Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

7 de juny 2012

34 - Cova de na Mitjana 21-5-2012

Visitar una cova sempre és un al·licient afegit a una excursió, això a Mallorca no presenta cap problema, a cada dues passes n'hi ha una, per coves no estam. Idò, aquest dilluns (21 de maig), amb un grupet d'amics de ses Titines, ens desplaçàrem fins a Canyamel on està situada una de les més famoses i conegudes, jo diria mundialment: les Coves d'Artà o de s'Ermità. Per la contrada hi ha altres coves no tan impressionants en grandària, però que no desmereixen en bellesa, aquestes són: la cova de na Mitjana, d'en Gostí Lladre o des Cingles i ses Coves Noves o Petites.   

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res. 

La passejada d’avui la començam a Canyamel, com hem dit, més o manco on antigament es deia es Pins de ses Vegues, guiats per na Teresa. L'Arxiduc diu: «El camí serpenteja cap a la mar pel coster de matollar espès del pujol, on hi ha alguns grans pins anomenats els Pins de ses Vegues perquè la gent hi va sovint per fer-hi alegres dinars. Aquí s'acaba el camí de carro, i pel coster del pujol segueix només un carrerany...

Pujam pel tirany que empraven els antics torrers per accedir a les talaies des cap Vermell. Els talaiers, a la vista de qualsevol nau sospitosa avisaven a les cases de possessió properes i des d'aquí avisaven a les viles per prevenir a tothom contra l'imminent perill.

Ràpidament guanyam altura i la vista s’eixampla cap als camps fèrtils de la vall de Canyamel i d’Artà: «Enmig de la vall —diu l'Arxiduc— hi ha un profund solc on creixen les canyes; a la vorera del solc hi ha un antic molí de vent [...] Bastant a prop del centre de la vall que hem agafat per arribar a la cova, i a la qual creixen unes quantes xamoses alzines sempre verdes, s'alça la pintoresca i antiga torre de Canyamel».

Torre de Canyamel
La possessió de Canyamel o torre de Canyamel, abans fou anomenada successivament torre des Garbalien, torre d'en Montsó i torre des Trapig. El seu nom prové de la concessió que féu el rei Joan II, el 20 d'agost de 1468, per a la sembra i la industrialització de la canya de sucre. Se suposa que aquesta torre ja existia en època islàmica però fou reformada després de la conquesta catalana. A mitjan s XIII era propietat de Pere Montsó. El s XV passà a ser propietat de la família Villalonga i a finals de s XIX fou adquirida per la família Font dels Olors, que han restaurat la torre i hi han fundat un museu etnogràfic. (GEM, 1989-2005).

Primer dirigim les nostres passes cap a la talaia Vella. Història i paisatge s'uneixen en perfecte comunió.

Panoràmica de la costa de Capdepera vista des de les proximitats de la talaia Vella. Destaquen les puntes des Morràs i la de Capdepera, al fons.

Torre d'en Massot
Aquest munt de pedres és tot el que queda de l’antiga torre d’en Massot, també anomenada 'Torre de s'Heretat' i 'Talaia de Forat del Cap Vermell'. Aquesta torre fou construïda el 1577 pel mestre picapedrer Joan Crespí, a qui pagaren 57 sous el mes de juliol del mateix any. Està situada a uns 185 m sobre el nivell de la mar. Es diu que l’abandonaren quan uns pirates moros captivaren als torrers. Una llegenda diu que un enorme pop agafà als torrers i els arrastrà cap a la mar. L’indret està documentat el 1405 amb el nom de cap d’en Massot. (Fotografia: 4-6-2010).

Els talaiers Antoni i Pere Jordi, Pere Massanet, Miquel Garau, Pere Serra Sard, Bartomeu Pastor i Onofre Massanet, entre d'altres, disposaven de dues cabanes i un tancat. Per les restes trobades a les cabanes, com pegellides i cornets, sembla que baixaven a la mar a la recerca de marisc i probablement també per pescar. Els vigies d’aquesta torre es proveïen d’aigua del torrent conegut com s’Estany de Canyamel. Just davall d'aquestes velles construccions estan situades les coves d'Artà o de s'Ermità.

Deixam enrere les runes de la vella torre i ens dirigim cap a les restes de la petita caserna que acollia durant la Guerra Civil i els anys 40 un destacament de vigilància. Té alçat de pedra viva d'una planta rectangular, amb dos portals de llinda i dues finestres, i coberta d'un aiguavés; els altres laterals tenen una finestra cadascun.

La caseta es troba en un estat lamentable. O s’hauria de restaurar o enderrocar i eliminar per complet.
     Per la contrada se situa una rondalla titulada Es gegant des Cap Vermell, la trobareu al llibre de mossèn Pere Orpí i Ferrer Rondaies Mallorquines. Inèdites. p. 25. Comença així:

Altre temps, devers es Cap Vermell, hi capllevava un gegantot que tenia mals arrambatges ferm. Era molt afectat de menjar carn, i sobre tot carn humana. S'havia ensenyorit de tota sa garriga d'aquell redol, des de sa punta des cap Vermell fins an es puig de Son Vador, passant pes puig Negre i sa Tortuga, i des des torrent de Canyamel fins a sa Font de sa Cala... 

La talaia Nova en procés de restauració
Quan arribàrem a la talaia Nova ens duguérem una agradable sorpresa, un bastiment envoltava parcialment la torre i uns picapedrers adobaven els desperfectes, els quals amenaçaven la integritat de la construcció.

La talaia Nova des Cap Vermell fou aixecada el 1595 dins terrenys del predi s'Heretat, propietat d'Antoni Dameto. Es troba a 229 m d'altitud, és de planta circular i alçat troncocònic. Té obertura d'accés a la banda de llevant. A aquesta torre normalment hi feien guàrdia dos vigilants, en 1689 eren guardes Joan Riera i Miquel Massanet. Al cap damunt hi ha les restes d'un matacà defensiu.

L'any 1597 la visità el virrei Benet Verger: «E als 20 de juny de la villa d'Artà som anat a la torre del puig de Son Massot del terme d'Artà, a la qual som pujat i he trobat per guarda Pere Massanet, homo de 50 anys i son companyó, homo de 55 anys, el cual no era a dita torre perque diu dit Massanet que no tenen obligació estar en dita, sinó de nit los dos. Item, he trobat en dita torre un fester per fer los focs i no tenen ninguna manera d'armes per esser lo lloc tant aspre que los inimics mai i munten i també los tinc manat lo que V. S.ª mana amb la orde [que] m'ha donada». (Corpus de Toponímia de Mallorca, 1986). 

L'estat en què es trobava la torre dia 4 de juny de 2010. Aquesta talaia també era citada amb el nom de 'Torre des Cap del Llibrel' i 'Atalaia de Massót del Cabo Vermei'.
(Fotografia: 4-6-2010). 

En la sobrellinda del portal s'entreveu un grafit amb el nom dels guardes de 1938. 
(Fotografia: 4-6-2010).
     El 3-10-2011, es va firmar el conveni entre el Ministeri de Foment i l'Ajuntament de Capdepera per a restaurar la torre. El pressupost era de 87.639,33 €. 

Costa Gabellina
Des de l'explanada de la torre s'obté una magnífica panoràmica d'aquesta bella costa gabellina, fins i tot es colombra l'illa de Menorca; na Francisca i n'Agustí observant el decorat.

Prosseguim la ruta per un tirany cap al coll que separa el puig Negre de s'Heretat (277 m) i del puig de sa talaia Nova.

Ultrapassat el collet la vista s'eixampla cap a sa Font de sa Cala, davallam un graó natural i deixam de banda el camí que du a la cala de sa Cova des Vells Marins. Seguim unes fites que van cap a la costa pel coster de la punta de na Massot. 

A la nostra dreta queden les penyes tallades del puig d'en Massot o de la talaia Nova, denominades es Cingle.

Un bon lloc per un refrescant capfico. Punta de na Massot, pesquera des Frares, cova des Lago, na Torrens, es Balancí, cova des Coloms, cova de na Mitjana... 

La cova de na Mitjana es localitza en les calcàries juràssiques plegades, que integren l’àrea muntanyenca de les Serres de Llevant, a uns centenars de metres de les famoses coves d’Artà.


Per arribar-hi hem de caminar per la vorera de la mar, sobre penyes, a una altura sobre el nivell de la mar d'uns 7 metres.


Entrada a la cova de na Mitjana
Assolim la petita boca d'entrada a la cova, situada entre es Prim de na Mitjana i es Fort de na Mitjana. Es veu que abans es tancava l'entrada amb una barra de ferro, supòs pels contrabandistes.

La cova fou emprada temps enrere com a ‘secret’, on els contrabandistes amagaven els productes il·legals que més tard havien de distribuir. Per la zona de Capdepera és coneguda amb el nom de cova d'en Gostí Lladre i també per la cova des Cingle.
 
A la boca del pou s'hi va instal·lar una providencial i estreta escala d'alumini d'uns 4 metres d'altura. Amollar-se per avall imposa una mica, i més si és el primer, que no veu on va; sense ella difícilment es podria baixar al pou, i sobretot pujar.
 
Abans que hi hagués l'escala s'havia d'arriscar a baixar amb una corda. Un home amb tres nines davallaren i no pogueren tornar pujar. Una de les nines ajudada pel seu pare va aconseguir sortir i va anar a demanar auxili. Els bombers anaren a rescatar-los ja entrada de fosca.

Jo tenia ben clar que si no hi havia l'escala no entraria, de fet no era la primera vegada que hi baixava, vull dir que no anava endarrer.

La cova de na Mitjana està considerada lloc d’interès històric i arqueològic, i especialment espeleològic. Té un recorregut de quasi 100 metres.

La formació d'aquests tipus d’espeleotemes es degut al nivell freàtic assolit en una altre època. Aquest en concret té una edat en torn als 88.000 anys, quan el nivell marí estava situat a uns 6 metres part damunt l’actual (Ginés & Ginés). Són dipòsit atribuïts a Mallorca al Neotirreniense.

Durant el Plistocè Mitjà, entre 200.000 i 250.000 mil anys, el nivell de la mar va assolir una alçada d’uns 40 metres més que l’actual.

Dins la cova trobam formacions realment belles i úniques, que no hem vist similitud en altres coves.

L’aigua del llac és salada puix es comunica amb la mar, per això també, es formen petites ones sobre la superfície.

Pels gabellins, com hem dit abans, és coneguda per la cova d’en Gostí Lladre. Rondalla d'en Jordi des Racó sobre les aventures d’un jove contrabandista (Vol. II, pàg. 95).


Part de l'aigua filtrada cau al terra i s'acumulen masses de carbonat càlcic semblants a estalactites invertides. Aquests dipòsits, que creixen cap amunt des del terra de les coves, s'anomenen estalagmites.

Una altre formació degut al nivell freàtic.

Estalactita (del grec 'Σταλακτίτης', stalaktos, gota), també anomenada popularment caramell.

La cova segueix activa; l'aigua segueix filtrant per les estalactites.

Impressionants formacions de carbonat de calci.

A vegades el porus s'obstrueix i comença a créixer per amunt o horitzontalment, com en aquest cas.

Llàstima que hi hagi gent tan inconscient que trenca aquestes formacions que han necessitat tants d'anys per a crear-se.

Les estalactites i les estalagmites es troben sovint en parella i poden ajuntar-se formant columnes que poden créixer fins aconseguir fins a 1,5 metres de diàmetre.

El carbonat de calci pur és blanc, però les estalactites acostumen a tenir diferents colors a causa de les impureses que conté el mineral.

Topografia realitzada per A. Ginés i B. Quintana

Amb els ulls plens del paisatge ocult baix terra tornam al nostre món ple de llum i renous.

Tornam sobre les nostres mateixes passes, per les roques, remuntam el coster de la punta de na Massot i reprenem el camí cap als Provençals. Però, abans de baixar al torrent ens reunim amb alguns companys que no han baixat a la cova i dinam tots plegats.

Engegats pel vent i també per les ganes de caminar, reprenem la marxa cap al tàlveg de la torrentera. Una nova vegetació ens apareix són les arboceres, molt espeses vora el torrent; també apareixen abatzers, aladerns, mates i xuclamel.

Cala de la Cova dels Vells Marins
Un tirany baixa a la cala de sa Cova des Vells Marins o caló des Contraban, una platjola de còdols i roques bastant arrecerada.

A l'esquerra de la cala s'obre la cova des Vells Marins, que dóna nom a la cala.

Pujam de la cala per un tirany que discorre vora un torrentó i que passa vora un 'secret' de contraban, ara ple de fems deixats pels visitants menys intel·ligents de la cala. El forn de calç ara, perduda la seva funció, també alberga deixalles de la gent incívica.

Continuam pel camí ample fins a la urbanització dels Provençals, situada vora la cala d'en Suau, veïna de la Font de la Cala. A una corba a la dreta deixam l'asfalt de la urbanització i prenem pel camí de Canyamel; un portell amb barrera metàl·lica és la fita. Després de creuar un pinar se'ns obre una bella panoràmica vers sa coma de ses Jerònimes, el puig Revell, sa Tortuga i més endavant ses Penyes Jerònimes. En un tres i no res, arribam als vehicles que esperen a la urbanització vora el lloc denominat el clot des Blanquer, a Canyamel, on tancam el cercle. 

 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques





▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
Distància aproximada: 8,74 km
Pujada acumulada: 490 m
Alçada màxima-mínima: 230-4
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 5:38:37 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites desgrimpades. Segons les darreres notícies que tenc, l'escala per baixar a la cova està feta malbé, si és així desistir de baixar-hi.
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS damunt el mapa topogràfic, deferència del bon amic Toni Sureda Socay
_____

Fora de programació i, ja que estàvem a prop, vaig du als companys a una altra cova, la germana petita de les coves d'Artà: Les coves Petites de Capdepera, situades a la mateixa carretera que du a les coves d'Artà i a menys d'un quilòmetre d'elles.

Entrada a les coves Petites o coves Noves
A uns 40 metres de l'asfalt, a un solar buit entre xalets, trobam l'entrada de les coves Petites, també coneguda per les coves Noves. La boca amida uns 1,95 m d'altura i 2,5 m d'ampla.

A més de la boca per on hem entrat també té altres forats en forma d'avenc per on entra la llum a aquesta primera sala. 

Impressionant columna. Climent Garau, autor del llibre Les coves d’Artà, cita aquesta cova amb el nom de les Coves Noves.

Diu que les formacions calcàries de les Coves Noves no estan brutes de sutge. En canvi les d’Artà sí, provocat pel fum de les torxes. Però, també s'ha de dir que aquesta cova s'ha explotat com a pedrera, dins la sala gran s'han fet estralls a algunes formacions.
     Un portal entre dues columnes dóna a una gran sala d'uns 22 m d'ampla per uns 45 m de llarg i uns 12 m d'altura.

El doctor Joaquin Ginés, a la seva tesis doctoral El karst litoral en el Levante de Mallorca, una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología (2000), diu: «És aquesta una caverna molt evolucionada sobre la base d'enfonsaments de les voltes, els quals han explotat sobretot els plànols de l'estratificació de les calcàries juràssiques fortament estructurades».

«Aquesta localitat alberga algunes alineacions d’espeleotemes freàtics, atribuïdes a paleonivells del Mediterrani corresponent al Pleistocè Mitjà». El nivell de la mar durant el Paleotrienense (300.000 anys) va assolir la cota d’uns +35 m sobre l’actual nivell. A aquestes coves hi ha espeleotemes freàtics de +30 m, +35 m i +45 m, com el de la imatge.

L'espeleòleg Àngel Ginés publicà (1973) un article titulat: Sobre el posible hallazgo de formaciones de edad milazziense en ses Coves Petites (Canyamel)

X. Florit i J.A. Alcover publicaren (1987) al Boll. Soc. Hist. Nat. Balears l’article: Els ocells del Pleistocè superior de la Cova Nova (Capdepera Mallorca)*. Segons aquests dos autors «El dipòsit de ses Coves Noves o Coves Petites de Capdepera ha lliurat una de les ornitofaunes més riques del Pleistocè superior de Mallorca. S’hi ha pogut extreure més d’un miler de restes òssies ornítiques que representen un mínim de 22 espècies. A hores d’ara [1987] aquest dipòsit constitueix el jaciment paleornitològic més important de Mallorca en quant a nombre de restes òssies lliurades i d’espècies. La mostra de Myotragus de la Cova Nova conté molts de fragments d’osos. És la mostra més fragmentada de Myotragus balearicus que coneixem.

*Hem d'assenyalar que l'article de Florit i Alcover es refereix a la cova situada davall l'escala o aparcament de les coves d'Artà o de s'Ermità i no a aquesta que visitam ara.

En la nostra opinió diuen Florit i Alcover, les restes del rupicabrí trobades haurien estat transportades a l’interior de la Cova per algun ocell depredador. Una espècie que pot esser responsable de la deposició d’algunes restes de Myotragus balearicus és l’Aquila chrysaetos, trobada al mateix dipòsit. 

Durant el Würm [últim període glacial 100.000-10.000 anys AP], època de deposició de les restes a la Cova Nova, les Gimnèsies (Mallorca + Menorca + illots circumdants) formaven una única illa».
     En aquest període, suposant que la davallada del nivell de la mar fou de 100 m, l’àrea de l’illa gimnèsica wurmiana era de 9.600 Km². Mallorca actualment té 3.625,75 km².

Quan va venir a predicar a Mallorca sant Vicenç Ferrer l'any 1413, a instàncies de les autoritats eclesiàstiques de l'illa, les quals consideraven que una bona part dels habitants vivien una situació espiritual deplorable. El sant, que feia tremolar de por a la gent, entre altres coses, advertia els mallorquins que l'illa estava buida per dins, que era com una gran olla de fang posada de cap per avall. En el sentit que hi ha moltes coves tenia raó, tot i que ell ho deia pel caire moralitzador, pel qual: sota una lleugera capa de terra hi havia l'infern. Nosaltres pensam ben al contrari, davall terra hi pots trobar el cel.

Manacor, 7-6-2012 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Les coves d'Artà. 2005 Climent Garau.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les talaies del cap Vermell. (El Mirall) Gaspar Valero.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

10 comentaris:

  1. Hola Joan, molt interessant com documentes aquesta bella ruta, que conec només en part, sabia de l'existència de les coves Petites, però no la seva localització, així que qualsevol dia m'acostaré a conèixer-les, crec que amb les descipciones que dones de la seva situació em serà suficient , i si no miraré si tinc les coordenades en la meva base de dades de les coves de Mallorca. Salut i muntanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut amic Toni, si vas per la carretera de les coves d'Artà veuràs uns apartaments a mà dreta, amb un aparcament en bateria al davant, aquí ja pots deixar el cotxe. Creua a l'altra part de carretera i camina fins a la propera corba, just quan comença la corba fixa't bé i veuràs un tiranyet que va cap a l'interior del solar, a uns 40 m veuràs unes roques grans i l'entrada de la cova.
      Salutacions i gràcies.

      Elimina
    2. Hola Joan,una bona volta amb uns bons companys de caminada i unes vistes no gaire conegudes. Ja no es pot demanar res mes.
      Per cert, el divendres vaig pensar en tu, quan posava el peus en els estrets pasos volats sobre els cingles, del pas de Ses Tres Pedretes. No havía plogut, però posar el peu en els estrets voladissos sobre el buit dels cingles, era una operació, per dir-ho suau, "acollonidora".Tot una pujada d'adrenalina.
      Salut i cames.
      Biel

      Elimina
    3. Benvolgut Biel, tens raó, un ia perfecte. No em parlis del pas de les Tres Pedretes que encara em pega vertígen.
      Salut.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Bonitas fotos de las cuevas.
    En Abril del 2002, estuve con el GEM por el Cap Vermell y sus Torres. Magníficas vistas. Pero no visitamos las Cuevas. Menos mal, porque yo no me siento cómodo bajo tierra. Además de vértigo, padezco algo de claustrofobia. Ya ves, una delicia.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, la veritat és que entrar a la cova de na Mitjana fa cosa, només de pensar que es pot espenyar l'escala...
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Ido a dia d'Avui s'escala esta rompuda... vius si baixau ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Toni! Vaig publicar una foto al face de l'estat de l'escala, totalment feta pols. Ara és una temeritat baixar-hi.
      Gràcies, salut.

      Elimina
  4. hola. felicidades por el bloq¡¡ la cova nova no es ses coves noves o petites, es una cueva que está a 35 mts sobre el mar y junto a la cueva de Artá o de s'ermita.

    antiguamente querían hacer una nueva entrada a ses coves de artá y la tierra la tiraban a la cova nova donde está el yacimiento.

    SALUDOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramón.
      Doblement agraït, per la rectificació i per les teves amables paraules.
      Salutacions!

      Elimina