Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

17 de març 2012

21 - La Cuculla de Fartàritx i la cova Morella 16-3-2012 / 25-3-2012

Aprofitam un altre dia primaveral per fer una passejada per la mitja muntanya de Fartàritx. Pujam pels cingles de Sant Francesc cap als serrals solitaris de la Tossa del Llamp, des de la vall de Colonya (Pollença), passant per la cova Morella i les cases de la Mola. Després baixàrem pel pas de la Mola cap a Lassarell i tancàrem el cercle a la mateixa vall.

La ruta es pot iniciar des de dos punts diferents però propers un de l'altre. Ho podem fer des del (WP-01) o bé un poc abans, al portell obert que veim a la imatge. Per arribar aquí, cal agafar el camí de can Bosc, el qual arrenca vora l'oratori del Roser Vell (s XIV), situat al sud de Pollença.
     El portell obert (2014), ens dóna pas (9:22 h) a un camí que puja ben rost fent revolts.

A pocs minuts d'haver iniciat la caminada per aquest bosc, veurem a la dreta, sortint un poc del camí, el safareig i la síquia de la Font de l'Alzinar.
     La vall de Colonya és una «de les valls històriques de Pollença relacionades el 1593 per Joan Binimelis, normalment grafiada com a ‘Colonia’, que, en llatí significava, justament, propietat rural. Al seu interior també trobam l’anomenada vall de la Nou, que també podria ser entesa com a un terme situat dins la vall». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010).

 
«En el repartiment, a la vall de Colonya figuren dues alqueries que segurament varen formar aquest terme. Es tracta de Culunia axarquia, de sis jovades d’extensió, i Culuinia algarbia, un rahal de dues jovades. Ambdues varen correspondre als Templers. Limitava amb la serra de la Coma, la cuculla de Fartàritx, la Mola, els cingles de Sant Francesc, el coll d’en Tibora, la penya Mascorda, la penya del Rafalet, pujol de Can Lloberina, el torrent de Can Lloberina, la carretera de Ciutat, el camí de Colonya i el camí de Can Bibí.
      Les possessions senyeres del terme serien Colonya dels Jaume i Guillem Cifre i Colonya dels Martí Cifre, després coneguda com dels Martins i més tard com Can Cusset. Altres possessions del terme serien Lassarell, Can Bosc o Can Fanals
». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010). 

Deixam el camí que dúiem i seguim un tirany fitat que ens acostarà als cingles de Sant Francesc. Abans de seguir pujant, anam a guaitar a un pas de caçadors situat a la dreta de la nostra ruta. 
 
Deixam les escales dels caçadors i continuam cap a la dreta, pels peus del penyal. Un senderó ens menarà per una cornisa a un balcó natural, on guaitarem a l'esplèndida miranda sobre les valls, muntanyes i badia de Pollença.
  
El puig de Maria 'eu Puig', amb els 325 metres d'altura, destaca vora el nucli urbà. En el seu cim s'hi va aixecar el 1341 una capelleta dedicada a Santa Maria de la Mercè. El 1378, es constitueix com a Monestir de Santa Maria del Puig de Pollença.

Destaquen les serralades de Sant Vicenç, Cornavaques, Cavall Bernat, Albercuitx, Formentor...

Els límits de la vall de Colonya actualment són:
— Costers del Calvari, coll d’en Patró, cims de la serra de la Coma i possessions de Fartàrix.
— Roser-vell, costers del Puig, camí de Son Brull, Ma-2200 fins a la Salve (km 48,700).
— La Salve, penya del Rafalet, penya Mascorda, mirador de Can Sion i pla d’en Caragol.
 
Continuam vora la paret del cingle per un tirany que, en algun tros hi ha pedres col·locades per tal de facilitar la passa. És el passet de la cova Morella. 

Deixam a la nostra esquerra un pas equipat amb una corda i un cable que puja a dalt d'un esperó, situat als 425 metres d'altura.

Seguim pujant per l'inclinat coster el qual ens ofereix a cada passa una joliua panoràmica de les valls i serralades que s'estenen fins a l'horitzó.

 
El municipi de Pollença està dividit per nombroses valls, en època medieval trobam: la Vall de Varitg o d'en Marc, la Vall de Ternelles, la Vall de Sant Vicenç, la Vall de Bóquer, la Vall de Castelló i Santuïri, la Vall de Cuixac, la Vall de Colonya, la Vall d'Eixartell (o vall de Binicreixent), la Vall de can Pelotà i Marina i la Vall de Mastaguera i Morell.

Cova del Boc
A pocs metres de la cova Morella, al peu del penyal, s'obre la boca de la cova del Boc, també anomenat forat du Boc. Aquí veim a na Maria just a l'entrada.

La petita entrada (1 m per 1,70 m aproximadament) dóna pas a unes primeres petites sales amb boniques formacions, on s'ha de caminar agotzonat.

La impressió que dóna quan recorres els primers metres, és que no té continuïtat o que és dificultós, però la cova té un recorregut d'uns 300 metres, amb sales bastant grans.
   
La cova ocupa el lloc 33 dins les cavitats més llargues de Mallorca i té aixecament topogràfic.

Topografia de la cova del Boc, realitzada per J.A. Encinas, J. Justo i M. Zoilo


A les proximitats de l'altra cova (cova Morella) trobam un ranxo de carboner, vet aquí el perquè del condicionament del tirany, a no ser que hi arribassin des de dalt, i el tirany simplement fos per arribar a la cova. 

Cova Morella
Als peus de la paret del penya-segat s'obre la boca de la cova Morella. Es tracta d'una cavitat d'origen càrstic d'uns 40 metres de profunditat i uns 200 metres de recorregut, amb un sòl bastant inclinat i amb un llac al fons. Es troba situada a 540 metres sobre el nivell de la mar. Té aixecament topogràfic.

Caminar per dins la cova no presenta dificultats, però s'ha d'anar alerta en el punt final del recorregut a no patinar, ja que es pot caure al fons de la cova, i per tant al llac, és recomanable duu una corda de seguretat.

A la cova s'hi troba el coleòpter endèmic de Mallorca Duvalius balearicus.

Una robusta columna aguanta el sostre de l'entrada de la cavitat. 

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Les cavitats del subsòl són patrimoni de l'estat.

Una pica de ceràmica recull l'aigua d'un degotís, catalogat a Fonts de Tramuntana.

La cova no és espectacular quant a formacions, tot i que en podem veure alguna d'interessant. 


Topografia de la cova Morella, realitzada per J.A. Encinas, J. Justo i M. Zoilo
 
Sortim de la cova, guardam frontals i piles i berenam.

Dia 25 del mateix mes vaig tornar fer aquesta excursió amb altres companys, amb sensibles modificacions de la ruta. 

Deixam enrere la cova i continuam pujant. El terreny no és molt dolent i la vegetació no molesta.


Assolim la part alta del coster i divisam una paret seca, la qual haurem de botar.



Després de botar la paret mitgera caminam per l'Erassa i els Camps Llargs, des d'aquí ja es fa present el nostre objectiu; la Cuculla, el punt culminant de les muntanyes de Fartàritx.

Es Rafal
El Rafal és una antiga possessió situada a la vall de Colonya, entre Fartàritx d'en Roig, Lassarell, So n'Alí, Lassarelleta i can Bosc. El 1659, pertanyia a Bernadí Vila del Rafal. Tenia cases, dos alambins per fer aigües, tafona i molí de sang. Era dedicada al conreu de cereals, lleguminoses i cànem. El bestiar de feina eren un mul i tres bous. Tenia guardes de 25 ovelles i cinc porcs. El 1685, fou valorada en 1.800 lliures. Els Cifre —del Rafal— tenien la casa pairal al carrer del Roser, a la vila de Pollença. El 1995, en deriva la propietat rústica denominada el Rafal, situada entre can Demana i Colonya Vell.

Sa Cuculla guaita a l'altiplà de Fartàritx. A la dreta, el puig d'en Massot, el coll d'Ariant i el puig Gros de Ternelles.

Artística soca d'ullastre o revell.

Restes d'un camí empedrat, que ve de la zona de la Tossa del Llamp apareix i desapareix per l'acció de la vegetació i degut a l'abandó d'aquestes ancestrals vies de comunicació.


Les marjades abandonades es resisteixen a deixar-se engolir per la selvatgina i encara mostren algunes fileres de pedres. La comella dita la Rota de la Mola baixa encaixonada entre dues tosses. En els terrenys on el rost es fa més accentuat era necessari construir-hi murs per tal d'obtenir replans on sembrar, i alhora evitar la pèrdua de terra per l'efecte de les pluges.

En aquest treball era corrent la utilització del pedreny resultat de espedregar i esbencar el terreny. Quan aquest no era suficient, i això succeïa sovint, es podien obrir petites pedreres pels voltants. A l'inici de la construcció del mur el mestre fa una valoració del terreny i defineix la forma i l'alçada del mur més convenient i determina l'arrancada del marge i el talús.

Com a regla general les primeres pedres s'assenten sobre terreny fort. Les més grosses se situen a la part baixa de la paret i així com es puja el mur minven les dimensions de les pedres. Cadascuna de les peces se situa de manera que es trenca la junta per tal d'evitar formar columnes que debilitarien la construcció. Aquesta regla té l'única excepció a la cap ginya.

La Mola
Assolim les cases de la Mola. Aquestes cases estan situades al lloc de Fartàritx. La possessió prengué nom de la seva situació al sud del massís muntanyenc integrat per la Cuculla (712 m), la Moleta (698 m), el Moletó (685 m) i la Mola (644 m) de Fartàritx, al peu del qual se situen les cases (620 m). 

La seva denominació originària de la Mola de Fartàritx, s'havia reduït a la de la Mola, ja en el s XVI. Devers 1580, fra Ramon de Verí, batliu de Mallorca del Temple, que tenia el domini directe de la possessió, la va vendre a l'honor Joan Bennàsser de Massana, que la posseïa el 1584. Confrontava amb Massana, Caselles, el rafal d'en Sion, Son Bosc, Lassarell, la Mola d'en Martorell, Fartàritx i Míner. La família Bennàsser de Massana, de Campanet, en mantengué la propietat (s XVI-XX fins a la seva extinció agnatícia). Fou associada a la possessió de Massana (Campanet), de la qual fou, de fet, una pertinença fins al s XX, per bé que era arrendada a part.

El s XVI, tenia un gran alzinar, però fou reduït per la presència de grans guardes de cabres i, el s XIX, hi ocupava ja una extensió molt migrada. El 1601, pertanyia a Joanot Bennàsser de Massana i hi treballaven nombrosos roters. Els Bennàsser de Massana hi renovaren les cases, protegiren, mitjançant bardisses, els conreus i hi plantaren figuerals i vinya. El 1802, el senyor es reservava la murta, destinada a adobar cuiros, i tenia dret a mantenir dos carboners dins l'alzinar. El 1859, s'hi havia potenciat l'oví en detriment del caprí, davant l'alarmant destrucció dels alzinars.  

El 1950, tenia unes 500 quarterades. Hi havia cases amb molí de sang, però sense tafona. La zona de conreu (50 quarterades) eren els indrets denominats els Sementers i els Camps Llargs. La resta de la possessió era garriga i roquissar. Produïa blat de xexa de gran qualitat. A la dècada 1980-90 les cases foren objecte de reformes sense esment que en desferen el caràcter tradicional. Els conreus de cereals i la ramaderia d'oví i de caprí fou alterada amb la introducció de guardes de cavalls, ases i cérvols que han influït negativament sobre la garriga. (GEM/Damià Ferrà).

   
Vorejam les cases per un preciós camí empedrat el qual ens durà al portell de la Rota.

Observant el tàlveg on se situaven les marjades.

El dia 25, cercàrem la font de la Mola la qual apareixia al mapa Alpina del GPS. Està situada entre les cases de la possessió, el gorg dels Voltors, la coma Herba i el coll de Míner. A la coma Erma hi ha gent, diu J. Vidal, que li diu La Coma Herba. És un cas d'explicació popular per una paraula -'erma'- que avui ha passat, en exclusiva, al vocabulari culte.   

Font i aljub de la Mola
Conjunt de font i aljub. No sabria dir si l'aljub és de nova fàbrica imitant els antics o si només està restaurat.

Boca de la mina.

Una paret seca protegeix l'ull de la font de la terra i les pedres, el qual està situat al fons, on la paret fa la corba, tapat amb una pedra plana.

Aquí arrenca la mina de la font.
 
Creuam pel cap de damunt de la Rota de la Mola i abandonam el camí empedrat, el qual baixa pel Sementer cap al Rafal i Lassarell.

L'espectador té enfront d'ell la península de la Victòria i el cap des Pinar, la qual separa les dues badies: la de Pollença i la d'Alcúdia. També es colombra perfectament l'illa de Menorca.


Assolim el coll de la Mola i començam l'ascensió a sa Cuculla.

Al coll se'ns obre una nova col·lecció d'imatges vers al Tomir, puig Roig i el Caragoler de Femenia.

 Una de les diferències de ruta entre el dia 16 i el 25 fou la pujada a la Moleta (693 m).

Cuculla de Fartàritx  (712 m)
El que subscriu vora la fita del cim de sa Cuculla de Fartàritx (712 m). La Cuculla també s’ha anomenat en alguna ocasió el puig de l'Assarell, el qual fa part de la serra de Tramuntana. Es troba situat entre l'Assarell, la Moleta, Fartàritx d'en Vila, el Matar i el penyal del Corb.

Al vessant de llevant, de la Cuculla, es troba la cova de Fartàritx. Està catalogada com a cova fins a 30 m de recorregut, segons notació espeleomètrica. Té aixecament topogràfic.
(GEM, V, 178, LIV).

Des de sa Cuculla copsam les cases de Fartàritx Gran. Antiga possessió situada entre l'Assarell, Míner, Muntanya, es Pujol i es Rafal. Documentada el s XIII. El s XVII, estava dividida en dues propietats, valorades en 2.400 i 1.800 lliures. En deriven (1991), les possessions Fartàritx del Racó, Fartàritx d'en Roig, Fartàritx d'en Vila, Fartàritx Gran i la mola de Fartàritx. Pel topònim Fartàritx, Moll proposa un ètim aràbic: 'far-tarik', que significa 'lladre o rata de camí'. Figura al Llibre del Repartiment com 'Fardaritx'.

La vall del Rafal. El rafal, de l'àrab rahal, era una explotació agrària d'època islàmica, d'extensió més petita que la d'una alqueria, i segurament de domini privat, detengut, algunes vegades, per funcionaris estatals. Eren especialment nombrosos a les zones d'horta que envoltaven Madina Mayurqa. El terme rafal fou incorporat a la toponímia catalana i perdé el seu caràcter descriptiu.

Es Rafal

La pregona vall d'en Marc i el puig Gros de Ternelles. La primera referència documental apareix al Capbreu de 1584. En algunes ocasions apareixen les expressions vall de Canalitx, tan sols una vegada trobam la forma 'la vayl de Benatizer', les quals segurament serien equivalents als corresponents termes de Canalitx i Binitíger. Per la seva part, Joan Binimelis (1593) empra la forma Vall de Valig

La Moleta, el Moletó, el puig de Ca de Míner (876 m) i l'imponent Tomir (1104 m).

Resulta sorprenent que encara romangui sencera la rajola col·locada el 1981 pel Grup Excursionista d'Inca.

Dinam a dalt del puig amb unes vistes immillorables. Després d'un breu descans reprenem la nostra ruta, ara cap al pas de la Mola i les cases de Lassarell.

En primer terme destaca la serra de la Coma (411 m), la qual separa les valls de Colonya i d'en Marc.

Veim el penya-segat pel qual hem pujat el dematí: els cingles de Sant Francesc, part damunt se situa la Tossa del Llamp (594 m). Més enllà, destaca la paret rocosa de la penya Mascorda (448 m), i a l'esquerra, la penya del Rafalet (325 m). 

Passet de la Moleta
El passet de la Moleta és un camí que descriu uns revolts ajustats al penyal del vessant nord de sa Cuculla.

No gaire enfora se situa el pas du Frare. Per a alguns, l'etimologia del topònim Frare no ve per algun membre d’algun orde religiós en concret, sinó que el mot frare té connotacions fàl·liques, i en aquest cas és per una roca ixent situada a prop del pas. Altres diuen que deriva del llatí fractus, i vol dir trencat.

En Bingo, gran excursionista, s'estudia el terreny a seguir.



Passam per l'àmbit de ranxos de carboners on perviuen esponeroses alzines.

Pel pla de la camamilla ens giram i copsam una imatge del lloc per on hem creuat. Més endavant, passam vora l'ullal de la font de Lassarell, una font tipus qanât.
 
     G. Rosselló-Bordoy diu que hi ha una sèrie d'elements fonamentals en considerar l'estructura del qanât: 1) Pou mare; en sentit estricte és la primera perforació que el qanataire (muqanî ha de fer per tal de trobar el nivell freàtic i el cabal d'aigua. 2) Tub, mina o canal de sortida de l'aigua des del pou mare fins al nivell inferior que permeti l'afluència a la superfície sense necessitat d'un enginy mecànic (sínia, corriola, etc.). 3) Pous d'aireig que s'obrin en el paladar de la mina per estalviar feina a l'hora de la construcció del qanât; també s'utilitzen per fer la neteja la qual és, possiblement, la tasca més important i costosa del manteniment del qanât una vegada construït.
 
      4) Conductes d'eliminació o sortides laterals dels excedents d'aigua en èpoques de grans pluges i per tant d'acumulació en els pous mares. 5) Sortida de l'aigua a la superfície i sistemes de conducció a cel obert fins als recintes d'emmagatzemament (safareig

Pou celat de planta circular del qanât de Lassarell. Aquests pous d'aireig, explica Rosselló, quan el qanât ja s'ha construït i és en funcionament, segueix tenint una importància especial pel que fa referència a la il·luminació, ventilació i neteja periòdica a la qual s'ha de sotmetre el qanât per mantenir la seva eficàcia.

Arribam al cap de baix del terreny on més amunt se situa la Rota de la Mola. Pel regueró discorre el torrent de Sitges, el qual desemboca al torrent de El Rec.

 
La tècnica emprada pels qanataires orientals, els quals foren els creadors del sistema, és l'excavació subterrània del sòl creant una mina amb el rost necessari per a la sortida de les aigües. 
 
A Mallorca aquesta tècnica s'ha documentada perfectament a Son Reus, qanât excavat a la roca a una fondària prou gran; en canvi a altres indrets els qanât(s) mallorquins foren excavats possiblement a cel obert i després es degueren tapar una vegada organitzat el sistema de cobertura de les canals. Així ho sembla el qanât de la Font de la Vila de Bunyola i el de Canet. En ambdós casos el paladar, és a dir l'espai que es troba entre la volta que cobreix la canal i la superfície exterior, no és gaire alt. Després de la destrucció del primer d'ells hom ho va veure clarament. (Rosselló).
  
Rosselló segueix dient: Si s'analitzen les estructures que encara avui es conserven dels diferents elements d'un qanat, hom se n'adona que l'home, al llarg dels temps, ha seguit utilitzant el sistema sense saber gairebé com funcionava; hi ha introduït modificacions les quals, tal volta, han resultat contràries i finalment han destruït l'enginy. Les modificacions apareixen, especialment, en els pous mares els quals han rebut els danys més importants a causa de la intervenció desconsiderada de l'home.

La síquia o canaleta condueix l'aigua a un safareig per a la distribució amb finalitats agrícoles.

El Consell Insular de Mallorca va concedir una subvenció per a restaurar aquest sistema hidràulic, l'any 2008.


El safareig, mig natural i mig artificial, aprofita una raconada natural tancada per una paret, la qual forma un graó per on cau l'aigua de la síquia. El conjunt esdevé un lloc bucòlic.

Encarna no podia reprimir-se les ganes de banyar-se a aquest racó tan bell. Ben segur que sense la presència dels homes hagués gaudit d'un reconfortant bany.



L'aigua vessa del safareig sobre un nou tram de síquia que continua coster avall, creua el torrent de Sitges, va omplint petites piques i arriba fins els rentadors de les cases.


Obrim les barreres de Lassarell per tal de creuar per davant les cases i prosseguir el nostre camí. L'Ajuntament de Pollença en Ple, en sessió ordinària celebrada dia 25 de setembre de 2008, adoptà entre d'altres l'acord següent.  
     3r.- Estudiar la possibilitat i viabilitat de subscriure un conveni amb la propietat de les cases de Bòquer i els propietaris de Lassarell, per tal de substituir l’actual pas per la clasta de les cases per un altre lloc habilitat a l’efecte, per fer compatible l’ús públic dels camins i l’ús privatiu dels propietaris. Per cert, el propietari d'aquesta finca és l'exsecretari del GOB Miquel Àngel March (2012).

La possessió de Lassarell està situada a la vall de Colonya. Confronta amb Fartàritx, el Rafal, Lassarelleta, Son Ali i la Mola. Sobre el topònim J. Vidal diu: L'Assarell i L'Assarelleta deuen esser grafies falses per La Sarell i La Sarelleta, també així grafiades a Mascaró, Corpus. Són predis de terra endins. Podem, però, relacionar el topònim amb 'La Sarell', que és una riera que aflueix al Llobregat?. Però no sap quina explicació puguin tenir. En canvi C. Aguiló defensa la grafia Lassarell.  

Lassarell
Es documenta al Llibre de Repartiment i, des de 1232, apareix amb grafies molt diverses. El topònim procedeix del d'una alqueria documentada amb els noms de Cezarel, o Cesarel i Sazarel (Aguiló, 2002). Té cases i molí de sang. Era dedicada a oliverar i ramaderia ovina. Té, entre d’altres, les fonts denominades de Lassarell i del Surer. L’aigua hi permeté el conreu de lleguminoses, hortalisses, pomeres i cirerers. Tenia també sementers de cereals.

Hi destaquen els indrets denominats el pla del Forn, el pla de la Camamilla, el pas del Frare i la roca fàl·lica dita el Frare. El 1909, fou venuda per la família Sureda de can Sureda a la família Cerdà de can Bosc, ambdues de Pollença. El 1992, tenia 50 quarterades.
 
Copsam per darrera vegada les senzilles i encantadores cases de Lassarell situades en el llindar de la muntanya. A un document de l'Arxiu del Regne de Mallorca, en el qual diu que: Joan Cifre el dia 9 de maig de l’any 1515 capbrevà la seva possessió, Colonya, in termino de Colonia, la qual confrontava amb la via pública que anava a l’Assarell: «...Et affrontatur ex una parte cum via publica qua itur a Lassarell, ex alia cum...».

El camí passa entre els rentadors i les cases.

Dia 31 de maig de 2014 vaig repetir aquesta ruta amb cinc bones amigues. En aquesta ocasió tinguérem la sort de coincidir amb l'amable propietari de Lassarell, en Miquel Àngel March. Des d'aquí vull agrair-li la seva benevolència vers els excursionistes. 

Deixam enrere les magnífiques cases de Lassarell, So N'Ali i Lassarelleta, i també la Cuculla de Fartàritx i la cova Morella i arribam als cotxes a les 13:34 h. Un recorregut ple d'imatges fantàstiques i elements que denoten l'ancestral presència humana. Haurem de tornar fer aquesta ruta per amarar-nos de tanta bellesa.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
 

Distància aproximada: 8,47 km
Pollença
Pujada acumulada: 528 m
Alçada màxima-mínima: 733-104
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 2,3 km/h
Temps total: 6:39:45 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions:
Integrants: Francisca Vives, Margalida Febrer, Margalida Roman, Encarna, Dietter, Bàrbara, Dolors, Toni, Esteve, Joan Mesquida i Joan Riera (Duc)
 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Situació de la ruta del dia 25

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25

HEM CONSULTAT  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.
  • XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. 2009 Joan Manuel Torres Velasco i Pere Salas Vives.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Problemes plantejats per la toponímia de les comarques mallorquines d'Escorca, Pollença i Alcúdia. 1972 Jaume Vidal Alcover.
  • Les aigües cercades (Els qanât(s) de l'illa de Mallorca). 1986 M. Barceló, M.A. Carbonero, R. Martí i G. Rosselló.