11 d’abr. 2012

26 - Serra de Pedruixella - cova dels Ulls o de Sant Canut 8-4-2012

La serra de Pedruixella no assoleix altures espectaculars, els humils 635 metres d'altària del punt culminant, el puig de can Massot, són suficients per gaudir d'unes panoràmiques envejables, que no tenen altres puigs molt més alts que aquest. Als seus peus s'estenen les valls de Mortitx, la Malè, Ariant i Pedruixella. 

Començam la caminada al portell de Mortitx, punt d'inici de nombroses excursions.

Passam entre les cases i l'aljub de la finca propietat d'Industrial Agrícola Xitrom S.A., la qual té servitud permanent de pas per a persones, cavalleries i vehicles. Transitam vora un dels seus sementers de vinya i botam l'escala alta que dóna pas als diferents camins que podem prendre els excursionistes per aquesta zona. 

Per recorre la serra de Pedruixella cal agafar el camí del coll de l'Era partió de les finques de Mortitx i Pedruixella Petit on trobarem un portell amb barrera tancada a pany i clau. Nosaltres pujàrem a la serra vorejant la reixeta, la qual la deixàrem a la nostra dreta, fins a un collet on recentment s'ha cremat la vegetació.

Ben aviat guanyam altura i, a pesar de l'entelament de l'atmosfera destaca el senyor de la contrada, el proper i alt Tomir (1104 m). Hem dit altres vegades que, segons Jaume Vidal, es puig Tomir és explicat, pels etimòlegs, com es Puig Tomic. Diu: No sé si hi ha grafies antigues que ho permetin. 'Tomic' és un llinatge o un nom d'origen germànic, o, si més no, germanitzat. Joan Binimelis l'anomena (1593) Pux Tomí

Hem de sortejar uns grans còdols despresos de la part alta de la Penya Roja, una mola que separa la coma de Mortitx i la vall de Pedruixella.

Els més agosarats s'hi enfilen per una estreta xemeneia, mai més ben dit ja que estava negre pel foc que va campar pels peus del penyal. Foc 'controlat' pels pagesos per a regenerar i rebrotar el càrritx pel bestiar.

Encarna i Joan a punt de baixar de la penya.

Copsam les valls de Pedruixella Gran i Petit, i el puig Ferrer. El 1884, l’Arxiduc Lluís Salvador anotà: «...Pedruixella Gran, que era un rafal a l'època de la conquesta. És una casa construïda a tongades però amb una magnífica vista sobre la vall. Al costat hi ha una antiga torre quadrangular amb espitllera i una tafona amb dues bigues i premsa hidràulica; la torre té davant del petit pati un afegitó circular on hi ha una escala. Sota la casa es troba un hortet, al costat hi ha un parell de cases velles cobertes de vigorosa heura. Una petita font raja en un safareig. Al fons de la vall hi ha un hort d'arbres fruiters, en el que creixen pomeres, pereres, pruneres i alguns tarongers; al final hi ha una paret per a la conducció d'aigua de la casa, que al mateix temps serveix per protegir la fruita...». Aquesta antiga tafona de dues bigues que cita l'Arxiduc encara funciona, i l'aqüeducte, segurament d'època andalusina, segons X. Terrassa fa 75 metres de llarg per 25 metres d’alt.

Un poc més endins, segueix dient l'Arxiduc, hi ha la vall de Pedruixella Petit, on la casa es troba al fons enmig de plantacions d'oliveres i figueres, dominada per dos penyal, la Pedra Roja i el Castellet. La casa, amb un portal d'arc rodó, una finestra veneciana i una torre que pareix inclinar-se cap a la dreta, té una antiga granja. Davant hi ha un parell de tarongers i una llimonera; cap al darrera hi ha la font, que també porta l'aigua a la tafona. El DCVB dóna com a equivalent de Pedruixella a 'pedra menuda'.

Deixam enrere el penyal i resseguim la serra per un mar de pedres i carritxeres.

Passam un promontori rocós, després ve una llengua d'espès carritxar i a partir d'aquí el rost augmenta.

Ja veim el cim del puig de can Massot, però abans d'arribar-hi haurem de sortejar roques crivellades i crestes afilades com a ganivets (rellar)...

i també llisars com aquest.

Cercant infructuosament la cova Argentera motiu pel qual haurem de tornar trobàrem per la zona aquesta balma, refugi de cabres.

A la variant de dia 10-1-2015, sí que trobàrem l'entrada a la cova. Veure el mapa, el track i el (WP-4) al final del reportatge.

Topografia de la cova Argentera

La cova Argentera fou catalogada pel GNM el 1965. Té una profunditat de -103 m, uns 200 m de llargària i un recorregut total de 430 m. El topònim, cova Argentera té associat una llegenda sobre un tresor. Tanmateix, però, el topònim es refereix a la finca propera d'Ariant, 'ariantera'.

A la zona de Mortitx i la Malè es trobaren una sèrie d’estacions arqueometal·lúrgiques. Les activitats arqueometal·lúrgiques detectades documenten que l’obtenció de metall degué esser un objectiu important a les comunitats prehistòriques mallorquines.

Els autors de l'article de l'Endins han documentat que, com a mínim, des de moments propers a la primera arribada dels humans fins moments indeterminats del II mil·lenni aC (probablement fins moments de la segona meitat del II mil·lenni) a les muntanyes d’Escorca i de Pollença es va extreure mineral de coure, el qual es fonia sobretot al que han anomenat ‘balmes metal·lúrgiques’.

Els llocs on s’han trobat indicis d’activitat metal·lúrgiques, per la zona que ens movem són: Balma del camí de la Malè, Cova de Sant Canut, Balma 3 de la Malè, Lo Marge, Balma Rotera, Balma de Pelònia, Clots de la Matota, Coval de l’Era, Covalet dels Orats i a l'Avenc Esqueixat.

Aquesta, potser sigui la zona més complicada si hom vol anar per l'esquerpa cresteria, farcida de roques plenes de puntes i grenys.

Llàstima de la boirina que no ens deixava apreciar bé la vall d'en Marc, segons Binimelis (1593), la vall de Varig, la qual «suele cojer de aceite hasta 1.800 trulladas; tiene mucho ganado porque es comarca muy montuosa; hay muchísimas frutas, higos, algarrobas y trigos, y tiene muy buena huerta; aquí se hacen aquellos vinos tan preciosos que llaman Montonech, por cuyo valle pasa un barranco, y en medio de su llano, nace una caudalosa fuente, y sale allí por muchas partes del dicho barranco [...] Pudiera enriquecer más la villa de Pollensa la dicha agua de Varig por acueducto o acequia en dicha villa, en la Alquería antiguamente Benitiger...». L'any 1789, Jeroni de Berard al seu Viaje a las Villas de Mallorca també l'anomena la vall de Varitg i diu que: «es muy montuosa, de la misma cordillera de montes que hemos seguido desde Andrache y concluye aquí del mismo rumbo y modo» 

Bàrbara pren les seves efectives anotacions.

Puig d'en Massot
Fita sobre el vèrtex del puig d'en Massot, de can Massot o de Pedruixella. Aquest puig, de 635 m d’alçària, fa part de la serra de Tramuntana. Es troba al terme de Pollença, entre el puig de l’Esbaldregat i el pas del Garrover. També s’anomena de Pedruixella. L'etimologia de Massot sembla provenir de l'àrab Mas'ud, nom personal. Hi havia un rafal Massot, el qual estaria situat on antigament ocupava l'alqueria Almadrava (per can Bosc, vall de Colonya, una mica allunyat d'aquí).

El coll d'Ariant, fins on s'enfila un frondós pinar, separa aquestes dues masses rocoses: el gran massís del puig Gros de Ternelles (838 m), el qual comprèn els puntals de l'Esbaldregat (783 m), puig de Gironella (744 m) i el pa de Figa (702 m); de la serra de Pedruixella.

Situam l'esbaldreg en el coster sud del puig Esbaldregat de Pedruixella, que va ocorre dia 1 de novembre de l'any 1755.

Al número 286 de la revista L'Ignorància de dia 29 de novembre de 1884, Pere d'Alcàntara Peña amb el pseudònim Pep d'Aubeña, publicà una llarga contarella sobre l'esbaldregada d'aquest puig. Diu que eren les deu del dematí de la diada de Tots Sants quan: «De repente sent un renòu sord, un tró esquerdat y farest, d'un sò particular que no s'assemblava à n'es trò des llamp, y es pastó se girá en sech per veure d'hont sortia, quant un fòrt moviment de trepidació conmòu sa ròca ahont estava y vé amb uys esglayats engronsarse ses peñes des séu enfront, ferse bossins ses timbes de sa muntaña qu'al devant tenía y caure se ròques atropellantse ses unes amb ses altres amb una precipitació may vista.
      Un nigul de pols tapá aquella horrorosa escena. Ses auveyes corrent se precipitaren cap à ses cases de sa possesió y es pastó derrera elles com un bámbol corría alelat sense podé donarsé conta de lo que passava.
      Vint segons després la vall de s'hort de Pedruxella, llibèrt des nigul de pols, se vé qu'havía desparescut d'aquell paissatge amb l'amo, sa madòna, es gall, ses gallines, es parey y es cá. Y allá ahont abans s'hi veya una copiña de verdura hey havía un badaluch de peñes desconcertades qu'acaramullades omplían aquella coma.
      Es nigul de pols qu'havía axecat aquest desastre va corre tres díes per dins la vall d'March, y es gran renòu mogut per aquell desllavasament contan que se sentí dins tota Mallorca, que cregué que es moviment de trepidació qu'havía esperimentat tothom era degut à sa cayguda de aquelles altes timbes.
      Un any després sa fonteta de s'hort torná compareixe mitja llego més avall d'aquell esbaldragat, y Pedruxella fé un nòu hortet devòra ses cases.
      El sen Maciá morí poch díes després des sentiment d'havé perdut ca-séua, y els dos orfanets benehiren sa devoció des séu bisavi qu'era causa de sa salvació de ses séues vides» (sic).
 

Llegir l'article complet.

El vent no fa massa agradable l'estada dalt del cim del puig. Feim quatre fotografies i baixam en direcció al coll d'Ariant.

Des del pla de ses Basses s'obté una bella panoràmica de l'Esbaldregat. L'impressionant pa de Figa, vist des d'aquí pareix un simple penyal que sobresurt del massís del puig Gros. Prop de l'antiga alqueria Hyrian Alcannelet (Ariant), diu l'Arxiduc, es troba ferro i pirita de coure; aquest mineral fou explotat l'any 1842 en el lloc anomenat el clot d'Or d'Ariant; però llavors amb el temps la cosa es va abandonar.

Nosaltres abandonam l'esplanada per continuar per damunt d'un esquetjar de mala petja, amb roques corcades i rompudes de manera capritxosa.

Des de la torrentera, per la qual baixam, es domina el paisatge esplèndid de la vall allargassada de la Malè.

Parets verticals del puig de la Malè (599 m). No gaire lluny se situa l'avenc de la Malè d’Ariant. Cavitat situada prop de la vall de la Malè, en terrenys d’Ariant. Un pou inicial de 30 m de fondària permet accedir a una gran sala, de més de 40 m de diàmetre, amb abundants formacions estalagmítiques. Assoleix una profunditat màxima de 65 m. Té aixecament topogràfic.

Abrig de la Malè
Si guaitam a l'Enciclopèdia de Mallorca, sobre la Malè diu: Antiga alqueria del terme d’Escorca. Situada al lloc de Mortitx, que confrontava amb l’alqueria Ariant. Documentada el 1267, pertanyia a Pere Esteve, la família del qual la posseí els s XIII-XIV. El 1381, fou venuda per Pere Bertran a Bernat Company. Els s XIII-XV, apareix documentada amb les formes la Malesa i la Malea, de les quals la denominació actual és un abreujament. El 1992, designa terrenys del terme de Pollença, situats entre el puig Massot, el pas des Garrover, el pla de les Verges i la torre d’Ariant. Dóna nom al pou de la Malè i al puig de la Malè, de 599 m d’altària.

Sistema de recollida d'aigua de la barraca de la Malè. Davall la roca hi varen construir dues piques escalonades en pedres encimentades.

De la cabana, quasi troglodita, ja que aprofitava una roca des d'on arrancaven dues parets de pedra seca, no he pogut esbrinar quin tipus de coberta tenia. Pel sòl de l'habitacle no s'aprecien restes de teules, tot i que he vist algun petit tros de ceràmica. Ara habita aquesta pobre barraca un ullastre, el qual denota el temps que fa que l'abandonaren.  

Pou de la Malè
Recorrem la vall adreçats a ponent. Al bell mig del tirany trobam el brocal del pou de la Malè. 

Un habitant de la Malè. Segons Jaume Vidal Alcover La Malé (amb la e final tònica i neutra) suposa 'malesa' amb pèrdua, freqüent en mallorquí, de la -s- sonora intervocàlica i confusió de les dues vocals, la tònica i la final, en un únic so neutre.

Un dels objectius d'aquesta sortida era trobar un coval situat a una petita coma paral·lela a la vall de la Malè, la coma de s'Indi, cap allà dirigim les passes. Emperò el grup se separa, puix en Bingo ha sortit escapat darrera unes ovelles i no fa cas als crits de na Bàrbara. Hem perdut el canet! Mentre uns el cerquen els altres cercam la cova.

Em dirigeix cap a un enfony, el qual presenta un petit parament al seu portal. Quan m'hi acost veig que no és la cova que cercam, és massa petit, tot i que segurament fou utilitzat per aixoplugar-s'hi.

Consult la documentació i m'adon compte que cercam a la banda equivocada de la cometa i començam a trescar per l'altra banda.

A punt d'abandonar la recerca de la cova, cansats de pujar i baixar per ambdues bandes de la capçalera de la coma de s'Indi, Joan Bisbal va cridar: Aquí és, ja l'he trobada. Va trobar la sortida de la xemeneia, i des de dalt ens dirigeix cap a l'entrada, la qual està enlairada de la coma, i a una altura d'uns 400 metres sobre el nivell de la mar.

Cova dels Ulls o de Sant Canut
Encarna i jo, i després Dolors i Amador, pujàrem per l'esquerp roquissar fins a la boca de la recòndita i misteriosa cova de Sant Canut. L'amic Joaquim Ginés, doctor en geografia, m'ha tret el gat del sac quant al curiós topònim, resulta esser un neotopònim inventat pels espeleòlegs que descobriren i fotografiaren la cova.

L'entrada presenta un embalum de branques i troncs, pedres i plàstics, per fer el forat d'entrada més petit i així minvà els efectes del vent i el fred.  

Cova de Sant Canut: «Cap a llebeig, la vall o coma de la Malè es perllonga en una coma estreta i terrosa poc enclotada. En aquesta, i abans d’arribar a la davallada cap al camí del Rafal, trobam la cova penjada a unes penyes al costat nord. Es tracta d’un espai ovalat de 6 m per 4 m en planta. Té tres entrades: al nord una xemeneia, al sud l’entrada 'normal', i al sud-oest una oberta al penyal tancada amb una paret moderna. L’alçada màxima és de 5,60 m. El pis és pla cobert de terra, segurament obra de condicionament moderna. Hi ha un arranjament per a estades d’amants de la natura amb un cert confort: robes i estris de parament de casa: coberts, plats etc. Malgrat esser tant petita sembla que és una cova de gènesi freàtica vista la morfologia de corrosió. Si això és així, la cova s’hauria d’haver format en unes condicions topogràfiques molt diferents, amb el nivell del terreny a més de 15 metres per damunt de l’actual». (Endins, núm. 31, 2007. p. 163-165). Anar a l'article.

     José A. Encinas aporta un altre topònim (cova dels Ulls) i una curiosa anècdota. «La errada información se deriva de la estancia en la gruta de un joven budista extranjero denominado Santapalo y el cual soportó dentro seis meses de crudo invierno, viviendo de naturista ermitaño. Luego se mudó a una cueva de Formentor. Pero nadie le llamó entonces Canut ni cosa parecida, sino que la fobia de alguien dado a adjetivos insultantes contra los demás se gozó tergiversando su nombre de pila, para regodearse de él y sus cosas». 

Topografia apareguda a l'Endins
Topografia de la cavitat, realitzada per M. Trias (4-04-2006).

Els Ulls: «Unidad alveolar conservando el antiguo sumidero en la parte alta (J. A. Encinas, 1994), drenaje en flanco meridional, 7,7 metros de largura, 5,8 de ancho y 5,5 de altura. Dentro vivió retirado una temporada el contemporáneo asceta budista Santapalo. Pero al llegar el invierno las tormentas, la estruendosidad de los rayos, los vendavales, el sonido del persistente del agua pluvial y la orientación norte-sur contrapuestas bocas acabaron por expulsarlo.
     Mientras duró el buen tiempo toleró bien las incordiantes intrusiones en la cueva de murciélagos, ratas, ratones, cabras y sabandijas acudiendo al calor del improvisado hogar tan pronto se acercaba el crepúsculo vespertino. La fauna pasaba allí dentro la noche tratando de comerse cuanto el ermitaño urbanita atesoraba. No era el caso de San Antonio y quien por el contrario logró de los animales que a él le alimentaran.
     Los ojos del referente son en realidad las dos grandes bocas del acceso sur de la estancia». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).

Topografia apareguda al Corpus Cavernario Mayoricense
Topografia realitzada per J. A. Encinas i M. L. Redondo (6-03-1994), apareguda al Corpus Cavernario Mayoricense, 2014, pàg. 1062.   

L'obertura al penyal, un dels ulls que cita Encinas, presenta un tapiat de pedres encimentades.

Na Dolors a la llar de foc, utilitzada tant per escalfar com per a torrades. La cova és un lloc perfecte per a fer-hi bivac i continuar l'excursió l'endemà, de fet es veu que fa temps que la condicionaren per això.

Xemeneia.

Des de la cova s'obté aquesta maca vista. Tot un espectacle de roques calcàries i càrritx.

Deixam la cova tal com l'hem trobada i continuam la ruta cap al pas des Garrover. Als peus del cingle que veim se situa la balma de la Paulònia, on es varen trobar bocins d'escòria, prova de la utilització del lloc com a taller metal·lúrgic.

Pel coster ombrívol i humit, vora el cingle alt hi creixen algunes plantes de vistoses flors rosades.

Es tracta de la paulònia, peònia o pampalònia Paeonia cambessedesi. Una planta endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera. Està inclosa com espècie prioritària en l'annèx II de la Directiva d'Hàbitats. Personalment només l'he vista per Fartàritx i per aquí.

Des del pas del Garrover
El pas des Garrover ens obre una nova panoràmica vers la contrada de Mortitx.

Del camí de la Malè només en queda aquest tros i poca cosa més, com a testimoni de l'activitat humana per aquests encontorns.


Anam baixant gradualment per la coma vorejant un penyal, després del qual hem de girar a l'esquerra i tot seguit, per un collet, en descens pronunciat, a la dreta.


Creuam un pinar i ens plantam al pla de la Coma, on campa una guarda d'ovelles ben acostumades a veure gent traüllant per allí. Amb aquesta bucòlica imatge tancam el reportatge fotogràfic d'una interessant passejada per una de les zones amb més caràcter de la serra de Tramuntana.

___________________________________________________________________________________________________________________________________



Baixar el track del Wikiloc
 RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Distància aproximada: 11,31 km
Pujada acumulada: 559 m
Alçada màxima-mínima: 628-340
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  8:41:48 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: És una ruta dura pel terreny que trepitjam, amb possibles problemes d'orientació
Integrants: Encarna, Bàrbara, Dolors, Amador, Manolo, Joan Bisbal i Joan Riera
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Traça del GPS del dia 8, sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord E-25, 
amb els punts principals

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

VARIANT: SORTIDA DE DIA 29-4-2012

Baixar el track del Wikiloc













▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Pollença
Distància aproximada: 10,60 km
Pujada acumulada: 559 m
Alçada màxima-mínima: 628-340
Temps aproximat sense aturades: 4:31 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  8:10:18 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: És una ruta dura pel terreny que trepitjam. Possibles problemes d'orientació. Aquest dia, de la cova de Sant Canut seguírem unes fites que ens dugueren al camí des Rafal d'Ariant i d'aquest a Mortitx
Integrants: Margalida, Dolors, Toni, Esteve, Joan Juan i Joan Riera
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord, E-25, 
amb els punts principals


VARIANT: SORTIDA DE DIA 9-1-2015

Veure el track al Wikiloc













▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Pollença
Distància aproximada: 10,70 km
Pujada acumulada: 492 m
Alçada màxima-mínima: 639-240
Temps aproximat sense aturades: 4:27 h
Velocitat mitjana: 1,5 km/h
Temps total:  7:12:53 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: És una ruta dura pel terreny que trepitjam. Possibles problemes d'orientació. Aquest dia, de la cova de Sant Canut seguírem unes fites que ens dugueren al camí des Rafal d'Ariant i d'aquest a Mortitx
Integrants: Maria, Francisca, Dolors, Joan Bonjoch, Toni i Joan Riera


Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord, E-25, 
amb els punts principals


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DDAA.
  • Endins. Noves balmes metal·lúrgiques a les muntanyes d'Escorca i de Pollença. núm. 31, 2007 J.A. Alcover, M. Tries i S. Rovira. 
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Topografia cova Argentera. 1975 J.A. Encinas i M.L. Redondo.
  • XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia 2009. 
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. T. III. (1593) 1927 Juan Binimelis.

8 comentaris:

  1. Hola Joan és la segona vegada que veig fotografiada la cova de Sant Canut, la primera que vaig veure va ser feta pels Raconers, encara que en aquella ocasió no em quedo molt clar per on s'ubicava. Ara descrita per tu, m'ha entrat el cuquet de visitar-la, la poso en els meus deures per quan torni per la Male, que si em reposo de la meva bronquitis possiblement sigui aviat, ja que a més m'havien parlat d'aquestes peònies que també m'agradaria trobar . Enhorabona una vegada mes. I el més important "GRÀCIES" tu ja saps perquè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni. No va ser bona de trobar, hérem cinc que la cercavem i al final la trobàrem. No he pogut trobar informació del curiós topònim i això que he mogut fils entre els espeleòlegs veterans.
      Cuida't aquesta bronquitis que nosaltres, els excursionistes, no sabem estar aturats.
      Gràcies a tu home.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Que alegría poder seguir disfrutando, de tus bien documentadas rutas.
    No sabía de la existencia de esa interesante Cova de Sant Canut. Como dice el amigo Socay, una tarea más para cuando vuelva a esa zona de La Malè. Archivaré el track sobre el mapa de Alpina, para que me sirva de ayuda, en la búsqueda de la Cova.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, sempre tan amable, moltes gràcies. A la cova la podriem rebatiar amb el nom de Fonda Sant Canut o Hostal de La Malè.
      Salutacions cordials.

      Elimina
    2. Benvolgut Joan, una volta que he desat en el meu arxiu de rutes pendents. Si el temps ens deixa anar-hi, el proper dissabte hem de seguir les teves trepitjades, a veure si trobem Sa Cova Argentera i si no vareu trobar en Bingo, pot esser que el trobem nosaltres.
      Salut i bones cames.
      Biel

      Elimina
  3. J. Riera, me extraña la información que atribuyes a J. Ginés (¿Revista Endins?) sobre la gruta en realidad denominada "Els Ulls" y no Cova de Can Canut, pues nunca se llamó así. En la página 1062 del Corpus Cavernario Mayoricense tienes un dibujo y sus datos ubicatorios, además de apuntes complementarios. Figura en el inventario espeleológico de Mallorca desde ya hace un par de decenas de años (J. A. Encinas, 1994, etc.), cuanto menos. La errada información se deriva de la estancia en la gruta de un joven budista extranjero denominado Santapalo y el cual soportó dentro seis meses de crudo invierno, viviendo de naturista ermitaño. Luego se mudó a una cueva de Formentor. Pero nadie le llamó entonces Canut ni cosa parecida, sino que la fobia de alguien dado a adjetivos insultantes contra los demás se gozó tergiversando su nombre de pila, para regodearse de él y sus cosas.
    Perdona Joan, pero es necesaria la puntualización.
    J. A. Encinas S.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José Antonio.
      La informació de la cova la vaig extreure, com dic, de la revista Endins, 31, 2007, pàg. 163-164. L'amic Joaquim Ginés suposava que el nom devia ser un neotopònim posat pels arqueòlegs.
      Mil gràcies per la seva informació aportada.
      Salutacions!

      Elimina