31 de març 2012

24 - Torrents de s'Arboçaret i sa Penya Roja (Parc de Llevant) 9-5-2010

Per aquesta jornada, decidírem fer una passejada pel Parc Natural de la Península de Llevant (Declarat Parc Natural mitjançant Decret 127/2002 del Govern de les Illes Balears). En aquesta ocasió, sortírem dels típics camins habilitats pels excursionistes 13 actualment (2012), descendírem fins a la mar (Cala Font Celada) pel torrent de s'Arboçaret. Dinàrem a s'Arenalet i pujàrem pel torrent de sa Penya Roja.  

Començam a caminar a s'Alqueria Vella d'Avall, cap al camí dels Presos. Passam vora el puig des Corb (443 m), el qual ens queda a la dreta. Al terme d’Artà s’hi troben tres puigs amb aquest nom. Aquest està situat entre es Verger i s’Alqueria Vella de Dalt.

A l'esquerra, a una petita vall, se situa s’Alqueria Vella de Dalt. No hem trobat el nom àrab d’aquesta alqueria, però sí el de les veïnes: la del Verger Beni-Axir, i la d’Aubarca Barcat Lucat. Aquestes cases daten del s. XIX, les formen l'habitatge dels amos, a més dels sestadors, les païsses i una cisterna, que es troben aïllats de les cases. A prop de les cases, hi resten una sínia, en bon estat de conservació, i altres elements etnològics com uns abeuradors, tancats ramaders, nombrosos marges, i alguns camins de ferradura.

Per un camí més costerut, però que adreça, arribam al Campament dels Soldats, on entre 1941 i 1943, un cop acabada la Guerra Civil, va ser emprat com a colònia penitenciària per a uns 750 presoners republicans provinents de la península, dels Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors núms. 35 i 39.

Els presoners construïren la carretera, que havia d’arribar fins a la talaia Moreia (per això es diu Camí dels Presos) on s’havia d’aixecar un fortí armat amb bateries de costa, a canvi de redimir condemna. En el campament encara podem intuir les dependències dels oficials, la cantina, el magatzem, l’hospital i imaginar en quines condicions convivien els presoners dins el barracons.


     Alguns investigadors situen en el puig des Corb (el de la imatge) un clot per recollir neu, uns l'anomenen caseta de sa Neu de can Canals, altres, casa de neu de s'Alqueria d'Avall (Valero, Servera, 1994; Gorries, 2001). Gorries ens dóna les mides: 11,4 m de longitud, 5 m d'ampla i 4,6 m de profunditat, i diu que els nevaters empraven el camí de les cases de can Puceta per arribar-hi. Vallcaneras diu: «El resum que feim de totes les observacions realitzades in situ, és que plantejam els nostres dubtes sobre l'autenticitat d'aquesta casa de neu, la qual s'origina, segons la bibliografia, en l'existència del topònim Caseta de sa Neu».

Després de dur-se'n els presoners fou ocupat (1943-1948) per un petit destacament de soldats de lleva, fins que fou abandonat definitivament.

Abans de construir els barracons, es va improvisar un campament amb tendes de campanya a les cases de s'Alqueria Vella de Dalt, vora la tafona.

Dia 10 de desembre del 2011, es va començar una sèrie d'excavacions per iniciativa de l'arqueòleg Antoni Puig, president de l'Associació d'Amics del Campament dels Soldats.

Els presoners deixaren alguna empremta, en forma de grafit en el ciment fresc de les parets dels edificis del camp de concentració.

Els rentadors, situats a les afores del campament.

                                                                                            1- Caseta dels Oficials.
                                                                                            2- Estable i corral per als animals. 
                                                                                            3- Cantina/Infermeria? 
                                                                                            4- Barracons de soldats. 
                                                                                            5- Infermeria/Cantina? 
                                                                                            6- Cuines. 
                                                                                            7- Barracons de soldats/presos. 
                                                                                            8- Aljub. 
                                                                                            9- Font. 
                                                                                          10- Barraques (magatzems?). 
                                                                                          11- Àrea de reclusió dels presos. 
(Il·lustració: Vicenç Sastre). 
 
Un d'aquells presoners, Paulí Pallàs i Ferrer, el 2005 va publicar les seves memòries: Vides truncades. Memòries d'un quinto del POUM, on conta succintament la seva estada al campament: «El capità general es va presentar al campament de Son Morei. Quan va veure tota aquella misèria, en les condicions amb què havíem de fer una carretera, la primera ordre que va donar va ser canviar tot el comandament. Aquell sergent de la Legió no el varem veure més. Va ordenar que muntéssim unes barraques d'obra...».

Passam pel bell mig de les ruïnes del campament i prosseguim el nostre camí. A l'esquena d'aquestes edificacions guaita un vell conegut nostre, el puig d'en Porrassar (493 m), en alguns mapes figura com a puig des Porrassar. Recentment s'ha condicionat la pujada a aquest puig, amb un recorregut de 700 metres.

Dirigim les nostres passes cap una paret seca que tanca transversalment el tàlveg del torrent, i separa les finques de s'Alqueria Vella i la des Verger. Ambdues finques, juntament amb Albarca foren adquirides pel Govern de les Illes Balears, els anys 1999 i 2000.

Botam la paret cabrera i continuam pel comellar de na Clot d'Abaix, reblit de carritxeres, algun garballó i qualque pi que ha sobreviscut als nombrosos incendis que ha petit la contrada.

A la nostra esquerra ens queda la silueta del puig des Porrassar i la Selleta. I tal vegada el naixement d'un afluent del torrent de s'Arboçaret.

Caminam per un mar de càrritx Ampelodemos mauritanica, gronxat pel vent i pintat d'argent pel sol. Antigament el càrritx s'emprava per fer cordes, estores, vencills per a lligar les garbes i, d’ençà el boom turístic, també per a fer para-sols a les platges turístiques.

L’abundància del carritxar és resultat de l’acció humana i de la gran capacitat de regeneració que té després de cremar-se. Durant molts de segles els pagesos han utilitzat la tècnica de la crema del càrritx per obtenir una pastura més tendra per als seus ramats. Aquesta activitat tradicional, juntament amb els efectes dels incendis a la zona, ha donat com a resultat el paisatge que avui podem observar.

Per les parets rocoses que encaixonen el torrent, intuïm algun desnivell. El primer bot es fa evident.

Abans d'envestir el primer salt, berenam.

Comença la diversió. En Toni col·loca la corda. Alguns empren arnès i altres baixen a mà. De totes maneres el bot es pot esquivar fàcilment per l'esquerra, cosa que faig per poder fotografiar els companys.

Amb un poc de manya es pot desgrimpar aquest primer salt d'uns 13 metres.


Quasi immediatament d'haver superat el primer salt en ve un altre, aquest es pot superar baixant per la dreta sense complicacions. 


Més avall, a la capçalera d'un altre salt trobam una baga per instal·lar la corda, aquest salt fa uns 10 metres, tot i que es pot desgrimpar perfectament sense ella.




Els diferents trams dels torrents adopten noms distints segons els indrets pels quals transcorren. Aquí veiem ramificacions del torrent d’en Porrassar, que quan s’ajunta més avall amb el de s’Arboçaret formen el torrent des Castellot, que desemboca a la cala de la Font Celada.

Veim traça d'un camí que surt de la torrentera i puja pel coster.


S'Arboçaret es caracteritza per l'abundància Arbutus unedo, arbust de fruits comestibles i capaç de rebrotar després d'un incendi. Els arboçars, els trobam a zones on el sòl és més profund, i en indrets antigament ocupats per alzinars o ullastrars, com ara aquest que contemplam.

Fa menys de 50 anys que dins s’Arboçaret els ermitans de Betlem encara tenien eixams que produïen mel en caeres fetes amb canyes, argila i taps de marès foradats. Les caeres es cobrien amb teules per evitar que es banyassin amb la pluja. Així, a més d’aconseguir mel, disposaven de cera abundant per a les espelmes i per a fer fil cerat que empraven els sabaters (per confeccionar calçat) i selleters (per cosir guarniments de cuiro de les bísties).

L’Arbocer dels Ermitans era un exemplar venerable que destacava entre els altres. A la tardor, les arboces són un autèntic regal per als ocells migratoris, com els tords i estornells (Sturnus vulgaris), que arriben afamats en el seu viatge cap el sud. També al corb (Corvus corax), intel·ligent, capaç de vocalitzar i envoltat de misteri, li agraden aquests fruits, encara que la carronya és la base de la seva alimentació.


Després d'un bon tram planer, el torrent va baixant ràpidament entre grans roques i s'acosta el bot gros.




Aquí sí que es fa imprescindible instal·lar la corda, puix el bot és d'uns 25 metres. De totes maneres si hom no vol baixar es pot esquivar sortint del torrent, tant per la dreta com per l'esquerra.

Mentre esper que col·loquin la corda m'entretenc copsant la magnífica panoràmica que tenc davant: es Castellot, es Balcons... A dalt, sa Rota Plana.

Així mateix, el bot d'uns 25 metres es pot baixar a tongades simplement ajudat de la corda o rapelant tot seguit.



Encarna va optar per rapelar.

En Miquel i un servidor ni tan sols ens posàrem l'arnès.

La paret, vista des de baix, imposa una mica.

Prosseguim per un tram ple de roques gegantines enderrocades dels costers del barranc.




Després de descriure una gran corba cap a l'esquerra, les parets del barranc s'acosten a s'Estret fins assolir els 3 o 4 metres de llum per on discorre el torrent, ara dit des Castellot.

Ja quasi a la desembocadura, giram la vista enrere i al fons apareix la punta del puig cònic des Porrassar, punt d'inici del torrent d'uns 5,5 km de recorregut.
 
Deixam enrere la desembocadura del torrent de s'Arboçaret o des Castellot, cala de Font Celada, i ens dirigim cap a s'Arenalet, passant per s'Aigo Dolça. Després ve: na Destorba Jornals, cala Roja, pesquera des Senyor des Olors, na Retall, es Pedrissos, es Còdol Negre... La font Celada està situada entre la barraca des Mosso i la caseta des Verger. Documentada el 1360. El nom prové del llatí celatum, que significa 'amagat', 'amagada'.

A l'ombra del pinar de s'Arenalet des Verger dinàrem i descansàrem. I decidírem pujar per un altre torrent en ves de fer-ho pel camí de s'Esquena Llarga. Ho decidírem quan anàrem a veure si trobàvem la font de Penya Roja.

La zona dita ses Cuines.

No massa lluny de la desembocadura del torrent de Penya Roja si troba la font homònima. La font de Penya Roja brolla al bell mig del torrent, a uns 50 m d’altitud sobre el nivell de la mar. La calç que conté l’aigua emanada de la surgència precipita en forma de carbonat càlcic sobre les roques, i els vegetals que l’aigua troba al seu camí hi queden incrustats. El resultat és la formació d’una roca calcària on queden inclosos fragments de joncs, falgueres, hepàtiques i molses perfectament apreciables. La formació de les estalactites i estalagmites de les coves de les nostres illes es produeix també pel mateix fenomen: la precipitació de carbonat càlcic dissolt en l’aigua.

Els voltants de la font són d’un interès botànic destacable, ja que es poden contemplar plantes endèmiques com la didalera (Digitalis minor), la brutònica (Teucrium asiaticum), Scutellaria balearica i Simptorfia africana. La font proporciona aigua durant tot l’any al refugi de s’Arenalet. De l’equilibri entre el consum d’aigua del refugi i la quantitat que la font proporciona en depèn el futur de l’entorn del torrent.


Les penyes roges del barranc són les que donen nom al torrent.

Uns quants afluents desguassen al torrent de Penya Roja, afluents que baixen del puig de sa Font i la zona des Travessets, on se situa l'avenc des Travessets.

L'únic bot rellevant que trobàrem en el torrent de Penya Roja, fou aquest, assolible per la dreta sense massa dificultats.

Bé, vist des de dalt pareix una altra cosa.



Continuàrem pel llit del torrent fins on descriu una corba cap a l'esquerra, en aquest punt sortírem pel coster dret al camí d'en Mondoi, el qual ens va dur al camí des Presos i aquest a l'aparcament de s'Alqueria Vella.

Camí d'en Mondoi. Al capdavall de l’esquena per on discorre el camí d’en Mondoi es troba, segons la tradició, el Pi de sa Romana, on es penjava una romana per pesar el carbó i les palmes que es feien per la contrada. L’explotació de la muntanya i del bosc ha estat més intensa del que es podria arribar a pensar: pastors que utilitzaven el foc per tenir pastures noves per a les ovelles; homes que baixaven a arrabassar palmes; oguers que tenien esment dels cavalls i muls dels senyors d’Albarca; carboners i llenyaters que treien metro quan pel camí d’en Mondoi encara hi podien transitar carros; correus que miraven d’amagar el gènere que s'entrava de contraban per algun lloc d'aquesta costa; etc. D’altra banda, la toponímia relacionada amb l’activitat contrabandista és prou comuna vora la costa artanenca. Als voltants d’Albarca i es Verger hi ha indrets anomenats s’Embarcador, na Destorba Jornals, sa caseta des Milicians, es camí des Carabiners o es corral des Tabac.

(Camí d'en Mondoi).
 
Boca de l'avenc des Travessets d'uns 145 metres de profunditat, on habita una aranya cavernícola endèmica de Mallorca, anomenada Chtonius balearicus. L'edició de La Vanguardia de dia 11 de maig de 1969, donava la notícia de la completa exploració d'aquest avenc per part de l'Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, i l'Spéleo Club Mallorca. Aquest avenc, que membres del club mallorquí havien baixat fins als -70 m totalment verticals, representava una atraient incògnita, impossible de descifrar per falta de material. El periòdic diu: «Una tienda de campaña y dos automóviles fueron el cobijo que resguardó a los espeleólogos de la continua y fuerte lluvia que persistió a lo largo de los tres días que duró la actividad. La niebla, el viento y el agua, aunque obstacularizaron los trabajos, no lograron detener el buen desarrollo de los mismo. [...] Se acababa de explorar la primera vertical absoluta de los países catalanes».  

De camí a s'Alqueria Vella, on acabàrem una dura jornada amb els ulls plens de bellesa i els músculs cansats. El Parc és un lloc ideal per a esbravar-se els nervis, fer exercici i gaudir de la natura en majúscules.

__________________________________________________________________________________________________________________________________


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Camí de s'Esquena Llarga. Conselleria de Medi Ambient.
  • Itinerari de la font de Penya Roja. Conselleria de Medi Ambient.
  • Camí d'en Mondoi. Conselleria de Medi Ambient.
  • Blog del Parc natural de la península de Llevant.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DDAA.

2 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Me encanta el Parc de Llevant. Y lo he recorrido muchas veces en todas direcciones.
    Pero ahora hace unos años que no voy, y parece que en ese tiempo, han abierto nuevos caminos.
    Tendré que ir pronto a echar un vistazo a las novedades.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio. Més que camins, crec són pujades a puigs: Talaia Freda, es Porrassar, es de sa Font... El Parc té moltes possibilitats pels caminadors.
      Salutacions cordials.

      Elimina