Quan em contestin t'ho faré saber.

      Salutacions.

      Elimina
    2. Moltes gracies Joan.

      Esperamos pues.....

      Elimina
  5. Hola Trasgugrao. La resposta de l'amic Pep Torrens:

    "Es possible deixar un cotxe just a s'inici del camí del coll de sa Basseta. Esta tot asfaltat, però és possible que hi hagi 'baches'. Noltros moltes de vegades el deixam allà.

    Ja ho saps. Esper que vos agradi la ruta. Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues aclarado queda.

      Eso de los "baches" entre cometes asusta, je je, pero bueno....
      Sobre todo tenía miedo por problemas con la vecindad, pero veo que Pep no comenta nada por lo que me quedo mas tranquilo.

      Muchisimas gracias por la gestión.

      Salutacions.

      Elimina