Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

20 de març 2012

22 - La Trapa 18-3-2012

Per aquest diumenge la proposta era anar a l'altra punta de l'illa, a la costa dita la Palomera (Sant Elm) per a iniciar la caminada fins a la vall de Sant Josep de la Palomera de s'Arracó, la vall del silenci o la Trapa. Una excursió que la perllongues per la distància que s'ha de fer amb cotxe, però bé, algun dia havia de ser l'elegit.

Iniciam la ruta a Sant Elm, a l'avinguda de la Trapa. Ens desviam cap a cala en Basset per a visitar la torre homònima. A la rada del Port destaca l'històric Pantaleu per tants de conceptes memorables. Aquí fou on desembarcà el rei Jaume I el Conqueridor dia 9 diumenge de setembre de 1229, els nobles i barons, i amb les tendes que aixecaren allà damunt procuraren curar-se dels efectes del mareig.

(Làmina de l'Arxiduc, publicada a Die Balearen, on apareix la torre de Sant Elm, la costa de la Palomera, es Pantaleu i sa Dragonera. «La torre quadrada o castell de Sant Elm fou bastida l'any 1581 per a la gran defensa d'Andratx. Es creu que és la mateixa torre que, segons documents de 1581, fou construïda amb el producte d'un vaixell que naufragà en territori del bisbe de Barcelona, i per bastir-la el gremi de mercaders de Mallorca va ajudar amb 1.000 lliures, que havia promès per aquesta torre i per a la de sa Dragonera. És un edifici sòlid fet amb carreus de marès, té 9 vares d'amplada a cada banda i la mateixa mida d'alçada, perforada encara per espitlleres; té adossat a l'est un antic aljub, que ara es fa servir d'estable. La torre abans era accessible també des del pati, bé que només amb una escala de corda, mentre que l'accés exterior d'arc rodó estava tapiat i la torre era plena de terra fins a la meitat». L'Arxiduc va comprar la torre l'any 1875).

N'Alí de la Palomera

«Era un moro que a les dotze del dia d'aquell diumenge 9 de Setembre anà nedant des de la Palomera fins al Pantaleu a on fou rebut pel Rei En Jaume al qual digué que ell era el Majordom de n'Abu Yahya el Rei Moro, que l'exèrcit d'aquest era de 40 mil soldats dels quals 5 mil eren a cavall, tots valents i ben armats, que prest arribaria, el Rei amb el seu exèrcit per impedir el desembarc dels cristians, però que si aquests feien via els sarraïns serien derrotats.
     Fos efecte d'aquesta entrevista, o fos que el Rei En Jaume dugués tal pla, lo cert és que manà el Rei que a mitja nit estassen preparades totes les galeres, que ningú absolutament digués 'ayoz' i que en lloc d'aquesta senya acostumada, en partir, pegassen cop amb un pal a la proa de les naus; tot això perquè els 5 mil 200 sarraïns no es donassen compte de la maniobra.
     L'ordre fou complida tan escrupolosament, que a mitja nit no es sentia una paraula en tot l'exèrcit. Es posaren en moviment 12 galeres, sense fer remor sortien a rem del port, però no pogueren suavitzar tant la remor, que els moros no es donassen compte de la sortida i es posassen a cridar. S'aturaren un poc de remar els cristians. Alçaren el crit al cel els sarraïns llarg temps i per no demostrar-se espantats feren també lo mateix els cristians, cridant i remant, dirigint-se cap a Santa Ponsa, a on arribaren a l'endemà dematí».

(La Palomera, 1934).  

Seguim per la costa des Grecs i admiram l'esvelta figura de sa Dragonera, separada de Mallorca per es Freu. Amb els seu 3,750 km de llargària i uns 2,8 km2, és la més petita de les illes, després de Cabrera. Si volem anar-hi, na 'Margarita' fa la curta travessia al Parc Natural, declarat el 26 de gener de 1995. A l'illa hi ha tres fars: el far Vell, a na Pòpia (1852); el far de Tramuntana (1910), al cap homònim; i el far de Llebeig (1910), al cap del mateix nom. A na Pòpia, el punt més alt de l'illa, s'hi bastí una torre de guàrdia. Al cap de Llebeig, el 1580 s'aixecà una altra torre de vigilància com a reforç defensiu de la més antiga. 

Na Pòpia s'alça fins els 351 m sobre el nivell de la mar. Al capcurucull del cingle de na Guinavera, s'hi va aixecar el far de sa Dragonera, projectat el 1850 i inaugurat el 1852. A l'obra intervingueren presidiaris vigilats per guardes militars. Per a poder aixecar el far fou esbucada l'antiga torre de na Pòpia, del s XVI. 

Arribam a la torre de cala en Basset. Edificació defensiva situada sobre un esperó a uns 80 o 90 metre sobre el nivell del mar (punta de sa Galera), dominant la cala que té al costat i es Freu que separa sa Dragonera.

La torre, també anomenada de sa Rabassada, és de forma cilíndrica i de petites dimensions comparada amb altres. És un edifici catalogat i protegit, encara que sia de propietat privada. L'accés actual a la cambra principal és per una porta falsa feta els anys 1938-39, com altres edificacions annexes (porxos, aljub). Aquests afegits desvirtuen el conjunt de manera notable.

L'antiga porta és aquesta obertura orientada cap as Freu. La torre va ser edificada l'any 1583. Inicialment el parapet del costat del terra era més elevat, tenia finestrons i ballesteres i una mitja coberta de teulada. Cap a la mar, presentava una muralla rebaixada, per permetre el foc del canó allí instal·lat: una peça de 4 lliures de bala. Ara està desaparegut. A més, els torrers disposaven de dos mosquets i dos arcabussos. (Benito Verger, 1597).

Entre els anys 1708 i 1713 varen ser habituals els trets de defensa de la torre per mor de la presència de vaixells enemics. La barraca dels torrers estava situada al coster, ovalada i enclotada en terra per oferir-los alguna protecció en cas de tempesta. Tard o prest els llamps, més perillosos que els canons dels vaixells, encertaven la torre.

Lluís Salvador, al seu llibre Torres y atalaias de Mallorca (1916), fa referència a aquesta torre dient: «La torre de Calambasset o Revessada se encuentra en buen estado de conservación, con una bóveda y una terraza superior». També diu que l'any 1867 estava valorada en 2.790 pessetes.

Desfeim passes fins a un desviament a l'esquerra per un tirany que ens durà al camí ample de la Trapa. Abans d'assolir la pista de can Tomaví, deixarem a l'esquerra el camí que baixa a la cala en Basset. Tots els costers pròxims a la cala varen ser talats, i la terra fou marjada per a la sembra de cereals.

Al fons de la timba, podem veure cala en Basset. El seu nom es troba ja documentat l'any 1252 i prové de Bernat Basset, propietari de l'alqueria la Palomera.

Punta des Albardans o des Basts. Albarda: nom que designa, segons les diferents regions, diverses formes d'un aparell que serveix per cavalcar i per dur càrrega sobre bísties de peu rodó. Bast: espècie de sella amb els arçons molts sortits i units per una peça a cada costat, i que serveix principalment per traginar càrrega feixuga a esquena de bístia. (DCVB).

Algunes sitges de carboners també ens expliquen la profunda transformació que va patir el bosc. Per allí, es localitzen restes de nombroses barraques dels roters i solls d'aquesta explotació.

Ara, un pinar ha repoblat les velles marjades. Per continuar la ruta, s'ha de remuntar fins al coll de cala en Basset.

El Freu separa el cap de Tramuntana de sa Dragonera de la punta de sa Galera, un cap rocós on s'hi va aixecar la talaia de cala en Basset. Niu de s'Àguila, morro de sa Rajada, comellar des Secrets, es cingle d'en Marco, són topònims d'aquesta vorera.

Lluís Salvador diu: «...Des d'allà se'ns ofereix una àmplia panoràmica cap a la llunyania. Al peu d'aquest coll es troba l'antic monestir de la Trapa, amb una preciosa vista de sa Dragonera, de magnífica estampa, i la llunyana Eivissa lleugerament visible a la posta de sol. Aquest lloc tan apartat... és ideal per la seva ubicació per a monestir de trapencs»

Els relleus de la Trapa, com tota la Serra de Tramuntana, varen ser formats fa uns setze milions d'anys per l'orogènia alpina (un període de plegament de l'escorça terrestre que originà serralades com els Pirineus, els Alps o l'Himalaia).

A la Trapa hi són presents els materials més representatius de la Serra: des de la mar fins a la base dels penya-segats afloren argiles i guixos del Triàsic superior (formats fa uns 200 milions d'anys); per sobre d'aquests materials, i a ambdós costats de la vall (sota el molí i el monestir), apareixen roques formades durant el Juràssic inferior (fa uns 180 milions d'anys).

Aquesta seqüència es repeteix més amunt, fins al Puig de la Trapa, de 460 m, fruit d'una estructura plegada, divergent al NW, de la qual la vall és el fons d'un sinclinal asimètric. Enmig, al fons de la vall, trobam dipòsits marogo-arenosos de gran importància: son els dipòsits miocènics que formen les terres cultivables de la Trapa.

El procés d'aixecament dels materials de la Trapa, a l'igual que tota la Serra, és actiu encara actualment. Aquest aixecament compensa processos erosius, que d'altre forma ja haurien desgastat els relleus. L'existència de forts pendents fa que els fenòmens destructius siguin omnipresents en aquestes contrades. Les aigües d'escorrentia, encara que escasses i mal repartides, també ajuden el modelat del relleu, ja que quan arriben ho fan amb molta força.

D'entre els fenòmens morfo-genètics mereix una especial menció el carst o procés de dissolució de la pedra calcària, que origina les coves, avencs i altres formacions. A la Trapa han estat inventariades quatre coves, la més important de les quals és la cova marina de la Cella, situada just al peu dels penya-segats.

Des del punt de vista cultural, la història de la Trapa comença l'any 1810, quan una comunitat de monjos trapencs s'instal·len a la finca. Fugien de França a causa de la Revolució de 1789. Primer havien passat uns anys a Saragossa, però després de la invasió napoleònica, que no va afectar la nostra illa, fugiren a Mallorca. El canonge Pere Roig va posar a la seva disposició la propietat que tenia a la vall de Sant Josep, que des d'aleshores es coneix com la Trapa.

La comunitat que arribà a la Trapa estava formada per 8 capellans i 32 llecs (no eclesiàstic); l'abat era Simeó Carracedo. Els monjos trapencs pertanyen a una branca dels benedictins que l'any 1664 havien fet una reforma al monestir de la Trappe, Normandia, i havien recuperat les normes més estrictes del Cister. El seu nom 'oficial' és orde Cistercenc de l'Estreta Observança.

Els trapencs, a més dels vots de pobresa i castedat, feien vot de silenci; es comunicaven per gestos entre ells, no es relacionaven amb gent externa i només podien parlar amb l'abat en cas de necessitat extrema. A la Trapa només el 'frare des pa', que es dedicava a recaptar almoina, tenia relació amb altres persones i per això vivia en una cabana allunyada del monestir. Aquesta caseta encara es conserva, a Cala Sanutges, just a la vora del camí que travessa el collet de la Trapa.


Eren vegetarians estrictes, dormien sobre una superfície dura i només es dedicaven a l'oració i el treball de la terra. Precisament va ser la duresa de les seves regles de vida el que els va permetre afrontar les condicions d'absoluta mancança que trobaren a la Trapa. Possiblement quan els monjos arribaren a la vall de Sant Josep només hi havia algunes casetes de roter o de carboner i unes poques marjades rudimentàries.

La seva obra de transformació de la vall va ser espectacular. La construcció de les marjades i el sistema de captació d'aigua els va permetre cultivar cereals, llegums, verdures i fruiters. Possiblement varen comptar amb l'ajuda de margers mallorquins, però ells ja tenien experiència i coneixements de les tècniques agrícoles i de conducció d'aigua (també han deixat testimoni de la seva obra a Santa Susanna de Maella, Saragossa). 

El conjunt d'edificacions de la Trapa constitueix una mostra de l'arquitectura popular mallorquina. Per a la seva construcció, i la de la resta d'elements arquitectònics, s'utilitzaren els materials disponibles aquí mateix: argila, fusta, pedra i calç. Prop del molí hi ha dues petites excavacions d'argila; es va aprofitar la pedra dels voltants, a més d'extreure'n de la pedrera situada a la quarta marjada, més amunt de les cases. La calç s'obtenia a partir de la pedra, en tres forns de calç qui hi ha a la zona; el més gran i més ben conservat es troba devora el camí que travessa el collet de la Trapa, a l'alçada de la cadena.

El conjunt de les cases de la Trapa està format per l'edifici principal, la caseta del forn i la capella. Estan distribuïts formant una clastra oberta. A l'edifici principal, s'hi trobaven les cel·les per als monjos i les sales comunes per als llecs (refectori, dormitori, sala d'estudi). Hi havia diverses dependències per als tallers (fusteria, telers, ferreria...) magatzems, celler, etc.
      La capella, en estat de runa, és un dels pocs testimonis de la vida religiosa que hi hagué a la Trapa, actualment s'està restaurant.

Atengueren i s'ocuparen immediatament de la construcció de l'edifici començant per l'oratori que dedicaren a Nostra Senyora en el Misteri de la seva Purificació i Presentació de l'Infant Jesús al Temple. Era bastant reduït, com a destinat quasi exclusivament a la comunitat. Tenia uns 14 o 15 m de llarg per uns 7 d'ample, i en ell no hi havia més figures que la Verge, col·locada en el nínxol de l'únic altar, i sobre aquest el sagrari on es custodiava el Santíssim Sagrament.

Els sacerdots, en els actes de comunitat, ocupaven el cadiram especial per a ells, col·locat a cada un dels dos costats principals i recolzat a les dues parets laterals que formaven dit oratori. Els llecs i treballadors, com també les persones externes, oïen missa des d'una tribuna feta a mena de cor, instal·lada al fons de la nau.
     

«Jo he pogut veure encara les quatre parets de l'església amb tres dobles arcs de mig punt que sostenien la volta de canó. A cada costat de la nau hi havia una volta de canó i un rosetó. La imatge de la Mare de Déu que presidí aquesta capella es troba actualment a l'església de s'Arracó». (Joan B. Ensenyat Pujol, 1920).

A la caseta hi ha dos forns, que s'utilitzaven per fer pa amb blat conrat i mòlt a la Trapa mateix. Un dels forns, el de grans dimensions, pertany a l'època dels trapencs; el petit és posterior.
      Les edificacions varen anar creixent a mesura que creixia la comunitat que les habitava, i s'anaren transformant a mesura que la Trapa canviava d'usos.
     En el lloc que ocupava (el monestir) ara hi ha una casa de possessió moderna. Gairebé quedaven les parets quan fou comprada... Sols unes petites finestres recorden el seu origen monàstic. 
  
A l'enfront de les cases, a l'altra banda de la marjada està situat el molí de sang, l'element més ben conservat de la Trapa. El seu nom popular respon al fet que el molí era impulsat per la força d'una bístia, una mula o un ase.

Es tracta d'una petita construcció amb dos aiguavessos i dues plantes, que aprofiten el desnivell del terreny. A la part superior voltava la bístia pel cintell; mitjançant un sistema d'engranatges el moviment es traspassava a les moles, situades a la part inferior, i d'aquesta forma es molia el gra per fer la farina.


Just devora el molí hi ha un rotlle de sitja que s'utilitzava per obtenir el carbó necessari per encalentir-se i cuinar. 

Més endavant, cap al mirador, es troba una gran era de batre, de les més grans de Mallorca, símptoma de l'envergadura de les tasques agrícoles de la Trapa. Està aixecada damunt una estructura de pedra en sec i situada en un lloc ventós, per facilitar la separació del gra batut de la palla. Avui hi han crescut pins a sobre.


Més avall de les cases, ja després de la darrera marjada, quasi en el curs del torrent, hi ha un forn de calç, que podem veure des de l'era. És de format reduït i està en estat ruïnós; curiosament es troba carregat amb la darrera cuita de calç. Per aconseguir les temperatures de 1.000 a 1.200ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya.

Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos.  

Seguint pel camí que ens ha duit al molí i l'era arribam a un mirador sobre els penya-segats. El fort pendent i el desnivell en aquest punt ens obliga a ser prudents. Aquí podem gaudir d'una magnífica vista cap a mar obert: a l'enfront, sa Dragonera i a mà esquerra, cala en Basset amb la seva torre. 

L'illa de sa Dragonera domina el paisatge de la Trapa; la seva silueta, que ens recorda un dragó ajagut damunt la mar, és omnipresent des de qualsevol punt de la finca.

El vessant que podem contemplar des de la Trapa és el més suau. El costat de l'illa que no veim, el conformen uns impressionants penya-segats que cauen verticalment cap a la mar. El punt més alt de sa Dragonera és Na Popis, amb el far vell en el seu cim de 351 m. L'extrem que tenim més proper és el del cap i el far de Tramuntana; a l'extrem oposat, no visible per a nosaltres, hi ha el cap i el far de Llebeig.


Possiblement el que ens cridi més l'atenció de la Trapa, a més del paisatge, sigui l'impressionant conjunt de marges i mines, de gran valor dins l'enginyeria popular mallorquina. Marges, mines i pous han estat construïts amb la tradicional tècnica de pedra en sec, és a dir, sense utilitzar cap material de cohesió entre les pedres.

A la Trapa s'han utilitzat dues tècniques de construcció, que corresponen a dues èpoques diferents. La primera correspon a l'època dels trapencs, que bastiren uns marges més rústics i menys elaborats, fets amb pedres calcàries simplement compostes per constituir el marge.
      La segona tècnica va ser utilitzada en una època posterior (possiblement al final del XIX i principi del XX). Els marges d'aquesta època són més elaborats, utilitzen pedres escairades i tallades, de forma que encaixen perfectament les unes amb les altres. El millor exemple d'aquesta tècnica és la marjada gran sobre la qual se situen les cases i l'explanada contigua (la que veim a la foto).

Tota la vall de Sant Josep, abans una esquerpa torrentera, és ara coberta de marges, que podem observar per davall i per damunt de les cases. Tenen forma d'u, per adaptar-se al terreny i aprofitar el màxim d'espai per a les tasques agrícoles. Alguns dels marges comptem amb escales integrades, també construïdes en pedra seca, per facilitar els desplaçaments.

A les marjades superiors hi ha tres pous de captació, als quals es pot accedir per unes mines transitables (una d'elles, situada a la marjada superior al safareig, va patir recentment un esbaldrec). Tenen, respectivament, 22, 20 i 11 metres de fondària. Les dues mines més fondes acaben en uns pous verticals que les comuniquen amb la marjada superior; la seva funció sembla que era il·luminar, facilitar la neteja i airejar.

Ens impressionarà caminar per la mina i observar la perfecció de la tècnica de pedra en sec, especialment si miram les pedres perfectament compostes que formen el sòtil. 

Des de l'any 1981 al 1997 la font de la Trapa va deixar de brollar; possiblement a causa de les poques pluges. Però, sorprenentment, el mes de febrer de 1997 la font va tornar a rajar i el safareig s'omplí, possiblement gràcies a l'increment de les pluges i a la recuperació de les tasques agrícoles que afavoreixen la infiltració de l'aigua que plou sobre les marjades.

Hi ha altres mines més petites, no transitables, i canalitzacions exteriors, que condueixen l'aigua al safareig, un dipòsit de fons irregular, que aprofita la roca del terreny. Una petita comporta de ferro regulava la sortida d'aigua cap a l'hort i les cases, mitjançant una canaleta. Prop del safareig, hi havia també uns abeuradors per a les bèsties. La canalització finalitza en una pica situada davant les cases.

Tot el sistema va ser estudiat i construït alhora que es bastien les marjades sobre la torrentera, però encara no està molt clar el seu funcionament. Possiblement abans de bastir les marjades es localitzaren tres surgències d'aigua a la torrentera, on se situaren els pous. Quan s'aixecaren les marjades es deixaren oberts els pous de llum i es construïren les mines. Sembla ser que aquest sistema és mixt, i també permet recollir l'aigua que es filtra per les marjades quan plou.

      «...no s'oblidaren d'allò més necessari, que era l'aigua. Descobriren una surgència, encara que no molt cabdalosa, suficient no només per proveir les obres, sinó també per calmar la set de la comunitat i, fins i tot, per regar l'hort. Obriren per a tot això un aqüeducte soterrani que cobriren mitjançant una volta de pedra en sec, de manera que sempre i a tota hora podien recórrer per netejar-lo». (Joan B. Ensenyat, 1920).

D'aquesta forma una vall àrida, on abans només s'aprofitava la llenya i el carbó, esdevengué un hort, on es conraven cereals, llegums, verdures, hortalisses i fruita, suficients perquè 40 persones hi poguessin viure, i per mantenir l'explotació agrícola posteriorment.
      S'hi collien a l'any quaranta quarteres de gra i vint-i-cinc quartons de vi; a l'hort regat per una font descoberta i dirigida pels monjos, s'hi feia verdura per quaranta persones... (Segons testimoni dels amos de la contrada, de l'any 1825, recollit per Pere Antoni Matheu l'any 1934).
     El seu futur immediat és la seva reconstrucció per a ser utilitzat com a refugi, espai per a l'educació ambiental i la investigació naturalística. (Gran part del text s'ha extret de La Trapa, guia de passeig. GOB).   

Panoràmica des del coll de ses Ànimes o coll de la Trapa (365 m).


A l'horitzó, el coll de ses Fel·les (334 m).

Deu esser aquesta la caseta on vivia el 'frare des pa', l'únic que tenia relació amb altres persones, i que es dedicava a recaptar almoines. El porxo ha estat objecte d'una completa restauració.

L'Arxiduc diu: «El viarany puja fent moltes corbes per la petita vall situada a la nostra esquerra, anomenada de cala Sanutges, sobre un terreny blanquinós de marga, després va pel mig de la vall, que ens fa veure marjades amb alguns ametlers, a partir d'aquí es transforma en un camí costerut d'escalons i finalment en un viarany dolent».

«Segons conten persones que encara viuen, que varen servir els trapencs de Mallorca i tractaren amb ells, sembla creïble que l'any 1789 alguns monjos trapencs francesos fugissin cap a Mallorca, on s'establiren en aquest lloc i es guanyaren el respecte i la simpatia de tots els veïns de la rodalia per les seves virtuts. L'any 1821 foren expulsats per ordre reial juntament amb els altres ordes regulars. Després d'haver-se restablert el Govern absolutista, l'any 1825 vingué a Mallorca una comissió de trapencs francesos per veure si podien recuperar el seu monestir, cosa que no aconseguiren».

«Ara el monestir s'ha convertit en una moderna casa de possessió, un edifici senzill, amb un terrat a un costat de la teulada, car només hi havia el revestiment exterior quan es va comprar; les finestres molt petites, emperò, recorden encara el seu origen monacal. Fins fa poc s'hi veien al costat les restes de l'església, entre les quals hi havia al principi un galliner; com que tot amenaçava ruïna, recentment foren completament eliminades pel nou propietari, un mestre blanquer de Palma (calatraví). L'església, de la qual vaig veure encara les quatre parets, només tenia tres arcs rodons, que sostenien la volta de canó, una capella d'altar major, però que tan sols era plena de branques seques en el lloc on antigament resplendien la Mare de Déu i l'altar, que ara, com veiem, es conserven en una capella lateral de l'església de s'Arracó. A cada banda hi havia una volta de canó i finestres d'ull de bou. Les diverses dependències del monestir, com la ferreria, la fusteria, el teixidor i el celler, també han desaparegut, només s'ha conservat el molí de sang i alguns estables».

En el darrer tram de l'excursió passam per l'esquena de la casa can Tomeví. I no ens queda més que recorre uns centenars de metres per arribar a Sant Elm on tancarem el cercle d'aquesta instructiva excursió.

___________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Andratx
Distància aproximada: 13,02 km
Pujada acumulada: 531 m
Alçada màxima-mínima: 378-0
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  7:33 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions:
Integrants: Margalida, Dolors, Francesca, Francesc, Esteve i Joan
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Traça del GPS amb els punts més destacats. Recorregut: 13,4 km, amb un temps total de 7 h 33' 35".


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  • La Palomera. 1934 Pere A. Matheu Mulet.
  • La Trapa, guia de passeig. GOB.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2003 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2002 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Mapa General de Mallorca. 1958  J. Mascaró Pasarius.
  • Les possessions mallorquines de l'arxiduc. 1994 Sebastià Trias.

4 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Siempre me ha parecido inctreible, el trabajo que hicieron aquí los trapenses.
    Ojalá que no se tarde demasiado en restaurar, todo este precisos rincón de nuestra isla.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio: Si observaven els vots promesos (pobresa, castedat i silenci), la feina els havia de retre per força. La veritat, és un patrimoni important que pel que vaig veure no està abandonat, es va restaurant a poc a poc.
      Salutacions cordials.

      Elimina
  2. Enhorabuena, has hecho muy buen reportaje, pero te has olvidado la torre de sant elm, o tambien llamado el castillo de san telmo, que es el edificio mas antiguo de san telmo y tiene bastante historia, es de antes del descubrimiento de Ámerica.... saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari. Tens raó amb el castell de Sant Elm (s XIII-XVI), però ens quedava enfora de la nostra ruta. En una altra ocasió m'agradaria visitar-ho.
      Una abraçada

      Elimina