Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

15 de gen. 2013

57 - Serra des Teix 27-12-2009

La serra des Teix o des Teixos és una serralada compresa entre el coll des Prat i el coll des Coloms. Situada en ple cor de la serra de Tramuntana, entre les dues màximes altures de l'illa: el puig de Maçanella i el puig Major, alberga els puigs de sa Trona i el des Prat. Assoleix la màxima alçada a la cota 1258 metres, des d'on s'obtenen unes vistes espectaculars.

Deixam els cotxes a l'aparcament del refugi del Gorg Blau, a la carretera Pollença-Sóller km 31,5 (620 m). El petit refugi és d'una sola planta rectangular i uns 29 m² de superfície. Té capacitat per vuit persones. No disposa d'electricitat ni de llits.

Ens dirigim cap a l'embassament per enrevoltar-ho.

Embassament del Gorg Blau
El 1969, s'autoritzaren les obres dels embassaments de Cúber i del Gorg Blau. El 1971, s'utilitzaren per primera vegada. El cost de la construcció fou de 236.236.236 de pessetes.
 
En el lloc conegut com a cals Reis, en 1906 es va construir una central elèctrica (A Bibiloni i Cia) que aprofitava l'aigua del torrent del Gorg Blau.

El dematí la boira retallava les muntanyes.

Serra des Teix
La fita que ens hem marcat per aquest dia fred del mes de desembre és dura, ben segur que ens llevarem el fred. L'altiva serralada des Teix no ens ho posarà gens fàcil

Darrera queda el cingle Llarg.

Creuam el rierol del torrent de Cúber per un improvisat gual de pedres. El desglaç de la nevada de la setmana anterior es feia present fent córrer l'aigua per tot arreu. Hem de posar atenció, les pedres humides rellisquen molt i un esclat a l'aigua ens fotria l'excursió.

Almallutx
A l'altra part del pantanet apareixen les cases d'Almallutx. Aquest nom figura amb la forma Almerug en la Crònica de Jaume I. 
     L'any 1246 apareix citat a un document com a llogaret: «Jo Miquel de Apiara, Rector d'Escorca i Aumaluig, veng al Mestre Joan de Verí, Pabordre de l'Església de la Séu de Mallorca, un pati, en l'Almudayna...». (Revista Lluch  / Joan Vich, 1934, p. 163).  

Davant tenim les alteroses muntanyes del morro d'Almallutx (1064 m), a l'esquerra. A la dreta, el puig de sa Font (1071 m).

La font des Noguer contribueix abocant aigua a l'embassament. A la imatge, els penyals des Castellot i el comellar de sa Font. Algunes fonts brollen per la contrada, font de sa Roca, font des Tro... La des Poll amb un cullerot de ferro per beure— quedà anegada per les aigües del pantà.

Podem trobar fins a nou topònims vinculats a l'alqueria d'Almallutx: les Solanes, lo Verger, la Comuna, la vall d'Almaluig, Otzinar (alzinar) d'Almelug, molí de l'Otzinar, molí de les Figueres i la Figuerola.

L'etimologia del topònim Almallutx, que deu ser de l'àrab Almerug, vol dir 'els prats'.

A la vall s'hi aixecava un poblat talaiòtic, amb dos santuaris als seu interior i un altre a uns 500 metres de distància. Les construccions prehistòriques són de planta absidal amb una gran pilastra central d'uns quatre metres d'altària, rematada per un tosc capitell. Es consideren com a monuments únics dins la prehistòria mallorquina i, en opinió del doctor Lluís Pericot, són la versió mallorquina de la taula menorquina. 
     El conjunt talaiòtic té una extensió aproximada de 2.000 m². Una murada de 35,70 m de longitud, aixecada a la part de baix, protegia el conjunt.
     Els resultats dels treballs d'excavació indica que cronològicament la vida d'aquest poblat pot situar-se entre el s VII aC i el 123 aC.

Continuam caminant encara per dins la vall, per un bosquet de pollancres i joncs, i el sòl està inundat per tot arreu.

Puig de ses Vinyes
A la retrospectiva imatge destaca el puig de ses Vinyes (1108 m).

L'embassament té una profunditat màxima de 43,18 m, una superfície total de 59,90 hectàrees i una capacitat de 6,92 hectòmetres cúbics.

El camí de ferradura ben fressat continua pel pendís de muntanya a través de l'alzinar, on hi ha molts d'arbres vells magnífics. La 'Patriarca' d'Almallutx —una alzina gegant— fou abatuda per una ventada. Pagenstecher i Wilhelm, l'any 1865 mesuraren la soca i donà 14 peus de circumferència.

Patriarca que sos braços axeca moridor
per benehir estàtich sa llarga descendència,
axí alçava ses branques d'antiga corpulència
damunt les grans alzines del bosch l'arbre major.

Costa i Llobera

Fins el capvespre no poguérem copsar el gran massís del puig Major. A la foto, el puig de sa Plana (996 m) i el de ses Vinyes.

A la imatge, es Castellot o el puig des Gorg Blau (775 m), darrera d'ell, sobresurt es Castellot d'en Coll (833 m). «Petits torrents diu l'Arxiduc a la seva obra Die Balearen flueixen pel solc central de la Vall i tot el paisatge ofereix un espectacle àrid però formós».

El puig del Gorg Blau a una làmina de l'Arxiduc, també anomenat es Castellot. És el puig que veim a la foto anterior però vist de la part contrària.

Lluís Salvador també anotà: «Es veuen diferents cases de pagès. A la dreta es mostren alguns pins melis i més dins la vall moltes alzines velles, a més de la casa de possessió d'Almallutx on acostuma a haver-hi una gran guarda d'egües i muls joves, i també nombroses ovelles a l'estiu. És aquesta una antiga alqueria anomenada Almallutx, prop d'on els moros varen fundar una població; ruïnes d'aquesta i sobretot una mesquita mora es pogueren veure fins al s. XVI. Darrera la casa hi ha un petit congost revestit d'alzines i un hortet».
     El poblat musulmà, excavat per Antoni Galió el 1969, ja és citat en el Llibre del Repartiment (1232).
     L'estiu de 2012, aprofitant una baixada de nivell de l'aigua, es va tornar estudiar per un equip d'arqueòlegs dirigits per Jaume Deyà i Pablo Galera, arribant a la conclusió que les estructures de la població carrers, habitatges, mesquita, necròpolis, etc.— ocupava uns 50.000 o 60.000 m². És el poblat més important on es refugiaren els mallorquins musulmans durant la conquesta de l'illa (1229-32).

Cases d'Almallutx. Continuant més enllà, cap al congost, hi havia la casa de s'Estret, entre un bosquet d'alzines, que pertanyia a Maçanella, la qual també quedà submergida. 
     «La vall s'estreny —diu l'Arxiduc— i el viarany passa per una gorja molt estreta, per on el torrent s'hi ha obert camí. A molt altura s'aixequen a cada banda les parets rocoses i l'aigua molt freda, que remoreja i assoleix allí una fondària important, pareix verda blavosa, quan altrament és clara com un cristall. Es tracta del gorg Blau, famós per tot arreu de Mallorca, que es nodreix sobretot de la font de la Roca, que neix prop d'Almallutx». 

Aquest és el bucòlic Estret que cita l'Arxiduc, a una imatge de 1894, vist des de la part de Lluc. Aquí, ara hi ha la presa (1969) i el camí o carretera passa a través del túnel del Gorg Blau (anys 60?). «El gorg llavors continua; està cobert d'alzines i alguns pollancres erectes com ciris. Entre el gorg Blau i cals Reis es veuen encara al torrent rastres d'alguns molins d'aigua de l'antiga població».

Les colossals penyes bessones,
formant un freu meravellós
sols deixen caure un raig dubtós
sobre l'estany pur i sense ones.
D'encantament blavor pregones com un safir
aquest estany fan resplandir
i com que diguin: somniau!
Dolç és el somni del Gorg Blau.

Costa i Llobera 


Pagenstecher, a la seva obra Die Insel Mallorka (1867), anota les seves impressions: «El torrent i el camí segueixen junts per la vall, que estrenyent-se sobtadament, presenta un mur de penyals tallats a pic, deixant entre les seves parets verticals, un estret i fosc congost per al pas d'una a dues persones de front; i que pren el nom de Gorg Blau. El rierol que ja és cabalós, forma en alguns punts profunds dipòsits, el fons dels quals s'adverteix al través de l'intens blau de les seves aigües, mentre que en uns altres es precipita sobre les penyes desfent-se en blanca escuma. Per eixamplar el camí ha calgut obrir pas en la mateixa penya, així és que en tot el trajecte d'aquest estret o gola, o al menys fins a un alt i antic pont, està suspès sobre el torrent i té per sostre la roca que ho cobreix enterament. Per aquest pont passem a l'altre costat [...] El Gorg Blau, és un dels llocs mes pintorescs de l’illa, tot i que les seves proporcions siguin gegantines».   


El puig Major adornat amb un gran nigul. Masses rocoses i alzines, enmig d'una natura primitiva plena de bellesa salvatge. Es Bosquet, s'estén just a baix de la falda del puig de ses Vinyes.

Morro d'Almallutx
A la nostra dreta s'alça el morro d'Almallutx per on s'enfila un pinar. 

Deixam el camí i ens acostam a la paret rocosa on l'aigua ben fresca cau des de molt amunt.

Sortim del sotabosc d'alzines i ara caminam pel Porrassaret on trobam una altra vegetació: coixinets de monja, estepa, rapa, sebes marines...

Pujam per s'Arreplegada.


Anam guanyant altura; la pujada és rosta, una mica incòmoda, però la panoràmica s'eixampla sobre la vall que acabam de travessar.

A més de superar una forta pendent, també hem d'ultrapassar alguna paret o marge.

«La vall segueix diguen l'Arxiduc amb el sòl fortament calcari és solcada per un torrent. A l'esquerra se'ns ofereixen els estreps pelats del puig Major».

La nostra pròxima fita: la Trona i el cim del puig des Prat.

L'altura guanyada ens regala una magnífica vista de la vall d'Almallutx. L'aigua de l'embassament assoleix un bon nivell i s'acosta a les cases.

La muntanya forma terrasses naturals que anam remuntant una a una.

Un pas ens puja a dalt de la muralla rocosa.

Una petita grimpada ens puja a dalt de sa Trona.

N'Amador pren alè. A l'esquerra, el puig des Tossals Verd (1118 m). Al centre, el morro d'Almallutx. En el coll format pels dos puigs s'hi localitza el pou de neu des Tossals.

L'embassament està al màxim de la seva capacitat. L'any 1989 es va seca quasi per complet.

Ja hem guanyat l'altura suficient per albirar l'altre embassament, el de Cúber (744,25 m), el qual està situat més alt que el del Gorg Blau.

També s'ha dit que 'Dalmeruig' significa 'riu sense pedres', però l'etimologia no es pot admetre perquè, en realitat, tota la vall d'Almallutx és un pedregar. 

La capçalera del pantà, des d'on avança una punta de terra, s'anomena es Vermell de s'Ou.

A la foto s'aprecia la diferència d'altura que es troba l'embassament de Cúber en relació al del Gorg Blau. Aquestes aigües cobreixen la casa de la possessió de Cúber: «La casa consisteix en voltes de canó tosques construïdes una al costat de l'altra; la gent hi cria alguns porcs i moltes ovelles, que subministren el millor formatge de l'illa». (Les Balears, 2002).

Puig de sa Trona
Part del grup al cim del puig de sa Trona (1058 m), els altres components de la cordada passaren de llis i pujaren directament al puig des Prat. Per arribar al cim s'ha d'enrevoltar el puig pel vessant sud o bé directament per un estret corredor.

Encarna vora la monjoia que marca el punt més alt de sa Trona. Més enllà, el puig des Prat, on ens dirigirem.

Aquesta vegada Pere Picarol ens feia de guia, copsat aquí copsant fotografies de la contrada.

Més enllà del comellar des Prat, el coll de n'Argentó (1158 m) separa els dos massissos del puig de Maçanella i del puig de ses Bassetes (1212 m).

Pujant per la forta pendent.

La dura rosseguera plena de pedres movedisses fa que el grup s'estiri.


Vista retrospectiva del coll de sa Trona (1021 m) i el puig homònim. A la dreta i més enrere, el puig des Tossals Verds.


Observam gent al cim del puig des Prat.

Penya des Migdia (989 m), puig de sa Plana (996 m) i el de ses Vinyes (1108 m). Per la vall, abans de construir la presa, discorria paral·lel al torrent des Gorg Blau el camí de s'Alzina Grossa, nom degut a la 'Patriarca'. Aquest camí era l'antiga via de comunicació entre Sóller i Lluc, en el tram comprès entre les cases de Cúber i s'Estret del Gorg Blau.

Darrers metres de la dura pujada.

Vista dels dos embassament des del puig des Prat
Des del cucurull del puig des Prat (1169 m) s'obté una meravellosa panoràmica dels dos embassaments i dels puigs més alts de Mallorca.

A l'est destaca l'imponent massís del puig de Maçanella (segon sostre de l'illa) i el camí de nevaters que baixa pel comellar del pla des Cards o des Prat.

Puig des Prat (o de Tosses d'en Gallina) (1169 m).

Vora la carretera s'alça la serra de Turixant. Més enllà, la serra de na Rius o de s'Almàngara.

Des de dalt de la serra es té una meravellosa vista del colós del puig de ses Vinyes. Imatge copsada amb el zoom.

Coll de n'Argentó entre el puig de ses Bassetes i el puig de Maçanella.


Recorrem un ampla l'altiplà per començar la cresta de la serra des Teix.

Puig Roig (1003 m).

La carretera de sa Calobra per la zona de cals Reis. A la dreta, es Castellot. A la llunyania, la talaia de sa Mola de Tuent. En primer terme el xap del torrent des Gorg Blau.

Deu ser aquest el teix que dóna nom a la serra? En alguns mapes figura com a serra des Teixos i en altres serra des Teix. Segons l'Enciclopèdia de Mallorca i altres publicacions aquesta serra forma part del puig de Maçanella, és una subzona d'aquest gran massís. 

Mirant cap el nord, es veu ben lluny la mar i muntanyes grisenques pelades, com: el puig Gros de Ternelles, el puig de can Groc, la serra de Cornavaques, la serra del Cavall Bernat, el Pal...

La serra des Teix ens mostra la seva cara més estreta i per això més vertiginosa.


Més enllà de la cornisa destaca el puig Roig i el Caragoler de Femenia.

Hem de baixar a una cornisa per després tornar pujar a la cresta. Aquí cal posar atenció a les passes que donam.

La resta del grup ve bastant enrere.

Emmarquen el congost que tenim a la nostra dreta muntanyes ennegrides per algun nigul despistat.

El grup arriba als primers passos.


Na Margalida ja ha superat els passos.

Na Maria en els seus millors moments.

Tot i no ser perillós hi ha que donar una passa llarga on cal ajudar-se amb les mans.

Anam passant un a un els trams més dificultosos de la serralada.


Si guaitam a la cinglera veurem les restes d'antigues construccions de la rota de muntanya de sa Mola de Son Macip; un petit habitatge amb un corral i una era. Sa Mola està documentada el 1637, pertanyia al noble Joan Fortesa i tenia dues cases de neu. Era una possessió de muntanya sense cases pròpies. Tenia 400 quarterades d'extensió.
     El 1651, sa Mola, era del noble Antoni de Sales, de l'orde de Calatrava. Fins al principi del s XX, s'hi mantengué l'activitat de diverses cases de neu. El 1776, era valorada en 1.000 lliures i feia una renda anual de 50 lliures. 
     Des de 1993, és propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.


En aquest punt hi ha una bretxa que cal superar donant una bona passa.


El cim més alt de la serra des Teix (1258 m).

Una lloable iniciativa del Consell fou la de restaurar la casa de neu d'en Galileu, molt propera a la serra des Teix. El projecte estava pressupostat amb 70.000 euros. Aquesta casa de neu fou construïda entre 1692 i 1693. El 1804 s'hi guardava 2.000 quintars de neu. El 1908 és la darrera data que es troben cites sobre l'explotació.

Aquest massís alberga alguns avencs importants, un d'ells, l'avenc des Gorg Blau de -172 m consisteix en una successió de pous amples. La seva gènesi obeeix a unes condicions climàtiques diferents de les actuals, atribuïdes als episodis freds del Plistocè. (GEM). L'avenc de la serra des Teix té el fons a -49 m.




Coll des Prat o de ses Cases de Neu (1210 m).
    
La serralada descriu una corba apuntant al puig Tomir, on el diumenge anterior  (21-12-2009) havíem gaudit d'una excursió sobre la neu.

Vessant nord del puig de Maçanella, paret de partió i camí del comellar des Prat.

El cingle de la serralada i el puig Tomir al fons.

Coll des Prat i puig de Massanella
En el comellar des Prat se situen dues cases de neu (extrem de la dreta de la imatge): el pou de neu del comellar des Prat (situat vora el mateix camí) i el pou de neu dels penya-segats del Maçanella. Aquests pous de neu es troben documentats com a 'Casa de neu d'Almallutx'.
     A un recompta de l'any 1756 de la quantitat de neu que guardaven als pous, figura que a la casa de neu del Prat, de don Jordi Abrí des Catlar, se troben cosa de 20 somades, i per ser plena falten 680 somades.
     «En la casa Gran, del mateix senyor, se troben 500 somades, i per ser plena falten 300 somades.
     I el motiu que dóna Joan Deià, majoral de dit senyor, és "que per dos voltes ha feta neu este any, cada vegada hi és pujat amb els hòmens que necessitava i sols ha pogut arreplegar la que al present se troba existent, i que la última vegada pujà amb 40 hòmens i no se'n replegà, per esser fusa"». (Rosselló, 2007).

La boira comença a retirar-se del puig Major, mentre donam les darreres passes per la serra des Teix.

Casa de neu Rodona d'en Robí
Al final de la serra, darrera d'un penyal apareix la casa de neu Rodona d'en Robí o de la serra des Teixos, a una altura de 1200 m. Té una llargària de 13 m, 6,4 m d'amplada i uns 5,4 m de profunditat. Tenia coberta de dos aiguavessos i recoberta de càrritx.
     A principis del segle XVII
Pere Robí, explotava aquesta casa de neu, a sa Mola. L'arrendament passà a la seva vídua, i després al seu fill. Fins aleshores la casa de neu era coneguda com la Casa Rodona, però setanta anys després es parla ja de la casa Rodona d'en Robí. (Ordinas i Marcé). 
     Aquest pou —diu Vallcaneras el trobam esbaldregat pels dos laterals. Un extrem és pràcticament semicircular, mentre que l'altre presenta una lleugera curvatura.

Disposava de quatre parets per a recollir la neu. Vallcaneras assenyala: «Al peu de les balmes trobam una petita paret seca, que suposam estava dedicada a guardar-hi les eines, ja que el lloc, a sota d'una balma, presenta pèssimes condicions d'habitabilitat. Els nevaters s'allotjarien en els porxos dels pous veïns».

El puig de sa Mola, el d'en Galileu (1182 m) i l'ombrívola coma Freda. Segons G. Ordinas, Antoni d'Oms, propietari de la finca de Comafreda a 1702, o algun parent seu seria el causant del topònim que apareix citat a 1749 com a Casa de Neu dita de n'Oms, encara que aleshores [la possessió] pertanyia a don Jordi Abrí Descatlar.

Botam el portell de la paret seca divisòria de les finques des Prat i Comafreda, situada al coll de ses Cases de Neu o des Prat (1210 m) i seguim les indicacions del GR 221 en direcció al Prat.

La serra des Teix vista des del comellar des Prat. En aquest comellar, dins la torrentera, se situa un avenc important, s'avenc des Gel, de -100,5 m. A l'exploració del 12 d'Octubre de 1973 es va trobar un dipòsit de gel a la cota -91 m. (Endins, 8, 1981).

La lluna sobre el coll de n'Argentó. Segons Alvaro Galmés de Fuentes, el topònim Argentó o Argentor pot tenir que veure amb l'arrel preromànica argan, terreny pedregós.

Font de ses Tosses d'en Gallina
Pica de la font de ses Tosses d'en Gallina, dita també simplement d'en Gallina (870 m). El pare Roig diu: «És una fonteta completament abandonada. Està a uns indrets salvatges, però bells, com engrunada entre la serra des Teix i el puig de Maçanella. Unes pedres grosses mal compostes guarden el seu naixement, i queda així una mica protegida. Sembla un dolmen. Fa un petit bassiot que immediatament cau de gota en gota dins una pica d'uns dos metres de llargària. Seria una font més abundosa que la d'avui. Tot i això es pot beure i és fina».
     El pare Roig parla del topònim. «Estranya el nom d'aquesta fontana. Tossa vol dir lloc ampla i elevat, corresponent al castellà cerro, otero. També significa embalum i la part més alta del cap d'un animal.
     En el Diccionari de mossèn Alcover llegim que per algunes parts de Catalunya la paraula tossa té el sentit de matar a algú (fer la tossa a algú). El nom propi que li segueix fa sospitar que en aquesta deu es cometés l'assassinat d'un home que de malnom es digués En Gallina i es recordàs aquest fet tràgic per generacions».
     Una altre teoria és que deu venir de les masses rocoses que té a cada costat.

Font de Massanella
La font des Prat de Cúber o font de Maçanella. D’aquí arrenca la séquia, la qual condueix l’aigua a les cases de Maçanella. L’entorn de la font és un oasi reconciliador, un punt on calmar la set i també gaudir del silenci sonor que amara la contrada. La font des Prat de Massanella presenta una mina alta i poc profunda, amb coberta de falsa cúpula i amb l'entrada tancada per una barrera metàl·lica.

La inscripció completa deia: 'Font de Massanella 1748'. Els primers centenars de metres del recorregut de la séquia es manté soterrada, recordant l'antic sistema dels qanats musulmans. La tècnica de cobertura d'aquest tram de la Canaleta ve definida per una coberta de lloses.

Una gran alzina presideix la contrada de la font. B. Roig escriu: És un raconet idíl·lic, a l'ombra d'unes alzines que li fan companyia en aquelles solituds.


«Allà mateix comença el comellar des Prat. Molts de caminois hi conflueixen: el que vé d'Almallutx; el qui va a les cases velles des Tossals i als Tossals Verds; el de Maçanella; el de Comafreda per la font de ses Tosses d'en Gallina i el pla de sa neu... La guarden el puig des Tossals de 1.048 m i el puig de ses Bassetes». (Les fonts de Lluc, 1993).

En Pere copsant el grup.

Continuam la ruta pel bucòlic bosc humit.

L'aigua és abundosa després de la nevada de dies passats.

La finca pública de sa coma des Prat va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1989. Ha estat declarada Mont d'Utilitat Pública i Refugi de Caça, per la qual cosa no es permet cap modalitat cinegètica.

La sendera ens mena al camí des Tossals, prendrem cap a la dreta i en pocs minuts ens plantam al coll des Coloms (808 m), on hi ha l'opció de pujar al puig des Tossals Verds o seguir cap Almallutx per un bell camí empedrat.

Arribam a la canal que connecta els dos embassaments i seguim pel camí fins que ens desviam (dreta) cap a la pista d'Almallutx.

Ara sí, a la fi la boira em deixa fotografiar el puig Major de Son Torrella (1436 m), on encara queden alguns punts amb neu.


Hem assolit altra vegada l'embassament (606,91 m) on en les seves aigües s'emmiralla es Castellot.

La lluna predomina mentre el sol s'esvaeix; és prest, però el dia és curt.

Caminam per es Vermell de s'Ou.


Quan acabam l'excursió el sol ens fa l'ullet remarcant la serra que avui hem recorregut. Una agradable jornada entre amics.


Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins se va perdent
per un rocam com en ruïnes...
No hi troba ja murta ni alzines,
molsa ni flors,
quan allà baix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca, l'aigua cau...
—Ai! com la vida és el Gorg Blau!

Costa i Llobera

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Escorca
Distància aproximada: 16,26 km
Pujada acumulada: 805 m
Alçada màxima-mínima: 1263-588
Temps aproximat sense aturades: 5:30 h
Temps total: 8:26 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Al final de la serra hi ha algun pas aeri
Integrants: Encarna, Maria, Margalida Romàn, Margalida Febrer, Francesca, Dolors, Amador, Toni Maia, Toni Quetglas, Pere, Joan Juan, Esteve, Francesc i Joan Riera  

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth



Desnivells, temps i distàncies aproximades de la ruta

Perfil en 3D


Manacor, 16-1-2013

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2002 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Tramuntana de norte a sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.
  •  Mapa Alpina Mallorca Tramuntana Central. 2006 Escala 1:25.000.
  • Estudi geo-espeleològic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca) 2.- Les cavitats de la serra des Teix. J. Ginés, L. Borrás i A. Ginés. Endins; 8, 1981.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viaje. 1989 H.A. Pagenstecher.

8 comentaris:

  1. Hola Joan,
    Interessant itinerari i molt ben documentat, tal com ja ens tens acostumat. Enhorabona!
    Nosaltres tenim previst fer un itinerari semblant per aquesta serralada, ens anirà molt bé el track i la documentació.
    Moltes gràcies per compartir-lo.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé Josep, gràcies a tu per comentar.
      Salut i una abraçada.

      Elimina
  2. Bona circular Joan, encara que he transitat la Serra dels Teixos, efectivament la vaig pujar per la canonada, quan la repeteixi miraré de seguir els teus passos, crec que serà una alternativa magnífica per evitar la maleïda canonada.
    molt bona documentació, gràcies per tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni. Aquesta pujada, per la qual ens va dur en Pedro, és molt més dolça que la maleïda canonada, com dius tu.
      Gràcies Toni i felicitats per aquest dia de Sant Antoni.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Preciosa ruta, como siempre, tan bien documentada.
    Hace mucho tiempo que no hago la Serra des Teixos, pero recuerdo perfectamente esa cresta aérea con increibles vistas. A ver cuando vuelvo.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, jo també tenc ganes de tornar-hi. Ja han passat tres anys, com passa el temps!
      Gràcies.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola Joan. Altre cop un itinerari preciós amb un bon grapat de fotos extraordinàries. I com sempre una gran quantitat de bona informació, toponímia, historia... Enhorabona pel conjunt. És curiós, l'he fet un bon grapat de vegades, exactament com voltros, però sempre a l'inrevés. Salut per fer camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha l'opció de fer el recorregut a l'inrevés i ens semblerà una excursió diferent. Moltes gràcies pel comentari.
      Salut.
      Una abraçada.

      Elimina