24 d’abr. 2012

28 - Pa de Figa de Son Torrella 22-4-2012

Aquest diumenge pujàrem ben amunt. Havia intentat varies vegades du als companys al Pa de Figa de Son Torrella, emperò el temps comanda, i més per a pujar a una muntanya d'aquestes característiques. Si vols la màxima seguretat no hi pot haver boira ni possibilitats de pluja. La veritat és que pujar al puig Major per qualsevol dels seus vessants és dur, també s'ha de dir que les meravelloses panoràmiques que des d'allà dalt s'albiren, valen la pena l'esforç.

Deixam el cotxe vora la base militar, a la carretera MA-10, Sóller-Pollença. Començam a caminar cap a la finca de Son Torrella, propietat de la senyora Immaculada Zayas, on no trobam dificultats per botar una reixeta mig tomada.

La GEM diu que aquesta antiga possessió del terme d'Escorca, està situada entre Cúber, el puig de ses Vinyes, el puig Major i la coma de Son Torrella. És documentada el 1365 amb el nom de Montblanc. J. Vidal anota que: el puig Major, cau dins aquesta possessió i és denominat, així mateix, amb aquest antropònim: es Puig d'en Torrella i també Sa Sella d'en Torrella, per l'especial conformació en figura de sella de muntar a cavall de la cuculla d'aquest puig. 

Arran d'un conveni de l'any 1953 entre l'Estat Espanyol i els Estats Units, s'hi establí la unitat nord-americana anomenada Estació Troposfèrica de la 16a Regió de Comunicacions de la USAT. També s'hi situaren les instal·lacions militars espanyoles, denominades, des de 1991, Quarter Aeri Puig Major. Les construccions militars comprenen, per una banda, els allotjaments i les dependències dels serveis de seguretat i del personal encarregat del maneig de les instal·lacions, vora la carretera Lluc-Sóller, i per altra banda, el radar, al cim del puig Major. Ambdues infraestructures s'uneixen mitjançant una carretera de traçat sinuós, que fa aproximadament 8 km de longitud.
 
Passam entre les cases de Son Torrella i uns safareigs a l'ombra d'uns grans polls. El camí per on transitam, és el darrer tram de l'antic camí de s'Alzina Grossa, el qual passava per s'Estret del Gorg Blau, les cases d'Almallutx, les cases de Cúber, les de Son Torrella, i acabava un poc abans del coll de ses Vinyes (o de Son Torrella). Els americans obriren el túnel del Gorg Blau i traçaren de nou aquest vell camí, fent-ho arribar al cim del puig Major (1958). Quan s'obrí el túnel de Monnàber (inaugurat el 23 de juliol de 1961), es va comunicar la vall de Sóller amb les de Cúber i Almallutx.

Fotografia d'Antoni Maymó i Duarte, titulada: El Puig Major, vista des de Son Torroella (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya).

Fotografia d'Antoni Maymó i Duarte, titulada: El Puig Major, vista des de Son Torroella (Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya).

L'impressionant penyal del Pa de Figa (1256 m), tot un repte pels excursionistes. Llegim a Les possessions de Mallorca II que: «En 1934, convidats per la família Zayas, visitaren la finca Francisco Franco Bahamonte i la seva esposa Carmen Polo. L'estada inclogué una excursió fins al cim del puig Major, guiada per l'amo de Turixant».

Berenam al camp de tir militar abandonat, sense perdre de vista la gran muralla de pedra calcària del puig Major, el Pa de Figa, el començament de la serra de na Rius (o serra de s'Almàngara), s'Agulla des Frare, la qual, juntament amb el putxet veïnat forma la Cadira de la Reina. 

El dia és ideal per a pujar i cap allí anam; arrancam des de la cota dels 900 m. Decidim pujar al penyal per l'esquerra i baixar per la dreta. Jo havia fet aquesta excursió a l'inrevés, havia pujat per la dreta i baixat per l'esquerra Per aquest motiu em semblarà diferent.

Ens situam als peus de la paret coneguda pels escaladors com 'es Paredón'. Per arribar aquí ja hem superar un bon desnivell, em fet quatre alenades ben fortes i ens ha escapat qualque paraula mal sonant.

Fins aquí hem ascendit pel coster molt empinat però sense haver d'emprar les mans, a partir d'aquí cal estar ben atents ja que haurem d'escalar alguns trams un xic delicats.

L'Arxiduc ens explica com es pujava antigament al puig Major, no per aquest vessant, és clar, sinó per la banda de Sóller: «Després pujam per un camí empedrat [coma de n'Arbona] molt rost i de molts de revolts, i arribam a la primera casa de neu, d'uns 10 metres de fondària, avui abandonada [1884] i sense coberta. Després passam per una altra casa de neu conservada i coberta de càrritx (n'hi ha una altra més amunt amb coberta de zenc), i tornam a pujar per un camí empedrat, costerut i de molts de revolts».

«Passam per devora altres dues cases de neu cobertes de càrritx, i els revolts continuen pujant pels costers rocosos. La vista sobre les dues parets rocoses que tanquen la part alta de la vall, sobre la part baixa de la vall amb les muntanyes llunyanes que a poc a poc comencen a guaitar i sobre la mar sense límits és magnífica. Passam la barrera del coll des Puig, i immediatament es desplega davant nosaltres una vista deliciosa sobre les valls altes de Son Torrella i Almallutx; la vista sobre els penya-segats del puig amb el cap de Formentor al fons és impressionant».

«El camí discorre pel coster del vessant pelat del primer cim en direcció al segon. Passada la carena de la muntanya, passam per devora dues barraques, una de les quals és una casa de neu, després devora una altra on la neu està al terra i simplement es cobreix amb càrritx. Les cases de neu tenen una coberta amb bigues de llenya que sostenen el càrritx. La neu es baixa de la muntanya en portadores col·locades dins senalles d'espart. Després hi posen una mica de cendra o sal i llavors càrritx. El carrerany cada vegada és pitjor, però puja en serpentines fins d'alt de tot, de manera que, sense baixar del mul, es pot arribar al cim més alt de la muntanya, que s'alça a 1.445,22 metres sobre el nivell de la ma.

La descripció que fa Lluís Salvador és interessant i ens il·lustra de l'activitat nevatera que hi havia al cim del puig Major.

Una mica rapinyats pels coixinets de monja i els espinalers (o mal hivern) però hem aconseguit superar la part més complicada de tota l'excursió. Farem una petita aturada per recuperar l'alè i prosseguirem l'ascens.

En aquesta perspectiva s'aprecia el fort desnivell que s'ha de superar. A baix, destaca el circ que s'emprava com a camp de tir, el coll de s'Escudella o Escudelles, ambdues formes figuren a mapes o escrits.

Les aigües de l'embassament de Cúber cobreixen les velles cases de la possessió, situades al pla de Cúber, citada en el Llibre del Repartiment sota el nom de Quelber o Alqueria Quelber.

La carretera, construïda com hem dit el 1958, puja fins al vèrtex del cim de la muntanya, va arrasar l'antic camí empedrat que pujava de la coma de n'Arbona, el qual connectava les cases de neu allí existents. Per aixecar les instal·lacions en el punt més alt del puig es va retallar l'altura màxima en 9 metres, quedant limitada a 1447 m. 

La dotació de la base militar, de domini completament espanyol, tot i que hi resten instal·lacions típiques americanes com la bolera, consta d'un centenar d'homes i dones.  

El 27 de maig de 2003, a les 11,25, es varen apagar definitivament els radars originals, els quals funcionaven des del juliol de 1960. Es varen desmuntar els dos radars blancs coneguts pels mallorquins per 'ses bolles', i al seu lloc s'hi instal·là un sol 'radome' de color més discret: el Lanza 3 D, amb un pes total de 42.800 quilograms.

Quan hom guanya altura gaudeix d'una meravellosa panoràmica de la coma de Son Torrella, amb el pantanet de la base militar, la serra de Cúber, separada de la serra de sa Rateta (o sa Roteta) els tres Mils per la coma de Cúber.

En el s XIII, el sistema viari [d'Escorca] era el derivat de la xarxa del període islàmic. L'eix fonamental consistia en tres camins reials. Un, procedent de Sóller, passava per Almallutx, Turixant i Escorca, i acabava al coll de sa Batalla. L'altre, que venia de Pollença, passava per Lluc, pujava per la font des Vims d'en Valldaura i empalmava amb el provinent d'Escorca; i finalment, el camí que anava de Lluc al coll de sa Batalla, des d'on davallava cap al Pla, a través de Caimari. (GEM

La vida a les muntanyes, sense vertaders camins i d'un gran rigor climàtic a l'hivern, donava lloc a freqüents accidents mortals, ben documentats des del s XVII. L'accident més freqüent era el despenyar-se, particularment entre els pastors. Entre els carboners estan documentades morts per caigudes des de les grans alzines. En períodes particularment freds, les nevades causaven morts per congelament, com les documentades els hiverns del 1658 i del 1659, a Turixant i Almallutx. Les tempestes podien tenir també conseqüències tràgiques, com el llamp que causà tres morts a la denominada desgràcia de Son Macip, el 1825.
(GEM)

En canvi, les possessions, alqueries i rafals estaven units per una sèrie de camins secundaris, com el de sa Pedrissa, entre Margenor i Menut, aixecat el s XIII, per Bernat, Guillem i Berenguer Sayt, caminers d'origen andalusí. Altres eren els anomenats Major i Menor de sa Calobra.

Esperam a que les dones arribin al collet per envestir els darrers metres del Pa de Figa.

El que subscriu a la fita que marca el punt més elevat del Pa de Figa de Son Torrella, els 1256 metres.
 
Fantàstica i espectacular és la vista cap a llevant; l'imponent silueta del puig de ses Vinyes (1108 m) és inconfusible. El nivell de l'aigua del Gorg Blau arriba a la marca més alta. El terreny, escalonadament, ha anat conformant diversos puigs i serres que pugen i s'acosten al segon puig més alt de l'illa, el Massanella (1365 m).

Na Francisca i na Dolors al cim del Pa de Figa. A baix, el camí de Turixant arriba fins al coll de s'Escudella i la font homònima. J. Vidal proposa la grafia Turitxant, contràriament a Alcover-Moll DCVB i a Mascaró Corpus. Aquesta antiga possessió apareix citada al Llibre del Repartiment (1232) com a Raal Aurixam. Segons Miquel Barceló, Aurixam és el nom d'un poble berber establert, en el s V, al sud-est del vessant de l'Atles, probablement emigrat a Mallorca en època dels almoràvits. La 'T' de Taurixant podria esser l'article definitiu berber incorporat a Aurixam. Dins la possessió, en el s XVII, hi havia dos molins d'aigua, un de draper i l'altre de fariner. Actualment trobam Turixant de Baix i Turixant de Dalt.
(GEM)

El 24 de març de 1865, els professors universitaris alemanys H. Pagenstecher i Robert Wilhelm, sortiren de Heildelberg cap a Mallorca per recórrer-la. Començaren el seu primer itinerari el dia 5 d’abril, cap a Valldemossa, Deià i Sóller, acompanyats per Paulí Vernière i els germans Canut. De Sóller, pel barranc de Biniaraix anaren a Lluc per les valls de Cúber (el de la imatge) i Almallutx.

La interessant descripció del viatge la publicà Pagenstecher el 1867, titulada: Die Insel Mallorka. Diu: «Pasada la cresta del barranco continuamos andando unas dos horas por un valle sumamente agreste, solitario é inculto, que separa el Puig Major de la Silla de Torrella por la izquierda, y el del Puig de Masanella á la derecha. Este valle que corre por entre los mas altos montes de la isla, toma el nombre del valle de Cuba y de Aumallutx. La tristeza, la desnudez, la profunda soledad de estos sitios nos recordó los valles pedregosos de la parte mas elevada de los Alpes, tales como el paso de la Furca cerca de Realp, y el de Saegisen-alp-see, al poniente del Faulhorn, y tanto mas aun, cuando estaban en parte cubiertos de nieve. Según nuestro mapa la altura del Puig Major ó de Torrella es de 5637 piés, y la de la Silla de 5225.

Siguiendo mas hácia delante por este valle alpino, no tarda en verse su fondo cubierto de cereales. Su suelo cubierto de piedras sueltas, solo puede labrarse con el arado mallorquin, que falto de ruedas puede dar vueltas ó rodear las mas voluminosas. En este caso, la persistencia de este instrumento no debe considerarse com atraso de los habitantes. Es verdad que aunque las mas voluminosas se quitan, para construir paredones divisorias ó colocarlas en grandes montones cónicos, sin embargo, la mayor parte quedan en su sitio. De aquí resulta que una gran parte del terreno queda cubierto desde muchos años sin dar producto. Tambien es posible que esas piedras contribuyan á conservar la humedad. Es muy raro encontrar añguna acequia para regar las tierras, lo que pudiera efectuarse, con un arroyo que por allí corre. Tal vez esta operación fuera de provecho para pastos de verano, muy útiles para la cria de ganado. Gran parte de este valle (de Cuba) pertenece á la casa de nuestro conocido V. y E. [Francesc Vilallonga]. 

Cuando la primavera está algo mas adelantada vienen á pastar muchos rebaños del llano. Las chozas son raras, mas frecuentes son una especie de muros circulares que sostienen una superficie plana. Los haces se atan con cuerdas según antiguas costumbres, de esta suerte es mas fácil llevarlas á la era. Por allí entre bosques de pobres encinas i de palmitos, encontramos mulas jóvenes, que viviendo en ese terreno duro, adquieren la firmeza y seguridad que las hace notables». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje. 1989  Hermann A. Pagenstecher).


Baixam del Pa de Figa i continuam la ruta. Ara anam a guaitar al collet que tenim a l'horitzó, just a baix de la punta pètria de s'Espasa, popularment denominada sa Monja Prima.

Hem recorregut la collada que uneix el Pa de Figa i el puig Major i ens hem situat al vessant per on després baixarem.

Arribam al collet on se'ns obre una nova panoràmica cap a la banda nord de l'illa. Destaca l'Agulla del Frare o Frare de Turixant (1205 m), un penyal que desafia la gravetat.

El collet entre s'Agulla i el penyal de la dreta s'anomena sa Cadira de la Reina.

Els companys pujaren al promontori més alt per tenir una altra perspectiva des Frare.

Aquest curiós penyal té varies vies d'escalada.

En Joan cercant el pas per on es baixa als peus des Frare.


Panconia de penyal. Al puig Major, inclòs al LIC (Lloc d'Interès Comunitari), s'hi troben un total de 34 tàxons de flora vascular protegides i/o amenaçades. Les més amenaçades es troben a la coma Fosca, morro d'en Pelut, i al començament de la serra de na Rius (Clotades). L'amenaça més important és l'acció dels herbívors (cabres assilvestrades i les ovelles). Un altre problema és l'augment d'excursionistes. De fet ni les zones de més difícil accés queden excloses d'aquestes pertorbacions. Per exemple, l'exemplar de major mida de Cotoneaster tomentosus del massís va ser tallat fa pocs anys pels escaladors que varen fer practicable el descens mitjançant ràpels de la paret del Volat des Voltor (marge dret de la Coma Fosca).
(Pla de Conservació de la Flora Vascular Amenaçada del Puig Major, 2007 Sáez).



El sementer de s'Escudella a l'ombra del puig de sa Plana (996 m) i la penya des Migdia (989 m). Més enllà, el morro d'Almallutx i el puig de sa Font.

Per a qui pateix de vertigen, com un servidor, és bo de tan en tant aferrar-se a la roca mare i respirar profund, relaxar els músculs i eixamplar el cor, així hom es sent segur i pot gaudir per uns instants del paisatge.

Aquí també ha arribat la pintura. 


Aquesta zona de grava és bastant exposada als ulls d'un que pateix vertigen, sinó tens aquest problema no passa res. 
 
Sans i estalvis hem aconseguit circumdar aquest puig tan singular.

Coll de ses Vinyes, de s'Escudella o de Son Torrella (929 m), les tres formes les trobam als mapes. Aquest coll separa les finques de Turixant i Son Torrella. A l'esquerra, la serra de na Rius, per la qual havia de pujar el funicular projectat per Parietti el 1934.

Ja que l'excursió és curta ens acostam a dinar a la bassa de la font de s'Escudella (890 m), situada entre el puig de ses Vinyes i la font des Jonc. El pare Roig diu: «L'aigua es queda retinguda dins una pica. No és abundant i és probable que no es pugui beure, especialment a l'estiu. La raconada està enclosa entre el puig de sa Vinya (1.220 m) i la mola del nostre puig Major. No és massa agradable , amb una vegetació pobra: càrritx en abundància, alguns polls escafits...
 
A la paret del Pa de Figa, en 'es Paredón', veim una parella que fa escalada.

Després de dinar reprenem la marxa cap a Son Torrella; creuam un incipient pinar jove on hi creixen molestoses argelagues, les quals ens regalen algunes rapinyades més.

Giram la vista i copsam per darrera vegada el Pa de Figa. Haurem de tornar, sempre deixant un bon espai de temps perquè la natura (sobretot la flora) que hem fet malbé es pugui regenerar; aquest és un lloc protegit el qual hem de cuidar.

__________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track al Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 6,49 km
Pujada acumulada: 415
Alçada màxima-mínima: 1247-825
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:02:43 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'ha de grimpar per parets molt verticals. La baixada és vertiginosa
Integrants: Francesca, Dolors, Esteve, Joan Juan i Joan Riera 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central, E-25


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • Tramuntana de Norte a Sur. Los 54 miles de la Sierra en 142 Itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig. 
  • Les possessions de Mallorca II, 2007 Tomàs Vibot. 

5 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Siempre impresionante y hermoso el Pa de Figa.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Emilio, tots els encontorns del puig Major, el cor de la Serra, són impressionants.
      Salutacions.

      Elimina
  2. Com va Joan:
    Una volta pendent que hauré de fer ben aviat.
    Per cert, el meu cosí Joan i Jo seguint les teves trepitjades varem donar un volt per la Malè i varem trobar la cova d'en Canut, però no varem veure la cova Argentera, així tenim excusa per tornar-hi.
    Salut
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Biel, ja he vist que la trobàreu. Nosaltres no hi anàrem. Com molt bé dius una excusa per cercar més per aquell bell territori.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. hola, hay camino para llegar hasta la base de sa agulla des frare desde el collado? veo en la foto que Joan buscaba el camino jejeje

    ResponElimina