Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

2 d’abr. 2012

25 - Torrent de Mortitx 1-4-2012

Si hi ha un torrent conegut, tant per senderistes com per barranquistes, aquest és el torrent de Mortitx. El tram comprés entre es Bec d'Oca i el camí de ses Basses, és molt freqüentat pels senderistes com nosaltres. I el tram final, anomenat torrent Fondo de Mortitx, de només 500 metres de longitud, és el que es practica el barranquisme. Els dos grups d'excursionistes el gaudeixen per igual. 

Mortitx
A diferència de les grans possessions de Valldemossa o Deià, Mortitx no sobresurt per les seves excel·lències arquitectòniques, però té la pàtina que el temps regala.

La finca pública de Mortitx confronta, al nord, amb la Mar Mediterrània; a l’est, pel Torrent Fondo de Mortitx, amb la finca Rafal d’Ariant i amb el municipi de Pollença i les seves finques La Torre d’Ariant i Pedruixella Petit; al sud, amb Pedruixella Gran (Pollença) i amb la finca privada de Mortitx i la de Mortitxet (Escorca); a l’oest, pel Torrent de ses Marsesques, amb Femenia Vell i la finca privada de Mortitx. Té una extensió de 719, 27 ha. Fou adquirida el 28 de maig de 1981.  

Segons el document de gestió de la Finca Pública de Mortitx, la caseta de sa Coma és una petita caseta de roter de planta rectangular i coberta a un sol aiguavés, construïda en pedra en sec i parets en talús. Té un sol portal d’accés. La seva funció, tot i que inicialment fou concebuda per a aixoplugar-hi persones, ara és ramadera, per a estabular el bestiar oví. Disposa d’un safareig a un costat.

Després de travessar l'olivar del Sementer de sa Coma i passat el Clot de sa Somera, posam quatre miques per a poder resistir fins a l'hora de dinar les envestides de la fam.

De la zona de Mortitx cal destacar el maremàgnum de roques calcàries i penyals disforjos, entremesclats amb una vegetació atapeïda que viu dins aquest món abrupte.

Anam a guaitar a l'avenc Fonda, també conegut per l'avenc de s'Aigo. Explorat i topografiat per primera vegada en el mes de març de l'any 1970 pel Grup Espeleològic EST. Aleshores només exploraren el gran pou inicial (-110 m), única part coneguda llavors.

Avenc Fonda o de s'Aigo
La seva petita boca es troba situada a pocs metres del tirany, molt freqüentat, que du al Rafal d'Ariant, a 310 metres sobre el nivell de la mar.

La revista especialitzada en espeleologia Endins, núm. 9 de l'any 1982, va publicar un reportatge signat pel Grup Espeleològic EST. Ciutat de Mallorca, sobre aquest important avenc.

Topografia de l'avenc de s'Aigo, realitzada per L. Borràs, J. Damians A. Ginés, J. Ginés, M. Mediavilla, C. Payeras i J. F. Ramos.

Veure l'article 

Ja que érem per la contrada valia la pena cercar l'altra avenc que ens marcava el GPS, l'avenc des Llorer. Explorat i topografiat per primera vegada el 1972 per Ginés et al.

Avenc des Llorer
L'avenc es troba situat al fons d'una dolina d'enfonsament coberta en part per una frondosa vegetació. Un primer bot per la via nord ens situaria a -28 m on una rampa molt pronunciada ens duria a una vertical, la qual ens situaria al fons de la cavitat, a -68 metres. 

El fons presenta una gruixuda capa d'argila i una sèrie d'embornals que drenen l'aigua de filtració. Al núm. 21 de la revista Endins, de l'any 1997 podem trobar informació d'aquest avenc. 

Topografia de l'avenc des Llorer, aixecada per A. Merino, P. Cifre, J. Vega, E. Belmonte i M. Salom.

Veure l'article

L'avenc es troba just darrera els companys i als peus de la paret del fons. Està declarat d'especial interès específicament espeleològic.

L'entorn més immediat a l'avenc forma una gran explanada de roca compacta i estriada per la pluja, amb poca vegetació.

Tornam al camí per a prosseguir per la ruta habitual cap al Rafal.


El recorregut es fa per un camp de lapiaz solcat per un torrent. S'ascendeix per un coster amb traces de camí fins assolir un punt elevat que constitueix un mirador natural excepcional.

Dels cinc itineraris proposats per dins la finca: Camí de ses Basses, Camí de s'Hort des Molí, Camí des Sementer de sa Coma, Camí des Embassaments i Camí des Rafal d'Ariant, aquest darrer, el que feim, és l'únic que està considerat amb grau de dificultat alta.

Dalt la serra Mitjana la vista s'eixampla cap al puig Ciuró i el Caragoler de Femenia.

Deixam a la dreta el camí que va a la Malè i a la Torre d'Ariant, i baixam pel camí de les Voltes de s'Ullastre, un escalonament de la serra Mitjana des d'on s'albira el Pla des Rafal.

Aquest vial baixa vertiginós per dins les escletxes que feien possible la baixada a l'altiplà. És un vertader enginy humà. Es veuen trossos empedrats que resisteixen les pluges que es precipiten a la vall.

Es tracte d'un preciós caminoi de ferradura que descriu ziga-zagues pel coster obac del penya-segat de la Penya des Llamp (210 m). Mentre hom baixa, ha de fer aturades per gaudir de les vistes que ens ofereix l'altura d'aquest pas. Als peus del camí, en es Racons, se situa un jaciment andalusí, del qual es conserven les ruïnes d'algunes cabanes.  

Arribam a la remota i abandonada explotació agrícola del Rafal d'Ariant, situada a aquesta oblidada vall, ja fora dels límits de la finca pública. L'Arxiduc diu: «Segueix un camí d'escala empedrat, que puja a dalt de la casa, al costat hi ha una gran roca amb un garrover al costat; es tracta d'una casa de pagès en mal estat [Mortitx] amb un petit pati irregular al costat; més enllà està Mortitxet. [...] Més cap a la mar hi ha una caseta, situada darrera una roca on hi ha alguns sembrats, anomenada la Menor, on es troba el lloc de remunta de Mortitx». Deu ser aquesta la caseta que fa menció l'Arxiduc?

Rafal d'Ariant
La possessió del Rafal d'Ariant també es coneguda per Rafal de Mortitx i abans Rafal de ses Maleses, està situada vora la mar a l'altura del morro des Ocells. El Rafal està documentat el 1267. 

Les cases de l'antiga possessió des Rafal, alegrades antany per la cridadissa dels fills de la casa, avui estan silencioses i mudes; només estan dretes les parets mestres, que són un perill constant per aquell que hi guaita.

Si comparam les restes de l'edificació amb fotografies d'uns anys enrere, podem comprovar que la degradació és molt ràpida. A la placa de ciment figura la data de 1887 i noms dels picapedrers. Podem llegir: Albañil, Antonio.  


Font de l'Hort
Pel coll de s'Era arribam a la font. S'aconsella no beure l'aigua de la font de l'Hort des Rafal, situada pel Sementer de la Caleta, ja que brolla poc i és molt freqüentada pels animals. En alguna publicació figura com a font des Garrover. Més informació sobre aquesta font a Fonts de Tramuntana.

Seguim la torrentera des Rafal que aboca l'aigua al precipici de la pesquera des Gat. Una balconada perfecta a la mar infinita situada vora el Musclo de ses Cordes i la cova de l'Arena.

Na Magdalena asseguda just a la capçalera del penya-segat d'uns 100 m d'altura.

Es morro des Ocells i es Musclo de ses Cordes (229 m).

El coll de sa Caleta (127 m) divideix els termes municipals d'Escorca i Pollença, on també s'obre un ventall de noves imatges.


Caleta d'Ariant
La Caleta d'Ariant és una bella raconada d'aigües transparents on capficar-se a la mar. Jeroni de Berard al seu Viaje a las Villas de Mallorca 1789, diu: «Siguese otra salida, morro de Llobera y sigue raso y igual lo que llaman Corral de Figuera y singla del Pi, que termina en una punta siete millas al ENE de la de la Corda [Musclo de ses Cordes]. Detrás de ésta se halla el recó de Ariant y la punta de Ariant, entre cuya entrada hay un torrente [torrent Fondo] y termina el término de Escorca, ahora de Lluch».

Joan Baptista Binimelis, manacorí i primer historiador de Mallorca, anota a la seva Nueva Historia de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes, de 1593: «Los términos y confines marítimos [de Pollença] tienen principio cerca el Promontorio de Becar, en donde fenecen los de Escorca, ribera y costa toda montuosa, y de altísimos peñascos. Lo primero que ocurre en dicha costa es el promontorio de Becar, en cuyo lugar es necesario se edifique una torre de guarda, la que facilmente comunicaría sus fuegos de aviso con el castillo de Pollensa, y por la otra parte con la Mola de Tuent, que se llama la Calobra; inmediata a dicho promontorio esta y se sigue la Cala de Ariant por la transversía del Poniente, y tiene una agua suficiente para proveer a dos galeras...».  
 
Cova de ses Bruixes
Veim, si miram a la nostra esquerra, la cova de ses Bruixes, la qual sembla surar damunt una mar pintada de color blau marí.

La cova s'obre a la paret de llevant del promontori del Musclo de ses Cordes del morro des Ocells. Sobre el topònim hi ha dues teories: La llegenda diu d'unes bruixes que volaven de la costa catalana i valenciana cap a Mallorca i aixecaven castells en una sola nit. O la del peix pla de color groguenc i amb quatre clapes a la part posterior de les aletes dorsal i anal, prop del peduncle caudal. Té els ulls grossos i tots dos al costat esquerre, i s'anomena bruixa.

A l'horitzó, el cingle Verd, per on es precipita el torrent des Miracle. Al final, dins l'ombra, se situa el vertiginós pas des Sinever. Abans, a una raconada trobarem el pas de sa Roca Llisa, una pujada més civilitzada de contraban.

Una cabra orada pastura pels seus dominis. Aquest animal, degut a l'alta densitat, suposa un greu perjudici pels ecosistemes naturals de Mallorca. Moltes de les plantes endèmiques formen part de la seva dieta. A més, evita la regeneració natural dels boscos.

Al fons destaquen els cims més alts de la contrada, el puig de ses Parades, ses Moles, el Més Alt de Lavanor...

P. Piferrer i J.M. Quadrado a la seva obra Islas Baleares de 1888, fan referència a la partió dels termes d'Escorca i Pollença, la qual és en aquest lloc: «La naturaleza subdivide en valles el fragoso término de Escorca, á los cuales suelen dar su nombre, que no ha variado desde la conquista, alquerías puramente arábigas, como Bini, Tulixant, Albarca, Caxconar, Mortig, Monut, Binihaldón y otras. Por las últimas atraviesa en dirección á Pollensa com rumbo á nordeste...»

Aquest coster rocós alberga la cova Estreta, la situació exacta de la qual cercarem un altre dia.
     La cova Estreta és una petita cavitat situada al damunt del pla del Rafal dlAriant, entre aquest i l'anomenat pla de les Egües, un poc cap a la mar, a devers 350 m s.n.m. Es troba dintre dels terrenys pertanyents a la possessió d'Ariant. La seva entrada s'obre a la part septentrional d'una petita dolina situada al costat del penya-segat que dóna al pla del Rafal. El jaciment d'aquesta cova és petit, no s'han trobat restes arqueològiques destacables: cinc fragments atípics de ceràmica feta a mà i un tros de vidre de fundició. L'interès de la cova és més paleontològic que arqueològic. El 18 de febrer de 1997, J.A. Encinas i J.A. Pérez varen explorar aquesta petita cova innominada aleshores i en feren una primera topografia. El més interessant, a més dels ossos de Myotrgus balearicus, és que trobaren copròlits i pèls d'aquest animal. (Endins, núm. 21, 1997).

Tornam enrere per les nostres mateixes petjades cap a les cases des Rafal d'Ariant, i pel coster del torrent des Rafal ens dirigim al torrent de Mortitx.

A les zones humides del torrent des Rafal nombroses granotes verdes (Pelophylax perezi) cantaven i folgaven a plaer.

En el sementer dels Ametlers hi romanen els esquelets cremats d'aquests arbres, que segurament ha petit més d'un incendi. També s'hi veu qualque figuera de cristià, que ens parlen del que eren abans aquests entorns.


La roca anomenada es Bec d'Oca. Algú hi veu un camell que es mira la seva pròpia gepa.

Torrent de Mortitx
Al gorg des Bec d'Oca posàrem taula, mentre en Joan i en Toni practicaven el pas.

Na Magdalena també ho va voler provar.

Al fons, la rosta coma de ses Truges i el torrent homònim es precipiten cap al torrent Fondo.

(M'han dit que aquest tòtil de la foto no és el ferreret, que és una espècie invasora).
El famós ferreret no va ser descrit fins a 1981, encara que es coneixia com a fòssil des de 1978 quan es va trobar a la cova de Muleta, d'on deriva el seu nom científic, Alytes muletensis. Mallorca és l'únic lloc del món on viu el ferreret, la qual cosa constitueix un endemisme. Va evolucionar durant milers d'anys en condicions d'insularitat, sense depredadors. L'arribada de l'home a les illes i la fauna que va introduir varen alterar profundament les condicions de vida d'aquest fòssil vivent.

La serra Mitjana i el llit del torrent de Mortitx.

En Toni i jo esperam els companys al gorg Llarg, el qual s'ha de salvar per l'esquerra.

N'hi ha que ho fan per la part de dalt i altres més avall. A jo em va millor passar-lo per dalt.

Després del gorg Llarg ve es Clot Saguer o Sequer. La primera accepció tendria el significat de 'el darrer clot'. La segona equivaldria a 'clot vesper', on hi ha vespes. Més endavant, trobam dues sortides per l'esquerra que connecten amb el camí des Rafal. Per la dreta hi desguassa el torrent de s'Hort des Molí. Tot i el topònim des Molí, no hi ha vestigis de cap enginy hidràulic d'aquest tipus. 




Aquest torrent, en algun pas, sembla el de Pareis en petit, on també hem d'emprar les mans per grimpar.

És curiós trobar la petjada de l'home per aquests paratges tan abruptes, com parets, abrics, camins, etc.

Al final del torrent, deixam el cingle de ses Mules, a l'esquerra, on se situa el turó fortificat del mateix nom.

Hem sortit del torrent a un petit congost folrat de carritxeres; el gran Tomir domina altra vegada la panoràmica.

Botador de la finca pública de Mortitx amb la triple olivera.

El puig Tomir (1104 m) i el punxagut Montibudell, Muntibudell (o puig Budell) (656 m), vora el penyal des Llamp (638 m), serveixen de teló de fons al sementer de vinya de Mortitx.
     Referent a Muntibudell, l'Arxiduc diu: «A la dreta es troba el turó cònic de la famosa alzina de Mossa, anomenat Muntibudell, amb el pendís cobert d'alzines; a l'esquerra hi ha una massa rocosa grisa. El tronc molt ramificat d'aquest arbre mig mort té un perímetre de 9 metres».

Una horrorosa paret i reixeta justament passen pel bell mig del conjunt del pou i rentadors de Mortitx, desvirtuant-lo. I amb aquesta imatge tancam el reportatge d'una dura excursió, no per la distància recorreguda, sinó per la lluita contra el terreny tan salvatge de la contrada. T'assegur amic, emperò, que paga la pena l'esforç.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 
Escorca
Distància aproximada: 11,96 km
Pujada acumulada: 529 m
Alçada màxima-mínima: 432-11
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 8:06 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El terreny és de mala petja i molt brut de vegetació. Pot haver-hi problemes d'orientació
Integrants: Francesca Vives, Magdalena, Dolors, Francesc, Toni, Esteve, Joan Mesquida i Joan Riera


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràcic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord, E-25, amb els punts 
principals

Desnivells, temps i distàncies aproximades de la ruta
 
Perfil de la ruta en 3D

Manacor, 2-04-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Endins. El jaciment fossilífer de la cova Estreta (Pollença). 1997 J.A. Encinas i J.A. Alcover.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD. AA.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig. 

11 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Magnífica ruta que desde 1986 (con mis hijos aún pequeños) he recorrido un montón de veces.
    Las fotos preciosas, y la documentación, como siempre, fantástica.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, sempre tan amable. Ben segur que la casa del Rafal no estava de la manera tan llastimosa que la veiem ara!
      Salut i gràcies.

      Elimina
  2. Com sempre, magnífic reportatge i fantàstica excursió!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Realment va ser una divertida excursió per un dels millors paratges del nostre petit país.
      Besades.

      Elimina
  3. Lo de petit ... sera perl les dimensions!!! Som un GRAN PAIS!!!
    jajajajajaa
    Salut y Muntanya

    ResponElimina
  4. Es granot que que heu posat, no es un ferreret, es un granot invasor

    ResponElimina
  5. Hola Joan, llevo tiempo siguiendo tus reportajes puedo unirme a tu grupo para alguna salida, siempre me sorprendes, he realizado algunas de las salidas que explicas por mi cuenta y a sido siempre impresionante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Biel, gràcies per les teves paraules.
      Per jo no hi ha inconvenient, i crec que pels altres components tampoc n'hi haurà...
      El meu correu és: rierabordoi@hotmail.com
      També tenc compta al Facebook al meu nom: Joan Riera Bordoi.
      Salut.

      Elimina
  6. Amigo Joan Riera, creo que te convendría introducir algunas correcciones en esta ruta de Mortitx, porque los principales errores al documentarlos puedes solucionarlos. Por ejemplo, El Avenc Fonda o Avenc de s'Aigo de Escorca (CCM. pág. 411, Esc. A.01) no es el mismo que el Avenc Fonda de Pollença (Corpus Cavernario de Mallorca, J. A. Encinas, pág. 958, Pol. F.09) y sin embargo pones un dibujo topográfico por el otro equivocado; además de confundir un paraje con el contrario.
    No tendría ninguna importancia ese desliz, si no dispusieras de fácil consulta bibliográfica (colección de la revista Endins, Inventario Espeleológico de Baleares, CCM, etc.) y efectiva posibilidad de arreglarlo.
    Es una lástima que blog tan interesante como el tuyo en este caso confunda unas y otras distantes ubicaciones y sus respectivos fenómenos cavernarios.
    Saludos, J. A. Encinas S.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José Antonio.
      Quanta raó té, vaja ficada de pota. Amb les preses no vaig acudir amb l’errada. Li agraeix molt la seva correcció.
      Aprofit per donar-li l’enhorabona per la publicació del seu llibre, el qual no he tingut la sort encara de consultar-ho, tot i que m’han passat algun apunt.
      Salutacions cordials.

      Elimina