2 de maig 2012

30 - Torre des Bosc pel camí de s'Hort 1-5-2012

L'excursió de dia 6 d'abril al Clot d'Infern i la cova de sa Campana  ens va quedar incompleta per la inoportuna pluja, la qual ens va fer retrocedir per l'inhòspit i banyat territori que s'estén entre la cova de sa Campana i sa torre des Bosc. Per aquest motiu el gat va quedar en el sac. Mala cosa per un excursionista de soca rel! 
     Per aquest primer de maig, quatre aventurers volguérem fer la ruta: camí de s'Hort, cova de sa Campana, torre des Bosc i sa Calobra.

Posam les cames en marxa a les 9:26 h al Port de sa Calobra, l'únic port del municipi d'Escorca. Documentat a finals del s XVI, tot i que els pobladors romanien al nucli antic de sa Calobra. Avui dia un dels indrets més visitats de Mallorca pels turistes. A la imatge apareix sa Nau i el racó d'en Lluc, i al fons es Morro de sa Vaca.

L'encletxa assenyalada era l'única via d'accés al torrent de Pareis des del Port de sa Calobra abans de la construcció dels túnels l'any 1950. Es Carrer Nou, diu l'obra Torrent de Pareis, és una encletxa on, segons un dels informants, hi foren construïts l'any 1924 més de 300 escalons, molts d'ells avui ja desapareguts. Apareix identificat al Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana com a "Pas de sa Calobra al Torrent de Pareis" i classificat com a camí de ferradura i tirany en mal estat.  

Som els primers en aquest dematí ben assolellat, en trepitjar aquest meravellós lloc anomenat s'Olla. Tot un espectacle de la natura, en el punt final del torrent més espectacular de l'illa.


A l'Estret de s'Hort, les parets del torrent se separen una vintena de metres.

Ens situam vora l'impressionant mur de roca calcària de la dreta, el qual hem de remuntar. La paret, tot un mostrari de lapiaz (lapis, pedres en llatí) d'originals formes estriades per la pluja, on la vegetació lluita per sobreviure, fa l'efecte d'esser totalment inaccessible.

Emperò quan hom s'hi acosta, vora la cova de ses Voltes, apareix de manera inversemblant traça de camí o, a primera vista, una sèrie de pedres amuntegades.

El camí s'anomena de s'Hort (o de s'Hortet) o camí de ses Voltes. També anomenat pas de s'Obaga. Una ancestral bifurcació del camí de sa Calobra a Lluc, que comunicava les cases des Bosc amb el torrent de Pareis. Segons els autors del llibre Torrent de Pareis, històricament formà part de la ruta del contraban que, des de la desembocadura del torrent, passava per la cova de sa Campana i els Clots d'Infern, dirigint-se a Turixant.

L'original i arriscat traçat és una excepcional balconada al llit del torrent i a les seves parets. El nom de camí de s'Hortet li ve degut a un petit hortet que va fer la gent de la possessió des Bosc dins el torrent, per pal·liar les mancances degut a l'escassesa d'aigua que patia aquest predi. Aquest hortet es regava amb l'aigua d'una sínia.

En aquesta imatge es pot comprovar la tècnica constructiva que empraven aquells homes, que més que tècnica tenien experiència, enginy i sentit comú per a compondre pedres de manera magistral. 

A la paret que confronta amb la que pujam, se situa la cova de sa Pols, una gran balma amb el sòl ple de pols. Pel seu costat esquerra hi ha el pas de s'Argamassa, pel qual un grup d'amics pugen. Aquest pas és la ruta clàssica que comunica el torrent amb el morro de sa Vaca.   

Amb l'ajuda del zoom acostam la imatge del grup d'amics, on veim Encarna i Bàrbara en una situació compromesa. El pas, sense ser molt dificultós, s'ha convertit en perillós, sobretot des de que es va produir una esllavissada. Antigament, la presència d'alguns escalons travats amb mescla de calç i grava (argamassa), facilitaven el trànsit.   

Seguim el nostre rumb. Com hem dit, aquest camí duu a la torre des Bosc i al Port de sa Calobra, emperò nosaltres volem anar primer a la cova de sa Campana i des d'allà a la torre.

Passam vora l'avenc de sa Figuera, on ha arrelat una figuera.


Hem deixat ja de banda el tirany de la torre i, a través de trams de camí, del camí dels contrabandistes, ens acostam al comellar de sa Cova. El nom de la coma es degut a la gran cavitat situada al punt més alt del comellar, als peus dels cingles. 
     A finals del s XIX diu Ensenyat, els calobrins descobriren un nou recurs per millorar el seu medi de vida: el contraban. La costa marítima, amb la gran cala i els refugis dels encontorns (coves naturals), constituïa un ample espai per al desembarcament del tabac de contraban.

La contrada és d'una bellesa extraordinària; també s'ha de dir que per caminar per aquest terreny tan dur i complicat s'ha de tenir un mínim d'experiència i orientació i un cert grau de preparació física. No s'ha de temptar a la sort, cal saber per on sortir-ne.

Els pocs bocins de l'aspre corriol estan envaïts per les carritxeres i mates.


Ens despistam, perdem les fites i es fa més complicat encara progressar per l'empinat comellar reblit de carritxeres i roques tallants com a ganivets.

L'exuberant vegetació del comellar de sa Cova dificulta la passa, el càrritx trava i talla; hem de lluitar amb les mates, el bruc, el romaní, el xiprell, l'estepa llimonenca i alguna planta espinosa, entre d'altres.

Així i tot aconseguim arribar a la cova de sa Campana, la qual era la més profunda de Mallorca, amb -317 m i 1600 m de recorregut, fins que el 2008, i per un poc més d'un metre, fou desbancada per l'avenc del Caragoler de Femenia. Està catalogada com a lloc científic. 
     La boca de la cavitat es troba a uns 320 metres sobre el nivell de la mar. Joaquim Ginés (1975) en fa la següent descripció:
     «Fins a -170 m. es tracta d'una successió d'enormes sales i galeries àmplies concrecionades, en fort pendent. A aquesta cota una successió de pous condueix a una galeria inferior inclinada, seguida d'una nova sèrie de pouets que acaben pràcticament al nivell de les aigües del proper mar».

L'entrada es fa per una rústica escala, tancada temps enrere per una reixa. Les característiques d'aquesta cova i el relativament fàcil trànsit interior, l'han convertida en una de les més visitades pels afeccionats a l'espeleologia, que l'utilitzen per a la realització de pràctiques. Això ha donat peu, lògicament, a l'aparició d'una sèrie de topònims com ara: Sala de sa Llum, es Gran Rost, Sala des Fang, Sala des Gegant, Sala de s'Aigo, Sala Fosca, Pous d'en Pere, etc.  
     Se suposa que l'al·lusió a la campana es deu al característic so produït quan es colpeja alguna de les formacions calcàries que s'originen a les coves, de la mateixa manera que en tenim constància a altres topònims coneguts, com en el cas de sa Campana al Barranc de Biniaraix.

Topografia de la cova de sa Campana, aixecada pel Grup Geogràfic de Gràcia.
     Hi ha que destacar la sala des Gegant o sala de Gràcia, la qual assoleix unes dimensions poc habituals: 10.000 metres quadrats i un volum de 320.000 metres cúbics. En alguns punts, el sostre de la sala se situa a uns 30 metres d'alçada.

Vegeu imatges de la cova


La idea era tornar al camí de s'Hort i arribar a la torre des Bosc, emperò el mal camí ens va fer desistir. Decidírem pujar pel camí de la cova i arribar a la torre pel camí Vell de sa Calobra, tot i haver d'anar un bon tram també per terreny tortuós i escabrós.

Sa Vaca, coll des Bancalet, es Turmàs o Tormàs, coll des Pins, puig de ses Abelles...

Sobre la mola de Tuent s'aixecà la torre homònima. Binimelis diu: «Luego junto a dicha cala está su promontorio que llaman la Mola de Tuent y sobre ella el monte de la Falconera, que es tan alto que tiene los fuegos de las torres de guarda; por esto el año 1596 se hizo en la cúspide de dicho monte una grande torre de guarda, y fuí yo enviado allá para trazar la de orden del Ilmo. señor don Fernando Zanoguera Virrey de Mallorca, y con esta torre se han cobrado los fuegos que aquí se perdían desde el castillo de Pollensa hasta la torre de la Seca...

A l'horitzó destaca el coll de Sant Llorenç, l'Arxiduc anotà: «en el bell mig de la carena o coll es distingeix l'oratori de Sant Llorenç. Segons un antic document, l'any 1322 estava en construcció, però l'any 1781 el varen restaurar. És una petita església senzilla, amb campanar d'espadanya, porta d'arc pla amb una finestra estreta i alta part damunt. L'interior té una volta sostenguda per dos arcs de mig punt amb dues voltes de creueria; el segon arc transversal forma el presbiteri. L'oratori servia per als dos llogarets de sa Calobra i Tuent, dels quals es troba aproximadament a la mateixa distància».

«Des de Sant Llorenç, segueix l'Arxiduc, baixam cap a la vall de sa Calobra, que es veu als nostres peus, amb marjades d'oliveres i alguns garrovers. La terra de la vall de sa Calobra és de color rogenc fosc. Al fons de la vall es veuen 8 cases una devora l'altra [en realitat són 9: can Pau, can Nyegos, can Maiet Vell, can Maiet Nou, can Termens, can Puput, cas Bufó, can Marrai i can Penya], i una mica més amunt can Termes i can Pau; comparteixen una tafona d'una biga i el molí d'oli».
     El llogaret ja apareix en el Llibre del Repartiment (1232) com a Rahal Calobra, aquest nom segurament és d'origen mossàrab, en al·lusió a la forma serpentejant del torrent de Pareis. En el s XV era anomenat cavalleria de Galiana. Està situat en un lloc que resulta gairebé invisible des d'un vaixell, emplaçament ben intencionat per evitar esser descoberts pels pirates algerins i turcs. (GEM). 

Restes del camí dels torrers apareixen de tant en tant. Ordinas i Reynés anoten: «L'accés a la torre es fa a partir d'una branca del camí vell que davalla de Lluc a sa Calobra. En el quilòmetre 9'650 trobam una baixada cal al pla de s'Obaga on el camí discorre entre abundants estepes que dificulten el reconeixement del traçat».

«Poc abans d'arribar a una paret on s'inicia una forta baixada cap al Port de sa Calobra, cal desviar-se a la dreta per un tirany poc definit, que ens portarà a la torre. Aquest tirany en alguns trams està suportat per un petit marge, mentre que l'empedrat hi manca totalment. Després de travessar una marcada escletxa, veurem per primera vegada, penjada sobre el port, la Torre des Bosc». (Les torres d'Escorca, 1995).

La frondosa vegetació és molt joliua, i plaent la tranquil·la solitud d'aquest paratge agrest i aspre. A la llunyania destaca la mola de can Palou o mola de Tuent (472 m), i la mola de can Termes, més a la dreta.

Transitam per un desert rocós dominat per parets infranquejables de roques estriades per la pluja.


Ja destriam la torre de sa Calobra o des Bosc, que domina els penya-segats que s'alcen damunt es Port. A l'esquerra, la mola de can Termes domina la contrada i arrecera el Port de sa Calobra.

A estones apareixen petits trams de l'antic camí que, encara no s'ha engolit l'esponerosa vegetació.


Gravat de l'Arxiduc on apareix la torre que anam a veure i el mateix pas per on transitam, publicat a Die Balearen (1884).

En el vèrtex del cim del morro de sa Vaca (277 m), destriam els amics que pujaven pel pas de s'Argamassa. Hem coincidit ambdós grupets en arribar als nostres objectius a l'hora. Un pinar cobreix el coll des Bancalet i s'enfila parcialment a es Turmàs (324 m).

Per designar aquesta talaia s'han utilitzat molts de noms: Torre del Port de la Calobra, Torre de la Calobra, Torre de la Penya Rocha,  Torre des Bosc,  Torre Rotge del Torrent de Parells o Torre del Pañal Roig de la Calobra. L'Arxiduc la descriu d'aquesta manera: «La torre, rodona i lleugerament atalussada a la part baixa, construïda l'any 1596, de 7 canes de diàmetre i amb parapet, té en el mur elevat cap endins una petita porta quadrada i finestres part damunt amb barbacana. Encara es poden veure una porta parcialment ferrada i, a l'esquerra, un parell de soquets podrits per pujar-hi».

Devora hi ha dues casetes o porxos per aixoplug dels torrers. A una cinquantena de metres de la torre se situa el tercer porxo, més gran que els altres. La coberta era un entramat de branques i càrritx. El 1618 els torrers eren Joan Colom i Antoni Borràs. En 1710 els guardes eren Jaume Vicens i Antoni Ros. El 1823, Joan Vicens. D'aquest darrer, trobam dues referències al llibre Les torres d'Escorca: «Malgrat sigui per dissortat, destacà el torrer Joan Vicens, que el 1823 era conduït pres a la capital per un delicte que ens és desconegut, però que fàcilment podríem relacionar amb activitats de contraban. Alguns anys més tard, l'any 1841, un cop de mar se'n va dur Joan Vicens, torrer de la Torre des Bosc, quan pescava amb canya al Racó de sa taleca en companyia d'un al·lot d'onze anys».

Durant els segles XVI i XVII eren freqüents els desembarcaments a les costes mallorquines -especialment a la costa de Tramuntana- d'avalots de pirates nord-africans, provinents de Tunisia, Oran o Bugia, amb la intenció de saquejar possessions i pobles, i segrestar els seus habitants en ràpids i mortífers atacs per sorpresa. Per aquest motiu es bastiren a les nostres costes una sèrie de torres de vigilància, connectades visualment entre elles mitjançant foc de nit, i fum de dia, en cas de perill.

Mossèn Joan Baptista Binimelis, matemàtic, metge, astrònom, historiador i manacorí, redactà les Ordenanses de les torres de fochs. Les ordenances, vigents fins dates avançades del s XIX estaven inspirades en el text de Binimelis. Diu a la seva Nueva historia de Mallorca (1593) : «[...] Siguese después el Promontorio que dicen de la Vaca, no muy alto, y llámase así porque tiene semejanza a una cabeza de buey, bajo el cual està el puerto tan importante de la Calobra, que es muy profundo, y un poco sujeto a la transversia del Mestral. Es el mejor puerto de toda la costa de Lluch; cabrán en él hasta 40 bajeles dentro del cual viene a dar una fuente de agua, buena en extremo que baja por un barranco o torrente llamado de Parells, que tiene su origen y principio en el lugar de Turixant». 

Vertiginós panorama que s'observa del Port de sa Calobra i el morro de ses Fel·les des de la torre des Bosc.
 
200 metres en picat separen la mar del punt més alt de sa Penya o Roca Roja.
     Jeroni de Berard també descriu el port al seu Viaje a las Villas de Mallorca 1789 «[...] el puerto que sigue de la Calobra, que tiene mucho fondo. Caben cuarenta barcos y tiene dos torres en su interior y una copiosa fuente de exquisitas aguas, que nace en Turixant y baja por el torrente de Pareis, cuyo torrente es muy delicioso por su amenidad y frondosa arboleda, que lo acreditan por una de las maravillas de la naturaleza. Dista de Lluch 4.000 pasos geométricos [...]».

Des del precipici on està edificada la torre s'obté un domini complet del port i la desembocadura del torrent de Pareis.

Denominada erròniament Torre de la Vaca per Rullan i Mir a la Història de Sóller, i torre des Cingle de n'Amet. Fou construïda pel propietari de sa Calobra, Joanot Colom de malnom Calobra. El 19 d'octubre de 1605 el Gran i General Consell acceptà l'oferiment del citat Joanot Colom, d'aixecar-la al seu càrrec en lo cap de la muntanya del Bosc... de la Calobra, que està damunt dit port i en front de La Vaca.  

L'Arxiduc diu que fou aixecada el 1596. Els historiadors Weyler i Rullàn diuen que es va projectar l'any 1595 i que es va construir al cap d'un any. Va costar 900 lliures, de les quals pagaren 500 els pobles d'Escorca i Sóller. El 1607 es va nomenar un alcaid, al qual s'abonava 55 lliures a l'any; mentre que els guardes cobraven 50 lliures. 

Jaume Vicens, guarda d'aquesta torre, a una carta dirigida a la Universitat de la Ciutat de Mallorca, exposa: «Magnífics Senyors [...] aquí va Jaume Vicens, torrer de la torre del port de la Calobra, dita la torre del Bosc, per efecte de tenir falta a dita torre de pólvora i bales i rests per les escales i per pujar aigua i llenya. I perque V. Ms. sapien la pólvora i bales que se han gastat a dita torre des que no sia proveït, són los tirs següents: Primo, 6 juliol, se tirà a una fragata dos tirs de canó i cinc de spingart. Més als 6 juny 1707 se tirà a una fragata 3 tirs de canó i dos de spingart. Més als 29 de juny 1710 se tirà a una fragata dos tirs de spingart. I per esser així la veritat donam la present d'abaix firmada als 16 juliol 1710. Lluc Colom, Pere Arbona, habitadors a dit lloc». (Corpus, Mascaró).
     Es tracta d'una torre de defensa i no de senyals, puix només es podia comunicar amb la torre de sa Mola de Tuent, en canvi resta incomunicada amb la de Lluc. 

La facilitat de desembarcament ens explica Ensenyat, i la impunitat absoluta de què disposaven els pirates foren la causa que molts d'homes, dones i famílies completes fossin robades i reduïdes a la captivitat.
     L'any 1531, quedaren captius d'en Barba-rossa n'Antoni Colom Calobra, juntament amb la seva dona, el seu gendre i altres familiars, els quals foren portats a terra de moros i més tard rescatats gràcies a l'ajuda monetària del Consell de Sóller.
     Les pèrdues materials i la inseguretat física de les persones feren pensar a donar-los seriosos escarments; amb tal fi procuraren armar emboscades amb la capacitat suficient per copar i capturar els pirates desembarcats. Per a l'emboscada procuraven reunir el màxim d'homes, que es distribuïen i ocupaven els llocs estratègics convenientment camuflats. Destacaven uns quants homes en un paratge descobert fàcilment visible, on aquests fingien estar ocupats en la feina del camp. Desembarcaven els moros creient-los presa fàcil; emperò quan ja es creien a punt d'aconseguir l'objectiu, de tots els voltants sortien dels amagatalls els homes armats que, entre grans crits i amenaces, agafaven per sorpresa els desprevinguts corsaris, que quedaven captius al servei de qualque amo o eren venuts en pública subhasta.

(Premeu sobre la foto per veure-la completa).

Aljub que feien servir els torrers per recollir i emmagatzemar aigua, així i tot no devia bastar, puix com hem dit abans, el guarda Jaume Vicenç diu que l'havien de pujar. L'aljub fou construït de pedra i argamassa, i ja va necessitar un adob l'any 1787. (Foto: Toni Sureda). 

Abandonam el lloc on se situa la torre, de moment, sobre les nostres mateixes passes fins que, ens desviam a la dreta pel camí dels torrers.

Des de la zona de ses Bal·lines copsam la preciosa vall de sa Calobra i el coll de Sant Llorenç, el qual és la porta d'una altra meravellosa panoràmica: sa Costera.

Baixam al Port de sa Calobra per un bell camí empedrat i escalonat, molt abandonat, que mena directament a l'aparcament, on arribam a les 15:33 h. 
     Aquestes ancestrals vies de comunicació s'haurien de recuperar i promocionar com a reclam turístic, així també conservaríem el nostre patrimoni.

     Antigament, la vida de la gent de la contrada era pobre i molt limitada de recursos. La divisió de la petita vall i les terres aprofitables entre tants de propietaris els obligava a dedicar-hi el màxim d'esforç i diligència per mantenir en condicions òptimes els cultius, ja que d'ells depenia la seva subsistència. Així ens ho confirma una glosa popular:

Sa Calobra és un bordell,
tot aritges i batzers:
qui hi va gras, hi perd es greix
i qui hi va magre, sa pell.

(GEM/B. Ensenyat). 

 ___________________________________________________________________________________________________________________________________



Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 6,54 km
Pujada acumulada: 444 m
Alçada màxima-mínima: 346-1
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:07:25 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades. El terreny és molt brut
Integrants: Dolors, Esteve, Joan Mesquida i Joan Riera



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Torres y atalayas de Mallorca. 1996 Archiduque Luis Salvador.
  • Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas i Antoni Reynés. 
  • Torrent de Pareis. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.
  • Corpus de toponimia de Mallorca. Vol VII 1986 J. Mascaró Pasarius. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  •  Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Juan Binimelis.

9 comentaris:

  1. Magnífica excursió...va valer la pena tornar-hi per a completar el recorregut. Tot i que, quan arribàrem a Manacor pareixia que veníem de sa guerra!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta excursió és de les que no s'obliden.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Hermosas fotos y estupendo itinerario.
    Cuanta razón tienes, habría que recuperar todos esos antiguos caminos, antes de que desaparezcan completamente. Si no puede ser por el simple amor y respeto por nuestra historia, al menos que fuera como magnífico reclamo turístico.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies amic Emilio. Em sembla que així com va el país, aquests antics camins es quedaran tal com estan. Intentarem gaudir d'ells el màxim possible.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan, en el gravat de l'arxiduc, just en baixar uns 20 metres cap a sa torre, i al centre del petit tàlveg que es forma, hi ha un aljub, que em estranya que no hagis documentat, t'enviaré la foto, per si no ho vau veure, i per si torneu per aquest indret el puguis localitzar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, gràcies per la referència i la foto, sabia de l'aljub però amb les presses i el cansament que duiem el vaig passar de llis. Amb el teu permís posaré la foto, és interessant.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Benvolgut Joan Riera.

    He fet moltes de les teves i molt ben documentades excursions seguint el track i les vostres descripcions, lo primer de tot moltísimes gràcies.
    Voldria fer aquesta excursió però veig que els WP no hem surten al track i per experiencie ser que trobar una cova sense tenir el WP pot ser terrible dins aquets paratges.
    Podries mirar si ha hagut algun error al posar els WP.
    Un mil·lio de gràcies i enhorabona per la teva tasca que fa que molts poguem gaudir d'aquets paratges gràcies a que tu abans has obert camí.

    Toni Bauça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni.
      Gràcies home pel teu amable comentari. Això ajuda molt a seguir endavant.
      Segurament en aquell temps no marcava wp. Si em fas arribar el teu correu t'enviaré un altra track que t'ajudarà a trobar-la. Supòs que no cal dir-te que el terreny és pèssim.
      Salutacions cordials!

      Elimina
  5. Te pas el meu mail
    Tonibauzaaguilo@gmail.com

    gràcies un pic
    Toni

    ResponElimina