1 de febr. 2012

8 - Bellver Ric (Manacor) 20-6-2010

Dibuix del talaiot, aparegut a la GEM
Pel darrer dia de primavera (2010) ens havíem proposat fer una caminada pel terme de Manacor, la idea era pujar al puig de Calicant i visitar l’antic poblat talaiòtic de Bellver Ric. 
     Quan ens disposàvem a emprendre la pujada al puig de Calicant (popularment anomenat es Telegrafet), una pluja persistent ens va fer tornar enrere.

Sortim de Manacor cap a la carretera de Conies i ens desviam cap a Sos Ferrers, per aquest mateix camí, a l'altura del quilòmetre vuit trobam l'entrada a la possessió de Bellver Ric.
 
Els amos i amics de Bellver Ric, Nofre i Margalida (la família d’en Nofre en són amos des del s XVI), ens obriren les cases per a berenar a cobri.

Parets de l’antiga alqueria Bellver, la qual donà nom a la vila de Sant Llorenç. En el segle XIII, aquesta població veïna es deia Bellver o Santa Maria de Bellver.

El terme de Bellver, que fins aleshores havia tingut una certa independència administrativa de Manacor, a finals del segle XIV fou unit a aquesta vila, i ja no se’n separà fins a l’any 1892. El 1913 s’erigí en parròquia pròpia.

Consta que a l’antic oratori de Santa Maria de Bellver hi havia un altar dedicat a Sant Llorenç, documentat el 1282. Aquest altar degué donar origen al nom actual, que es troba documentat l’any 1349 per primera vegada com a Sant Llorenç de Bellver. L’afegitó des Cardassar es troba documentat per primera vegada el 1519.

     El nom de cardassar 'lloc abundant de cardasses' prové del substantiu de cardassa. Segons el Pare Francesc Bonafè, autor de la Flora de Mallorca, es tracta d’una espècie de card (Dipsacus silvestris), molt alt, que pot arribar als dos metres d’altura i que es fa en llocs especialment humits, torrents, etc.



La possessió de Bellver Ric està situada entre Bellver Pobre i el rafal de Bellver. Documentada el 1254 com a Sancta Maria de Beylveer i Parrochia de Belvezer.

Les cases de Bellver Ric estan formades per dos grans bucs; la casa de l’amo i la dels treballadors –en altre temps més de cinquanta.

Façana i carrera de la casa principal.

A la possessió de Bellver Ric hi ha nombroses restes talaiòtiques, situades a la penya de Bellver (203 m), la qual s'aixeca just enfront de la façana de les cases, a l'altra part de la carretera.

Cap allà ens dirigírem formant estol i canviant el paisatge amb els nostres paraigües oberts.



A dalt de la penya de Bellver començam a trobar un redol amb gran abundància de restes de ceràmica.

Les restes estan concentrades en un determinat lloc, mentre que per la resta de la penya difícilment se'n veuen.

El conjunt fou excavat en 1928 pels seminaristes Guillem Pasqual (familiar dels amos de Bellver Ric) i Guillem Nadal. Els quals redactaren l’estudi.

El manuscrit, titulat Estudio y excavaciones de monumentos prehistóricos de Manacor y San Lorenzo (1930), fou presentat al certamen del Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma.
 
Però poca cosa hi trobaren: un esquelet humà, restes de fauna, zones amb cendres, un punxó d’os i una pedra de moldre.

Allà podem veure restes de murs, un talaiot circular, un talaiot quadrat, dues coves d’enterrament, sitjots, pedreres... En conjunt, Bellver Ric ofereix l’aspecte d’un centre de culte, més que un poblat en sí.

L’absència de muralles ciclòpies, l’escassesa de ceràmica i les coves d’enterrament –sempre fora dels poblats– així ho donen a entendre.

Tot pareix indicar que el centre religiós de Bellver depenia del poblat proper de sa Murtera.

 De fet el portal del talaiot quadrat està orientat cap aquest poblat.

Piqueta situada vora un pou.

Aquest pou possiblement era un sitjot reutilitzat pels treballadors de la pedrera pròxima.


D’entre les construccions del poblat, destaca el talaiot de planta quadrada.

En aquest talaiot amb cambra i columna central, aparegueren distints enterraments d’inhumació.

L’entrada està col·lapsada per una soca d’ullastre que fa malbé la construcció.

El terme que el designa és d'origen popular i prové de l'augmentatiu del mot talaia, derivat de l'àrab.

Essencialment recull una de les característiques fonamentals d'aquestes construccions, com és la seva situació privilegiada.

Arquitectònicament, és construït per murs molt amples, formats per un parament extern de pedres grosses i una cara interna d'aparell menor, entre els quals es disposa un rebliment de pedruscall i terra que li dóna solidesa.


Exteriorment amida 8 metres de costat. La cambra és de proporcions reduïdes 6 m, en part a causa de la gruixa dels murs. Destaca la presència d'una columna central. El passadís del portal tenia uns 2,40 m de llarg per 1,50 m d'alt i 0,90 m d'ampla.
 
La data de construcció se situa entre el 1300 i el 1000 aC, moment a partir del qual deixen d'edificar-se.

La columna sol esser amb diàmetre major a la part superior. La seva funció és la de sostenir les grans lloses que constitueixen la coberta. A l'interior s'hi trobaren restes de ceràmica, ossos i una punta de fletxa de bronze.


En Nofre ha sentit dir que aquesta pedra rodona amb un forat central semblant a una mola, degué ser un element per a rituals: una estela funerària?

El talaiot de planta circular és el millor conservat de tot el conjunt. En el interior, al qual s’hi pot accedir pel corredor, hi trobam alguns tambors de la columna central.

L'entrada del talaiot circular forma un corredor de 2,50 m de llag per 1,50 m d'alt. A la primera excavació (1927) s'hi va trobar un esquelet humà en posició fetal, tapat amb pedres planes.

La funcionalitat d'aquestes construccions no és un tema resolt, en part a causa del llarg interval de temps en què s'utilitzaren i la possibilitat d'haver-se produït canvis en el seu ús.

Alguns autors han apuntat la possibilitat que es tractàs d'un jaciment funerari, ja que, com hem dit, s'han documentat enterraments a l'interior.

No obstant això, és probable que fossin soterraments més moderns, quan ja el talaiot era fora del seu ús primitiu.

Els dos talaiots de Bellver Ric tenen el portal a 250 graus, dirigits, com hem dit, cap el poblat proper de sa Murtera.

Més sòlida és la funció de lloc de residència i d'habitació a jutjar per les restes obtengudes en investigacions recents.

També semblen complir una funció de defensa i control d'un territori afí.

En aquesta imatge copsada per Miquel podem comprovar les dimensions de la pedra.

Pedra obrada. Possiblement fos un morter o una pedra per moldre.

La pedrera de marès de la penya de Bellver.

Cases de Bellver Ric vistes des de l’emplaçament del poblat prehistòric.

Cases de Bellver Pobre, situades entre Bellver Ric i Bellver Moragues.

Panoràmica de la zona de Bellver; es colombren les cases del Rafal de Bellver, Bellver Ric, Bellver Pobre i el puig de Son Sureda (288 m).

Quan cercàvem la cova petita d'enterrament, els batzers intentaven barrar-nos el pas amb les seves lianes enganxadores.

Les coves artificials són de cambra senzilla i dins una d’elles es va trobar un gravat prehistòric.

Dibuix de Miquel Alcover Sureda, publicat a El hombre primitivo en Mallorca
Croquis de la cova petita d'enterrament de Bellver.

Aquesta cova, parcialment destruïda, conserva en el fons un banc funerari.

La cova amida uns 2,50 m d’ampla per 2,25 de fondària, més 0,75 del banc.

El pare Alcover diu que, a les dues coves de Bellver hi ha tres cruciformes de traçat molt semblant a la de s’Homonet.

Entrada a la cova d’enterrament vista des de l'interior.

Na Margalida a l'interior de la cambra funerària. 

Tornen a caure quatre gotes que refresquen l'ambient i ens fa treure plàstics, però prosseguim el recorregut.

En Nofre ens mostrà dos depòsits o sitjots on es guardava gra o aigua.

Ens diu que n’Alfons Puerto en féu buidar un (1979) per a comprovar la fondària, que resultar ser d’uns 3 metres.

A la imatge es veu el rebaix per a la tapadora i una canaleta que devia servir per a desviar l’aigua de pluja.

Al centre d’un quadrat escalonat hi ha una pedra còncava amb un forat central.

La pedra, a més presenta mosses als costats.


Imatge del conjunt.

Seguim el recorregut fins al portal d’entrada de l’altra cova d’enterrament. El Pare Alcover diu que tenia cambril i que fou destruït.

Dibuix de Miquel Alcover Sureda, publicat a El hombre primitivo en Mallorca
Croquis de la cova nord-est.

L’altura és d’un metre aproximadament, i el sostre és pla.

Té uns 4,50 m de llargària i 3 m d’amplària. Les arrels d’un ullastre hi han penetrat.

Imatge del portal vist des de l’interior.

Alcover diu que, abans de les successives fractures la cova possiblement tenia uns 8 m de llargària.

En Pere Joan, l'amo petit de Bellver Ric, a punt d'entrar a la cova.

Nosaltres no vérem els gravats cruciformes que nomena i dibuixà Alcover al seu llibre El hombre primitivo en Mallorca.

El grup per damunt una ampla paret mitgera en direcció a la cova de s’Homonet.

Aquesta cova està situada dins la possessió de Son Ribot.


Pas pel ramat oví.

Hem de salvar un bon desnivell per a continuar la nostre ruta.


Prop d’aquest jaciment, a uns 500 m al nord, a l’indret anomenat sa Pleta, hi ha les restes de quatre navetes més. La presència d’habitatges i de llocs d’enterrament, com els naviformes i les coves artificials pre-talaiòtiques, defensada per alguns investigadors, de la continuïtat i la reocupació d’establiments més antics per la gent que creà i desenvolupà la cultura talaiòtica a Mallorca.


La muntanya de Calicant o Galicant, el cim més alt del municipi de Manacor (474 m), la qual havíem de pujar.

Per un cardassar molt bell creuam el camp que ens separa del turó on es situa la cova prehistòrica. Els que dúiem calçons curts sofrírem les punyides dels cards.

Rústic brocal de pou.

Ens ficam dins la quasi impenetrable vegetació per assolir el turó de pedra arenosa.

Entrada de la cova d’enterrament de s’Homonet.

Entre totes les coves-tomba de Mallorca, que en les seves parets conserven símbols funeraris, aquesta, la de s’Homonet, ocupa un lloc privilegiat.

Dibuix de Miquel Alcover Sureda, publicat a El hombre primitivo en Mallorca
Plànol de la cova de s'Homonet.

En el seu estat actual, tot i que fraccionada a la seva part anterior, encara amida de llarg 14 metres.

Plànol esquemàtic de la cova de s'Homonet (Gran Enciclopèdia de Mallorca)

A la dreta i en primer terme trobam un buit en forma d’armari.

A poc a poc la retina s’habitua a l’escassa llum de la cova, i la vista va instintivament a una gran creu grega gravada a la paret.

La cova, en una època indeterminada s’emprà com aljub. L’aigua entrava per un con curvilini en forma d’embut practicat al fons de la cambra.

Dibuix de Miquel Alcover Sureda, publicat a El hombre primitivo en Mallorca


La representació humana gravada a la paret de la dreta ha donat nom a la cova, possiblement pre-islàmica o romana.

Entre l’abigarrat conjunt d’incisions a la volta i parets d’aquesta cova, segons Alcover, apareixen vestigis d’escriptura àrab i gòtica.

Al fons i a la dreta s’obri un petit habitacle on segurament s’hi dipositava l’aixovar funerari.

La cova ha estat utilitzada, i per això degradada, per diverses civilitzacions i per diferents motius.

Per aquest cambril entrava l’aigua quan fou emprada com aljub.

La part més baixa de les parets presenten cert poliment, principalment en el llocs més sortints. Això es degut als ramats d’ovelles que hi entraven.



Dibuix de Miquel Alcover Sureda, publicat a El hombre primitivo en Mallorca

El jesuïta, Miquel Alcover, diu al seu llibre que passà més de deu hores en aquesta cova artificial repartides en cinc visites, contemplant, estudiant, amidant i copiant fins 50 gravats.



Dibuix de Miquel Alcover Sureda, publicat a El hombre primitivo en Mallorca
Observant aquests dibuixos hom s'imagina naus d'extraterrestres.



Tots els gravats són evidentment posteriors a la profanació d’aquesta tomba, duta a terme en època remota.


Segons Alcover, el llindar de la porta principal fou destruït “hace pocos años” (1942).

Sortim d’aquesta cambra amb l’emoció d’haver estat en una tomba construïda per gent que vivia fa milers d'anys a la mateixa contrada que nosaltres.

A menys d’un centenar de metres de la cova de s’Homonet, hi ha una altra cova de la qual només es conserva una petita part.

Molt a prop de la cova-tomba se situa aquesta i altres pedreres abandonades.


Amb els ulls plens a vessar d’història tornam a les cases de Bellver Ric per a dinar.

Deixam enrere el camp, un camp sense futur, segons ens conta en Nofre un pagès jove que s’ha d’empassar una subvenció precisament per a no produir. Coses de la CE i dels nostres governants.

 
La intermitent pluja donà el seus fruits.

Gràcies a l'hospitalitat dels amos de Bellver poguérem dinar a cobri i peus davall taula.
     I amb aquesta imatge poc habitual, acabam el reportatge d'una profitosa sortida, més cultural que muntanyenca.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • El hombre primitivo en Mallorca. 2 vol. 1941-42 Miquel Alcover Sureda.
  • Guía arqueología de Mallorca. 1994 Javier Aramburu / Carlos Garrido.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DDAA.
  • Estudi de camp d'Alfons Puerto. (Mecanoescrit) 1979.

4 comentaris:

  1. Quedo sorprès pels teus magnífics reportatges que enriqueixen els meus pobres coneixements històrics sobre la meva molt estimada Mallorca.
    Gràcies per oferir els teus coneixements tan desinteressadament.
    Si algun dia tornes a fer aquest itinerari, estaria encantat d'acompanyar-.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Toni, gràcies per les teves paraules. L'altre afició que tenc, a més de l'excursionisme, són els llibres, els quals són de gran ajuda a l'hora de posar els peus de foto.
      Si la repetim et diré coses.
      Salutacions cordials.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Magnífica lección de historia y arqueología. Un impresionante trabajo de documentación. Y unas estupendas fotos, que permitirán conservar para el futuro, esas edificaciones de nuestra milenaria historia, a resguardo del trabajo de destrucción del tiempo.
    Mi más sincera enhorabuena. Y un fuerte abrazo,

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Emilio. La veritat és que, en molts de casos, aquests antics monuments estan deixats de la mà de l'administració. No li donen la importància que realment tenen.
    Una abraçada.

    ResponElimina