13 de març 2012

19 - Sa Talaia Moreia 11-3-2012 i 14-10-2012

Per aquest dia calorós d'hivern triàrem fer una passejada per les muntanyes del Parc Natural d’Artà, Jartán o Yartán en temps dels àrabs. Mossèn Alcover diu: el topònim Artà té, possiblement, rel ària o semita, puix la trobam a Itàlia, Grècia, Capadòcia, i en el litoral Valencià. (Làmina de l'Arxiduc, publicada a Die Balearen 1884).

El Parc Natural de la Península de Llevant està ubicat al nord-est de l'illa de Mallorca, a l'extrem septentrional de les serres de Llevant, al terme municipal d'Artà. Aquest lloc es troba dins una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), és també un lloc d'interès comunitari (LIC), i una àrea natural d'especial interès (ANEI).

Deixam el cotxe un poc abans de la urbanització de Betlem i començam a caminar pel vial denominat oficialment Avinguda de Colon, que és la continuació de la carretera de la Colònia de Sant Pere, i que enllaça directament amb el camí que, cap al nord-est, condueix al caló de Ferrutx. A la dreta deixam el denominat 'poble de pescadors'. 

Quan acaba la urbanització neix el camí de carro que va fins al Caló. Després dels primers metres, que són ascendents amb el ferm asfaltat, el camí descendeix suaument, ara sense asfalt i vorejant la bella marina; un paisatge de postal.

Just a l'esquerra, assetjada per la urbanització, es troba cala Mata, amb la font des Polls entre la cala i el nostre camí. A continuació, arribam a un entreforc de camins. Cap a l’esquerra, un senderó que salva el desnivell del terreny, condueix en davallada a na Clara, una platja d’aigües nítides, com suggereix el seu nom. La separa de cala Mata la punta de cas Taverner.

Des de la cruïlla de na Clara, continuam pel camí des Caló, cap a la dreta, entre bons exemplars de garballons i alguns pins esparsos. Passam el torrent de sa Parada, mentre a la nostra dreta s’alcen espadats vertiginosos, amb el cim del puig Morei o Talaia Freda (561 m), l’altitud més important de les serres de Llevant. La serralada continua cap a l'ermita amb els puigs de sa Creu i el d'en Vermell.

Arran de mar s'estén la zona dita es Vells Marins Baixos, amb una petita platja de difícil accés, tancada per costers penya-segat de fràgil roca maresa erosionada que sovint s’esllavissa. Uns brancals de ciment armat ens fiten l’estret des Vells Marins, amb un penyalar de roca llisa que s’estimba damunt el camí a la nostra dreta, mentre el fondal de l’esquerra s’aboca a la mar. L'estret des Vells Marins ens franqueja el pas a la contrada dita es Vells Marins Alts. Just després, hi ha la cova marina dita també des Vells Marins. 

El naturalista il·lustrat Cristòfol Vilella, l’any 1780 documentà l’existència en aquesta cova de vuit exemplars d’aquests mamífers marins. A la vora, hi ha també la cova de s’Arrel.

La Talaia de la Victòria i el cap des Pinar a l'altra part de la badia.

Es Caló compta amb un petit espigó o moll per a embarcacions de pesca, amb norais rovellats i un far semi-ruïnós, l'abandó campa per allà. Una escaleta vora una petita construcció abandonada permet davallar a la platja des Caló

 L'Arxiduc, el 1884, ja cita el petit moll. (Foto 14-10-12).

Travessam el torrent des Rossillers. 

La zona conté un elevat nombre d’espècies endèmiques de les Illes Balears. Pel que fa a la flora, hem de destacar l’estepa joana i el coixinet de monja. Entre els animals endèmics, hi ha el caragol coa de serp, el pseudoescorpí cavernícola i el busqueret de coa llarga.

El Parc compta amb poblacions de tortugues mediterrànies i calàpets en recuperació. Entre les aus, hem de destacar l’esparver, el falcó pelegrí, moixeta voltonera, la gavina de bec vermell i el corb marí. Tots nidifiquen al Parc i potser en un futur també ho faci la milana, ja que s’hi ha alliberat individus joves amb aquest objectiu.

Pel vessant de ponent del puig de sa Talaia, la muntanya descriu onades aspres solcades per torrenteres que es llancen coster avall. 


Hem assolit l'altura de les penyes anomenades n'Espenya Turmells i ens dirigim cap a es Xibiu des Vent.

Ses Mates Mosqueres, S'Esperó d'en Planet, l'Església Nova, es Triquet des Moro, sa Tudossa...

L’Arxiduc Lluís Salvador descriu així aquests paratges: «Franquejada una altra raconada acaba la plana al peu de la muntanya de Betlem en el punt on s’obre la petita cala Mates d’altes i esllavissades parets de conglomerat part damunt la qual es troba la font des Polls, de cabal magre. La muntanya de Betlem ens mostra els seus estrats calcaris, aquí arrodonits per la intempèrie, allà descarnats amb vores vives, separada dels cims interiors pel canal de s’Aigo, pregon comellar que davalla a recer d’un turó i deixa dos esculls veïns quan desemboca en el mar a prop d’una platja de còdols sobre la qual s’esllavissen els costers esquerps de la cova de ses Rels. Un camí ample facilita aquí l’ascens al cim a l’hora que ofereix belles vistes del cap. Segueix cala Moltó [es Caló], amb una empinada rampa per halar les embarcacions, costers pigats de pins, un petit embarcador o mollet de pedra i un parell de seques mar endins. La cala següent, na Picarandau, tanca en un penya-segat de tres puntes, la segona de les quals projecta a la mar un escull després de desfer-se en diversos munts de còdols [...] El balsàmic aire de la mar, el mormoleig de les algues bressolades per les ones, l’aleteig del coloms i la intensitat de les sensacions totes contribueixen que l’ànima es desboqui en els més fantàstics ensomnis».

Llàstima que el cel estigués entelat per la calitja, perquè la panoràmica de la badia d'Alcúdia, la Talaia de la Victòria i el cap des Pinar, vista des d'aquí és espectacular.

S'Esquena des Mul del puig de sa Talaia domina el coll des Vent formant un esperó inaccessible dit es Reclaus.

Guaitam a la zona de ses Roquetes, es Bres, sa Galta des Puig, es Bufador... Hem deixat més enrere es Caló, sa Punta des Caló, na Jordia, sa Platjola i la cala na Picarandau. A la dreta tenim es cap de Ferrutx.

Coll des Vent. Un topònim molt ben posat. Cada vegada que he pujat per aquests encontorns hi bufa fort el vent.

Superam el coll i per un sementer de càrritx enrevoltam l'esperó per anar a cercar-li el punt més accessible.

El grupet acompanyava a fer la prèvia als que havien de guiar aquesta excursió el 25 de novembre (Joan Nadal i Jordi Pont) del grup Els Trescadors, de Sant Llorenç. (Foto 14-10-12). 


Ens acostam al peu de la penya, lluitant amb un esponerós càrritx, tot cercant el pas des Torrers.

Iniciam la pujada per aquest pas que temps enrere utilitzaven els vigies de la Talaia Moreia. A baix, a la costa, se situen es Corrals Vells, sa Llova d'en Verger, sa Pedra des Pont, sa font des Fusters...

El pas aprofita una escletxa a la paret rocosa.


Entre la costa i el pas, el puig cònic de s'Alga (266 m) s'alça prominent.

En el darrer tram el pas descriu dues corbes.

(Foto del dia 14-10-2012).

Unes pedres encletxades segurament col·locades a la fesa a propòsit ajuden a superar el graó.

Sense dificultats anam superant el pas.

El darrer tram és una espècie de rosseguera que volta a la dreta on perviuen algunes mates de coixinets de monja.

 Na Bàrbara i en Bingo al pas. (Foto 14-10-2012).


Uns metres més de dolça pujada i assolim es Pla de sa Torre, un altiplà que supera per poc els 400 metres sobre el nivell de la mar.


De camí cap a la talaia trobam restes de parets, corrals i petites barraques, possiblement emprades pels torrers o per roters més moderns.

(Foto del dia 14-10-2012).

La talaia Moreia és una torre de vigilància, situada a 432 m sobre el nivell de la mar, entre es Corrals Vells, s’Esquena des Mul i ses Esglésies Noves. Fou construïda el 1580. És troncocònica. Té una cambra principal de volta, a la qual s’accedeix per un portal adovellat, protegit per un matacà sostingut per dues mènsules. El conjunt està construït en paredat en verd, excepte la llinda i els brancals d’entrada que són de carenada de marès.

Coneguda a la literatura històrica amb els noms de Torre de Son Morei, Torre des Puig de Son Morei i Torre des Cap de Ferrutx. En el cap de Ferrutx començava la jurisdicció del governador del castell de Capdepera, el qual amb el seu ajudant i amb assistència dels batles, tinents i altres justícies dels pobles d'Artà i Capdepera, estava encarregat de la vigilància d'aquella abrupta zona. A la relació de 1769 no es consigna l’existència d’armament; simplement s’indica que té dos torrers, que fa focs i que se situa en el predi Son Morei, propietat de Dionisia Pizà.

«E als 21 de juny al mig dia som arribat a la torre des Puig de Son Morei d’Artà, amb companyia de Mateu Font per guia, a la qual som pujat i allí he trobat per guarda Martí Amorós, homo de 40 anys, i son companyó no hi era, perque diu no tenen obligació d’estar-hi los dos sinó de nits.
     Item, he trobat un fester per fer los focs.      
     A menester dita torre, si V. S.ª serà servit, una porta i adobar la terrada que se hi plou molt; i apar-me que en dita torre no hi ha menester ninguna manera d’armes, per esser lo lloc tan alt i mal de muntar, que los mateixos d’allí si perden, com de fet ninguna manera d’armes hi he trobades».
(Benet Verger, 1597). 

El 1700 són guardes: Miquel Melis i Miquel Massanet. Tenen dos arcabussos, un espingart i dos botavants. Senyalada i citada amb el nom de Cap de Ferruig per Vicenç Mut en el seu mapa de 1683. I amb el nom Atalaia de Son Morei per Despuig en el seu mapa de 1784.
         
El petit portal vist des de l'interior dóna accés a la cambra principal amb volta. Un consell, no hi pugen amb motxilla puix fa molt mal sortir.

A les parets de l'interior només hi veim aquest petit rebost.

Per pujar al terrat d'observació no hi ha escala, i s'ha d'enfilar-se per aquesta mossa practicada a la paret.

L’Arxiduc diu: «Es tracta d’una torre cònica que s’alça a 432,27 metres sobre el nivell de la mar, amb una petita porta quadrada a dalt; part damunt té una petita barbacana. Fou construïda l’any 1604 [1580], suprimida com a talaia el 1629, i reconstruïda a petició dels habitants d’Artà per causa dels atacs dels pirates moros...  

Des d’aquest punt es té una esplèndida vista sobre el cap de Formentor, la planura des puig d’Inca fins a Randa, els pujols de na Xeroi, les cases de Betlem i l’ermita, els penya-segats de la muntanya de Betlem i la talaia Freda, connectada amb el cònic puig Porrassar per un llarg coll, i sobre tota la contrada ondulada de Capdepera fins a s’Agulla i el sortint de la punta de n’Amer...

Unes poques passes més lluny hi ha un corral amb les ruïnes d’una caseta feta de paret seca; devora, allà on creixen unes grans figueres, hi ha unes pedres per clavar les banderes de senyals que s’empren per fer triangulacions geodèsiques». També diu que «està quasi completament en ruïnes i tenia una barraca on vivien els torrers».

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies. (14-10-2012).

El dia 14 férem un altre ruta, baixàrem pel tirany clàssic de la torre cap al camí des presos. (Foto 14-10-2012).

Deixam enrere la torre i baixam cap a ses Basses de sa Vaca, per un còmode corriol fitat.

Curiosos topònims per aquests bells encontorns: ses Mates Mosqueres, ses Esglésies Noves, es Racó de sa Paciència, sa Tudossa o Tudosseta, sa Talaia Freda...

Durant l’any 2009 es va mantenir el control de la població de cabres amb l’eliminació periòdica d’individus d’aquesta espècie per abatiment amb arma de foc. Per això, es va comptar amb la col·laboració del Servei de Caça de la Direcció General de Biodiversitat així com d’associacions de caçadors. El total d’exemplars abatuts aquest any fou de 437.

Malgrat els esforços dedicats per part de l’administració al control de la cabra, la seva població continua molt per damunt de la densitat tolerable en un ecosistema com el del Parc afectat pels incendis i l’erosió. Per tant, ens trobam encara lluny dels objectius marcats pel Pla de descastament a les muntanyes d’Artà.

En primer terme, cala Fosca i es Triquet des Moro. Si seguim la línia de costa albiram s'Arenalet des Verger, sa Font Celada, sa Torre d'Albarca, es Faralló, dins la mar. Al fons, destaca la punta des cap des Freu.

A un collet que cap a l'esquerra baixa a cala Fosca assolim un pista la qual ens durà al camí d'en Mondoi

Es Travessets, s'Esquena Llarga, s'Esquena Pintada, el puig d'en Porrassar (486 m) ens mostra la vessant on se situen els cingles d'en Porrassar.

Ses Basses de sa Vaca.

La gran diversitat d’ambients amb penya-segats costaners, coves i avencs, fonts i torrents, boscs i garrigues, fan d’aquest Parc Natural una àrea de gran valor paisatgístic.


El temporal assota la costa d'Albarca. El topònim Albarca deriva de la paraula àrab ‘al-Bascat’ (ribera). 

«A Sa Cova fan bunyols
i a Albarca pasta frita.
Es Verger és una ermita
voltada de caragols».



Damunt el puig de sa Tudossa (436 m), hi ha instal·lat un radar i antenes repetidores.

Reprenem la marxa després de dinar al recés, vora el pont del camí dels Presos. Els presoners construïren la carretera, que havia d’arribar fins a la talaia Moreia on s’havia d’aixecar un fortí armat amb bateries de costa, a canvi de redimir condemna. S'aixoplugaren al campament dels Soldats entre 1941 i 1942. Un cop acabada la Guerra Civil, va ser emprat com a colònia penitenciària per a uns 900 presoners republicans provinents de la península.
Del coll de sa Vauma ens dirigim cap el pas des Porcs, el qual ens baixa al Barrancar pel Circ de sa Tudossa, una meravellosa raconada formada entre dues muntanyes. Començam el pas tombant lleugerament a l'esquerra i després a la dreta fins assolir la base d'una cornisa, la qual recorrerem cap a la dreta i ens ficarem de ple al rost carritxar.

Després de dinar vora el pas, reprenem la marxa. (Foto 14-10-2012).

A l'esquerra, el puig de sa Talaia Freda, ens mostra la cara nord, la més abrupta i vertical. Més avall, una catifa de càrritx l’endolceix i la fa més amable.

En 1230, el rei Jaume I el Conqueridor comandava les tropes catalanes que van rendir als musulmans de les muntanyes d'Artà. La gesta està relatada en el Llibre dels Feits, que conta com un exèrcit de 35 cavallers i alguns centenars de soldats catalans i almogàvers varen rendir el 31 de març després d'un llarg setge, 1.500 sarraïns que resistien en les coves dels penya-segats de la muntanya, esperant reforços de Pollença que mai arribaven. Això succeïa en el barranc de la Jonquera, al puig situat enfront de la Colònia de Sant Pere, molt a prop d'aquestes muntanyes.

A la baixada ens toparem amb grans masses de càrritx i vegetació que ens dificultaran la petja com és de no dir.

L'abundància de garballó va fer possible que a final del segle XIX s'hi desenvolupàs l'artesania de l'obra de palma. Avui en dia encara hi queda qualque artesà que duu a terme aquesta activitat.


N'Amador ha superat el pas des Porcs i comença el descens. (Foto 14-10-2012).

Unes curioses penyes i un curiós topònim: ses Crestes des Gall Pintat.


A voltes hi trobarem fites de pedra, restes d’altres excursionistes heterodoxos.

Passarem per un portell natural, s'Estret, per on discorre l'aigua de la font des Porcs, una font sense cap tipus de mina o conductes subterranis. Per aquest motiu s'ha d'anar alerta per tal de no relliscar sobre les roques llises i humides.

A la dreta ens queda el torrentó des Barrancar. Unes grans pedres caigudes fa poc temps obstaculitzen el pas.

El mateix lloc el 29 de novembre de 2009.

El grup del dia 14-10-2012.

Na Teresa i na Francesca al Barrancar. (Foto 14-10-2012).

Giram la vista de cap a on venim per observar tot l’immens circ muntanyós governat pels cims de sa Tudossa (esquerra) i sa Talaia Freda (dreta). Acabam de baixar des Barrancar, una petita explotació abandonada que un temps aprofitava l’aigua de la font des Porcs. Passam vora una caseta, la qual segons tenc entès havia d'esser l'oficina d'informació d'una emergent urbanització que no es va duu a terme, i ens plantam al camí des Caló.

Ara només ens queda resseguir les nostres passes que hem fet el dematí fins a Betlem, agafar el cotxe i acostar-nos a la Colònia de Sant Pere a fer una cervesa, comentar la caminada i, fins una altra amics.

_____________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques


 CARTOGRAFIA


Traça del GPS sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth amb els punts principals. Recorregut: 16,3 km, amb un temps total: 7h 40' 40".


HEM CONSULTAT
  • Corpus de toponimia de Mallorca. Vol. VII 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • Torres y atalayas de Mallorca. 1916 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  •  Fulletó informatiu Parc Natural Península de Llevant. Sd. Sa.
  • Caires Culturals. 2005 Gaspar Valero i Martí.

4 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Bonita ruta. Ahora hace ya unos años que no la hago. Pero antes me gustaba subir por el Coll des Vent hasta la Talaia Moreia. Hacer vivaque a sus pies. Y a la mañana siguiente, recorrer todas las playas de la costa (S'Arenalet des Verger, Sa Font Salada, Cala Torta...) hasta Cala Mesquida o, incluso, hasta Cala Ratjada.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, crec haver vist aquesta excursió seva. La veritat és que el Parc de la Península de Llevant dóna per a moltes sortides i per a tots els nivells.
      Gràcies i salut.

      Elimina
  2. Hola, muy buen post. Podrías colgar el fichero de google Earth para cargarlo en mi GPS? Gracias!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rodrigo, ja està penjat. Gràcies pel comentari.

      Elimina