Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

7 de gen. 2012

1 - Puig de sa Font (Valldemossa-Bunyola) 25-12-2011

L'objectiu d'aquesta sortida, a més de pujar per primera vegada al puig de sa Font, era trobar unes cases de neu poc freqüentades, i per això poc conegudes, situades a l'ombra del puig de sa Font: la casa de neu Superior de Pastoritx i la del puig de sa Font. De passada també visitàrem la ja coneguda per nosaltres, casa de neu de Son Moragues o des Cairats.

Dia 20 d'octubre de 2013 tornàrem al puig de sa Font a cercar un pas més accessible, que no implicàs haver de botar la paret de la finca des Teix. Aquest dia crec que férem una descoberta, ja que trobàrem un pas habilitat amb un petit marge al seu inici. Segurament l'empraven per baixar la neu emmagatzemada al pou de neu situat en aquest puig.

L'itinerari: Urbanització de l'Arxiduc (Valldemossa) - Camí de sa coma des Cairats - Camí des Caragol - Coll de Pastoritx - Casa de neu Superior de Pastoritx - Casa de neu del puig de sa Font - Puig de sa Font - Coll de Pastoritx - Camí des Caragol - Casa de neu de Son Moragues - Camí de sa coma des Cairats - Valldemossa.

Sa Coma
Possessió de sa Coma. Dita també sa Coma d'en Sureda; documentada el 1646, amb cases senyorials i jardins, capella, torre de defensa i tafona. L'Arxiduc diu: «Aquesta vall està dominada per les cases de sa Coma amb els seus horts d'abundant florida i amb les seves terrasses. Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues».

Continua dient: «Si imaginam ara que hem tornat a sa Coma i anam a la vall al llarg dels torrents que la travessen, seguint pels oliverars i garroverars, arribarem a una barrera, allà on el terreny comença a pujar més costerut, que tanca el bosc des Cairats, que és meu. El travessa el camí que puja al Teix cap al coll de Sóller, el camí més curt, però més intransitable i fatigós entre Valldemossa i Sóller».
(Les Balears, vol. 5, pàg. 132-135).

Font de na Rupit
Font de na Rupit. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia la fama d’esser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès de Son Pancuit situada en aquesta font. Veure Fonts de Tramuntana.

La coma des Cairats forma part de la finca pública de Son Moragues, a la qual dóna accés un portell amb botador lateral. La pujada per aquesta coma és molt empinada i cal agafar-s’ho amb calma.
 
Font des Polls
Després d'un bon nombre de revolts arribam a l'àrea recreativa de la font des Polls, guarnida d'aquests arbres amants de la humitat. Aquesta font té una mina amb llinda i dues piques al seu costat. Veure Fonts de Tramuntana.

Al costat de la font, a la dreta del camí, parteix la sendera des Caragol, dita així per les corbes que descriu per assolir molta altura.

En principi resulta més planer que el camí de la coma des Cairats. Però després dels primers revolts el camí puja per un comellar molt estret amb forta pendent.

Tot i que en el titular feim referència a Bunyola, quasi tot el recorregut es fa per terres valldemossines. És el cim del puig de sa Font el que està situat dins el terme municipal de Bunyola.

És realment impressionant la gran quantitat de pedres que s'empraren per a bastir aquest vial de muntanya.

El camí acaba a una sitja, a partir de la qual hem de seguir per un tirany fitat fins arribar a una paret; seguirem el seu traçat cap a la dreta sense traspassar-la.

Arribam a una paret transversal a la que vorejam, aquesta sí l'hem de botar. En aquesta paret hi ha una de les poques senyes o fites que trobam per arribar al coll de Pastoritx.

A la imatge, el coll de Pastoritx (868 m). La paret que veim separa les finques de Pastoritx i la des Teix.

Casa de neu Superior de Pastoritx
Del coll baixam pel mig del comellar de ses Sitges on s'inicia un camí que va baixant. Uns metres més avall hem de sortir del camí per la dreta i trobarem la casa de neu Superior de Pastoritx, un pou de neu poc conegut; crec que és una de les zones menys freqüentades de la Serra.

Aquest antic pou de neu, que es troba mig esbucat, està situat a 825 m d'altura. Amida 14,3 m de llargària, 4,7 m d’ampla i 4,4 m de profunditat.

Segons Lluís Vallcaneras, la coberta era rasa i segurament tapada de càrritx. Utilitza una roca natural en un dels laterals, i en l'altre, un gran bloc de roca n'ocupa una part important. El pou en qüestió està situat en un indret on, en altre temps es devia realitzar una important activitat d'explotació del bosc, donat la gran quantitat de ranxos de carboners, dels quals pren el nom la coma: coma de ses Sitges. L'absència de casa de nevater ens apunta la possibilitat que fossin utilitzades algunes de les barraques de carboner que hi ha pels voltants.

     Dia 30 de desembre de 1699, el lloctinent general de Mallorca comunicava a una sèrie de batles que havien d'intimar i manar als amos i arrendadors de les cases de neu que les omplin, sota pena de 200 lliures.
     El batle de Valldemossa va contestar dient que ha fet la intima a Bartomeu Font, arrendador de la possessió anomenada Pastoritx on se troba una casa de neu, la qual està molt caiguda i en mala disposició de posar neu. (Rosselló, 2007).

Per baixar la gel aprofitaven el camí de la coma de ses Sitges, el qual arriba a les cases de la possessió de Pastoritx.

Deixam enrere la casa de neu Superior de Pastoritx i tornam al coll per una rosta pujada fins a tocar la paret.

Botam la paret de la finca des Teix a l'altura d'una alzina, no sense dificultats degut al filferro de pues, i seguim comellar amunt (molt rost) vorejant la paret.

Seguint les indicacions de Vallcaneras (2002) ens hem ficat dins una ratonera, puix la finca des Teix darrerament s'ha tancat a pany i clau. A la mala hem passat a l'altra part de la paret reblida de tot tipus de filferros, reixetes i advertències de tota casta.

Casa de neu del Puig de sa Font
Sense perdre desnivell, en arribar a la perpendicular del puig de sa Font trobarem la casa de neu d'aquest puig. La casa de neu del puig de sa Font es troba situada a 950 m d’altura.

     Dia 30 de desembre de 1699, el lloctinent general de Mallorca comunicava al batle de Bunyola que havia d'intimar i manar als amos i arrendadors de les cases de neu que les omplin, sota pena de 200 lliures. Dia primer de gener de l'any següent contestava el batle dient que mitjançant el missatge de la Cort havia estat intimada aquesta ordre a Rafel Fornés, majoral de l'Alqueria d'Avall del senyor Francesc Vilallonga i Mir, "y ha respost que estan aguardant que fasse neu per posar-se a omplir la casa". (Rosselló, 2007). 

Aquest pou es troba en un indret poc visitat, raó per la qual hi ha poca gent que el coneix.

La coberta era de dos aiguavessos i tapada de càrritx, puix pels voltants no hi ha restes de teules.

Amida 14,3 m de llargària, 6,3 m d’ampla i 4 m de profunditat.

Té els laterals totalment esbaldregats, i els dos extrems són l'únic que encara queda dempeus, i que ens pot donar una idea de la seva forma.

Cal destacar l'amplada de la porta (1,7 m), que contradiu la creença popular que les portes dels pous de neu eren petites per minimitzar la fosa de la neu.


Portal vist des de l'interior del pou. Moltes pedres i una gran roca s'han precipitat a l'interior de la casa de neu.

Queden algunes restes de marges de neu, però si trescam pels voltants veurem que n'hi devia haver molts més, avui pràcticament desapareguts. (Per a més informació consultau Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 de Lluís Vallcaneras).

Ara ens dirigim cap al cim del puig de sa Font. Al fons destaca el puig des Teix (1064 m).

 
Vora una paret rocosa, prop del cim del puig de sa Font, vérem aquest avenc, autèntics engolidors. S'ha d'estar alerta!

Cim del puig de sa Font
En uns minuts assolim la fita que assenyala el capcurucull del puig. Des d'aquí la vista és magnífica.

Es veuen els cims més poderosos de la serra de Tramuntana des d'una altra perspectiva.

En primer terme, el puig del Rei o del Rei Sanxo i la vall cap a Sóller, amb el teló de fons dels abruptes espadats de la serra de Son Torrella enfilant-se cap al penyal des Migdia i el puig Major.

Dolors arriba al vèrtex del puig de sa Font.


 
Al cap cucurull del puig de sa Font (966 m segons el mapes), tot i que el meu GPS marcava 970 metres.

Coll de Terrassa, penyal de sa Rata (898m), el segueix sa Coa de sa Rata. Més enllà guaita el puig de na Fàtima i la plana amb Palma i la badia.

El puig de sa Font crec que pren el nom de la font de s'Obi situada al comellar proper, vora el llit del torrent del mateix nom, molt a prop de la possessió de Muntanya.

DCVB: Obi (i ses variants dialectals olbi, oubi, òbit, gobi).
    - Recipient fet d'una soca buidada per un costat, que serveix per a posar-hi el menjar dels porcs. 
    - Recipient fet d'una soca buidada o de pedra per a donar menjar a les gallines.
    - Clot per a contenir alguna cosa.
Comellar de s'Obi: tros de terra enclotada dins el terme de Bunyola.   

Cercam una alternativa per no haver de tornar botar la reixeta de la finca des Teix. Botam una paret cabrera transversal a la del Teix, no sense dificultats puix a l'altra part el desnivell és més acusat. Hem pogut baixar, però la pendent del terreny és exagerada.

En el mapa Topogràfic Nacional el coll de Pastoritx figura també com el coll de sa Foradada.

Un camí de carboners recorre la llarga coma de ses Sitges o comellar de s'Heura, i baixa fins a les cases de Pastoritx.

Després de dinar a l'ull del sol, resseguim la ruta per aquest vial malmès per l'aigua de pluja i abandonat de la mà de Déu.

Aquest camí, com molts altres de muntanya, es va construir per aprofitar el bosc, essencialment per a la indústria del carbó, l'escorxa d'alzina i la llenya.

Els mestres paredadors també solien tenir el seu ranxo amb un nombre variable d'homes, que en alguns casos superava els vint operaris.

En aquestes circumstàncies els paredadors tenien una gran mobilitat sobre el territori i les tasques que realitzaven eren del tot variades, sempre relacionades amb el món del camp.

Camí des Caragol
Aquestes corbes tant marcades donen nom al camí: camí des Caragol.

L'ofici era poc valorat. La gent que hi treballava sovint no sabia escriure i acordava de paraula el preu i la feina.

S'aprenia a paredar al costat d'un mestre per un temps més o manco prolongat i no era rar que es transmetés l'ofici per tradició familiar. (Per a més informació consultau: Llibre de la pedra en sec 2001 d'Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom).

Casa de neu de Son Moragues
El camí des Caragol ens a deixat altra volta al camí des Cairats. L'Arxiduc segueix dient: «El carrerany, bastant dolent, serpenteja a través del bosc, i després de deixar a l’esquerra un tirany que va per l’Abeurada cap a Son Moragues, arriba prop de la casa de neu que pertany a Son Moragues, a l’ombra d’un vell pollancre. En comparació a les que estan més amunt, és una de les més dolentes, és a dir, una on no es té tan sovint la possibilitat de guardar-hi neu; en canvi, per altra banda, és una de les més accessibles per al transport de la neu cap a Ciutat». (Les Balears, vol. 5, pàg. 135).

     Una de les primeres notícies sobre neu a Mallorca data del març de 1582, diu: «Jeroni de Josa presentava una súplica demanant poder administrar neu en la Ciutat, "atendiendo al beneficio común y regalo de los pobladores de la presente Ciudad y con la experientia que tiene de otros Reynos a donde en mucho trabajo y curiosidad se procura tener recondida mucha quantidad de nieve para que ella los veranos se pueda templar el demasiado calor que padescen los cuerpos humanos, he hecho diligentia en ver si en el presente Reyno se podía hallar algún remedio para que se hisiesse y aunque es muy dificultoso y de muy grande gasto en este Reyno todavía por las razones sobre dichas espone que concediendo a facultar y licentia para que solo ell o ell que su poder tuviere y ni otra persona pueda traer nieve a la presente Ciudad a vender con su industria y trabajo hazer que se tenga muy buena provisión de nieve para todos los veranos", i es compromet a no vendre la neu a més de mig ral mallorquí per cada lliura, "que és un precio muy moderado para lo mucho que se ha de gastar en el dicho exercitio y menor de lo que se paga en toda Hespanya por una libra de nieve". Demana la corresponent llicència. Els jurats del Regne, vista aquesta súplica i vist esser cosa justa, "se són constentas de concedir lo que en aquella és suplicat ab tal que noy haia despeses algunes de la Universitat", llicència que seria per temps de 10 anys» (sic). (Notes sobre consum de neu i dolços, 2007).
     Nosaltres arribam només fins a la gran casa de neu de Son Moragues o des Cairats, la qual amida 14,7 m de llargària, 6 m d'amplada i 4 m de profunditat.

Gravat de l'Arxiduc on apareix aquesta casa de neu, publicat a Die Balearen. In Word und Bild. Lünfter Band. Die eigentlichen Balearen. Leipzig. F.A. Brockhaus, 1884. En el dibuix podem observar els marges de contenció, part de la coberta i el pollancre que descriu l'autor.

Cal destacar que no està construïda utilitzant la tècnica de la pedra en sec, i per això les seves parets no tenen el típic rost de la paret seca.

Es tracta d'un dels pous de neu més ben conservats de tota la serra. Hi podem observar la presència de dues portes i quatre bombarderes.
      «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu, notificacions que s'havien de fer a les viles de Pollença, Escorca, Selva, Inca, Bunyola, Valldemossa i Sóller, comunicant la necessitat de proveir de neu els habitadors de l'illa "por el alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notificar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plenes [...] El batle de Valldemossa diu que ho ha notificat al prior del monestir de Cartoixa i a Pere Isern, majoral de Son Moragues, "que són les dos cases de neu que únicament se troban dins esta distritte"». (Rosselló, 2007).
    
«Dia 27 de març d'aquest any 1756, es notificava als sobredits batles que havien d'informar del nombre de càrregues o somades de neu hi havia guardades en les cases o pous dels seus districtes [...] El batle de Valldemossa diu que en la casa de don Antoni Moragues, prevere i canonge, trobant-se l'any passat molt flaca determinà fer-la més gran per poder-se assegurar de la neu que es podria recollir, i encara no està del tot acabada, a més que el present any no se'n podrà arreplegar.». (Rosselló, 2007).

 El portal amida 1,2 m d'ampla per 1,52 m d'alt, la peça de la llinda caiguda amida 1,83 m.

El pou tenia dos aiguavessos i coberta de teules. Pel que fa a la paret, sobresurt 2,10 m del nivell del sòl, cosa inusual.
  
Dibuix idealitzat d'una casa de neu valenciana, bastant diferent a les mallorquines, però on es pot apreciar com emmagatzemaven la neu, igualment que a Mallorca, fent capes de neu i de càrritx.

El refugi de la coma des Cairats, és l'antic porxo dels nevaters de la casa de neu de Son Moragues, reconstruït i ampliat.
     La finca pública de Son Moragues té una superfície de 579,96 hectàrees.

Seguim baixant pel costerut camí des Cairats, d'aquesta manera arribam al no menys impressionat forn de calç de Son Moragues.

 Possiblement aquest descomunal forn sigui un dels més grans de l'illa.

Creuam el portell de la finca pública de Son Moragues amb la seguretat d'haver cremat tots els excessos comesos la nit abans.

Bell oliverar de sa Coma.

A l'esquerra, la serra de Son Moragues. A la dreta, la moleta de Pastoritx. Al centre i al fons, sobresurt el vèrtex del puig de sa Font.

____________________________________________________________________________________________________________________________________
 


Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



FITXA TÈCNICA 
 
Valldemossa
Distància aproximada: 12,68 km
Pujada acumulada:
864 m
Alçada màxima-mínima:
975-291
Temps aproximat sense aturades:
No calculat
Velocitat mitjana:
1,9 km/h
Temps total: 
6:06:41 h
Ruta circular:

Dificultat:
3 sobre 5
Observacions:
Hi ha un pas que permet pujar al puig de la Font, no cal traspassar la paret de la finca des Teix
Integrants:
Dolors i Joan

CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25

Situació del pas que permet pujar al puig

HEM CONSULTAT 
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.

5 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Magnífica la información sobre las Cases de Neu.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig contestar al primer comentari que va fer l'amic Emilio Alonso al blog, no per despiste, sinó per desconèixer el funcionament de la recentment inugurada pàgina web. Ara, mesos després, he revisat l'excursió i he vist que va quedar sense resposta. Moltes gràcies Emilio.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Uep Joan!!. Ahir vaig visitar part de la zona d'aquesta ruta, encara que per un itinerari diferent i amb un objectiu diferent, per documentar he pres algunes dades de la teva Web i així ho faig notar on això succeeix. Les teves dades històriques són sempre molt interessants i dignes de tenir en compte.
    felicitats per això.

    ResponElimina
  3. Bones,
    soc un estudiant de 4º de Grau de Turisme de la UIB. Estic fent un treball sobre cases de neu a Valldemossa i, havent llegit aquest blog, m'agradaria poder posar-me en contacte amb vostè per tal de fer-li un parell de preguntes que tenc que crec que me podria respondre.
    Si vol li puc donar el meu correu elèctronic si em diu per on li puc donar que no sigui posant-ho per aquí així en públic.

    Atentament,

    Iván C. P.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ivan, el meu correu és rierabordoi@hotmail.com
      No sé si et podré ajudar. Ja diràs coses.
      Salutacions.

      Elimina