Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

9 de febr. 2012

11 - Es Teix pel pas de sa Creu 7-2-2012

Amb la predicció meteorològica de pluja i de neu fins i tot a nivell del mar, teníem dubtes d'on anar a fermar s'ase. Més que res a on podríem arribar amb els cotxes, i si podríem tornar. Descartàrem anar a Orient per fer la serra d'Alfàbia, puix dies abans havia estat tancada la carretera. La decisió final fou anar a Valldemossa i intentar pujar al Teix, tot un clàssic. Però la idea era pujar-hi per un pas que no havíem fet mai, el pas de sa Creu. La sorpresa fou trobar tanta neu encara a Valldemossa.

Començam a caminar tapats de cap a peus pel camí des Cairats cap a la finca pública de Son Moragues. La gelada és important, i les nostres passes fan un soroll poc habitual quan la sola de les botes rompen el crestall. Recordem que «si puta és gener més puta és febrer».

El camí medieval, modernitzat, s'endinsa per un ample comellar, avui ben enfarinat.

Deixam a la nostra dreta i a l'altre costat del comellar que remuntam, les cases de sa Coma, les de l'Hort i la moleta de Pastoritx.

Passam el primer portell amb pas canadenc pels animals i deixam a la dreta un camí que arriba a les cases de sa Coma.

Quan el Rei Sanxo es dirigia de Valldemossa al refugi reial del puig des Teix (caseta del Rei Sanç) per aquest camí, arribà a la font de na Rupit, on l'esperava el vell pagès que conrava el terreny que vorejava la font, Son Pancuit; el pagès oferí un tassó d'aigua al rei, el qual va quedar gratament sorprès de la qualitat de l'aigua...

Abans de partir cap al Teix, el rei va ser informat de l'enginy i prudència del pagès, cosa que va motivar a posar-ho a prova. Es varen separar del sèquit i el monarca li va confiar un secret, amb l’advertiment que no estava autoritzat a rebel·lar-ho fins que no hagués vist al rei cent vegades. Mesos després, el sobirà va voler comprovar la fidelitat del seu súbdit i li va manar a uns missatgers; aquests varen oferir diners al pagès perquè els explicàs el secret...
 
Aquell home es va resistir una vegada i una altra, fins que li varen oferir cent monedes. Llavors una vegada examinades una per una les monedes, amb l’excusa que no hi hagués cap falsa, va revelar el secret als missatgers reals. Informat el rei del que havia esdevingut, va ordenar al pagès que es presentàs a palau, disposat a castigar-ho per desobediència...

Quan el rei li va demanar explicacions, el pagès va recordar que la prohibició solament era vàlida fins que veiés cent vegades al monarca, i que ell no havia obert boca fins que li varen oferir cent monedes, una sobre una altra; com les peces representaven clarament la imatge del sobirà, considerava que no havia incomplit la seva promesa...

  
El rei Sanxo, admirat per l’enginy del pagès, no solament no el va castigar, sinó que va lliurar d’impostos els terrenys que aquest cultivava, costum que es va mantenir fins a finals del segle XIX. 
(Noticias y relaciones historicas de Mallorca, Muntaner, 1948).

La visita al gran forn de calç de Son Moragues ens serveix de descans de la dura pujada per la sendera dels Cairats.
     Segons Mascaró Pasarius, a aquests grans forns, a cada fornada es podien produir uns 72.000 kg. de calç. Cada fornada durava uns 12 dies i consumia de mitjana 400 feixos de llenya d'uns 30 kg. cada un diàriament.

El topònim es Cairats s'ha trobat documentat amb altres grafies: Es Caierats, Escaierats o Escairats.


L'Arxiduc diu: «Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues. A la dreta hi ha la Moleta, a l'esquerra la muntanya de Son Moragues, i al fons la serra des Teix».

El camí de cada vegada és més costerut i el gruix de neu augmenta. Lluís Salvador el degué pujar moltes vegades, possiblement a cavall: «...el camí que puja al Teix cap al coll de Sóller, [és] el camí més curt, però també més intransitable i fatigós entre Valldemossa i Sóller».

«Seguirem aquest camí per arribar al cim des Teix, el gegant entre les muntanyes de Valldemossa. Tots els costers de la vall són boscosos».

La font des Polls (690 m) ocupa una àrea recreativa amb taules i bancs a l’ombra de sis polls i alguna alzina.

L’aigua brolla al fons d’una mina. La mina presenta una boca amb llinda; una canaleta aboca l'aigua dins una pica.



Un poc més amunt de la font arrenca, a l’esquerra de la pista, el camí del pas de sa Creu. Una via d’accés i de connexió de diferents ranxos de carboners. 

La sendera passa vora un safareig d'aigua glaçada, el qual devien fer servir tots els treballadors d'aquest bosc; carboners, calciners, pastors, caçadors, etc.

L'Arxiduc fa menció d'aquest camí dient: «El carrerany bastant dolent, serpenteja a través del bosc, i després de deixar a l'esquerra un tirany que va per l'Abeurada cap a Son Moragues [el pas de sa Creu], arriba prop de la casa de neu que pertany a Son Moragues...».

Penyals dels Cairats.

Cingles de la serra de Son Moragues (916 m).

El camí roman completament cobert de neu, la qual cosa dificulta l'orientació en algun tram, en altres, les pedres 'escopidores' de la vorera ens situen pel bon camí.


Tanmateix les sitges es fan evident amb les seves formes característiques.


Moltes branques i arbres han sucumbit amb el pes de la neu.





El camí, aquí ben visible, passa vora el puig des Boixos (927 m).

Aquest camí s’acaba just a un rotlle de sitja situat vora una torrentera, a partir d’aquí hauríem de seguir les fites, fites que, més que veure-les les havíem d'intuir, ja que estaven completament tapades per la neu.

Aquest tram de l'excursió va ser el més dur i problemàtic.







Quan travessàvem la congesta hom no podia evitar de pensar amb els enfonys i avencs que adesiara veim per la muntanya.

Per aquí la neu superava de llarg els 50 centímetres.


Ajudats pel GPS més que per les fites, les quals, com hem dit abans estaven cobertes totalment de neu, arribàrem al racó Perdut (880 m) del pla des Aritges.

Pel racó Perdut se situa la cova de s'Aigua, una cova natural convertida en bassa pels animals, on s'havien format uns descomunals caramells. Unes filtracions omple un dipòsit artificial per consum humà. Està catalogada com a Bé Etnològic, amb el núm. 31, protecció A (integral). 
     Veure més dades sobre aquesta Font..
 




Pels mesos de juliol i agost els enyorarem en aquest caramells!




Sortim de la cova de s'Aigua i dirigim les passes cap al camí de s'Arxiduc.

Enllaçam amb el popular camí de s'Arxiduc, que puja des de l'hostatgeria de Ca madò Pilla cap al camí de s'Estret de Son Gallard, el qual segueix fins a arribar al coll de s'Estret. Al coll, el camí puja per ses Tres Osques, les timbes que dominen Son Gallard. Llavors continua pujant fins al puig Caragolí i segueix pel pla des Aritges fins al puig Gros. Després davalla cap a la coma des Cairats.

Deixam enrere el puig Caragolí (945 m).

El 1990 va instal·lar-se al puig Caragolí una placa homenatge a s'Arxiduc, que diu: «A l'Arxiduc en homenatge dels muntanyencs. Nadal 1990». La placa fou elaborada en pedra grisa per l'escultor de Campanet Antoni Reus. 

El tram comprés entre el coll de s'Estret de Son Gallad i el puig Gros va ser traçat per s'Arxiduc a partir de 1883, any de la compra de Son Moragues, i 1895, moment en què es va confeccionar el mapa de Miramar conservat a Son Marroig, on ja apareix.

En aquest mapa sols hi ha representat el tram que va fins al puig Caragolí. Si aquesta representació és completa, el tros que va del puig Caragolí fins a la casa de neu de Son Moragues (el boci pel qual caminam), a la coma des Cairats, es degué construir entre 1895 i 1909.

El tram més espectacular del camí de sa Muntanya que feu construir s'Arxiduc és el comprés entre el coll de s'Estret de Son Gallard i es pla des Aritges (pla de ses Aritges). A la fotografia, una imatge poc habitual de sa Foradada i la costa de Deià.

Al llarg de tot aquest tros el camí voreja les timbes que miren cap a la mar i queda convertit en un llarg mirador.

Posat l'espectador a uns 1000 metres d'alçada, i sense tenir obstacle que li destorbi escampar la vista, no li cap dubte de que domina bona part de la nostra petita pàtria.

Per davall de la carena des Teix cap al nord hi ha un comellar quasi com una vall, que domina Deià, travessat pels solcs de dos torrents que s'hi dirigeixen, a un banda limitat per la muntanya de can Prohom, a l'altra per la muntanya de Son Moragues.

Des d'aquesta banda, un camí de ferradura (camí dels cingles de Son Rul·lan) en mal estat baixa cap a la vall de Deià i acaba vora el molí, passant pel Castell des Moro.


Seguim a bon ritme, empesos pel vent gèlid, i superam el puig Gros (938 m).



Paret mitgera i botador a la finca des Teix (970 m). La porta era oberta i s'han eliminat moltes reixetes.

L'excursionista Lluís Salvador diu: «Els cims des Teix són majorment rocosos i sense arbres, però en canvi hi creix un càrritx magnífic, que es ven sobretot a Sóller. En els penyals verticals creixen abundoses les branques d'heura, que d'enfora semblen verducs verdejants».

També el boix (Buxus balearica) i el teix (Taxus baccata), que va donar nom a la muntanya, són propis d'aquestes altures, però actualment se'n troben pocs.

Al fons, darrera del que subscriu, albiram es Teix i es Teixot.

El Cançoner popular de Mallorca (Ginard, 1983: II, 152) recull una glosa ambientada en el cim del puig des Teix:
                                  
Alt el Teix tenc una parra
qui té dos mil estalons
i ses rates i es dragons
sa soca li han foradada.

El poeta Guillem Colom i Ferrà glosà a l’arbre que donà nom a aquesta muntanya, fragment:

Aspre revell boscà, tot una espina,
esparracar i tos pel vent i el gel,
que escapa sempre més la salvatgina,
que han esqueixat arreu els llamps del cel....

Des del pla de Mala Garba, passant per la font de sa Serp situada al pla homònim (960 m), el camí de baixada ens duria a la caseta del Rei Sanxo (775 m), anomenada així perquè el rei hi va viure algun temps, per veure de curar-se amb l'aire de la muntanya, com així va ser.

Començam l'ascensió al Teix deixant el puig des Vent (1005 m) a la nostra esquerra, i a baix, el pla de Mala Garba.

Puig Teixot (1065 m), el coll que el separa del Teix està a 1036 m sobre el nivell del mar.

El grup al vèrtex del puig des Teix (1064 m). Segons la tradició, en aquest cim es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei Sanxo. Tot i que alguns autors la situen a altres llocs més propers a les cases del Rei Sanç. Pau Piferrer diu (1888): «Todavía hoy muestra el labrador hacia la cumbre del Teix el lugar a donde aquella su dolencia y su natural condición melancólica y benigna [del Rei Sanç] le llevaban, el cual no ha perdido tras tantos siglos el nombre de la silla del Rey D. Sancho».

Sobre això, l'Arxiduc diu: «Allà dalt se'ns mostra la petita punta rocosa des Teix, anomenada el mirador del Rei en Jaume, on hi havia la cadira, ara destrossada, del rei don Sanç (Jaume)».

La panoràmica que d'allà es gaudeix dels cims més elevats de la Serra és extraordinària. Magnífica també la vista sobre el tiple grup de la mola de Planícia, el puig de Galatzó i la mola de s'Esclop, na Burguesa, a més de la vall de Valldemossa amb el puig de na Fàtima. També destaca la serra d'Alfàbia i el penyal d'Honor de la comuna de Bunyola. 
Ens feim els valents i ens posam a dinar al cim des Teix amb una temperatura d'1º, fins que la fredor ens empeny per avall. Algun no va tenir temps ni d'acabar-se l'entrepà. No fa massa anys, en el vèrtex del puig des Teix hi havia una creu de ferro.

Decidim baixar en direcció a la serra de Son Moragues i el camí des Caragol, una baixada inèdita per quasi tots.

Crec que tots sense excepció varen caure o quedar encallats en alguna ocasió al llarg del dia. Amb la neu no veus les pedres ni els clots i encletxes.


Davant tenim el coll de Pastoritx o de sa Foradada, el puig de n'Angelè (968 m), el puig de sa Font (967 m) i el penyal de sa Rata (898 m).


La baixada per aquest coster té unes vistes molt maques del vessant sud-oest del puig des Teix.


Botam la paret seca (870 m) divisòria dels termes municipals de Valldemossa, Bunyola i Deià, i entram a la coma des Caragol.



Per aquesta zona els arbres anaven ben carregats de neu.

Assolim el camí des Caragol. Aquest camí recorre una sèrie de ranxos de carboners fins que, el seu singular traçat permet salvar una estreta i difícil coma: es Caragol.



Recorrem el magnífic camí des Caragol, construït en un estret comellar mitjançant la tècnica de pedra en sec, és a dir, a la col·locació de les pedres sense cap mena de ciment o argamassa i emprant un gran nombre de pedres.

Novament enllaçam amb el camí de sa coma des Cairats, el qual ens durà a Valldemossa, a la urbanització s'Arxiduc, on acabàrem una excursió ben atractiva, perquè a la bellesa del terreny s'hi afegí l'espectacle de la nevada.

Cases de sa Coma: «El marquès de Vivot ha fet construir un gran safareig amb alts brolladors al peu d'unes pintoresques alzines sempre verdes i d'uns penyals. La casa és senzilla, té una entrada amb arc de mig punt i cinc finestres a la façana; com que té dues ales que formen angle, vista des de Valldemossa sembla molt més gran del que és en realitat. Darrere té un petit pati tancat per una paret oberta amb arcs rebaixats a l'entrada. A la dreta de l'entrada principal hi ha una petita capella amb doble volta de creueria i el nom de Jesús a la clau de volta; a l'esquerra puja una escala de doble tram. Des de les finestres de sa Coma es gaudeix d'una magnífica vista panoràmica sobre la vall de Valldemossa, la Cartoixa i Son Gual».  
(Les Balears, Lluís Salvador). 

Traça del GPS sobre mapa orto-fotogràfic. Recorregut: 12,3 km. Amb un temps total de 6 h 44' 33".


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Caminos y paisajes. Vol. III 1997 Gaspar Valero i Martí.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Tramuntana de norte a sur. Los 54 Miles de la Sierra en 142 itinerarios. 2004 Juan Jaume Walker. 

4 comentaris:

  1. Com sempre, una passada d'excursió!! Quina pena no haver vingut.
    Dolors Domínguez.

    ResponElimina
  2. Espléndida ruta Joan, que podriamos catalogar de inédita, debido a la gran cantidad de nieve, que la hace casi irreconocible, pero muy bella.
    Difícil debió ser atinar con el itinerario a la Cova de s'Aigo, con las fites ocultas por la nieve.
    Gracias, como siempre, por la completa documentación.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, maca, tant la pujada pel pas de sa Creu, com la baixada pel camí des Caragol. Sense GPS haguéssim hagut de cercar molt més.
      Gràcies a tu pels comentaris, sempre tan estimulants.
      Salutacions cordials.

      Elimina