10 de gen. 2012

3 - De l'Urdial a sa Crivella 9-1-2012

Una caminada de temporada fins a la ribera secreta. Dic de temporada, perquè la zona de ses Basses de Mortitx es tanca (de febrer a juny) als excursionistes en època de nidificació del voltor negre.

L’excursió d’avui, atípica per jo, per fer-la en dilluns i per fer-la amb alguns companys fins ara virtuals: en Joan Taberner i en Biel Vadell, amb els quals compartíem reportatges fotogràfics. Altres, ben coneguts i estimats, i alguns de novells.

Començam a caminar guiats per na Bàrbara en el predi de Mortitx (Inici-final), en direcció a l’Urdial, pel bosquet de Mortitx ben poblat d’alzines.

Observam una curiosa pedra formada per carbonat càlcic.

Sortim de l’alzinar i continuam per una pista agrícola que voreja un dels camps de vinya de Mortitx. A la nostra dreta apareixen els característics roquissars d’aquesta zona.

L'Urdial
Na Bàrbara, decidida, ens dur per la part esquerra del camp llaurat de l’Urdial. Una plana secreta entre un paisatge solitari. L'Urdial és una paraula del català antic 'ordial' i vol dir 'el primigeni'. També ve de l'ordi, més lògic en aquest cas.

Entre grans roques apareix un ancestral camí d'un empedrat perfecte.

Segons Antoni Reynés: «Es coneixen com a camins de ferradura aquells que permeten el pas de persones o bísties i hi podem trobar una gran diversitat de tipologies constructives i de funcions.

Fins i tot en els traçats més simples pot aparèixer l’ús de pedra en sec per delimitar el camí amb murs laterals, reforçar el ferm i facilitar el trànsit en punts abruptes o difícils.

Aquests camins han estat emprats per carboners, llenyaters, calciners, roters, pescadors, pagesos, pastors... D’altres foren creats amb una destinació específica, com els camins de nevaters, pensats per accedir als indrets apartats de les muntanyes on es trobaven els pous de neu i que facilitaven el transport de gel al pobles.

Entre els camins de ferradura obtenen una categoria remarcable aquells que estan empedrats. Presenten tota una gamma àmplia d’acabats i de recursos constructius amb funcions diverses...

...escopidors o parabandes per delimitar el camí, ratlleres i clavegueres per el desguàs de l’aigua i encadenats per reforçar el paviment.

Queda en aquest sentit un important patrimoni que integra els camins que enllacen pobles» o possessions, com aquest que trepitjam, que suposam comunicava les possessions de Femenia i Mortitx. L'estat de conservació d'aquest bell però curt tram és excel·lent, com es pot comprovar a les fotografies.

Aparentment el camí du a aquesta petita rota d'uns 750 , però segurament continuava fins a les cases de Femenia. Aquest camí es conegut per camí des coll Ciuró.
 
Magnífiques panoràmiques ens regala la nostra situació vers el puig Gros de Ternelles i Pollença.

A l'horitzó sobresurten els puigs cònics de Maria i la Cuculla de Fartàritx.

Racó de Femenia. Els camps de cultiu de vinya de Mortitx produeixen bons vins. Si hom té la sort de trobar obert a la botiga quan surt de la finca, no ha de perdre l'oportunitat de dur-se'n alguna botella. És el fruit d'un paisatge meravellós.   


Dos habitadors d'aquesta contrada expectants de veure tants d'intrusos.

Una balma adornada amb una gran heura ens crida l'atenció.

Part del grup observant l'espectacle.

Hem guanyat altura i podem contemplar millor el pla de l'Urdial. Un pla que es troba a 414 m d'altura on hi ha dos sementers separats per una línia de matolls i abatzers. Segurament hi hagué dos roters puix hi ha restes de dues rústiques construccions, però només un pou.

Situació dels camps de cultiu de l'Urdial vista des de l'aire. 

Font d'en Quelota
Continuam fora camí cap a la pista de Femenia fins assolir la poc estètica font d'en Quelota, on berenàrem. La font presenta la mina o buc de formigó barrada, està situada a mig camí de les cases de Femenia Vell i el coll Ciuró. Abans de construir aquesta desafortunada pista existia un vell tirany. 

Contemplam la panoràmica de la zona de Mortitx. En primer pla, els pins de ses Comes on neix el torrent homònim, el qual omple els embassaments de ses Comes. Destaca el puig Gros de Ternelles. 

En reprendre la caminada, seguim la pista cap al coll Ciuró des d'on començam a pujar pel coster al puig de ses Moles.

Els germans Sastre encertadament diuen: «El recorregut pels vessants nord del puig Caragoler de Femenia i del puig de ses Moles ens posa en contacte amb una pluralitat sorprenent de paisatges, a cada collada, a cada raconada».
 
Aquests paratges atresoren o amaguen rudesa, serenor i ressons del passat.

Perfils del putxet Rodó i dels estreps rocosos del puig Caragoler de Femenia, el puig Tomir roman ben cobert pels niguls baixos.

Femenia Vell era el 1995 una finca de 806 hectàrees, propietat de Josep M. Moyà González.

Femenia, segons el Diccionari Alcover-Moll, correspon a un llinatge freqüent a València i Alacant, i que a Mallorca pren la variant Femenies. Etimològicament, el nom de Femenia es considera d'origen romà o preromà.

Malgrat l'escassa fertilitat de la contrada, en terres de Femenia es localitza un important jaciment prehistòric situat a l'est de les cases. La possessió apareix documentada en el segle XIII, per la venda de Guillem Malric a Pere Cerdà de Pedruixella.

El 1389 és establida per Pere Cànaves. El nom primitiu de la finca va ser Santa Estefania.

La regió compresa entre Lluc i Mortitx passà després de la conquesta catalana a mans dels templers.

Puig de ses Moles
Un dels vèrtex del puig de ses Moles (729 m), amb el betlemet destrossat. En alguns mapes aquest cim apareix amb el nom de el Més Alt de Lavanor. 
 
Des d'aquest puntal la vista s'escampa per Lavanor o l'Havanor, on destaca el clot (dolina) de terra del campet Rodó. Més enllà, sobresurt el punxegut Musclo de ses Cordes per la zona del rafal d'Ariant.


A Lavanor de Mortitx
hi canten dues terroles*.
Una fa trenta roves
i s'altra set quintars* i mig.

 (Popular)

* Terrola: Ocell de la família de les alàudides, espècie Alauda arvensis. (DCVB).
* Quintar: Un poc més de quaranta-dos quilograms; es divideix en quatre arroves. (DCVB).
 
Panoràmica de la zona de Mortitx, Pedruixella i Ariant
Puig Gros de Ternelles (838 m), puig de Gironella (744 m), puig de l'Esbaldregat (783 m), pa de Figa d'Ariant (702 m), puig de Pedruixella o de can Massot (634 m), la Malè...

La nostra ruta, poc definida, la dirigirà unes poques fites i l'ajuda del GPS.

Anam cercant la millor passa per un terreny dificultós, en direcció nord, amb el pla de ses Basses com a referència llunyana.

Coll de s'Era. Per aquests paratges trobar una era de batre, tan allunyada dels sementers, testimonia una dura activitat agrícola.

Del coll parteix un comellar en direcció a la font Blanca, que no agafarem ja que el nostre objectiu són ses Basses.

Vorejam un morro de forma piramidal, en sentit descendent, per l'esquerra de la tossa que tanca el costat nord d'aquest coll. Al fons s'albira la plana de ses Basses. Una espectacular dolina formada per la dissolució de les roques.

Assolim un nou collet tancat per un marge. Arrambats a les penyes, seguirem uns 250 m en davallada fins a una sitja, en la mateixa orientació nord-est. Des d'aquest punt ja veim la pista de ses Basses, baixarem directament cap a aquest camí per un rost coster de càrritx.

Bassa de ses Basses
Per la pista encimentada escurçarem camí i deixarem la baixada a ses Basses fora camí per un altra dia. A la imatge, Encarna i Bàrbara dues guies de primera, vora la bassa d'aquest remot camp.

Ses Basses, un extens tancat sembrat de pastura on campa una reduïda guarda d'ovelles.

La bassa i el seu entorn.

El pla de ses Basses s'estén quasi fins a tall dels penya-segats marins.

En Joan Taberner ens guia ara cap a sa Crivella.

Una mica de tertúlia mentre en Joan s'orienta per aquest caos de càrritx i roques.

La finca pública de Mortitx s'empra per a la cria i conservació del voltor negre, per aquest motiu durant els mesos febrer-juny el pas és prohibit.

Vora el penya-segat podem copsar belles perspectives de la costa de la zona de Lluc.

La gran mata indica el començament de sa Crivella, una gran bretxa oberta a la costa que baixa cap a la mar vertiginosament, situada a l'altura, si fa no fa, de les Marsesques (Mars Fresques: Mascaró).

Anam baixant còmodament entre arrels d'ullastres de mates i pedres.

La bretxa es va obrint com més avançam i les parets laterals es van fent cada vegada més amunt.



Fins que arribam a un punt on unes grans roques quasi barren el pas.

En Joan, el nostre guia, posa content d'haver-nos duit a aquest lloc tan especial. Molt bé Joan! Tots li vàrem agrair.

Sa Crivella
Una osca més a les botes de Encarna, i a les meves!

Però ella no es conforma en veure els toros des de la barrera.

 
Esper que ens mostri la fotografia que copsà des de primera línia.

L'home ha cercat per diferents motius acostar-se a la mar o remuntar la costa des de la mar. Pescadors, caçadors, contrabandistes, etc. Aquest punt en concret, el de sa Crivella, es pot remuntar, amb les seves dificultats, però pareix totalment impossible baixar sense corda i arnès.

Biel va pujar ben amunt per poder observar millor la cinglera.
 


Na Bàrbara també va voler guaitar al buit.

Aquí i tot trobàrem restes d'una paret, desconeixem el seu ús, possiblement per evitar que el bestiar pogués arribar al precipici, o també potser que algú l'habitàs.

 Després de dinar dins l'espècie de cova reprenem la marxa.
 
Sa Crivella està situada entre el torrent des Porcs i el torrent de s'Argelagar.

Desfem el camí per on hem vingut, de cap a ses Basses.

 
A la bassa, del pla de ses Basses, intentàrem fer la foto de grup de rigor amb un poc de descoordinació per part dels fotògrafs. Així va quedar la meva.


I així es veia des de l'altra part. (foto G. Vadell).

El camí de tornada cap a Mortitx travessa les ruïnes d'un extens enclavament islàmic, compost per dotzenes d'edificacions en forma de cabana, defensades per trams de murada en els punts de més fàcil accés.

Des de ben antic Mortitx fou una possessió dedicada sobretot al conreu d’oliveres, principalment de la varietat empeltre, duita d’Aragó pel rei Jaume I després de la conquesta. Com que els esqueixos no fan arrels amb facilitat, s’han d’empeltar obligadament. D’aquí ve el nom d’empeltre. (Camí de ses Basses de Mortitx, Gràcia Salas).

I amb aquesta imatge dels dos cosins, en Joan i en Biel fotografiant-se vora la descomunal olivera del portell de la finca pública de Mortitx, tancam aquest reportatge.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Traça del GPS sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth, amb els punts principals. Recorregut: 15,01 km. Amb un temps total de 8 h 23' 38".

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
  
UNA VARIANT DE LA MATEIXA EXCURSIÓ

Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Escorca
Distància aproximada: 13,86 km
Pujada acumulada: 629 m
Alçada màxima-mínima: 709-334
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana:
Temps total:  7:14 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Possibles problemes d'orientació en alguns trams



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2002 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa General de Mallorca. 1958  J. Mascaró Pasarius.

10 comentaris:

  1. Espléndida ruta Joan ¡¡Enhorabuena!!
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Emilio. El paisatge de Mortitx és únic.

      Elimina
  2. Un nou format de reportatge per gaudir de la natura.
    Una molt bona ruta, uns bons companys i bon temps. No podiem demanar res mes.
    Aquest extranys xotets , que pasturen per Ses Bases son molt aguts¿No t'ho sembla?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Biel, bona eixida amb bons companys. Sortir d'excursió té, entre d'altres ventatges, fer amics i fer exercici, físic i psíquic. Són molt aguts, els xotets i els voltors de damunt s'ullastre.

      Elimina
  3. Excelente trabajo, con perfecto relato fotográfico, en compañia de grandes amigos y en los lugares que tanto amamos.
    Enhorabuena Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Fernando, vaig passar un dia fantàstic en companyia vostra, esper coincidir en altres ocasions.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola Joan, conozco bastante la zona que habeis recorrido, o eso creía al menos, pero me doy cuenta que me quedan rincones sin conocer, y que aparecen en vuestra ruta, así que no puedo decirte mas que me ha sorprendido gratamente, y que no me queda otra que recorrer otra vez esta bonita zona.
    Enhorabuena por el magnifico reportaje, tanto escrito como fotográfico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, la zona de l'Urdial és poc coneguda. Si hi vas, de l'Urdial a la pista de Femenia trobaràs reixes agrícoles que s'han d'obrir i tancar amb filferro.
      Una abraçada i gràcies.

      Elimina
  5. Hola Joan, yo no conozco la zona tan bien como Toni y me parece un forma distinta y magnífica de recorrer ese "trocito" de Serra.
    Enhorabuena por las fotos y los comentarios, y gracias por compartir.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manuel, moltes gràcies pel comentari, ets molt amable.
      Una aferrada.

      Elimina